2. APUNTS DE XARXES 2014
1.Xarxes d’àrea local
1.1. Introducció
1.1.1. Què és una xarxa: conjunt d’ordinadors interconnectats entre si per tal
de compartir recursos (discos durs, accés a altres xarxes, impressores,...).
Avantatges:
Unitat de xarxa d’alumnes.
Des de qualsevol ordinador es pot accedir a una carpeta que està en un ordinador que
tothom pot veure.
Accés a internet amb un router o un mòdem comú.
Compartim impressores i així podem imprimir des de qualsevol ordinador a una mateixa
impressora.
Compartir informació referent a BBDD.
Concentrar dades i ordenar-les en una xarxa per usos i no per recursos.
Controlar l’accés a aquests recursos i fins i tot poder auditar les accions que fan els
usuaris i poder-les registrar.
1.2. Tipus de xarxa
1.2.1. Tipus de xarxa segons el seu abast
LAN (Local Area Network)
MAN (MetropolitanArea Network)
WAN (WideArea Network)
1.2.2. Tipus de xarxa segons la seva topologia
Es refereix a com la informació flueix d’un terminal a l’altre, i a la manera
d’accedir a la xarxa.
Topologia en Anell: s’anomenava Token Ring i funcionava passant la informació (token
d’informació) d’un terminal a l’altre de manera circular i en un sol sentit.
Topologia en Bus: els ordinadors es connecten a un “bus” (cable comú que recorre la
instal·lació i en el que puc intercalar o suprimir les instal·lacions de manera més o menys
fàcil.) L’avantatge és que és modificable fàcilment, i les estacions accedeixen al bus a
mida que ho necessiten i sense necessitat de que les altres estiguin enceses.
Topologia en Estrella: les dades arriben des del servidor a les estacions a través d’un
element concentrador o hub en el que es connecten totes les línies dels terminals.
Topologia en Arbre: a mida que la xarxa va creixent i es va complicant es va fent
necessari afegir nous concentradors i altres elements que donaran connectivitat a la
nostra xarxa, és per tant una unió de xarxes en estrelles.
Topologia Cel·lular: molt actual i gràcies a l’aparició de tecnologies sense fil: bluetooth,
wireless, lan... . Treballen amb un senyal de freqüència i bàsicament permet que dos
ordinadors es connecti entre ells sense necessitat de cap cable ni connexió.
L’inconvenient que té és que són d’abast molt curt.
1

3. APUNTS DE XARXES 2014
1.3.Construcció i planificació d’una xarxa
Per tal de poder construir una xarxa a part dels terminals i els cables de connexió necessitaré que
cada terminal que es vulgui connectar tingui un adaptador (targeta de xarxa) que li doni accés i
que dialogui amb els altres perifèrics.
1.3.1. Els cables de connexió de xarxa
Per tal de connectar dos ordinadors o perifèrics necessito un mitjà per on vagin les dades. Hem
de valorar les següents característiques:
Material de construcció i fabricació.
Velocitat de transmissió assolible.
Fiabilitat enfront al soroll o el pirateig de senyal.
Coaxial:cable de coure, actualment obsolet que podia arribar a transmetre informació fins a
10Mbps. Era molt robust enfront interferències però l’atenuació d’aquest tipus de cable feia que
el límit de la llargària de les xarxes fos 100m i la modificació relativament complicada.
Fibra òptica: cable construït amb dues capes de polímer plàstic d’extremada transparència que
transmet la informació en forma de llum. Només s’utilitzen en empreses que donen connectivitat
a Internet a altres empreses o en grans distàncies. El límit de velocitat de transmissió actual està
en els Tbps (Terabits per segon).
Parell trenat: és el cable de coure més utilitzat. Està format per 4 parells trenats, el que li dona
immunitat enfront al soroll que es pugui colar. El connector amb què acaben són els RJ45.
Actualment els edificis ja es construeixen amb diferents preses molt abundants i ja planificades
que van a parar a un armari on es fan les connexions (rack).
Categoria dels cables segons la qualitat del coure i l’apantallament:
Categoria 3:velocitat màxima de dades 10 Mbps.
Categoria 4: velocitat màxima de dades 16 Mbps.
Categoria 5: velocitat màxima de dades 100 Mbps.
Categoria 6 i 7: capaç de superar els Gbps.
WiFi (WirelessFidelity): mitjà sense fil (aeri), la informació viatjarà per ones. En aquest tipus de
xarxes els elements es podran entendre de 3 maneres diferents:
Bluetooth: de curt abast. Poca velocitat i molt estàndard. Utilitzada per descarregar de
manera fàcil cançons o fotografies d’un mòbil o MP3 a l’ordinador.
Infrarojos: amb tecnologia semblant al comandament a distància, de curt abast, poca
velocitat de transmissió i poc fiable. Va ser la primera tecnologia inalàmbrica per
transmetre dades. Sensible als obstacles físics, molt directiu.
WLAN (WirelessLan 802.11 b/g): tecnologia específica per ordinadors que pot assolir fins
56 Mbps. Abast fins a 100m en espais tancats però despenen dels obstacles.
2

4. APUNTS DE XARXES 2014
1.3.2. Els adaptadors de xarxa
Són els elements que fan possible l’accés a la xarxa, dialoguen amb els altres terminals per tal
d’enviar la informació. El “llenguatge” que utilitzen s’anomena protocol Ethernet i aquest
protocol s’encarrega d’enviar els uns i els zeros en forma d’una ona que l’altre adaptador
entendrà i sabrà interpretar.
Segons la tecnologia del bus on es connecta aquest adaptador el tipus de targeta de xarxa serà:
Integrada a la placa base: l’opció més habitual donades les necessitats de connectivitat
actual.
PCI: són les més antigues però encara són molt freqüents. Necessitem d’un slot PCI lliure
i han de ser inserides obrint la torre del PC. No poden utilitzar-se en portàtils per raons
físiques. Poden substituir la que tenen alguns equips amb tarja integrada en placa quan
aquesta es fa malbé.
PCMCIA: utilitzat en portàtils antics. És una escletxa per on s’insereix una targeta
d’aquest tipus i que dona la connectivitat. Bus per donar prestacions flexibles als portàtils
(“de quita y pon”).
USB: utilitzant el bus USB podem dotar de prestacions inalàmbriques (bluetooth, wireless
LAN, o inclús una cobertura telefònica GSM) inserint un dispositiu en forma de
pendriveextraible.
1.3.3. Moduls de connexió
Hub o concentrador: s’encarrega d’enviar els paquets que li arriben per una de les seves
entrades a totes les altres connexions que van els altres terminals, de manera que tots els
ordinadors que estan puguin rebre aquesta informació.
L’inconvenient és precisament aquest, que arriben tots els paquets, els d’aquest segment de
xarxa i els d’altres parts de la xarxa que estan aïllats, per tant hi ha molt trànsit inútil que fa
davallar l’ample de banda efectiu de la xarxa.
Switch: fa la mateixa funció que el hub però mira si els paquets corresponen a algun terminal
d’aquest segment de xarxa i si no en correspon el rebutja, fent que hi hagi menys informació
circulant que no és per aquest segment de xarxa.
Router: comunica la xarxa amb una altra xarxa. Permet que la informació sigui filtrada depenent
de la xarxa on vingui o fins i tot depenent de quin tipus d’informació sigui, per exemple si es
tracta de correu o si són fitxers que venen de l’emule. Alguns routers es configuren com a
Firewall, que és un element “tallafoc” per dotar de seguretat una xarxa. El Firewall protegeix la
xarxa de malware i de hackers o intrusos. Aquesta funció també es pot fer a nivell de programari
(software) que és el que ens proporciona el sistema operatiu per bloquejar algunes adreces o
planes no segures.
3

5. APUNTS DE XARXES 2014
Gateway:és com un router però que enllaça xarxes que no tenen perquè ser en el mateix
protocol. És també el nexe d’unió de les xarxes de telefonia a la xarxa d’Internet: si jo des del
meu mòbil vull consultar el meu correu d’inet en algun lloc hi ha d’haver-hi un gateway que
enllaci la xarxa “Movistar” amb Internet, i segur que aquest element està a la central de
“Movistar”.
Access Point: és com s’anomena el hub en xarxes sense fil i a més permet passar d’una xarxa de
cable a un segment sense cable connectant-hi un o més PC a la xarxa sense haver d’instal·lar un
cable i les molèsties que això comporta.
Servidor d’impressió: permet connector una impressora a una xarxa de manera que podem
imprimir des de qualsevol equip a la impressora, que tindrà un receptor sense fils.
Repetidor de senyal: normalment una xarxa no excedeix de 200m d’extrem a extrem, ja que el
senyal arribaria degradat i es podien rebre molts bits erronis, però si es vol passar d’aquesta
longitud hem d’instal·lar aquests dispositius que regeneren la senyal.
1.4. Configuració d’una xarxa (TCP/PCI)
2.4.1. Model de capes d’una xarxa de telecomunicacions
1. La primera capa (física) s’encarrega de detalls com el tipus de cables, com ha de ser el
senyal que s’hi transmet amb quina freqüència, com es codifiquen els bits i es
transformen en electricitat...
2. La segona capa (enllaç) s’encarrega de regular el procés pel que un ordinador pot
transmetre la informació al BUS i és escoltat pels seus companys de xarxa.És possible que
hi hagi algun error en alguna transmissió, per això les targetes Ethernet tenen mètodes
de detectar-los i corregir-los.
(MAC: Media Access Control)
3. La tercera capa (xarxa) s’encarrega de la transmissió de dades fora de la nostra LAN (a
distància). Aquesta capa assegura que les dades trobin el camí a través de les diferents
xarxes per les que passen.
(IP: Internet Protocol)
4. La quarta capa (transport), rep les dades de les aplicacions que està utilitzant l’usuari, les
fragmenta, les posa en ordre i assegura el seu enviament. Al destí, en arribar aquesta
informació al final del seu trajecte, per tal de composar el missatge original correctament
fa el procés invers, evitant la pèrdua de paquets, o si s’han perdut ordenant el seu
reenviament.
5. La cinquena capa representa finalment el processament de les dades que fa l’aplicació
que està utilitzant un usuari, per exemple, correspondria a aquesta capa el que hi ha
darrera d’un programa de correu electrònic, o un xat.
TELNET: permet la connexió remota al nostre ordinador des de un altre ordinador, i poder veure
què té, com està configurat, instal·lar coses, esborrar coses...
4

6. APUNTS DE XARXES 2014
Cada capa necessita una certa informació addicional per a poder complir amb la seva tasca.
Aquesta informació es troba a l’encapçalament (header) de cada paquet. Cada capa afegeix un
petit bloc de dades (capçalera de protocol), al paquet, que queda encapsulat com una
matrioshka.
2.4.2. Configuració d’una xarxa TCP-IP
Adreça MAC: les targetes de Ethernet disposen d’un nombre únic, que ve predeterminat
de fàbrica, que s’anomena adreça MAC. És un nombre de 48 bits que actua com a
matrícula identificativa del dispositiu. Aquest nombre ja aniria bé per identificar la
màquina però només és visible a dins la xarxa, i per tant fora d’aquesta hem de tenir un
altre identificador per tal de que arribin els missatges.
Identificació d’equips->adreces IP: per identificar cada ordinador dins i fora de la xarxa i
poder enviar informació necessito un nombre que l’identifiqui internacionalment. Aquest
nombre és l’adreça IP (Internet Protocol, nivell de xarxa). L’adreça IP té dues parts:
l’adreça de xarxa i l’adreça de màquina; la primera part, doncs, serà comuna a totes les
màquines d’una mateixa LAN, i la part de màquina diferent per a cada dispositiu.
Com es fa la transmissió d’informació a través del protocol TCP/IP?
1. El missatge inicial es fragmenta en paquets amb la seva capçalera on hi ha l’adreça
d’origen i l’adreça destinatària, i l’ordre que ocupa en la transmissió.
2. La informació en paquets arriba de l’origen al destí pel camí més ràpid, podent anar
inclús per camins que no són sempre el mateix.
3. Els paquets arriben al destí a on són recol·lectats, comprovats i posats en l’ordre
corresponent.
4. El missatge es reconstrueix al destí.
Com que internet ha crescut tant en els darrers temps, és necessari que a més de l’adreça
Internet tinguem una màscara de xarxa. De manera que totes les màquines que estan a la
mateixa xarxa es “veuen” directament i les que estan a fora necessiten d’un router o gateway per
ser encaminades.
Així doncs, gràcies a la màscara de xarxa, podem fer que tots els paquets que tinguin com adreça
destí tot un rang (conjunt) de IPs entrin a la meva xarxa i que els paquets que tinguin una IP que
no pertanyo a aquest rang sigui descartat. La manera que té un router d’aplicar la màscara de
xarxa és aplicar una funció lògica equivalent a un producte (AND).
D’aquesta manera la màscara de xarxa, ha d’estar d’acord amb el nombre de màquines que tinc a
la meva subxarxa, i em permet amb una sola IP fixa configurar tota una xarxa visible a través del
router des de Internet.
5

7. APUNTS DE XARXES 2014
1.Comprovació d’una estació
Per comprovar l’estat de la connexió i la màquina destí hi ha una comanda molt senzilla: ping
adreça IP. Per probar-la fem Inicio>Ejecutar i escrivim al quadre d’acció cmd. Ara ens apareix una
finestra negra: és l’intèrpret de la pàgina web.
Si fem un ping i no obtenim resposta pot ser o perquè aquesta adreça no existeix, o perquè
aquest servidor està protegit contra ping, per tal de que no s’entretingui a respondre pings.
6