Submit Search
Upload
Refor i ampliació llengua 3r
•
6 likes
•
4,824 views
S
Santiago Campos zurano
Follow
Refor i ampliació llengua 3r
Read less
Read more
Education
Report
Share
Report
Share
1 of 48
Download now
Download to read offline
Recommended
Fitxes de reforç
Fitxes de reforç
Mi Guel
Valencià, ampliacio i reforç
Valencià, ampliacio i reforç
xanvi
Paraules polisèmiques
Paraules polisèmiques
mllfl
Llengua 4t
Llengua 4t
mariona11
Sinònims i antònims
Sinònims i antònims
catlluna
Paraules simples compostes
Paraules simples compostes
neuspm
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Monica Roige Sedo
Refor i ampliació llengua 3r
Refor i ampliació llengua 3r
Pasi Florae
Recommended
Fitxes de reforç
Fitxes de reforç
Mi Guel
Valencià, ampliacio i reforç
Valencià, ampliacio i reforç
xanvi
Paraules polisèmiques
Paraules polisèmiques
mllfl
Llengua 4t
Llengua 4t
mariona11
Sinònims i antònims
Sinònims i antònims
catlluna
Paraules simples compostes
Paraules simples compostes
neuspm
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Ortografia. síl·laba.accent gràfic.diftongs.hiats.dígrafs
Monica Roige Sedo
Refor i ampliació llengua 3r
Refor i ampliació llengua 3r
Pasi Florae
Operacions i problemes
Operacions i problemes
Mi Guel
Operacions i problemes 3r i 4t voramar
Operacions i problemes 3r i 4t voramar
M T
Sinonims antonims
Sinonims antonims
Dolors Monné
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visual
silvia
Dossier llengua 3er
Dossier llengua 3er
Sílvia Idoate
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
M T
Dossier de gramatica
Dossier de gramatica
Necessitats Educatives Especials
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
Nombre Apellidos
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-
Hatsep Sen
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Sílvia Idoate
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivades
neuspm
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
monik3mng
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Maria Dolores Arenas
Continua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalan
marialopeztena
Polisèmica
Polisèmica
Dolors Monné
restes portant
restes portant
betsuarez
Determinants
Determinants
Rosa Rivas Ruiz
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
Gloria Cid
Fitxes llengua nivell 3r
Fitxes llengua nivell 3r
mestratsv
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
silvia
Esquemes medi
Esquemes medi
Santiago Campos zurano
Criteris musica16
Criteris musica16
Santiago Campos zurano
More Related Content
What's hot
Operacions i problemes
Operacions i problemes
Mi Guel
Operacions i problemes 3r i 4t voramar
Operacions i problemes 3r i 4t voramar
M T
Sinonims antonims
Sinonims antonims
Dolors Monné
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visual
silvia
Dossier llengua 3er
Dossier llengua 3er
Sílvia Idoate
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
M T
Dossier de gramatica
Dossier de gramatica
Necessitats Educatives Especials
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
Nombre Apellidos
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-
Hatsep Sen
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Sílvia Idoate
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivades
neuspm
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
monik3mng
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Maria Dolores Arenas
Continua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalan
marialopeztena
Polisèmica
Polisèmica
Dolors Monné
restes portant
restes portant
betsuarez
Determinants
Determinants
Rosa Rivas Ruiz
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
Gloria Cid
Fitxes llengua nivell 3r
Fitxes llengua nivell 3r
mestratsv
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
silvia
What's hot
(20)
Operacions i problemes
Operacions i problemes
Operacions i problemes 3r i 4t voramar
Operacions i problemes 3r i 4t voramar
Sinonims antonims
Sinonims antonims
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Comprensió lectora ci. amb suport visual
Dossier llengua 3er
Dossier llengua 3er
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Caaco dos 1415_mt125_r1_primeres_frasesok
Dossier de gramatica
Dossier de gramatica
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
E a ms unitat 6 el substantiu i l'adjectiu gènere i nombre
Lectures comprensives -primer cicle-
Lectures comprensives -primer cicle-
Dossier llengua 5è
Dossier llengua 5è
Paraules primitives i paraules derivades
Paraules primitives i paraules derivades
Dictats preparats 2n
Dictats preparats 2n
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Refor i ampliació coneiximent del med i3r
Continua la-historia-en-catalan
Continua la-historia-en-catalan
Polisèmica
Polisèmica
restes portant
restes portant
Determinants
Determinants
El joc de les frases i la paraula intrusa
El joc de les frases i la paraula intrusa
Fitxes llengua nivell 3r
Fitxes llengua nivell 3r
Jocs d'expressió oral i escrita
Jocs d'expressió oral i escrita
Viewers also liked
Esquemes medi
Esquemes medi
Santiago Campos zurano
Criteris musica16
Criteris musica16
Santiago Campos zurano
Criteri infantil2
Criteri infantil2
Santiago Campos zurano
Criteris infantil 16
Criteris infantil 16
Santiago Campos zurano
Cambios del-comportamiento-y-de-la-conducta-constelaciones de hamer
Cambios del-comportamiento-y-de-la-conducta-constelaciones de hamer
Santiago Campos zurano
Mis lecturas ciclo2
Mis lecturas ciclo2
Santiago Campos zurano
La formació del gènere del substantiu
La formació del gènere del substantiu
ngt1776
Frases sanadoras-constelaciones
Frases sanadoras-constelaciones
Santiago Campos zurano
Gestalt y-constelaciones-familiares
Gestalt y-constelaciones-familiares
Santiago Campos zurano
Multiples i divisors complet
Multiples i divisors complet
dguardi2
Catala 4t PRIMARIA
Catala 4t PRIMARIA
Susan Campos Castro
Llengua anglesa
Llengua anglesa
Susan Campos Castro
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
primercatala
Practicant problemes per cicle inicial
Practicant problemes per cicle inicial
Monica Roige Sedo
Medi ampliació i reforç
Medi ampliació i reforç
xanvi
Problemes per segon de primària
Problemes per segon de primària
Monica Roige Sedo
Esquemes de primària medi
Esquemes de primària medi
Alfons García
Viewers also liked
(17)
Esquemes medi
Esquemes medi
Criteris musica16
Criteris musica16
Criteri infantil2
Criteri infantil2
Criteris infantil 16
Criteris infantil 16
Cambios del-comportamiento-y-de-la-conducta-constelaciones de hamer
Cambios del-comportamiento-y-de-la-conducta-constelaciones de hamer
Mis lecturas ciclo2
Mis lecturas ciclo2
La formació del gènere del substantiu
La formació del gènere del substantiu
Frases sanadoras-constelaciones
Frases sanadoras-constelaciones
Gestalt y-constelaciones-familiares
Gestalt y-constelaciones-familiares
Multiples i divisors complet
Multiples i divisors complet
Catala 4t PRIMARIA
Catala 4t PRIMARIA
Llengua anglesa
Llengua anglesa
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
EL NOM: GÉNERE I NOMBRE
Practicant problemes per cicle inicial
Practicant problemes per cicle inicial
Medi ampliació i reforç
Medi ampliació i reforç
Problemes per segon de primària
Problemes per segon de primària
Esquemes de primària medi
Esquemes de primària medi
Similar to Refor i ampliació llengua 3r
Carta i tasques 4 t
Carta i tasques 4 t
escolalesarrelsmollerussa
Unitat 4
Unitat 4
Joanprofe
Unitat 3 les dues b
Unitat 3 les dues b
Joanprofe
Dossier d'aprenentatge. Llengua catalana
Dossier d'aprenentatge. Llengua catalana
Editorial Barcanova
Unitat 3 un gerani i una xinxeta al despatx
Unitat 3 un gerani i una xinxeta al despatx
Joanprofe
Unitats 1 i 2 llengua catalana
Unitats 1 i 2 llengua catalana
mjvercher
Ampl y ref llengua 3 sh voramar
Ampl y ref llengua 3 sh voramar
XiscaPlanas1
Estiu 6è escola 2014
Estiu 6è escola 2014
ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Hatsep Sen
Proposta deures estiu 6è 1112
Proposta deures estiu 6è 1112
ESCOLA SEGIMON COMAS Sant Quirze de Besora
Català per a romanesos
Català per a romanesos
Ajuntament de Belianes
U1_IDENTIFICACIO_PERSONAL xDEF.pdf
U1_IDENTIFICACIO_PERSONAL xDEF.pdf
vicentpoveda
Exercicis resolts català
Exercicis resolts català
CATALINA BALLESTER MELIA
Unitat 2
Unitat 2
Joanprofe
Pla de treball 5 5è
Pla de treball 5 5è
profes folchitorres
diftong.pdf
diftong.pdf
AlenkaPlaOlah
Gramatica1
Gramatica1
natalia
Reforç-i-ampliacio-llengua1.pdf
Reforç-i-ampliacio-llengua1.pdf
larino1
REFORÇ CATALÀ per a alumnes de primària, cada fitxa treballa alguna cosa
REFORÇ CATALÀ per a alumnes de primària, cada fitxa treballa alguna cosa
anniafabregat1
Fitxes d'ampliació
Fitxes d'ampliació
Mi Guel
Similar to Refor i ampliació llengua 3r
(20)
Carta i tasques 4 t
Carta i tasques 4 t
Unitat 4
Unitat 4
Unitat 3 les dues b
Unitat 3 les dues b
Dossier d'aprenentatge. Llengua catalana
Dossier d'aprenentatge. Llengua catalana
Unitat 3 un gerani i una xinxeta al despatx
Unitat 3 un gerani i una xinxeta al despatx
Unitats 1 i 2 llengua catalana
Unitats 1 i 2 llengua catalana
Ampl y ref llengua 3 sh voramar
Ampl y ref llengua 3 sh voramar
Estiu 6è escola 2014
Estiu 6è escola 2014
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Cuaderno ejercicios de lengua 3r ep, catalán
Proposta deures estiu 6è 1112
Proposta deures estiu 6è 1112
Català per a romanesos
Català per a romanesos
U1_IDENTIFICACIO_PERSONAL xDEF.pdf
U1_IDENTIFICACIO_PERSONAL xDEF.pdf
Exercicis resolts català
Exercicis resolts català
Unitat 2
Unitat 2
Pla de treball 5 5è
Pla de treball 5 5è
diftong.pdf
diftong.pdf
Gramatica1
Gramatica1
Reforç-i-ampliacio-llengua1.pdf
Reforç-i-ampliacio-llengua1.pdf
REFORÇ CATALÀ per a alumnes de primària, cada fitxa treballa alguna cosa
REFORÇ CATALÀ per a alumnes de primària, cada fitxa treballa alguna cosa
Fitxes d'ampliació
Fitxes d'ampliació
More from Santiago Campos zurano
Definiciones educación y proyecto educativo de centro.
Definiciones educación y proyecto educativo de centro.
Santiago Campos zurano
Conceptos centros escolares públicos valencianos
Conceptos centros escolares públicos valencianos
Santiago Campos zurano
Supuestosvarios19 20
Supuestosvarios19 20
Santiago Campos zurano
Manual dinámicas cohesión de grupo
Manual dinámicas cohesión de grupo
Santiago Campos zurano
Juegos de autoestima y cohesion de grupo
Juegos de autoestima y cohesion de grupo
Santiago Campos zurano
Abecedario halloween
Abecedario halloween
Santiago Campos zurano
Supuesto identidad de genero de opos
Supuesto identidad de genero de opos
Santiago Campos zurano
014 hellinger- felicidad que permanece. lo esencial de las constelaciones fa...
014 hellinger- felicidad que permanece. lo esencial de las constelaciones fa...
Santiago Campos zurano
Bert hellinger-y-los-grandes-conflictos y desastres
Bert hellinger-y-los-grandes-conflictos y desastres
Santiago Campos zurano
Las lagrimas-de-los-ancestros- daan van kampenhout
Las lagrimas-de-los-ancestros- daan van kampenhout
Santiago Campos zurano
Hellinger las constelaciones del espiritu- rese¤as
Hellinger las constelaciones del espiritu- rese¤as
Santiago Campos zurano
Educacion fisica 16
Educacion fisica 16
Santiago Campos zurano
Criteris primaria16
Criteris primaria16
Santiago Campos zurano
Lcc pi cas
Lcc pi cas
Santiago Campos zurano
Lcc pc cas
Lcc pc cas
Santiago Campos zurano
Lcc dp cas
Lcc dp cas
Santiago Campos zurano
Cs pi val
Cs pi val
Santiago Campos zurano
Mat dp val
Mat dp val
Santiago Campos zurano
Mat pc val
Mat pc val
Santiago Campos zurano
Mat pi val
Mat pi val
Santiago Campos zurano
More from Santiago Campos zurano
(20)
Definiciones educación y proyecto educativo de centro.
Definiciones educación y proyecto educativo de centro.
Conceptos centros escolares públicos valencianos
Conceptos centros escolares públicos valencianos
Supuestosvarios19 20
Supuestosvarios19 20
Manual dinámicas cohesión de grupo
Manual dinámicas cohesión de grupo
Juegos de autoestima y cohesion de grupo
Juegos de autoestima y cohesion de grupo
Abecedario halloween
Abecedario halloween
Supuesto identidad de genero de opos
Supuesto identidad de genero de opos
014 hellinger- felicidad que permanece. lo esencial de las constelaciones fa...
014 hellinger- felicidad que permanece. lo esencial de las constelaciones fa...
Bert hellinger-y-los-grandes-conflictos y desastres
Bert hellinger-y-los-grandes-conflictos y desastres
Las lagrimas-de-los-ancestros- daan van kampenhout
Las lagrimas-de-los-ancestros- daan van kampenhout
Hellinger las constelaciones del espiritu- rese¤as
Hellinger las constelaciones del espiritu- rese¤as
Educacion fisica 16
Educacion fisica 16
Criteris primaria16
Criteris primaria16
Lcc pi cas
Lcc pi cas
Lcc pc cas
Lcc pc cas
Lcc dp cas
Lcc dp cas
Cs pi val
Cs pi val
Mat dp val
Mat dp val
Mat pc val
Mat pc val
Mat pi val
Mat pi val
Recently uploaded
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ISMAELALVAREZCABRERA
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ISMAELALVAREZCABRERA
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
silvialopezle
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
MarinaRiera1
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
Annetes Cra Serra del Benicadell
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
Lasilviatecno
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
Lasilviatecno
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
alba444773
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
Ernest Lluch
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
ITCS - Institut Tècnic Català de la Soldadura
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
CRIS650557
Recently uploaded
(11)
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
ESCOLA MEDITERRÀNIA revista Sant Jordi 2024__MOSTRA (1).pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
Sílvia_López_Competic3_bloc000002_C8.pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
ELS DÉUS DE LA MITOLOGIA GREGA (Catalán).pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
HISTÒRIES PER A MENUTS II. CRA Serra del Benicadell.pdf
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
MECANISMES I CINEMÀTICA 1r DE BATXILLERAT
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
SISTEMA DIÈDRIC. PLANS, PAREL·LELISME,PERPENDICULARITAT,
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
Plans Estudi per Especialitats - El Musical
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
ESCOLAERNESTLLUCHINFORME_BAREM_RESOLTES_BAREM.pdf
itcs - institut tècnic català de la soldadura
itcs - institut tècnic català de la soldadura
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
XARXES UBANES I LA SEVA PROBLEMÀTICA.pptx
Refor i ampliació llengua 3r
1.
Primària 3 Reforç i ampliació Llengua Fitxes de
reforç Fitxa 1 La comunicació ............................. 3 Fitxa 2 La c i la q ....................................... 4 Fitxa 3 La llengua....................................... 5 Fitxa 4 La g i la gu ..................................... 6 Fitxa 5 Paraules i oracions ........................ 7 Fitxa 6 El punt .......................................... 8 Fitxa 7 Sons i lletres .................................. 9 Fitxa 8 La dièresi...................................... 10 Fitxa 9 Síl·labes i diftongs ........................ 11 Fitxa 10 La g i la j ..................................... 12 Fitxa 11 Narrar una seqüència .................. 13 Fitxa 12 Classes de síl·labes....................... 14 Fitxa 13 La interrogació i l’admiració ......... 15 Fitxa 14 Classes de substantius ................. 16 Fitxa 15 La r i la rr ..................................... 17 Fitxa 16 El gènere dels substantius ........... 18 Fitxa 17 La x, la tx i la ig ........................... 19 Fitxa 18 El nombre dels substantius .......... 20 Fitxa 19 La coma ...................................... 21 Fitxa 20 L’article ....................................... 22 Fitxa 21 L’ús de br i bl ............................... 23 Fitxa 22 Expressar opinions ....................... 24 Fitxa 23 L’adjectiu ..................................... 25 Fitxa 24 L’ús de mb i mp ........................... 26 Fitxa 25 Gènere i nombre de l’adjectiu ...... 27 Fitxa 26 Partició de paraules ..................... 28 Fitxa 27 Els pronoms personals ................ 29 Fitxa 28 El guionet ................................... 30 Fitxa 29 El verb ......................................... 31 Fitxa 30 Els dos punts ............................... 32 Fitxa 31 Expressar un desig ...................... 33 Fitxa 1 ............................ 34 Fitxa 2 ............................ 35 Fitxa 3 ............................ 36 Fitxa 4 ............................ 37 Fitxa 5 ............................ 38 Fitxa 6 ............................ 39 Fitxa 7 ............................ 40 Fitxa 8 ............................ 41 Fitxa 9 ............................ 42 Fitxa 10 .......................... 43 Fitxa 11 .......................... 44 Fitxa 12 .......................... 45 Fitxa 13 .......................... 46 Fitxa 14 .......................... 47 Fitxes d’ampliació 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 1
2.
Reforç i ampliació
Llengua 3 és una obra col·lectiva concebuda, creada i realitzada al departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, S. L./Voramar S. A., sota la direcció d’ENRIC JUAN REDAL, JOSÉ LUIS ALZU GOÑI i IMMACULADA GREGORI SOLDEVILA. Text: Empar Tortosa Il·lustració: Toni Cabo Correcció: Laia Arenas i Antoni Soriano Composició, confecció i muntatge: Luís González i Laura Gil de Tejada Edició: Empar Tortosa Aquest quadern està protegit per les lleis de drets d’autor i la seua propietat intel·lectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legítims d’aquest quadern només estan autoritzats a fer-ne fotocòpies per a usar-les com a ma- terial d’aula. Queda prohibida qualsevol altra utilització tret dels usos perme- sos, especialment aquella que tinga finalitats comercials. © 2005 by Voramar/Santillana Educación, S. L. C/ València, 44 – 46210 Picanya (València) PRINTED IN SPAIN Imprés a Espanya per CP: 785385 Depòsit legal: 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 2
3.
1. Relaciona. Quina
forma de comunicació es fa servir? 3 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 1 ■ La comunicació gestos sons senyals visuals llenguatge 2. Explica amb paraules el que deu voler dir cada personatge. Recorda Quan transmetem informació als altres i els altres entenen la informació que els donem diem que hi ha hagut comunicació. Hi ha moltes maneres de comunicar-se (mitjançant gestos, sons, senyals visuals…), però la forma de comunicació més utilitzada per les persones és el llenguatge. En vols un? 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 3
4.
4 ■ La
c i la q Reforç Nom Data Fitxa 2 Recorda • Davant de a, o, u s’escriu c. • Davant de e, i s’escriu qu. 1. Escriu els seus noms en la columna corresponent. ca co cu que qui 2. Completa els buits amb c o qu. • Elfi po® etfi vi¤e> å lå po® erå. • Noµéfi h^ hå unå vå å å lå vå eriå. • Hæ olli† unå tomå å ∂æ lå tomå erå. • A ar¬efi l^ agra∂e> mol† ¬efi b®efi il¬efi ^ elfi cå ifi. ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. 785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Página 4
5.
5 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 3 Recorda Quan parlem
i escrivim utilitzem una llengua concreta. Hi ha moltes llengües diferents: el castellà, l’anglés, el francés, el rus… Però perquè dues persones s’entenguen, han de parlar la mateixa llengua. Nosaltres ens entenem perquè ara estem utilitzant la mateixa llengua: el valencià. 1. Llig i respon. 3. Llig i escriu en valencià el que diu el xiquet. Després, inventa altres missatges en què canvies vocals o consonants i mira si els companys t’entenen. Em podries dir quina hora és, per favor? Sorry, I don’t understand you. • Creus que les dues xiquetes s’entenen? Per què? • Quines llengües parlen les xiquetes? i • Quina llengua parles tu normalment? Ul butut du llumu ús ul quu mús m’ugrudu. ■ La llengua 2. Anota tantes llengües com pugues. Es parlen en altres països Es parlen a Espanya 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 5
6.
6 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ La g
i la gu Reforç Nom Data Fitxa 4 Recorda Per representar el so de la g de gol: • S’escriu g davant de a, o, u. • S’escriu gu davant de e, i. 1. Resol l’encreuat. Totes les paraules porten g o gu. 2. Relaciona i escriu com en el model. ■ Tria dues paraules de l’encreuat i escriu una oració amb cada una. pigå tort¤ å mà>æ å f^ å pig¤efi ▼▼ ▼ ▼▼ ▼ ▼ • • 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 6
7.
7 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 5 ■ Paraules
i oracions 1. Marca els missatges que siguen oracions. 2. Forma i escriu dues oracions amb aquestes paraules. 3. Inventa i escriu almenys dues oracions més per a continuar la història. Recorda Per a expressar les nostres idees i els nostres pensaments mitjançant el llenguatge utilitzem oracions. Les oracions estan formades per paraules col·locades en un ordre determinat. ■ Compta. Quantes paraules tenen les oracions que has marcat? Maria juguem un entrepà pilota. de Nosaltres a pernil. es menja • • U> diå, Jord^ vå ana® å pasßeja® πe¬ bos©. Mare de la Carles pomes menja. Miquel vol ser veterinari. Tornarem a les quatre. Vols segur Andreu vaja que? 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 7
8.
8 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ El punt Reforç Nom
Data Fitxa 6 Recorda • Quan escrivim, posem un punt al final de cada oració. • Hi ha tres tipus de punt: punt i seguit, punt i a part i punt i final. • La paraula que va darrere d’un punt s’escriu amb majúscula inicial. 1. Copia el text posant els punts i les majúscules que calga. 2. Dibuixa el teu joguet preferit i escriu un text explicant per què t’agrada jugar-hi. No oblides els punts ni les majúscules. Ahir vam anar d’excursió a la muntanya feia un dia esplèndid els pares van agafar una cistella plena de coses bones i vam dinar sobre l’herba ■ Marca. Quin tipus de punt no has emprat en el text anterior? punt i seguit punt i a part punt i final 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 8
9.
9 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 7 ■ Sons
i lletres 1. Ordena les lletres i escriu-ne els noms. Després, compta les consonants i les vocals. 2. Substitueix cada xifra per la lletra que ocupa aquesta posició en l’alfabet i descobreix el missatge secret. Recorda Quan parlem pronunciem sons. Per a representar els sons per escrit utilitzem les lletres. En valencià tenim 26 lletres: 5 vocals i 21 consonants. Totes aquestes lletres ordenades formen l’alfabet: a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z. Vocals Consonants Vocals Consonants Vocals Consonants ■ Escriu les paraules del missatge anterior que porten dígraf i encercla’ls. - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -1952117191561951851212219 11818157213119157125 181191951861994122139211711510 r a a m l p e l o s f r a g i o m 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 9
10.
10 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ La dièresi Reforç Nom
Data Fitxa 8 Recorda • En els grups gue, gui i que, qui la u no sona. • En els grups güe, güi i qüe, qüi la u sí que sona. Posem dièresi (¨) damunt de la u per indicar que hem de pronunciar-la. 1. Llig en veu alta les paraules i copia-les on corresponga. 3. Posa dièresi a les paraules que ho necessiten. La u sonaLa u sona La u no sona mandonguilla aqüífer queixa botiguer llengües quinze lingüista qüestionari • Lefi angui¬efi nada√±> πe® ¬efi aig¤efi †èrbo¬efi. • Estavå con†en† coµ u>efi pasq¤efi. • Aq¤ellå ni†, ¬efi eg¤efi esta√±> intranqui¬'¬efi. • Miq¤e¬ practicå e¬ piraguisµæ. • L^ va> di® q¤æ aq¤el¬ ung¤en† no erå bo πe® a¬ q¤eixa¬. 2. Escriu els seus noms. Tots porten dièresi. 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 10
11.
11 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 9 ■ Síl·labes
i diftongs 1. Ordena les síl·labes i escriu les paraules. Recorda Una síl·laba és cada un dels colps de veu amb què pronunciem una paraula. Totes les síl·labes han de tindre almenys una vocal per a poder-les pronunciar. Però hi ha vegades que apareixen dues vocals juntes en una mateixa síl·laba; aleshores diem que hi ha un diftong. sa ca sam ci en dor na or di ■ Relaciona amb números. Com és cada paraula segons les seues síl·labes? 2. Resol aquest encreuat. Totes les paraules porten diftong. 1. Per a dinar, has de parar… 2. Cau del cel quan fa molt de fred. 3. És de ferro i es posa a les finestres perquè no entren els lladres. 4. Els emprem per a caminar. 5. Lloc de la casa on es fa el menjar. 6. Cada matí, et rentes la cara amb ella. 2 1 4 3 6 5 bisíl·laba trisíl·laba polisíl·laba ■ Repassa amb roig els diftongs que hi has escrit. ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ 1 2 3 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 11
12.
12 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ La g
i la j Reforç Nom Data Fitxa 10 Recorda Per representar el so de la g de gerani: • S’escriu j davant de a, o, u. • S’escriu g davant de e, i. gat gira-sol gel juny jove erugues jaqueta àguila corregir passejar paraigua genoll poregós major ajuntar enganyar 1. Encercla les paraules que sonen com gespa. 2. Completa amb g o amb j les paraules de cada família. 3. Escriu en singular, com en el model. ■ Classifica les paraules que has encerclat. ja jo ju ge gi taro> å, taro> efi, taro> inå, taro> adå bot^ å, bot^ efi, bot^ etå, bot^ ó truges trujå roges boges pluges ▼▼ ▼▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 12
13.
13 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 11 ■ Narrar
una seqüència 1. Ordena amb números aquestes vinyetes sobre el creixement de les granotes. Finalment De primer A continuació 16 setmanes Eixida de l’ou 12 setmanes 6 setmanes ■ Completa la narració del que passa en cada vinyeta. Dæ priµe®, elfi cul¬erotfi no †e>e> A¬ caπ ∂æ 6 ßetma>efi, elfi i≈e> ¬efi ∂æ A¬ caπ ∂æ , elfi c®ei≈e> ¬efi ∂æ Finalµen†, a¬ caπ ∂æ 16 ßetma>efi, ¬efi grano†efi só> adul†efi ^ jå no †e>e> 1 2 3 4 2. Ara explica què passa en cada seqüència i sabràs com s’alimenten les granotes. Has de fer servir aquestes expressions. localitzå lå p®eså ^ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 13
14.
14 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ Classes de
síl·labes Reforç Nom Data Fitxa 12 Recorda La síl·laba tònica d’una paraula és la síl·laba que sona més forta. Les altres síl·labes de la paraula s’anomenen síl·labes àtones. De vegades, en escriure, s’indica quina és la síl·laba tònica d’una paraula posant una ratlleta (`´) sobre la vocal. Aquesta ratlleta s’anomena accent gràfic. 1. Escriu els seus noms. Després, copia la síl·laba tònica de cada paraula i descobriràs l’animal secret. 2. Encercla la síl·laba tònica i copia cada paraula en la columna corresponent. Última síl·laba tònica baló cartera poal tómbola mercat mànega bossa alfàbega plàstic F F Éfi lå castanyå F F ■ Encercla amb roig les paraules anteriors que porten accent gràfic. Antepenúltima síl·laba tònica Penúltima síl·laba tònica 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 14
15.
15 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 13 ■ La
interrogació i l’admiració Recorda • Escrivim un signe d’interrogació (?) al final d’una pregunta. • Escrivim un signe d’admiració (!) al final d’una exclamació. 1. Completa amb els signes d’interrogació (?) o d’admiració (!). 2. Què deuen dir? Escriu una pregunta i una exclamació. A†enció, ßenyo®efi ^ ßenyorfi No efi πer∂e> e¬ nost®æ esπectac¬æ Vo¬e> vo®æ elfi cavallfi ballarinfi Co>ei≈e> elfi pallassofi voladorfi Ha> vis† algunå √±gadå u> hoµæ amb bicic¬etå sob®æ unå cordå å µéfi ∂æ 20 µet®efi ∂´alturå Ving¤e> a¬ nost®æ cir© ^ vora> to† això ^ µéfi 785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Página 15
16.
16 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ Classes de
substantius Reforç Nom Data Fitxa 14 Recorda Els substantius anomenen persones, animals o coses. Els substantius comuns anomenen persones, animals o coses de manera general. Els substantius propis anomenen una persona, un animal o una cosa concreta. ■ Classifica els substantius que has escrit abans. Anomenen persones Anomenen animals Anomenen coses 1. Escriu el substantiu que corresponga a cada dibuix i podràs llegir el text. Hu^ hå vingu† u> no¤ å clasßæ. Éfi mol† simpàti©! Enfi hå conta† q¤æ abanfi viviå e> unå µenu∂etå, proπ ∂æ lå , amb e¬ ße¤ , q¤æ †eniå mol†efi ^ 2. Fixa’t en els dibuixos i completa les oracions amb un substantiu comú i un de propi. • A¬ µe¤ , l^ di¤e> • A aq¤estå , l^ di¤e> 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 16
17.
17 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 15 ■ La
r i la rr Recorda El so de r suau s’escriu amb r. El so de r fort es pot escriure amb r o amb rr: • S’escriu r a principi de paraula o darrere de consonant. • S’escriu rr entre vocals. 1. Busca en la sopa de lletres els seus noms i copia’ls al lloc corresponent. 2. Completa amb r o rr. En acabant, requadra les r fortes i encercla les r suaus. H M A R T E L L R C A R A G O L N A A Ç A U M R C P B R K T D V C A T O R I O S E N K U S O B C Í D T A U R Ó E L B Ç A R S A r forta r suau • H^ haviå u> esqu^ o¬ å ¬´omb å ∂æ lå cå ascå. • Fæ a> hå ega† ¬efi o quíd^efi ∂e¬ cossio¬. • An^ eµ å lå ßæ å ^ h^ coll^ eµ oßel¬efi ^ omanı. • L^ ha> egala† u> @æ o ∂æ colo oi@. • E¬ jå dı ∂´E> i© estâ p¬æ ∂æ fo mig¤efi. 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 17
18.
18 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ El gènere
dels substantius Reforç Nom Data Fitxa 16 Recorda Tots els substantius tenen gènere, és a dir, poden ser masculins o femenins. Els substantius masculins solen dur davant paraules com el, un, aquest… Els substantius femenins solen dur davant paraules com la, una, aquesta… 1. Llig el menú i completa les comandes amb un plat de cada apartat. MENÚ 1r plat • Consomé • Ensalada 2n plat • Carn • Peix Postres • Pastisset de poma • Quallada M´a∫±l¬ei≈ unå , lå , po© ƒetå, ^ ∂esp®éfi unå Jo p®e£eris© e¬ , e¬ ^, πe® å post®efi, u> ■ Respon. • Quin és el gènere dels substantius de la primera comanda? • Quin és el gènere dels substantius de la segona comanda? 2. Escriu el femení de cada paraula on corresponga, segons com es faça. Afegint una -a Canviant la -e per una -a Afegint -na pobre bessó padrí masover porter pediatre pobrå 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 18
19.
19 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 17 ■ La
x, la tx i la ig Recorda Per representar el so de la x de xiquet: • S’escriu x a principi de paraula i després de consonant. • S’escriu tx entre vocals. • S’escriu ig a final de paraula. 1. Encercla les paraules que tinguen el so de xiquet. ■ Completa el text amb les paraules que has encerclat abans. Ahi®, Guil¬eµ ©e¬ebrâ e¬ ße¤ ani√±rsar^. H^ haviå ent®epanfi ∂æ , ∂æ πerni¬ ^ ∂æ format@æ, ^ u> pastífi enorµæ ∂æ . C®e© q¤æ e> vai@ µenja® masså ^ eµ vai@ , πerq¤ê eµ ƒeiå ma¬ lå . A µéfi, esta√±> totfi cor®en†, jugan† ^ cridan†. Qui> ! cuixa xoriço xocolate maduixa xarxa panxa peix mareig empatxar xarop 2. Escriu els seus noms. Tots tenen el so de xutar. 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 19
20.
20 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ El nombre
dels substantius Reforç Nom Data Fitxa 18 Recorda Tots els substantius tenen nombre, és a dir, poden anomenar una sola cosa o més d’una. Els substantius que anomenen una sola cosa estan en singular. Els substantius que anomenen més d’una cosa estan en plural. 1. Fixa’t en el que diuen i anota el que porta cada un en el cabàs. He comprat productes que s’anomenen amb substantius en singular. He comprat productes que s’anomenen amb substantius en plural. OUS XULLES POMES PA 2. Forma el plural d’aquests substantius. lleó peu pedra carranc camisa mà ▼ ▼▼ ▼▼ ▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 20
21.
21 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 19 ■ La
coma Pastís de xocolate Ingredients: ★ 200 gr de xocolate desfet. ★ 100 gr de mantega. ★ 50 gr de sucre ★ 4 ous ★ 100 gr de nous pelades i trossejades ★ 50 ml de nata líquida Recorda Escrivim coma (,): • Per separar els elements d’una enumeració. • En les cartes, després de la salutació. 1. Llig la recepta de cuina i completa la nota amb el que cal comprar per a fer-la. No t’oblides de les comes i el punt i final. 2. El vent s’ha emportat les comes d’aquesta postal. Posa-les tu on calga. Aq¤estå √±spradå ™æ ∂æ compra® Xàbiå, 28 ∂´agos† ∂æ 2005 Estimadå Annå Råfå Isa∫±¬ Est™e® ^ jo pasßeµ e¬ diå å lå platjå. Hu^ ™eµ ƒe† submarinisµæ ^ ™eµ vis† u> polπ cin© caval¬etfi ∂æ ma® algu>efi est®e¬efi ^ moltfi πeixofi. Jå voràfi qui>efi fotofi! Unå abraçadå. Pa¤ xocola†æ, 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 21
22.
22 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ L’article Reforç Nom Data Fitxa 20 Recorda Els
articles són les paraules que solen anar davant del substantiu. Els articles tenen gènere i nombre: 2. Copia aquestes oracions corregint els articles que estiguen malament. • El llibres estan damunt de les taula. • La pare d’Andreu és els metge del poble. • Si la riu s’asseca, les peixos es moren. • Guarda la pomes i la meló a la nevera. 1. Completa el text amb els articles necessaris. πescado® vå arriba® a¬ por† amb barcå p¬enå ∂æ πeixofi. R^en† ^ cridan†, totfi xiq¤etfi vol^e> ajuda®-lo å baixa® xar≈efi. SINGULAR PLURAL MASCULÍ el els FEMENÍ la les 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 22
23.
23 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 21 ■ L’ús
de br i bl Recorda Davant de r i l s’escriu b. 1. Completa les oracions amb algun d’aquests grups de lletres. Pots repetir-los tantes vegades com calga. 2. Resol l’encreuat de paraules amb br i bl. En les caselles remarcades llegiràs el nom d’un animalet molt corredor. • No ™æ pogu† o da® aq¤ellå ensaladå si¬erå ∂æ cogoµ fi ^ ∂efi. • Pe¬ ße†eµ va> visita® u> po ∂æ caße†efi nq¤efi ^ µenu∂efi. • Qua> Aµ s^ vå o ® e¬ paq¤e†, h^ vå troba® u> ca>elo anti©. 1 3 4 5 6 2 1. El quart mes de l’any. 2. El contrari de negre. 3. Lloc per on passa l’electricitat des de l’endoll fins a l’aparell. 4. Té arrels, tronc, branques i fulles. 5. El contrari de ric. 6. En tens si estàs malalt i et poses calent. Éfi lå bra bla bre ble bri bli bro ▼ ▼ ▼ ▼ ▼▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 23
24.
24 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ Expressar opinions Reforç Nom
Data Fitxa 22 1. Llig el que diu la mestra i subratlla les seues opinions. Durant aquest trimestre hem estudiat com és una mina, com es baixa el riu i com es treballa al port. Opine que seria molt interessant visitar algun d’aquests llocs per vore com és en realitat. Però hem de posar-nos d’acord. Trobe que cada un pot dir el lloc que li agradaria visitar i per què. En acabant, tots votarem i decidirem on anem. 2. Els xiquets i les xiquetes volen decidir on van. Quin lloc triaries tu? Expressa la teua opinió i justifica-la amb dues raons. ■ Completa amb les paraules del text que calga. Pe® å exp®essa® ¬efi ße¤efi opinionfi, lå µestrå hå utilitza† ¬efi exp®essionfi ^ Jo haurıeµ ∂æ visita® πerq¤ê A µéfi, 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 24
25.
25 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 23 1. Subratlla
els adjectius del text i classifica’ls en el lloc corresponent. 2. Ratlla l’adjectiu que no puga aplicar-se a cada substantiu i escriu un altre adjectiu adequat. Recorda Els adjectius són les paraules que diuen com són o com estan les persones, els animals i les coses. Ahir, els alumnes de 3r vam anar d’excursió a la platja. Recorde que al principi tots estàvem molt contents, perquè el nostre autobús era modern i de color roig i els seients eren molt còmodes. Però quan tornàvem, després de passar tota la vesprada jugant, tots estàvem cansats. A més, Llúcia semblava marejada i Manel estava enfadat perquè havia perdut el seu baló nou. La u sonaDiuen com és Diuen com està llima xiqueta gat tranquil·la grossa partida àcida pelut domèstic juganer quadrat divertida menudaverda simpàtica ■ L’adjectiu 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 25
26.
26 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ L’ús de
mb i mp Reforç Nom Data Fitxa 24 Recorda Davant de p i b s’escriu m. 1. Escriu els seus noms. Tots porten mp o mb. 2. Completa els buits d’aquestes oracions amb mp o mb. • Qua> arribavå ∂eßæ ®æ, ®epartiå bo onfi ent®æ elfi co anyfi. • Deßæ aratfi voliå æ aπera® ¬´habitació amb ro efi ∂æ colorfi. • Sæ lavå ^ ossib¬æ q¤æ aq¤el¬ cå ®e® fórå ta> ∂es^ ol†. • L´æ erado® ∂´aq¤el¬ ^ er^ llunyâ efi ∂eiå H¤ er†. ■ Escriu una paraula amb mp i una altra amb mb. mbmp l¬ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 26
27.
Lefi ci®e®efi só>
, ^ La poma és groga i dolça i està molt madura. Elfi plàtanfi só> ^ ^ esta> mol† El meló d’alger és roig, refrescant i deliciós. 27 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 25 ■ Gènere i nombre de l’adjectiu 1. Relaciona cada il·lustració amb l’adjectiu adequat. Recorda Els adjectius van en el mateix gènere (masculí o femení) i en el mateix nombre (singular o plural) que el substantiu a què es refereixen. simpàtics oberta oloroses trencat 2. Canvia el gènere i el nombre dels adjectius remarcats per descriure aquestes fruites. ■ Dibuixa una altra fruita que t’agrade i descriu-la amb tres adjectius, com en el model anterior. 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 27
28.
28 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ Partició de
paraules Reforç Nom Data Fitxa 26 Recorda Quan partim una paraula a final de línia, no es poden separar les lletres que pertanyen a una mateixa síl·laba. Quan partim una paraula, hem de posar un guió (-). 1. Escriu els seus noms separant-ne les síl·labes. Recorda que no pots separar els diftongs. 2. Ratlla, en cada cas, la partició que siga incorrecta a final de línia. pin- yonets pinyo- nets pi- nyonets pa- ella pael- la pae- lla cara- bassa carabas- sa caraba- ssa no- vel·la novel- la nove- l·la 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 28
29.
29 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 27 ■ Els
pronoms personals Recorda Els pronoms personals són les paraules que anomenen les persones sense dir el seu nom. Els pronoms personals són: jo, tu, ell, ella, nosaltres, vosaltres, ells i elles. 1. Subratlla els pronoms personals que trobes en aquest text i copia’ls al costat dels noms a què es refereixen. • Marc • Pau • Toni • Joana i Marc • Carles i Pau • Teresa i Susanna –Escolta, Pau, has vist Anna? Fa estona que Joana i jo la busquem i hem pensat que potser tu sabies on està. –No, Marc, no l’he vista. Heu preguntat al seu cosí Toni? –Sí, i ell ens ha dit que devia estar amb Teresa i Susanna. Però elles ens han dit que Anna havia quedat amb Carles i amb tu per a estudiar junts. –Doncs sí, però no ha vingut encara. –Quan vosaltres la vegeu, podríeu dir-li que nosaltres la busquem? –És clar. –Gràcies, Pau. 2. Escriu una oració amb cada parell de pronoms personals. nosaltres elles jo ell tu vosaltres ▼▼▼ ▼▼▼ ▼▼▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 29
30.
30 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ El guionet Reforç Nom
Data Fitxa 28 Recorda S’escriu un guionet (-) en els números en els casos següents: • Entre el número 21 i el 30. • Entre les desenes i les unitats, i entre les unitats i les centenes. 1. Fixa’t en els preus de la botiga i escriu en lletra les quantitats que et pregunten. • Quant val un endoll? • Quant val el fanal? • Quant val el llum amb ventilador? • Quant val el llum del globus? • Quant val el llum més car de la botiga? 2. Escriu en lletra. • El nombre d’alumnes de la classe • L’edat de ton pare o de ta mare • Quant val el llum que més t’agrada? ▼▼ • Quant val una bombeta? 47 € 21 € 0,63 € 0,25 € 254 € 12€ 67€ 46€ 55€ 143€ 12€ 785385 _ 0001-0048.qxd 27/12/04 13:00 Página 30
31.
31 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 29 ■ El
verb 2. Completa les oracions amb el verb corresponent a cada il·lustració. 1. Encercla els verbs que trobes en aquest text. Recorda Els verbs són les paraules que utilitzem per a expressar accions. Cada verb té moltes formes. La forma que dóna nom al verb s’anomena infinitiu. El conjunt de totes les formes d’un verb s’anomena conjugació. M’agrada molt anar al poble dels iaios. Quan t’hi acostes per la carretera, de seguida veus el castell, en la part alta. La iaia sap moltes històries dels cavallers que hi vivien. També m’agraden els carrerets estrets i costeruts del barri antic. I si ixes del poble pel carrer Verd, arribes al riu i al pont que hi construïren els romans. ■ Escriu l’infinitiu dels verbs que has encerclat on corresponga. Acabats en -ar Acabats en -irAcabats en -er/-re • Al∫±r† unå no√±¬.lå. • Annå e> unå orq¤estrå. • Miq¤e¬ e> lå marató popula®. 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 31
32.
32 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. ■ Els dos
punts Reforç Nom Data Fitxa 30 Recorda S’escriuen dos punts (:): • Abans d’una enumeració que s’anuncia. • Abans de citar les paraules exactes que ha dit algú. 1. Escriu dos punts (:) on calga. Faltavå po© πe® å ¬efi ƒes†efi ∂e¬ pob¬æ qua> Quiµ vå di® «Heµ ∂æ ƒe®-nofi unå bonå dißf®esså.» A¬esho®efi vaµ coµença® å πensa® dißf®esßefi ∂æ ga†, ∂æ conil¬, ∂æ pallasso... Dæ sob†æ, Annå vå exclama® «D´indifi!». Quinå i∂eå µéfi bonå! Dæ ßeguidå vaµ anota® e¬ q¤æ caliå πe® å lå dißf®esså ploµefi, cin†efi, pintu®efi ^ camiße†efi √±l¬efi. ■ Dibuixa la disfressa que triaries tu i escriu què et caldria per a fer-la. No t’oblides dels dos punts ni de les comes. Pe® å ƒe® lå dis‡®esså ∂æ >e©essita®Æ aq¤estfi ma†erialfi 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 32
33.
33 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Reforç Nom Data Fitxa 31 ■ Expressar
un desig 1. Llig el desig de Pau i respon les preguntes. 2. Tria una d’aquestes èpoques i explica per què t’agradaria conéixer-la. Si tinguera una màquina per a viatjar en el temps, m’agradaria anar al futur. Vull anar-hi per vore com seran les ciutats, si hi haurà robots a les cases, si els cotxes volaran en lloc d’anar per la carretera… També m’agradaria vore a quins jocs jugaran els xiquets. • Quin temps voldria conéixer Pau? • Quines raons aporta? època dels egipcis època dels romans època dels cavallers S^ pog¤erå viatja® e> e¬ †empfi, µªagradariå co>éi≈e® ¬´èpocå . Aixı podriå vo®æ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 33
34.
34 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 1 1. Escriu
el nom de cada objecte i relaciona’l amb la persona que el necessita. 2. Marca el significat correcte de les expressions destacades. • Pobre Jaume! Últimament no dorm bé i fa ulleres. • Anna té una bena als ulls: creu que Jordi és amic seu, però en realitat es burla d’ella. Construeix ulleres. Té taques davall els ulls a causa del cansament. No veu una cosa evident. Té els ulls tapats amb una bena. ■ Escriu una oració amb cada una de les paraules que has escrit. • • • 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 34
35.
35 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 2 1. Copia
cada substantiu davall del dibuix que el representa i escriu al costat el verb corresponent. Fixa’t en l’exemple. salt llançament passada flexió f¬exió f¬exiona® ■ Tria una de les expressions que has encerclat i escriu-ne una oració. 2. Encercla les expressions que signifiquen estar molt cansat. estar fet una coca anar sense alé estar fresc com una rosa estar baldat estar fort com una roca estar content com un gínjol anar amb un pam de llengua fora ▼ ▼ ▼ ▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 35
36.
36 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 3 1. Forma
un derivat acabat en -era de cada substantiu i identifica el recipient corresponent. Fixa’t en el model. sucre▼ salsa ▼ sopa ▼ ou ▼ pa>eråA B C D E 2. Llig la recepta d’aquest entrepà i encercla tot el que necessites per a fer-lo. Entrepà especial ★ Amb un ganivet, talleu el tros de pa que vulgueu i obriu-lo per la meitat. ★ Ratlleu mitja tomaca damunt de l’entrepà. Podeu escampar-la bé amb una cullera. ★ Obriu la llandeta de tonyina, aboqueu-ne l’oli a la pica i, amb una forqueta, repartiu-la pel pa. ★ Obriu el pot d’olives i poseu-ne unes quantes sobre la tonyina. ★ Tanqueu l’entrepà. Bon profit! pa ▼ Utensilis Aliments ■ Classifica els elements que has encerclat. A tonyinå 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 36
37.
37 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Data Fitxa 4 1. Classifica aquests
animals segons la zona del zoològic on pots visitar-los. boa tauró tucà balena escorpí medusataràntula papagaiflamenc TERRARI AQUARI AVIARI girafa lleó hipopòtam zebra tigre orangutan 2. Tria un dels animals següents i escriu una endevinalla en forma de redolí que el descriga, com en el model. Sóc com un ase amb el cos tot ratllat; diuen que porte el pijama posat. (la zebra) ( ) 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 37
38.
38 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 5 1. Escriu
en cada acció representada la lletra del verb corresponent. 3. Marca el significat correcte de la paraula destacada en cada oració. sembrar trasplantar podar collir • Aquesta mànega em queda curta. • He comprat una jardinera plena de geranis. A B C D 2. Ordena les lletres i escriu el nom d’aquests utensilis del viver. a a e p t l s o r e s it o d p a d ro a a c e r l t s e t s t r a o d a e g r 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 38
39.
39 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 6 1. Resol
aquest encreuat de paraules relacionades amb el fred i descobriràs el nom d’un riu especial. Et donem una pista. 2. Marca el significat correcte de les expressions destacades. 1. Aigua en estat sòlid per efecte del fred. 2. Casa feta de gel on viuen els esquimals. 3. Dau de gel emprat per a refredar begudes. 4. Gelat, molt fred. 5. Aigua que, quan fa molt de fred, cau del cel en forma de volves o flocs blancs. 6. Boletes d’aigua congelada que cauen del cel amb molta força. 7. Menjar tou i cremós, fet de llet, sucre i altres ingredients, tot barrejat i congelat. Lå paraulå amagadå éfi , u> ri¤ ∂æ @e¬. Es va quedar molt sorprés. Li va entrar molt de fred. • Quan li ho van dir, es va quedar gelat. • Als meus amics, els encanta pujar a la roda, però a mi no em fa ni fred ni calor. Té una temperatura agradable. Li és igual, el deixa indiferent. 2 1 3 4 G L A I A L 5 6 7 C ▼ ▼ ▼ ▼ ▼ ▼▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 39
40.
L’última galeria de
la mina s’exposen quadres molt interessants. hi ha botigues de tot tipus. quasi no hi cap la llavadora. fa molt de pendent. 40 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 7 1. Relaciona per a formar oracions. Fixa’t en els diferents significats de galeria. 2. Relaciona cada paraula de la família de picar amb la imatge corresponent. En la nova galeria comercial En aquesta galeria d’art La galeria de ma casa és tan menuda que ■ Escriu en cada il·lustració la lletra de l’oració corresponent. picapedrer pica-soques picamà A B C D 3. Marca el significat correcte de l’expressió destacada. És un jaciment d’on s’extrauen minerals. És un lloc fosc amb galeries estretes. És un negoci que dóna molts beneficis. Pau té una botiga d’informàtica que és una mina. picaporta 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 40
41.
41 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 8 1. Fixa’t
en l’exemple i forma substantius acabats en -dor a partir d’aquests verbs. 2. Ratlla les paraules intruses en aquest grup i completa. 3. Marca el significat correcte de l’expressió destacada. nadar ▼ respirar ▼ bussejar ▼ pescar ▼ banyar ▼ flotar ▼ ■ Encercla les persones i els objectes corresponents als substantius que has escrit abans. Lefi parau¬efi ^ no πertan¥e> å lå famíliå ∂æ riu rialla riera rierol riell riuada Aprendre el que ja saben els companys per posar-se al mateix nivell que ells. Posar-se al costat de l’endoll per connectar l’ordinador. Aprendre a nadar aprofitant el corrent de l’aigua. Com que la setmana passada no va anar a classe, ha de treballar molt per posar-se al corrent. nadado® 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 41
42.
42 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 9 1. Classifica
les expressions següents d’acord amb el seu significat. 2. Ratlla la imatge que no corresponga a l’expressió destacada. a l’alba • a poqueta nit • a punta de dia • quan clareja a la posta del sol • a l’eixida del sol • al capvespre • a la caiguda del sol • No t’oblides de posar-te crema, que fa un sol que bada les pedres. • Aquest home mareja més que el sol del migdia. El sol brilla amb força i fa molta calor. Les pedres es baden quan les toca el sol. Et fa fer voltes sota el sol del migdia. Xarra tant que molesta més que el sol al migdia. Quan es fa de dia Quan es fa de nit 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 42
43.
43 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Fitxa 10 1. Localitza en
la sopa de lletres cinc paraules de la família de mar. 2. Encercla i escriu on corresponga el nom dels elements que pots trobar al port. Nom Data M A R E J A D A Ç A U M A R I N E R R P L R E B H G M Í O R U U T B O A J M A R I N A B R U D T O T P I X H A Ç A C Q O V F E ■ Escriu cada paraula que hi has trobat al costat de la seua definició. Moviment de les aigües de la mar, que pugen i baixen per la influència de la Lluna. ▼ Mar agitada, amb ones molt grans. ▼ Que pertany a la mar. ▼ Conjunt de vaixells d’un país i de les persones que hi treballen. ▼ Persona que treballa en un vaixell. ▼ avió arbre àncora moll gruasalvavides maroma dirigible regadorapupitre tractorxarxa • • • • • 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 43
44.
44 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 11 1. Pinta
les paraules referides a mitjans de transport i escriu-les on corresponga. 2. Relaciona amb números. A quin mitjà de transport fa referència cada oracio? 3. Digues si aquestes afirmacions són verdaderes (V) o falses (F). regadora vaixell catifa camió bicicletamilotxa cotxe cadira porta Va d’una ciutat a una altra seguint un caminet de ferro. Com que va per davall de terra, hi pots anar ràpidament d’un costat a l’altre de la ciutat. Hi pots anar a ciutats o països llunyans en poc de temps, volant com els ocells. Permet que moltes persones viatgen juntes per la ciutat o entre pobles diferents. Dalt de l’autobús podem córrer i jugar com vulguem. Si anem per la ciutat, cal sol·licitar la parada amb temps. No hem de parlar amb el conductor per no distraure’l. Quan pugem i baixem de l’autobús, hem d’espentar els altres perquè es donen pressa. 1 2 3 4 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 44
45.
45 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 12 1. Fixa’t
en l’exemple i escriu el nom de la planta d’on prové cada aliment. 2. Explica seguint l’exemple. 3. Marca el significat correcte de l’expressió destacada. tomaq¤erå ▼ Hortalisses Fruites ■ Classifica els aliments anteriors. • carxofar • tomacar • pimentonar camπ planta† ∂æ µelo>e®efi Menja molta carabassa i per això creix. Creix molt ràpidament. Porta pantalons de color carabassa. Marc creix com les carabasseres: ja li vénen curts els pantalons! tomaca ▼ pera ▼ fesol ▼ carxofa ▼ llima ▼ pruna • melonar ▼▼▼▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 45
46.
46 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 13 2. Completa
aquestes oracions amb el llum o la llum. • And®e¤, √±@efi s^ ∂e¬ µenjado® estâ apaga†. • S^ ßæ´> vå , en©é> u> cir^. • M´agradå l¬egi® å ∂e¬ so¬. • Jå ™æ πenja† no¤ å lå cuinå. 3. Marca el significat correcte de l’expressió destacada. Aquella casa pareixia un forn. Hi feia molta calor. No hi havia quasi llum, era molt fosca. 1. Fixa’t en l’exemple i escriu el nom de l’aparell que fa cada acció. • batre • llavar • torrar • esprémer ba†edorå • ventilar • calfar • congelar • obrir √±ntilado® ■ Anota el nom de quatre aparells més que funcionen amb electricitat. ▼▼▼▼ ▼▼▼▼ 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 46
47.
47 ©2005Voramar/SantillanaEducación,S.L. Ampliació Nom Data Fitxa 14 1. Llig
les definicions i identifica cada element de l’entrada al castell. 2. Ompli l’encreuat d’oficis que es podien exercir al castell. Tots acaben en -er. 1. Feia objectes de ferro: armes, ferramentes… 2. Feia objectes de fusta: mobles, portes… 3. Preparava el menjar a la cuina. 4. Portava l’escut al cavaller i era el seu servent. 5. Emprava l’arc per a lluitar contra els enemics. ■ Escriu dues oracions en què aparega algun dels elements del castell. • • 5 1 ▼ 3 ▼ 2 ▼ ▼ 4 ▼ Fossat: excavació, normalment plena d’aigua, que envolta un castell. Pont llevadís: pont que travessa el fossat i que pot alçar-se amb cadenes. Rastell: reixa que pot alçar-se i baixar-se per protegir l’entrada al castell. Muralla: paret que envolta i defensa el castell. Espitllera: obertura vertical molt estreta de la muralla per a vigilar i disparar als enemics. Merlets: pilars menuts i quadrats que coronen la muralla i serveixen perquè els defensors del castell s’hi amaguen al darrere. 1 2 3 4 5 6 785385 _ 0001-0048.qxd 20/12/04 17:38 Página 47
48.
785385 _ 0001-0048.qxd
20/12/04 17:38 Página 48
Download now