Model entitat relació extès (Extended Entity Relationship)
1. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
MODEL ENTITAT-RELACIÓ EXTÈS
(EER)
Miquel Boada Artigas
Autor: Miquel Boada Pàgina 2 de 9
2. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
Model Entitat-Relació Extès (EER)
Objectius...........................................................................................................................1
Coneixements previs.........................................................................................................1
MODEL ENTITAT-RELACIÓ EXTÈS (EER)..............................................................................2
Especialització i generalització..........................................................................................4
Especialització...............................................................................................................4
Generalització................................................................................................................5
Activitat 11.........................................................................................................6
Herència........................................................................................................................6
Subclasses.....................................................................................................................6
Restricció disjunta......................................................................................................6
Restricció solapada....................................................................................................7
Especialització total...................................................................................................7
Especialització parcial................................................................................................7
Representació gràfica....................................................................................................7
Webgrafia..........................................................................................................................9
Autor: Miquel Boada Pàgina 3 de 9
3. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
Especialització i generalització
Especialització i generalització són dues metodologies utilitzades per a realitzar el
disseny d’un model entitat-relació. L’especialització i la generalització es donen quan
tenim hi ha dos o més conjunts d’entitats amb atributs en comú.
Especialització
S’introduirà el concepte d’especialització utilitzant un exemple. Suposem una empresa
que es dedica a la venta d’ordinadors: de sobretaula i portàtils. En alguns ordinadors
portàtils es regala una funda per a guardar el portàtil. En una primera instància es crea
un conjunt d’entitats «ordinador».
Atributs conjunt entitats «Ordinador»
Marca.
Model.
Preu.
Quantitat.
Processador.
Disc.
Memòria.
Tipus (portàtil o sobretaula).
Funda.
Dels atributs es dedueix que per a tots els ordinadors de sobretaula s’haurà
d’emmagatzemar una dada per l’atribut «funda». Partint d’aquest anàlisi es pot dividir
el conjunt d’entitats «ordinador» amb dos conjunts d’entitats més «portàtil» i
«sobretaula». Els atributs per a cada conjunt d’entitats es detallen en la següent taula.
Atributs de cada un dels conjunts d’entitats
Ordinador Portàtil Sobretaula
Marca.
Model.
Preu.
Quantitat.
Processador.
Disc.
Memòria.
Funda
Tots els atributs del conjunt
d’entitats «ordinador»
Tots els atributs del conjunt
d’entitats «ordinador»
Apart dels atributs diferents, cada conjunt d’entitats pot tenir relacions pròpies amb
altres conjunts d’entitats.
Autor: Miquel Boada Pàgina 4 de 9
4. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
La metodologia d’especialització consisteix en crear nous conjunts d’entitats o entitats
de nivell més baix a partir d’un conjunt d’entitats.
Generalització
La metodologia utilitzada en la generalització és la inversa a la especialització. Es
parteix de diferents conjunts d’entitat i s’agrupen en una entitat superior que contindrà
els atributs comuns. Utilitzem un exemple per veure com funciona aquesta
metodologia.
Un hospital necessita una base de dades per a gestionar la informació dels seus
treballadors, pacients, habitacions, material... En la següent taula es detallen els
atributs del conjunt d’entitats «Doctor» i «Pacient».
Atributs de cada un dels conjunts d’entitats
Doctor Pacient Nota
A mode d’exemple s’han especificat només els
atributs que considerem imprescindibles.
DNI
Nom (complet)
Telèfon mòbil
Correu
DNI
Nom (complet)
Edat
Telèfon mòbil
Correu
De la taula anterior s’observa que el conjunt d’entitats «Treballador» i «Pacient»
comparteixen un gran nombre d’atributs comuns. Aquest fet ens porta a fer una
«generalització» i a crear un nou conjunt d’entitats «Persona» que engloba els atributs
comuns als altres dos conjunts d’entitats.
Atributs de cada un dels conjunts d’entitats
Persona Doctor Pacient
DNI
Nom (complet)
Telèfon mòbil
Correu
Tots els atributs del conjunt
d’entitats «Persona»
Edat
En aquest cas, les relacions dels conjunts d’entitats «Doctor» i «Persona» seran
diferenciades.
Autor: Miquel Boada Pàgina 5 de 9
5. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
NOTA: Quan es té una especialització o una generalització cal utilitzar la paraula
«és» per a llegir les diferents entitats involucrades. Així, un «Ordinador» és un
«Portàtil» o «Sobretaula». Una «Persona» és un «Doctor» o un «Pacient1
»
ACTIVITAT 11
POSA 2 EXEMPLES DE GENERALITZACIÓ I 2 D’ESPECIALITZACIÓ.
POSA UN EXEMPLE DE GENERALITZACIÓ O D’ESPECIALITZACIÓ DE MÉS D’UN NIVELL.
Herència
El resultat del procés d’especialització o generalització és sempre una jerarquia de
conjunts d’entitats , on hi ha una sèrie de conjunts d’entitats de nivell superior
anomenades superclasses i un altre conjunt d’entitats de nivell inferior anomenades
subclasses. Cal tenir en compte que un conjunt d’entitat pot ser superclasse respecte
a un altre conjunt d’entitats i subclasse respecte a un altre conjunt d’entitats.
L’herència d’atributs o relacions consisteix en què el conjunt d’entitats subclasse
prenen de forma automàtica els atributs i les relacions del conjunt d’entitats
superclasse. L’herència simplifica la comprensió del model i redueix el nombre d’errors.
Subclasses
Per a definir de forma més concreta la relació entre una superclasse i una subclasse es
poden definir diferents tipus de restriccions. Una relació entre una superclasse i una
subclasse pot respondre a més d’un tipus de restricció.
La restricció consisteix en definir en quines subclasses pot pertànyer una determinada
entitat. Definim dos tipus de restriccions:
• Disjunta
• Solapada
• Especialització total
• Especialització parcial
Restricció disjunta
Una restricció per condició és quan una entitat pertany només a una subclasse segons
el valor d’un atribut. Per exemple, el conjunt d’entitats «treballadors» té com a
subclasses els conjunts d’entitats «temporal» i «indefinits». Un treballador, segons el
contracte que tingui, formarà part d’una subclasse o una altra.
1 En el nostre cas simple. Normalment tindríem també personal administratiu, infermeres ….
Autor: Miquel Boada Pàgina 6 de 9
6. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
Restricció solapada
Una restricció solapada es dóna quan una entitat pot pertànyer a vàris conjunts
d’entitats de tipus subclasse. Per exemple, una persona pot ser treballadora i a la
vegada clienta d’una mateixa empresa. La informació d’aquesta persona constarà en
els dos conjunts d’entitats que poden ser subclasse de persona.
Especialització total
Totes les entitats de nivell superior pertanyen a una entitat de nivell inferior. Per
exemple, si tenim el conjunt d’entitats «ordinador personal», i el conjunt d’entitats
«portàtil» i «sobretaula» , l’especialització és total: tot ordinador personal o bé és un
portàtil o bé és un ordenador fix.
Especialització parcial
Si hi ha alguna entitat que no es pugui classificar amb cap conjunt d’entitats subclasses,
l’especialització serà parcial. Per exemple, si tinc el conjunt d’entitats «vehicle» formada
per les subclasses «cotxe» i «moto», un camió determinat serà una entitat del conjunt
d’entitats «vehicle», però no pertany a cap de les subclasses definides: «cotxe» i
«moto».
Representació gràfica
Per a representar una subclasse utilitzarem un triangle. En la part superior del triangle
hi haurà el conjunt d’entitats que representa la superclasse, mentre que en la part
inferior hi haurà el conjunt d’entitats que siguin les subclasses. Dins del triangle
utilitzem la lletra «D» per a indicar que la restricció és disjunta i la lletra «O» per a
indicar que la restricció és solapada. Per a indicar si l’especialització és total o parcial
utilitzarem la línia doble per al primer cas i la línia simple pel segon cas.
Autor: Miquel Boada Pàgina 7 de 9
7. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
Autor: Miquel Boada Pàgina 8 de 9
8. Model Entitat Relació Extès (EER – Extended Entity-Relationship)
Autor: Miquel Boada Artigas
Data Publicació: 15-10-2016
Versió: 1
Webgrafia
Database System Concepts
Abraham Silberschatz, Henry F. Korth, S. Sudarshan
4ta edició
Mc. Graw-Hill Inc.
ISBN: 0-07-228363-7
Autor: Miquel Boada Pàgina 9 de 9