2. QUADERN DE VACANCESQUADERN DE VACANCES(1975)(1975)
SALVEU-ME ELS ULLSSALVEU-ME ELS ULLS
““Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res.
Salveu-me la mirada, que no es perdi.”Salveu-me la mirada, que no es perdi.”
SI PARLO DE LA MORTSI PARLO DE LA MORT
““Si parlo de la mort és perquè em moroSi parlo de la mort és perquè em moro
i al capdavall més val parlar de cosesi al capdavall més val parlar de coses
que hom coneix intensament.”que hom coneix intensament.”
““Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.Parlo, doncs, de la mort, i a més em moro.
No es pot pas demanar més honradesa.”No es pot pas demanar més honradesa.”
D’AQUESTA MORTD’AQUESTA MORT
““En tinc prou de morir-me decentment,En tinc prou de morir-me decentment,
sobretot ara que ja sé que em moro”sobretot ara que ja sé que em moro”
METAMORFOSI – IMETAMORFOSI – I
““De tant en tant la mort i jo som u”De tant en tant la mort i jo som u”
““De tant en tant, només de tant en tant,De tant en tant, només de tant en tant,
és la mort la que escriu els meus poemes”és la mort la que escriu els meus poemes”
3. METAMORFOSI - IMETAMORFOSI - I
De tant en tant la mort i jo som u,De tant en tant la mort i jo som u,
mengem el pa de la mateixa llesca,mengem el pa de la mateixa llesca,
bevem el vi de la mateixa copabevem el vi de la mateixa copa
i compartim amicalment les horesi compartim amicalment les hores
sense dir res, llegint el mateix llibre.sense dir res, llegint el mateix llibre.
De tant en tant la mort, la meva mort,De tant en tant la mort, la meva mort,
se'm fa present quan sóc tot sol a casa.se'm fa present quan sóc tot sol a casa.
Aleshores parlem transquil·lamentAleshores parlem transquil·lament
del que passa pel món i de les noiesdel que passa pel món i de les noies
que ja no puc haver. Tranquil·lamentque ja no puc haver. Tranquil·lament
parlem la mort i jo d'aquestes coses.parlem la mort i jo d'aquestes coses.
De tant en tant, només de tant en tant,De tant en tant, només de tant en tant,
és la mort la que escriu els meus poemesés la mort la que escriu els meus poemes
i me'ls llegeix, mentre jo faig de morti me'ls llegeix, mentre jo faig de mort
i l'escolto en silenci, que és tal comi l'escolto en silenci, que és tal com
vull que escolti la mort quan jo llegeixo.vull que escolti la mort quan jo llegeixo.
De tant en tant la mort i jo som u,De tant en tant la mort i jo som u,
la meva mort i jo som u, i el tempsla meva mort i jo som u, i el temps
s'esfulla lentament i el compartim,s'esfulla lentament i el compartim,
la mort i jo, sense fer escarafalls,la mort i jo, sense fer escarafalls,
dignament, que diríem per entendre'ns.dignament, que diríem per entendre'ns.
Després les coses tornen al seu llocDesprés les coses tornen al seu lloc
i cadascú reprèn la seva via.i cadascú reprèn la seva via.
4. CRÒNICA DE DEMÀCRÒNICA DE DEMÀ (1976)(1976)
ARA ES DEMÀARA ES DEMÀ
““I esdevindrà. Les pedres i el camíI esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renouseran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.”l'àmfora nova plena de bon vi.”
QUASI AUTORETRATQUASI AUTORETRAT
““Tot és concret, i nu, i elemental.Tot és concret, i nu, i elemental.
No tinguis por de penetrar el secretNo tinguis por de penetrar el secret
d'aquest tendríssim jo que tens als dits.d'aquest tendríssim jo que tens als dits.
Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.”Confon-te amb mi com jo em confonc amb tu.”
5. ARA ÉS DEMÀARA ÉS DEMÀ
Ara és demà. No escalfa el foc d'ahirAra és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.ni el foc d'avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mouDel gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.es mou amb voluntat d'esdevenir.
I esdevindrà. Les pedres i el camíI esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renouseran el pa i la mar, i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.l'àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veusAra és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deuspel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d'amarar l'eixut.desficioses d'amarar l'eixut.
Tot serà poc, i l'heura i la paretTot serà poc, i l'heura i la paret
proclamaran conjuntament el dretproclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.de vulnerar la nova plenitud.
7. ESTIMADA MARTAESTIMADA MARTA
IIII
Aquests profunds silencis plens de tu,Aquests profunds silencis plens de tu,
aquests silencis clars i vehements,aquests silencis clars i vehements,
tan plens de tu que ja tot hi és sobrer;tan plens de tu que ja tot hi és sobrer;
aquesta solitud sense desprésaquesta solitud sense després
que compartim fins a esgotar-ne els sons;que compartim fins a esgotar-ne els sons;
aquesta quietud que vulneremaquesta quietud que vulnerem
a penes amb els ulls o bé amb les mansa penes amb els ulls o bé amb les mans
és un projecte i un acompliment.és un projecte i un acompliment.
Marta, l'embruix de tu m'ha tant sotmèsMarta, l'embruix de tu m'ha tant sotmès
que ja ni em dol la vida que no viscque ja ni em dol la vida que no visc
i em perdo amb tu per llocs inconegutsi em perdo amb tu per llocs inconeguts
i no hi ha espai entre el teu cos i el meu.i no hi ha espai entre el teu cos i el meu.
Arribarem al cor de l'espiralArribarem al cor de l'espiral
ponts a través, sense temor del vent,ponts a través, sense temor del vent,
mars a través, esperonats pel foc.mars a través, esperonats pel foc.
Boja com jo, m'escoltes i somrius.Boja com jo, m'escoltes i somrius.
Tots els camins són bons per fer camí.Tots els camins són bons per fer camí.
