La pasqua

7,094 views

Published on

Una de les nostres principals tradicions explicada als nouvinguts

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
7,094
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
89
Actions
Shares
0
Downloads
61
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La pasqua

  1. 1. LA PASQUA
  2. 2. Conéixer els costums populars és incitar a estimar les nostres coses.
  3. 3. La introducció <ul><li>La Pasqua: festa més important per als cristians que coincideix amb l’entrada de la primavera. </li></ul><ul><li>El fred s’acaba, és l’hora d’eixir al camp per a berenar, jugar i cantar. </li></ul><ul><li>Època on mengem plats únics i específics de la festa: mones i ous de pasqua. </li></ul>
  4. 4. <ul><li>Estudiar els costums d’un poble ajuda a educar en valors propis. </li></ul><ul><li>L’alumnat ha de planificar, realitzar i avaluar tot allò que envolte la festa de la Pasqua. </li></ul><ul><li>La vessant social de les nostres festes és un ritus d’integració en la societat i a més, en valencià, vehicle de la tradició i del joc, d’arrelament al territori i de transmissió de la cultura d’ahir, de hui i també de demà. </li></ul>
  5. 5. Els objectius <ul><li>Conéixer i aprofundir en els nostres costums i tradicions, i en concret en els del període pasqual. </li></ul><ul><li>Investigar les tradicions pròpies del nostre poble i així, conéixer millor la cultura de la nostra comunitat. </li></ul><ul><li>Valorar les tradicions i la cultura popular i, d’una manera especial, les que fan referència al temps pasqual. </li></ul>
  6. 6. <ul><li>Valorar el treball en equip. </li></ul><ul><li>Reforçar els lligams afectius de la societat a què pertany i així, reforçar els propis trets d’identitat. </li></ul><ul><li>Eixir al camp en grup i potenciar els aspectes de socialització. </li></ul><ul><li>Partir de coneixements previs sobre la Pasqua: el menjar, els jocs..per aprofundir més i poder planificar el treball. </li></ul>
  7. 7. <ul><li>Potenciar la posada en pràctica dels conceptes treballats al llarg de la unitat: </li></ul><ul><li>1.-Fer mones de pasqua. </li></ul><ul><li>2.-Pintar ous durs de xocolate. </li></ul><ul><li>3.-Esclafar ous en el front. </li></ul><ul><li>4.-Volar catxerulos o milotxes. </li></ul><ul><li>5.-Botar a corda. </li></ul><ul><li>6.-Vestir amb roba vaquera. </li></ul><ul><li>7.-Cantar la Tarara. </li></ul>
  8. 8. La motivació <ul><li>Els coneixements previs de l’alumnat: què saben de la festa, en què volen aprofundir. </li></ul><ul><li>Caldrà saber quina importància té la celebració de la Pasqua al seu país, sobretot pel que fa a la festa si és religiosa o pagana. </li></ul><ul><li>Les ganes de treballar en grup i de perdre la vergonya aprenent cançons i jugant davant la resta de companys. </li></ul>
  9. 9. L’avaluació <ul><li>A l’hora d’avaluar què tindrem en compte: </li></ul><ul><li>a) Què s’ha aprés. </li></ul><ul><li>b) En quin grau s’han complit els objectius que s’han determinat. </li></ul><ul><li>c) Com s’han tractat els continguts. </li></ul><ul><li>d) El funcionament de les propostes de treball i, de forma especial, la dinàmica de treball en grup. </li></ul><ul><li>e) L’assoliment de les intencions educatives. </li></ul>
  10. 10. Les activitats a fer <ul><li>Les agrupem en 3 blocs: </li></ul><ul><li>1.-Les que ajudaran a ampliar i completar els coneixements dels alumnes. </li></ul><ul><li>2.-Les que faran servir la llengua oral per comunicar-se a través de cançons i jocs per passar-ho bé. </li></ul><ul><li>3.-Les que reproduiran textos i posteriorment, posades en pràctica: fer una milotxa o una recepta de cuina. </li></ul>
  11. 11. Els continguts <ul><li>Els continguts que presentem s’estructuren en apartats temàtics: </li></ul><ul><li>1.-La roba. </li></ul><ul><li>2.-El menjar. </li></ul><ul><li>3.-La milotxa i els jocs. </li></ul><ul><li>4.-Les cançons . </li></ul>
  12. 12. Mapa conceptual de la Pasqua La Pasqua Bloc 1: La roba Bloc 2: El menjar Bloc 3:La milotxa i els jocs Bloc 4: Les cançons tradicionals
  13. 13. Bloc 1: La roba <ul><li>El dia de Pasqua tots els xiquets i xiquetes eixen al camp amb una vestimenta idònia per l’entrada de la primavera. </li></ul><ul><li>Què hem de posar-nos? </li></ul><ul><li>Com ha de ser la roba? </li></ul>
  14. 14. La gorra <ul><li>Utensili per al cap que s’usa per protegir-se del sol. </li></ul><ul><li>Pot tenir diferents formes i colors. </li></ul><ul><li>En Pasqua els xiquets i xiquetes solen usar-la combinada amb la roba. </li></ul>
  15. 15. El mocador <ul><li>Peça de roba usada bàsicament per decorar. </li></ul><ul><li>Es posa al coll nugada amb un nuc a l’estil dels vaquers. </li></ul><ul><li>Solen ser de colors amb dibuixos i fets de tela de fil o cotó. </li></ul>
  16. 16. Els pantalons vaquers <ul><li>Prenda de vestir molt apropiada per al temps de primavera, ja que el teixit vaquer dóna frescor a la pell. </li></ul><ul><li>Es presenten de diferents formes però tots ells duen quatre butxaques. </li></ul>
  17. 17. La camisa vaquera <ul><li>La camisa agrada molt als pasqüerets i pasqüeretes ja que intenten dur-la diferent uns d’altres, però a més si la fan tota la colla igual pretenen que siga la més original i amb quadres de colors cridaners . </li></ul>
  18. 18. Les sabatilles o esportives <ul><li>És el calçat més còmode per poder gaudir dels jocs i ballar les cançons que s’aprenen. </li></ul><ul><li>Les solen portar de tots els colors però sempre fent joc amb la camisa. </li></ul>
  19. 19. Amb la roba que hem aprés ? <ul><li>Les peces de roba fonamental per a l’època primaveral i concretament, de la Pasqua. </li></ul><ul><li>Les formes i els teixits. </li></ul><ul><li>Els colors: verd, roig, groc, rosa i blau. </li></ul>
  20. 20. Vocabulari aprés al bloc 1: la roba. BLEU BLUE AZUL BLAU ROSE PINK ROSA ROSA JAUNE YELLOW AMARILLO GROC ROUGE RED ROJO ROIG VERT GREEN VERDE VERD PANTOUFLES SLIPPERS ZAPATILLAS SABATILLES CHEMISE SHIRT CAMISA CAMISA PANTALON TROUSERS PANTALONES PANTALONS COU NECK CUELLO COLL MOUCHOIR HANDKERCHIEF PAÑUELO MOCADOR DES VÊTEMENTS CLOTHES ROPA ROBA TÊTE HEAD CABEZA CAP CASQUETTE CAP GORRA GORRA PRINTEMPS SPRING PRIMAVERA PRIMAVERA CHAMP CAMP CAMPO CAMP FRANCÉS ANGLÉS CASTELLÀ VALENCIÀ
  21. 21. Bloc 2: El menjar <ul><li>OBJECTIUS </li></ul><ul><li>Potenciar el treball en grup </li></ul><ul><li>Estimular la imaginació i la creativitat </li></ul><ul><li>Potenciar la col·laboració de xiquetes i xiquets </li></ul><ul><li>Conéixer la gastronomia popular del temps de Pasqua </li></ul><ul><li>Adquirir coneixements de cuina </li></ul><ul><li>Despertar l´interés per la tradició culinària </li></ul>
  22. 22. Bloc 2: El menjar <ul><li>ACTIVITATS </li></ul><ul><li>Ordenar els ingredients </li></ul><ul><li>Buscar i comprar els ingredients </li></ul><ul><li>Manipular els ingredients seguint les indicacions de la recepta </li></ul><ul><li>Descriure els components </li></ul><ul><li>Calcular preus dels ingredients </li></ul><ul><li>Establir una conversa relacionada amb l´activitat </li></ul><ul><li>Estudi dels aspectes històrics que marquen l´origen de les receptes </li></ul><ul><li>Observar el producte final i valorar-lo </li></ul>
  23. 23. Bloc 2: El menjar <ul><li>PRODUCCIÓ ORAL I ESCRITA </li></ul><ul><li>Explicar com es fan les receptes de cuina </li></ul><ul><li>Construir els noms dels menjars treballats </li></ul><ul><li>Fer un vocabulari dels utensilis emprats </li></ul><ul><li>Fer un llibre amb les receptes treballades </li></ul><ul><li>Treballar textos relacionats amb les tasques efectuades </li></ul><ul><li>Elaboracions grupals i individuals de les receptes </li></ul>
  24. 24. Bloc 2: El menjar <ul><li>Jugar a formar receptes </li></ul><ul><li>Completar el procediment de realització d´una recepta </li></ul><ul><li>Buscar els connectors i els elements que cohesionen el text instructiu </li></ul><ul><li>Escriure el nom dels ingredients en cartonents i jugar a venedors </li></ul><ul><li>Investigar i enregistrar amb el vídeo diferents processos d´elaboració de receptes </li></ul>
  25. 25. Bloc 2: El menjar <ul><li>LA GASTRONOMIA PASQUAL </li></ul><ul><li>El dejuni i l´abstinència que s´imposaven els dies de Setmana Santa, donaven lloc a determinats costums culinaris. Alguns plats propis del període eren: pa i sopes d´oli, peix, pésols amb ou i bacallà, guisats o potatges de Setmana Santa (elaborats amb card, carxofa, cigrons, bacallà etc). En cap d´ells no apareix la carn com a ingredients. </li></ul>
  26. 26. Bloc 2: La mona i els seus orígens <ul><li>La mona és un punt de referència per entendre, en part, com es viu la Pasqua a les terres valencianes.Té un origen àrab. Es diu que la població morisca establerta a les nostres terres l’oferia al senyor. El seu contorn és originàriament redó, però amb el pas del temps esdevé distint i adquireix formes capricioses. A la comarca de la Safor la mona s´assembla a un drac, serp, gall etc. Ací rep el nom de “sarvatxo”. Altres vegades pren forma humana. La mona es menja el diumenge i dilluns de Pasqua. </li></ul>
  27. 27. Bloc 2: La mona de Pasqua <ul><li>RECEPTES </li></ul><ul><li>Materials: llebrell, 1 got, 1 llençol, 1 manta, 1 safata adornada i la imaginació. </li></ul><ul><li>Ingredients: 4 ous per cada kg de farina, 1 got de sucre, 1 got d´oli d´oliva, 2 gots d´aigua, 25 g de llevat, ous bullits per a les mones i confitets de color i 1 ou per a pintar. </li></ul><ul><li>Procediment: </li></ul><ul><li>1.- Mesclem en un llebrell els ous, el sucre, l´oli i el llevat </li></ul><ul><li>2.- Després afegim la farina que admeta. </li></ul>
  28. 28. Bloc 2: La mona de Pasqua <ul><li>3.- La pasta es tapa amb un tovalló perquè estiga ben calenta. Ho tindrem així 8 o 10 hores </li></ul><ul><li>4.- Ara és el moment de la imaginació. Podem fer les mones amb la forma que vulguem i col·locar els ous que considerem oportú </li></ul><ul><li>Abans de posar-les al forn hem de batre un ou i, amb un pinzell, pintar les mones </li></ul>
  29. 29. Bloc 2: La mona de Pasqua <ul><li>La llanda per a posar les mones al foc, la freguem amb un poquet d´oli, així no s´apeguen les mones </li></ul><ul><li>Posem les mones al forn i, quan estiguen ben daurades, ja les podem traure </li></ul><ul><li>Si les volem adornar amb confitets de colors, els hem de posar només les traguem del forn, perquè puguen apegar-se </li></ul><ul><li>També podem posar carabassat, taronja ensucrada i tots aquells elements de confiteria que ens pareguen </li></ul>
  30. 30. Bloc 2: L´arnadí i els seus orígens <ul><li>L´Arnadí, també denominat “carabassa santa” o “moniato sant”, és un dolç relacionat amb tota la Setmana Santa. És antic i va tindre una major difusió per totes les nostres comarques centrals. Posteriorment desaparegut de molts llocs, es va conservar en alguns pobles de la Costera i de la Ribera. Hui s´ha recuperat com a costum culinari en altres comarques i fins i tot està present en les cartes d´alguns restaurants, </li></ul>
  31. 31. Bloc 2: L´arnadí <ul><li>RECEPTA </li></ul><ul><li>Ingredients: 1 Kg de carabassa, 1 corfa de llima, pinyons, sucre glaç, 500 g de sucre, canyella al gust i ametles </li></ul><ul><li>Procediment: </li></ul><ul><li>Torrem la carabassa. Dins d´una tela ben cenyida l´escorrem. Li afegim el sucre, la llima i la canyella i fem un bon confitat. Posem la pasta en forma de muntanya en cassoletes menudes de test. Les adornem amb pinyons i ametles fent formes geomètriques. </li></ul>
  32. 32. Bloc 2: L´arnadí <ul><li>Per damunt posem una miqueta de sucre glaç. Col·loquem les cassoletes al forn fins que els fruits secs prenquen un cert color daurat. </li></ul><ul><li>ACTIVITAT D´AUTOAPRENENTATGE </li></ul><ul><li>1.- Algú ha desordenat la recepta de l´arnadí. Si no l´ordenes no en podràs fer. </li></ul><ul><li>2.- Utilitza els elements que t´ajudaran a ordenar el text: l´endemà, primer, una vegada, per damunt, per acabar, etc. </li></ul>
  33. 33. Bloc 2: L´ou i el seu simbolisme <ul><li>L´ ou és realment l´ingredient bàsic de la Pasqua. Així ocorre en països centroeuropeus i a les nostres terres valencianes, no només formant part de la mona, sinó també com a element independent. L´ou és el símbol de l´origen de l´univers i de la creació (ou còsmic). El símbol de la fecundació i de la multiplicació de les espècies. Els ous ocupen en lloc preeminent en la litúrgia pasqual. Solien agrupar-se els ous postos per les gallines durant la Quaresma per als dies de Pasqua. </li></ul>
  34. 34. Bloc 2: L´ou de Pasqua <ul><li>OUS DE XOCOLATE </li></ul><ul><li>RECEPTA: </li></ul><ul><li>Ingredients: xocolate </li></ul><ul><li>Materials: motles en forma d´ous o d´altres formes </li></ul><ul><li>Procediment: </li></ul><ul><li>1.- Fonem el xocolate al bany de Maria a una temperatura de 50º </li></ul><ul><li>2.- El refredem fins a 30º. Després omplim el motles amb el xocolate i el deixem refredar del tot </li></ul><ul><li>3.- A continuació els desmuntem. Abans de tancar les dos mitats, podem posar-los dins llepolies. </li></ul><ul><li>Finalment els decorarem al nostre gust </li></ul>
  35. 35. Bloc 2: Què treballem? <ul><li>Vocabulari relacionat amb: </li></ul><ul><li>1.- Materials i eines de treball </li></ul><ul><li>2.- Principals verbs per tal d´explicar com es realitza un dolç </li></ul><ul><li>3.- Buscar connectors que cohesionen un text instructiu </li></ul><ul><li>4.- L´horari de les menjades: desdejuni, esmorzar, dinar, berenar i sopar </li></ul><ul><li>Aprofitament didàctic: </li></ul><ul><li>1.-Conversarem amb l´alumnat sobre les activitats a realitzar i sobre allò que han aprés. </li></ul><ul><li>2.- Què sabem sobre els menjars de Pasqua? </li></ul><ul><li>3.- Quins menjars ens agraden més i com els farem? </li></ul>
  36. 36. Bloc 2: Taller de cuina <ul><li>El taller de cuina posarà en pràctica la investigació i recopilació de receptes i farà que les xiquetes i els xiquets manipulen i facen els menjars. </li></ul><ul><li>És recomanable la participació de les famílies de l´alumnat (mares, pares, iaios, germans, etc), així uns i altres se sentiran motivats per les activitats. </li></ul>
  37. 37. Bloc 3: La milotxa <ul><li>La milotxa, catxerulo o estel és el joguet típic de les festes de Pasqua. Veure eixos artefactes de colors brillants moure’s pel cel continua sent un dels jocs preferits dels xiquets d’arreu del món. És per això que pensem que els nostres alumnes nouvinguts han de conéixer aquest aparell, aprendre a confeccionar-ne un i, per fi, gaudir amb ell. </li></ul>
  38. 38. Taller de Milotxes <ul><li>Abans d’iniciar l’activitat és convenient conéixer els coneixements previs de l’alumnat amb preguntes com les següents: </li></ul><ul><li>Volem fer una milotxa? </li></ul><ul><li>Com la decorarem? </li></ul><ul><li>Quins materials usarem? </li></ul><ul><li>Quins colors farem servir? </li></ul><ul><li>Quina forma tindrà? </li></ul>
  39. 39. Objectius <ul><li>Objectius de l’activitat : </li></ul><ul><li>Dissenyar una activitat col·lectiva que permeta la integració dels alumnes de forma participativa. </li></ul><ul><li>Despertar la imaginació i la creativitat. </li></ul><ul><li>Treballar els colors, les formes i els materials. </li></ul><ul><li>Construir milotxes i aprendre a enlairar-les. </li></ul>
  40. 40. Activitats <ul><li>1- Buscar i recollir informació oral o escrita de persones que coneguen el tema. </li></ul><ul><li>2- Recerca de materials i construcció de milotxes. </li></ul><ul><li>3- Construcció de milotxes. </li></ul><ul><li>4- Explicar i il·lustrar el procés d’elaboració de milotxes. </li></ul><ul><li>5- Fer una exposició de les milotxes construïdes. </li></ul><ul><li>6- Enlairar milotxes. </li></ul>
  41. 41. Milotxa senzilla <ul><li>1 - Materials : </li></ul><ul><li>3 canyetes fines de 60 cm. </li></ul><ul><li>1 canya de 45 cm. </li></ul><ul><li>Paper d’embalar de diari o de brillantina. </li></ul><ul><li>Trossos de drap de color. </li></ul><ul><li>Ceres de colors. </li></ul><ul><li>Pinzell. </li></ul><ul><li>Navalla. </li></ul><ul><li>1 canya de 60 cm. </li></ul><ul><li>Fil d’empalomar. </li></ul><ul><li>Cola blanca per a paper. </li></ul><ul><li>Retoladors. </li></ul><ul><li>Pintures de témpera. </li></ul><ul><li>Tisores. </li></ul><ul><li>- Tallant o ganiveta. </li></ul>
  42. 42. <ul><li>2- Procés de construcció : </li></ul><ul><li>Farem una osca a cada extrem de les canyes per poder passar-hi el fil del perímetre. </li></ul><ul><li>Es lliguen les canyes de manera simètrica per a repartir el pes. </li></ul><ul><li>Passem el fil d’empalomar per les osques de les canyes i li donarem el perímetre a la milotxa. </li></ul><ul><li>Tallem el paper 3 cm més d’amplària que el perímetre de la milotxa, pleguem les llengüetes i encolem. </li></ul><ul><li>Amb trossets de color i fil farem la cua. </li></ul><ul><li>Decorem la coberta com desitgem. </li></ul><ul><li>Lliguem la cua, la brida i el cordell i, a enlairar la milotxa! </li></ul>
  43. 43. Materials i parts principals de la milotxa <ul><li>Coberta o vela : És el paper o tela que rep la pressió del vent. Els materials idonis poden ser paper de diari, paper d’embalar, paper brillantina, paper xarol, plàstic fi, teles sintètiques especials com l’ spinaker , etc. </li></ul><ul><li>Carcassa o estructura : És l’esquelet de la milotxa, format per un conjunt de canyes o llistons que aguanten el paper o la tela. En construir la milotxa hem de recordar que ha de ser sempre de forma simètrica i ha de tindre el mateix pes a banda i banda. Podem utilitzar diferents materials: canya, llistonets, fibra de vidre, barretes de plàstic, etc. </li></ul>
  44. 44. <ul><li>Brida : És la corda que lliga la milotxa per dos o més punts. Permet mantindre-la orientada correctament en direcció al vent. Està formada per dos tirants i una anella; a l’anella es lliga el cordell que ens ajuda a remuntar la milotxa. </li></ul><ul><li>Cua : És l’element estabilitzador de la milotxa i serveix per a baixar el centre de gravetat. </li></ul><ul><li>Cordell : Normalment s’utilitza fil d’empalomar, que és un cordell de cànem. També pot ser sintètic que és més resistent i aïllant del corrent elèctric. El gruix i la resistència del fil va directament lligat al tipus i grandària de la milotxa. </li></ul>
  45. 45. Alguns models de milotxes <ul><li>Hexagonal clàssica Diamant </li></ul><ul><li>Japonesa rectangular Coreana </li></ul>
  46. 46. Colors <ul><li>taronja groc morat marró </li></ul><ul><li>rosa negre blau roig </li></ul><ul><li>verd blanc gris </li></ul>
  47. 47. Bloc 5:Jocs tradicionals <ul><li>La Pasqua marca el final de l’hivern, del mal temps. </li></ul><ul><li>El Diumenge de Ressurrecció és també el moment d’eixir al camp a berenar i jugar. </li></ul><ul><li>El dia de Pasqua té un caràcter lúdic i campestre. Menjar-se la mona en el camp o en algun lloc pintoresc, escletar l’ou al front d’algú en un moment de descuit, fer volar la milotxa, botar a la corda, jugar al rogle, a boletes... </li></ul>
  48. 48. Boletes <ul><li>Un dels jocs de boletes preferits dels xiquets és el gua o clotet: </li></ul><ul><li>Es fa un forat a terra i a dos metres d’ell es marca una línia. Per torn llancen una boleta cap al clotet . El que la té més a prop comença. Tracta de fer gua i si ho aconsegueix s’apodera de totes les boletes que hi ha dins el cercle que formaria la vora del gua i a un pam de distància. </li></ul>
  49. 49. Sambori <ul><li>El joc consisteix a empentar una pedra amb el peu, damunt d’una figura dibuixada en terra. Cal portar-la de quadre en quadre, a la pata coixa, tenint cura de no xafar la ratlla ni caure’s, fins arribar al quadre final, el cel; des d’allí cal tornar a la terra (el número 1). </li></ul><ul><li>Amb aquest joc podem fer que els nostres alumnes nouvinguts repassen els nombres, ja que cada casella anirà numerada. </li></ul>
  50. 50. La trompa o baldufa <ul><li>Hi ha diversos jocs de trompa: </li></ul><ul><li>A traure trompes, també conegut com trenca trompes: Es fa un rogle i les trompes han de començar a rodar dins d’ell, però després han d’eixir fora perquè si es queden dins no poden seguir jugant fins que alguna trompa no les traga fora, amb el perill de trencar-la amb el colp. </li></ul>
  51. 51. <ul><li>- A traure xavos; Per poder jugar també cal fer un rogle on cada jugador fica una moneda dins i després, per ordre, tiren la trompa per intentar traure el màxim nombre de monedes. Quan un jugador trau un xavo del rogle té dret a tirar de nou. </li></ul>
  52. 52. Botar a corda <ul><li>El joc de la corda és un joc d’habilitat de botar i esquivar, rítmic, normalment acompanyat de cançons tradicionals. La corda gira en l’aire abans de tocar rítmicament terra. </li></ul><ul><li>Hi ha moltes possibilitats de jugar al joc de la corda, a més permet treballar la direccionalitat: entrar de cara, al revés, per la dreta, per l’esquerre. També permet repassar els números ja que espot jugar a veure qui fa més bots. </li></ul>
  53. 53. La pilota <ul><li>És possiblement, junt a les nines un dels jocs més antics. Es juga arreu del món . Podem trobar dos classes de jocs de baló o pilota: els que intenten fer-lo entrar usant el cos, en una porteria o pegar-li a un blanc o diana, i els que el baló o pilota és espentat per un instrument , com ara l’hoquei, el tennis, etc. </li></ul>
  54. 54. Altres jocs
  55. 55. <ul><li>A més dels jocs que hem vist de manera detallada, n’hi ha molts altres que també podem fer servir per tal que els alumnes nouvinguts puguen conéixer un poc més les nostres tradicions al temps que es relacionen amb els seus nous companys i aprenen la nostra llengua. Heus-ne ací una xicoteta mostra: </li></ul><ul><li>La gallineta cega : ens permetrà treballar la direccionalitat, les mesures, les textures... </li></ul><ul><li>La botella : Tots s’asseuen en rogle i un queda enmig amb una botella i la fa rodar. Quan la botella queda quieta assenyala una persona que haurà de fer allò que s’ha acordat abans de fer-la rodar. Després serà ell qui faça rodar la botella. </li></ul><ul><li>La pedreta o l’anell : En un rogle es va passant amb les mans juntes una pedreta. Quan ha donat una volta qui paga ha de dir qui la té guardada. Si ho endevina és ell qui passa la pedra, si no paga una penyora. Açò ens permet treballar el camp lèxic dels objectes personals. </li></ul>
  56. 56. Aportacions dels alumnes <ul><li>Tot el que hem anat fent ha estat des de la nostra perspectiva com a grup acollidor de persones nouvingudes, però seria ben interessant, a més de motivador, fer que els nostres alumnes ens aportaren jocs i tradicions pròpies dels seus respectius llocs d’origen. Pensem que aquesta activitat els ajudaria a obrir-se i a integrar-se de manera més efectiva i no impositora. </li></ul>
  57. 57. Cançons de Pasqua <ul><li>La Pasqua és un període que, pel seu caràcter de renaixement i alegria inclou un gran repertori de cançons de jocs de Pasqua, amb lletres alegres, música de ritme ràpid i fàcils de cantar en grup. </li></ul><ul><li>Objectius de treball : </li></ul><ul><li>Conéixer les cançons populars i festives pròpies de la Pasqua. </li></ul><ul><li>Apropar els xiquets i xiquetes nouvinguts a la cultura popular a través de les cançons, danses i tradicions. </li></ul><ul><li>Conéixer cançons i tradicions pròpies de la cultura dels països d’origen dels alumnes. </li></ul>
  58. 58. <ul><li>Algunes cançons: </li></ul><ul><li>Ara que ve Pasqua. </li></ul><ul><li>La tarara </li></ul><ul><li>La xata melindrera. </li></ul><ul><li>Xiques boniques </li></ul><ul><li>El tio Pep. </li></ul><ul><li>Ja venim de berenar. </li></ul><ul><li>Estos tres dies de Pasqua. </li></ul><ul><li>En treballar aquestes cançons podem donar a conéixer per exemple, llocs típics on la gent solia anar a berenar entre d’altres aspectes. </li></ul>
  59. 59. <ul><li>Xiques boniques pasqua ja ve, dies de festa i de plaer. Si voleu vindre a passejar a divertir-se a divertir-se i a berenar. Portem la mona xica remonona i allà en el campet; botant la corda i jugant a penyores ens divertirem. I per berenar mona i encisam i un parell d'ouets unes botifarres i llonganissetes i un barralet. </li></ul>Xiques boniques Pujarem al carro i anirem a fer-nos un bon soparet pimentó 'morrongo' tomata fregida i un conillet. I amb la panxa plena sense cap de pena on hem d'anar. A vore les xiquetes fines i boniques que vulguen ballar.
  60. 60. <ul><li>Atxúmbala catacatxúmbala atxúmbala la del polissó Atxúmbala les xiques guapes (Sempre trien el millor) Ara són dies de Pasqua que són dies de jugar d'empinar el catxirulo i les lletges al racó i després a berenar. Aquestos dies de Pasqua són tres dies de jugar les xiques que no juguen vénen a dotorejar. Ja venim de berenar de la font de la Morera els xiquets van pel camí els grans per la carretera. Ja venim de berenar hem jugat a la tarara hem begut un poc de vi i s'ha trencat la catalana. </li></ul>Les xiques de Real s'han comprat un guitarró per a ballar els diumenges de punteta i de taló. En este poble hi ha un xic que li diuen Campaneta porta pantalons de xurro i un forat en la bragueta. Els fadrins d'ací ja no pinten res que els qui pinten ara són els forasters. Sí que pinten sí, sí que pintaran perquè els forasters vénen i se'n van. Sí que pinten sí, si que pintaran que les fadrinetes a buscar-los van. Atxúmbala
  61. 61. <ul><li>El dia de Pasqua Pepito plorava perquè el catxirulo no se li empinava. La tarara sí la tarara no la tarara mare que la balle jo. Ell porta pirri ella porta pirri ella porta pirri també polissó. La tarara sí la tarara no la tarara mare que la balle jo. </li></ul>El dia de Pasqua, dia de les mones quines pantorrilles tenen les xicones. El dia de Pasqua Pepito plorava perquè el catxirulo no se li empinava. Un dia de Pasqua un xiquet plorava perquè el pa de dacsa no li agradava. La tarara
  62. 62. <ul><li>La xata melindrera vuit, ou, deu com és tan fina trico trico trau com és tan fina lairó se'n va a Benifaió lairó. Es pinta els colorets vuit, nou, deu amb gasolina trico trico trau amb gasolina lairó lairó lairó lairó lairó </li></ul>L'alcalde de Sollana vuit, nou, deu té una burra trico trico trau té una burra lairó vestida en camisó lairó. Que es menja les garrofes vuit, nou, deu en coca fina trico trico trau en coca fina lairó tomaca i pimentó lairó. La xata melindrera
  63. 63. Conclusió <ul><li>La Pasqua és una època de l’any que tradicionalment s’ha celebrat a les nostres terres en molts aspectes: són dies en què la gent es reuneix, es diverteix, vist d’una determinada manera, prepara uns determinats menjars ... En definitiva, és una època plena de costums i tradicions. </li></ul>
  64. 64. <ul><li>És per aquest motiu que hem volgut tractar tots aquests aspectes de manera que els nostres alumnes nouvinguts puguen gaudir amb nosaltres d’aquesta festa i que puguen, si més no, entendre un poc quins són els significats de tot allò que arribaran a viure en pròpia carn. </li></ul><ul><li>Tot açò ens ha d’aprofitar al mateix temps per a què ells també ens puguen enriquir amb les tradicions i costums dels seus llocs d’origen.. Es tracta, en fi, d’apropar les nostres vivences respectives per a entendre’ns i conviure millor. </li></ul>

×