redes de area local

1. REDES DE ÁREA LOCAL

2. índex
● 1 Conceptes bàsics de xarxes 9
● 1.1 Comunicació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
● 1.2 Origen i evolució . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
● 1.3 Components bàsics d’una xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
● 1.3.1 Host . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
● 1.3.2 Perifèrics compartits . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13
● 1.3.3 Dispositius de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14
● 1.3.4 Medis de xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
● 1.3.5 Servei i protocols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
● 1.4 Exemple de connexió d’elements d’una xarxa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
● 1.5 Classificació de les xarxes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
● 1.5.1 Extensió geogràfica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
● BIBLIOGRAFÍA.
●

3. ● Els ordinadors són màquines especialitzades a processar informació
d’acord ambunes instruccions preestablertes, però no sempre la
informació es produeix os’emmagatzema al lloc on es processa i, per
tant, caldrà transportar les dades desde l seu origen fins a la seva
destinació, amb la qual cosa es crea una comunicació.
La telemàtica és la fusió o l’ús de les telecomunicacions i la informàtica i
per tant a la definició s’hauria de fer referència a la informàtica. La
transmissió es el procés mitjançant el qual es transporten senyals des
d’un emissor fins a un receptor a través d’un canal de comunicacions. Si
en aquest senyal es transporta informació amb un codi comú entre
l’emissor i el receptor, diem que hem establert una comunicació.
● Conceptes básics de xarxes

4. Comunicació
● Es denomina canal de comunicacions el recorregut físic que cal establir usant un o diversos mitjans de
comunicació (coure, fibra, etc.) perquè un senyal elèctric, òptic o electroòptic es pugui desplaçar entre dos
punts.
● Els elements que formen part d’una transmissió són:
● • Un emissor, on s’origina la comunicació.
● • Un receptor, on es rep la comunicació.
● • Un canal de comunicació, per on circula el senyal.
● Definim la transmissió de dades com la transferència d’informació codificada des d’un punt a un altre o
altres mitjançant senyals elèctrics, electroòptics o electromagnètics
● La comunicació és el procés amb el qual es transporta informació; aquesta informació viatja en un senyal
que es transmet des de l’emissor fins al receptor. L’emissor i el receptor coneixen el mateix codi, per això
són capaços d’interpretar els senyals per obtenir la informació.
● Emissor/receptor. L’emissor s’encarrega de proporcionar la informació, iel receptor és qui la rep.
Transductors. Un transductor és un element capaç de transformar la naturalesa del senyal.
● Canal. El canal és l’element per on es transporta el senyal des de l’emissor fins al receptor.
● Moduladors i codificadors. Per transmetre, no solament cal que el senyal i el mitjà siguin els apropiats, ja
que de vegades el senyal no és l’adequat per a conseguir eficàcia en la transmissió
●

5. Origen i evolució
● La història de les xarxes va lligada a l’evolució dels
ordinadors i la necessitat d’organitzar grans quantitats
d’informació. Els primers equips informàtics eren autònoms i
no compartien la informació ni estaven connectats a altres
equips. Aquest sistema aviat va deixar de ser eficient
econòmic per a les empreses, i per aquest motiu va néixer la
necessitat de buscar una solució per no haver de duplicar
equips, programes d’aplicacions i bases de dades. Calia
comunicar-se de manera eficient, per facilitar la configuració i
l’administració dels equips.
Els ordinadors es van anar unint entre ells per compartir
informació i van formar xarxes.

6. Components bàsics d’una xarxa
●
Aquests components es poden agrupar en quatre categories principals:
●
• Hosts.
●
• Perifèrics compartits.
●
• Dispositius de xarxa.
●
• Medis de xarxa.
●
• Protocols i regles.
●
Els símbols genèrics són els següents:
● • Switch: el dispositiu més utilitzat per interconnectar xarxes d’àrea local.
● • Firewall: proporciona seguretat a les xarxes.
●
Xarxes d’àrea local 13 Teoria i arquitectura de xarxes
●
• Router: ajuda a dirigir els missatges que viatgen per la xarxa.
●
• Router sense fil: un tipus específic de router que generalment es troba en
●
xarxes domèstiques.
●
• Núvol: s’utilitza per resumir un grup de dispositius de xarxa.
●
• Enllaç serial: una forma d’interconnexió WAN (xarxa d’àrea estesa),
● representada per la línia en forma de raig.

7. Host i Perifèrics compartits
● Els hosts envien i reben tràfic dels usuaris. Host és un
nom genèric per la majoria dels dispositius d’usuari final
● Els dispositius perifèrics compartits no es comuniquen
directament a través de la xarxa. Els perifèrics utilitzen al
host al que estan connectats per realitzar totes Xarxes
d’àrea local 14 Teoria i arquitectura de xarxes Internet
working, en anglès, vol dir xarxa de xarxes. les operacions
de xarxa. Alguns exemples de perifèrics compartits poden
ser les càmeres, els escàners i les impressores
connectades localment.

8. Dispositius de xarxa
● Els dispositius de xarxa es connecten a altres dispositius,
principalment hosts. Aquests dispositius mouen o controlen el
tràfic de la xarxa. Els hubs, switches o routers són alguns
exemples de dispositius de xarxa.
● Els següents són exemples de dispositius de xarxa
intermediaris:
● • Dispositius d’accés a la xarxa (hubs, switches i punts d’accés
sense fil).
● • Dispositius d’internetworking (routers).
● • Servidors de comunicació i mòdems, i dispositius de seguretat
(firewalls).

9. ● Els processos que s’executen als dispositius de xarxa intermediaris poden realitzar,
depenent del dispositiu, les següents funcions:
• Regenerar i retransmetre senyals de dades.
● • Mantenir la informació sobre quines rutes existeixen a través de la xarxa i
● de la internetwork.
● • Notificar a altres dispositius els errors i les errades de comunicació.
● • Encaminar dades per rutes alternatives quan existeixen errades en un enllaç.
● • Classificar i encaminar missatges segons les prioritats de QoS (qualitat del
● servei).
● • Permetre o denegar el flux de dades en base a configuracions de seguretat

10. Medis de xarxa
●
Els medis de xarxa proporcionen la connexió entre els hosts i els dispositius de xarxa. Els medis de xarxa
poden ser tecnologies de connexió per cable, com cable de coure o fibra òptica, o tecnologies sense fil.
● Les xarxes modernes utilitzen principalment tres tipus de medis per interconnectar
●
els dispositius i proporcionar la ruta pel qual poden transmetre’s les dades.
● Aquests medis són:
●
• Fills metàl·lics dintre dels cables.
● • Fibres de vidre o plàstiques (cable de fibra òptica).
●
• Transmissió sense fil.
●
●
Els criteris per escollir un medi de xarxa són:
● • La distància en la qual el medi pot transportar exitosament un senyal.
●
• L’ambient en el qual s’instal·larà el medi
● • la quantitat de dades
● • la velocitat a la que es deu transmetre
●
• el cost del medi i de la instal·lació

11. Servei i protocols
● Actualment l’estàndard de la industria en xarxes és TCP/IP
(protocol de control de transmissió/protocol d’Internet).
TCP/IP s’utilitza en xarxes comercials i domèstiques, i
també és el protocol primari d’Internet. Són els protocols
TCP/IP els que especifiquen els mecanismes de
formateig, d’encaminament que garantissin que els
nostres missatges siguin entregats als destinataris
correctes.

12. Exemple de connexió d’elements
d’una xarxa
● Els elements de xarxa, dispositius, medis i serveis estan connectats mitjançant regles per enviar un missatge. Les persones
generalment imaginen les xarxes en el sentit abstracte. Creem i enviem un missatge de text i de manera quasi immediata es
mostra en el dispositiu de destinació. Encara que sabem que entre el dispositiu d’emissió i el dispositiu de recepció hi ha una
xarxa a través de la qual viatgen els nostres missatges, rarament pensem en totes les parts i peces que formen aquesta
infraestructura.
● 1. Missatges. Tal com es pot veure en la figura 1.5, en la primera etapa del viatge des de l’ordinador a la destinació el missatge
instantani es converteix en un format que es pot transmetre a la xarxa.
● Dispositius. Per començar a entendre la solidesa i complexitat de les xarxes interconnectades que formen Internet, és
necessari començar pel més bàsic. Agafem l’exemple de l’enviament de missatges de text amb un programa de missatgeria
instantània en un ordinador
● Medi. Per enviar el missatge instantani a la destinació, l’ordinador ha d’estar connectat a una xarxa local sense fil o amb
cables.
● Serveis. Els serveis de xarxa són programes de computació que recolzen la
xarxa humana.
● Les regles. Les regles o protocols especifiquen la manera com s’envien els missatges, com s’encaminen a través de la xarxa i
com s’interpreten en els arxes d’àrea local 20 Teoria i arquitectura de xarxes dispositius de destinació.
●

13. Classificació de les xarxes
● Les xarxes es creen per administrar les necessitats informàtiques de les
persones i de les organitzacions. Existeixen diferents tipus de xarxes
depenen del criteri que s’utilitzi per diferenciar-les. El criteri principal per
diferenciar les xarxes informàtiques es basa en la classificació per
l’extensió geogràfica. També es poden diferenciar per altres criteris no
menys importants però si no tan popular.
● Criteris de classificació de les xarxes:
● • Extensió geogràfica.
● • La titularitat de la xarxa.
● • Client-servidor o d’igual a igual.
● • La topologia de la xarxa.

14. Extensió geogràfica
● La localització geogràfica de la xarxa és un factor important a l’hora de dissenyar i de
instal·lar-la correctament la xarxa d’ordinadors. La localització geogràfica té en compte la
distancia que hi ha entre els ordinadors o hosts que intercanviaran informació. Depenen
de la extensió geogràfica podem trobar-nos diferents tipus de xarxes.
● Xarxes d’àrea local (LAN)
● Les xarxes d’àrea local o LAN van néixer per solucionar els problemes de connexió
d’equips amb diferents tecnologies o especificacions.
● Les LAN estan dissenyades per al següent:
● • Operar en una àrea geogràfica limitada (un edifici).
● • Permetre als seus usuaris accedir a serveis de banda ampla.
● • Proporcionar connectivitat amb els serveis locals.
● • Connectar dispositius adjacents.
● . Xarxes d’emmagatzemament o SAN. Una xarxa d’àrea d’emmagatzemament
(SAN) és una xarxa d’alt rendiment dedicada a tasques molt concretes, com moure
dades entre servidors i oferir recursos d’emmagatzemament.
●

15. ● Les SAN tenen les característiques següents:
● • Alt rendiment: les SAN permeten l’accés concurrent de matrius de disc
● o cinta per dos o més servidors a alta velocitat, proporcionant un millor
● rendiment del sistema.
● • Disponibilitat: les SAN tenen una tolerància incorporada als desastres, ja
● que es pot fer una còpia exacta de les dades mitjançant una SAN fins a una
● distància de10 km o 6,2 milles.
● • Escalabilitat: igual que una XAL/WAN, pot usar una gamma àmplia de
● tecnologies. Això permet una reubicació fàcil de dades de còpia de seguretat,
● operacions, migració d’arxius, i duplicació de dades entre sistemes
● Xarxes privades virtuals. Les xarxes privades virtuals (VPN o virtual private
networking en anglès) es creen dins de la infraestructura d’una xarxa pública però
no són xarxes físiques, sinó una organització d’una xarxa física, amb la finalitat de
donar accés a determinats usuaris, grups de treball, etc. per la seguretat de les
dades..

16. ● Xarxes d’àrea metropolitana
● Les MAN estan dissenyades per proporcionar als seus usuaris la distribució de dades
interconnectant les diferents XAL.
● Xarxes d’àrea estesa o WAN
● Les WAN estan dissenyades per donar connexió a equips en una àrea geogràfica molt
extensa.
● Exemples de xarxes de transmissió públiques son:
● • XDSI –xarxa digital de serveis integrats–: és una xarxa de dades totalment digital
d’extrem a extrem. Permet connexions de fins a 2 Mbps. Les característiques principals
d’aquesta tecnologia són la qualitat, la flexibilitat, i la velocitat de comunicació.
● • Xarxes FDDI –fiber distributed data interface–: interfície de dades distribuïda per fibra
òptica. Aquesta tecnologia es basa en una estructura de xara de doble anell de fibra
òptica, que permet alta velocitat, i grans distàncies. Quan la fibra òptica se substitueix per
cables de parells trenats es parla d’IPDDI

17. Blibiografía
● https://es.wikipedia.org/wiki/Red_de_%C3%A1rea_local
● http://es.ccm.net/contents/253-lan-red-de-area-local
● trajano.us.es/~rafa/REDES/apuntes/LAN.p
●