2. Biografia-filmografia
Director de fotografia espanyol, nascut a Barcelona el 30 d’octubre
de 1930 i va morir de sida a Nova York el 4 de març de 1992.
Després de la Guerra Civil, al 1939, va emigrar amb un vaixell cap a
Cuba. Mentre estudiava Filosofia i lletres a la Universitat de La
Habana, va començar a escriure moltes crítiques a revistes i a
conèixer altres que adoraven el cinema tant o gairebé com ell.
Des de la seva joventut que va demostrar un gran interès per les
arts, però sobretot pel cinema.
Va començar la seva carrera com a director de fotografia i
realitzador de pel·lícules amateurs.
Al 1955 marxa a Nova York a estudiar cine al New York City
College.
3. Va passar un any a Europa, concretament a Roma cursant un
curs, i al 1957 torna a Estats Units on va fer diferents feines,
com ensenyar espanyol.
Després de la Revolució cubana torna a la illa on roda
diversos documentals per l’Institut Cubano d’Art i Industria
Cinematogràfica, com Gente en la playa (1961)
En desacord amb la dictadura, va abandonar Cuba al 1963,
direcció França animat per la revolució de la nouvelle vague.
Allà va desenvolupar una brillant carrera com a director de
fotografia i pel·lícules com El pequeño salvaje (1969), o la
historia de Adéle de Truffaut (1975) o totes els realitzades per
Eric Rohmer entre 1966-1976, La coleccionista, Mi noche con
Maud, La rodilla de Clara, etc.
Al 1980 va publicar a França i dos anys més tard en castellà,
la seva autobiografia Dies de una càmera.
Al 1983 va dirigir juntament amb Orlando Jimenez Leal, el
documental Conducta impropia, que revela la repressió patida
pels homosexuals sota el règim de Fidel Castro.
4. Com era i com treballava
Per Nestor Almendros el millor director era aquell que sabia
escoltar i treure’n profit dels seus col·laboradors.
La millor fotografia és la més subtil, tan en exteriors com en
interiors, que es pugui exprimir del ambient totes les seves
característiques i qualitats narratives i poètiques.
Ell no va destacar per impressionar, sinó per mostrar, per
ensenyar, per donar-nos la bellesa del món real per molt
horrible que fos a vegades.
Buscava sempre la forma més senzilla i directe de il·luminar,
per molta dificultat tècnica que comportés, i per això, li era
igual un equip i un pressupost petits o d’altres més grans,
perquè la seva filosofia de treball i la seva búsqueda estètica
era empre la mateixa, explicar la història de la millor manera
possible.
Tenia un gran domini de la tècnica i un respectuós amor pel
seu ofici. A la seva fotografia s’aprecia certs recursos
pictòrics, com la necessitat de l'utilització d’un enquadre
mil·limètric, l’extracció de la realitat per obtenir l’exacte
composició que requereix el pla.
5. Exposició de
recull
d’imatges
d’en Nestor
Almendros.
6. Hi ha quatre pel·lícules d’aquest director de
fotografia que varen estar nominades als
Oscar per millor fotografia:
L’any 1978, per Días de Cielo. Guanyador.
L’any 1979, per Kramer contra Kramer. Nominat.
L’any 1982, per La decisión de Sophie. Nominat
L’any 1991, per El Lago Azul. Nominat.
7. Días de Cielo.
En aquest film la fotografia es pràcticament
tota naturalista, com tota la filmografia d’en
Néstor, que sempre ha deixat clares els seus
ideals cinematogràfics.
Acostumava a treballar amb llum natural, de
finestra.
I en el cas d’aquesta pel·lícula, ell mateix
explica en una entrevista que passa la majoria
d’acció a l’última hora del sol i que no se li
podia fer gaire cosa més.
http://www.youtube.com/watch?v=X4SmYo
Vj9Po
http://www.youtube.com/watch?v=d-7-
M8xQYn8
8. La decisió de Sophie.
És un drama protagonitzat per Meryl
Streep.
EXEMPLE DE FOTOGRAFIA:
https://www.youtube.com/watch?v=R2D
xx3_iF14
El lago azul.
Aigua màgica:
http://www.youtube.com/watch?v=pyiSN
zR1GSI
9. La gente en la playa
(documental)
Com ja s’ha comentat abans, Néstor
treballava principalment en documentals.
Dels quals, molts, varen sorgir a Cuba.
Tenim un exemple, dels més importants, en
imatges:
http://www.youtube.com/watch?v=RDKb
VULpkHg
10. Declaracions sobre la seva
feina i el seu estil
“Tiendo a utilizar cada vez más una
fuente única de luz, tal como suele
darse en la naturaleza”.
11. El recull més ampli de declaracions el trobem en el llibre
de “Días de un cámara”.
Néstor Almendros se situa en primera línia dels
professionals que més han influït en la renovació de la
imatge cinematogràfica. Més un ajudant de direcció que
un il·luminador - com ell mateix es defineix-.
Almendros maneja personalment la càmera en gairebé
totes les pel·lícules en què intervé, en contra del costum
tradicional, i aspira a un control total de tots els elements
de la imatge que apareixen en l'enquadrament.
En aquest llibre, Almendros detalla les concepcions sobre
els aspectes tècnics i artístics de l'ofici, així com la seva
experiència en qualitat de director de fotografia en
pel·lícules d'Eric Rohmer, François Truffaut, Barbet
Schroeder, Muntanya Hellamn, Jean Eustache, Marguerite
Duras, Terrence Malick, Robert Benton, Martin Scorsese,
etc. Per motius de claredat d'exposició, els seus
conceptes són il·lustrats amb fotografies seleccionades de
les seves pel·lícules, detallant les solucions aplicades a
cada pel·lícula concreta.
12. Poc abans de morir, Néstor va declarar què:
"El descubrimiento del cine fue el inicio de mi vida. En los
años cuarenta, en Barcelona, el cine era uno de los
pocos escapes de una realidad asfixiante. Mi padre
estaba exiliado en Cuba y mi madre solía llevarme al
cine".
L’any 1982, va presentar el llibre al festival de Sant
Sebastià i en una entrevista filmada per a una cadena de
televisió va dir què: "Por favor, no me filméis con un gran
angular. Va contra mi moral".
Demostrava així, la seva visió minimalista del cinema.
En Néstor, pretenia excloure de les seves imatges
qualsevol trucatge o facilitat i s’enfrontava amb els
problemes de crear la imatge amb una exigència molt
gran i sempre ho plasmava tot amb una combinació de
“veritat, dramatisme i plasticitat”.
"Quiero iluminar el fuego con el fuego", va dir en una
