Obres escultura grega. PAU 2014

1. 1
EVOLUCIÓ DE
L’ESCULTURA GREGA
Un recorregut evolutiu des de
l’època arcaica fins l’època
hel·lenística

2. M.B 2
Índex
• Característiques generals de l’escultura
• El kouros
• L’ Àuriga de Delfos
• El Discòbol
• El Dorífer
• Hermes amb el nen Dionís
• Laoocont i els seus fills

3. 3
CARACTERÍSTIQUES DE
L’ESCULTURA GREGA
• Importància de l’home com a centre de
l’univers (antropocentrisme).
• Art mimètic, intenten imitar la realitat.
• Recerca d’un ideal de bellesa basat en
l’equilibri i la proporció.
• Preocupació per trobar el cànon
(proporció exacta)
• Esforç per captar el moviment; que
marca la seva evolució.

4. 4
El kouros d’Anàvissos (510 a.C)
Període: ARCAIC
Kouros: figures masculines,
estàtues funeràries o votives.
 Frontalitat, simetria i rigidesa
 Braços estirats, enganxats al
cos, punys tancats
 Espatlles altes i horitzontals
 Cama esquerra més avançada
 Cos nu
 Expressió del rostre “somriure
arcaic”, ulls ametllats.

5. 5
• Kouros Anavyssos
(510 a.C.) Museu
Arqueològic Nacional
Atenes.
Alçada 1’95 m

6. M.B 6

7. 7
• Cabellera reduïda a
esquemes geomètrics

8. M.B 8

9. 9
L E S K O R A I
• Les figures femenines, Koré o Korai,
representen noies al servei del
temple, fent ofrenes.
• CARACTERÍSTIQUES:
-Simetria, frontalitat i geometria.
– Es representen vestides
– El somriure és més marcat
– L’anatomia es reflecteix a través
de la roba.
– Cabells endavant, amb rissos
geomètrics.
- Policromia

10. M.B 10Dama d’Auxerre 630-300 a.C. Hera de Samos 560 a.C. Koré del pèplum 530 a. C.

11. M.B 11

12. M.B 12

13. 13
L’Auriga de Delfos (474 a.C.)
període: protoclàssic o de
transició Representa un
conductor de carro de
dos cavalls, vestit
amb la túnica “Khiton”
 Interès pel moviment,
cap lleugerament
girat i plecs de la
túnica desiguals
 Estil sever, sobri, amb
intenció expressiva
però austera forma
externa.

14. M.B 14
Guerrers de Riace
(s.V a.C.)
ESTIL: GREC CLÀSSIC

15. M.B 15
Guerrers de Riace
detalls del rostre del guerrer A

16. 16
Guerrer B
Detalls del rostre

17. 17

18. 18
El Discòbol (460 a.C ) Miró
Període CLÀSSIC
 Representa un atleta
nu a punt de llançar el
disc
 Trenca la simetria, la
frontalitat i la
rigidesa.
 Captació del
moviment en un
instant fugaç.
 Rostre que no denota
esforç: hieratisme

19. 19
El Dorífor (430 a.C.) Policlet
Període: CLÀSSIC
 És el Cànon: totes les parts del
seu cos tenen una relació
correcta amb les altres i
cadascuna guarda també una
relació matemàtica i
geomètrica amb el conjunt.
 El cap és la setena part del
cos.
 El rostre està dividit en tres
parts iguals: el front, el nas i el
mentó.
 Trenca la simetria amb el
“contrapposto”
 La bellesa = mesura i
proporció.

20. 20
El cànon de
proporcions segons
Policlet

21. 21
Hermes amb Dionís infant (350-330 a.C)
Praxíteles
Període: POSTCLÀSSIC
 Anatomia perfecta,
proporcionada
harmònica i sensual.
 Corba “praxiteliana” fa
que el cos es desplaci de
l’eix vertical donant
sensació d’equilibri entre
moviment i repòs.
 Rostre més naturalista;
mostra + tendresa vers
al nen.
 Tractament del cabell
amb clar-obscur, més
naturalisme.

22. 22
Laocoont i els seus fills (s.III-II a.C.)
Període: HEL·LENÍSTIC
 Proporcions:
colossalisme.
 Composició piramidal
amb una diagonal que
travessa tota l’escultura.
 Màxima expressió de
moviment, contorsió
dels cossos,
musculatura en tensió
 Màxima expressió dels
sentiments “patetisme”.

23. M.B 23
Rostre del Laocoont

24. M.B 24

25. M.B 25
La Victòria de
Samotràcia (200 a.C.)
Musée du Louvre
París

26. M.B 26
Afrodita de Melos
130 a.C
Musée du Louvre
París

27. 27
Gàlata moribund (230
a.C.) Musei Capitolini
Roma