1. LA BOMBA
DELLICEU DIR. CARLES BALAGUE
SINOPSI
A finals del s. XIX un fet va commocionar la societat
catalana : l'anarquista Santiago Salvador va llancar una
bomba a la platea del Gran Teatre del Liceu amb el resultat
de vint morts. Mes d'un segle mes tard, La bomba del
Liceu es una reflexi6 sobre aquells fets, amb diversos testi
monis, com el novel·lista Eduardo Mendoza 0 l'historiador
Llufs Permanyer, entre d'altres,
L'anarquisme, el modernisme , les execucions publi
ques i la burgesia del s. XIX es donen la rna amb la memo
ria historica de la ciutat i les reivindicacions antisistema,
sempre amb el Teatre del Liceu com a espai d'una confron
taci6 que avui encara es present.
INTERVENEN (per ordre aljabetic)
ROGER ALlER s: (Critic d'opera) PERE MARAG.:LL (Professor literatura catalan a)
JOSEP CAMPRUBI (Professor) DOLORS MAJ3.IN (Doctora en historia contemporanea)
ANTONI DA,LMAU (Escriptor) JOSEP MARTI GqMEZ (Periodi sta)
JOAN DE DEU DOMENECH (Autor del llibre GUILLEM MARTINEZ (Periodista)
...................................; "L'espectacle de la pena de mort") EDUARDO MENDOZA Escriptor)
FRANCJSCO GONZALEZ LEDESMA (Periodista i escriptor) ENID NEGRETE (Doctora en arts esceniques)
JOAQUIN IBORRA (Responsable centre de LLUIS PERMANyER (Periodi sta i escriptor)
........................; documentaci6 GTL) FERRAN RODRIGUEZ (Propietari restaur ant Can Lluis)
MIQUEL LERIN (Agent artistic) JAUME TRIB6 .... (Mestre apuntador del Gran teatre del Liceu)
FITXA TECNICA
Direcci6 i gui6 ::..r : CARLES BALAGU~ Ajudants de producci6 J. GUTIERREZ, D. PIEROLA
Producci6 executiva MARTA RANE, CARLES BALAGUE Disseny grafic JOAN VALLOOSERA
Directora de producci 6 SUSANA BATALLA Distribuidora DIAFRAGMA PC
Director de fotografia CARLES GUSI, A.E.C. Aspect ratio 16:9
Muntatge XAVIER CARRASCQ Durada 84 min .
Tecnic de so FELIPE ARAGO Nacionalitat Espanya
Tecnic HD JOSE MARQUEZ Any de produ ccio 20(1,)
EL DIRECTOR: CARLES BALAGUE
Assagista i critic de cinema , al llarg de la seva trajectoria professional Carles Balague ha escrit diversos llibres, entre d'altres :
Franco is Truffaut , Les millors pel-licules de cinema negre 0 el darrer, Pel-licules clau del cinema musical, coescrit amb Rafel Miret.
Des de fa 14 anys programa els Cinemes Melies de Barcelona, dedicats a la difusi6 del cinema d'autor contemporani i guardonats
amb el Premi Sant Jordi l'any 1996.
Productor, guionista i director de cinema, ha estat el responsable del gui6 i la direcci6 de quatre curtmetratges i onze llargmetratges.
EI film La Casita Blanca. La ciutat oculta (2002), que va escriure i dirigir, va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona i es un dels
documental s rnes vistos dels darrers anys.
Arropiero, el vagabund de la mort va obtenir el Primer Premi -Placido- del Festival Internacional de Cinema Negre de Manresa, i
tambe va participar en la SEMINCI 53, i a Toulouse, Cinespaiia. Properament s'estrenara a Paris.
[
Durant quatre anys Carles Balague ha presidit el Col-legi de Directors de Cinema de Catalunya, i posteriorment va ser, durant mes
de tres anys, president del PAC (Productors Associats de Catalunya).
FILMOGRAFIA
Curtmetratges 1991 Les aparences enganyen
1977 L1i~o accelerada de cinema Premi dinterpretacio femenina de l'A ssociacio
1978 La tragedia quotidiana d'un d' Actors i Directors Professionals de Catalunya a Marta
acomodador de cinema que un dia Angelat.
va descubrir la cinefilia 1992 Mal d'amors
1980 Record de Jean Seberg 1995 Assumpte intern
1985 Una setmana a la vida de... Premi del public del Festival Espanyol de Toulouse.
Premi d'interpretaci6 a Pepon Nieto del Festival de
Llargmetratges Cinema Espanyol de Toulouse.
1980 Denver 2002 La casita blanca, la ciutat oculta
Festival de Cinema de Valladolid Premi Ciutat de Barcelona. Festival de Cinema de
Festival de Troia, Portugal. Valladolid. Secci6 "Temps d'historia", setmana de
1981 Viva la Pepa (Mel i mato) Cinema Espanyol "Spanish Cinema Now" , Film Society
Mostra del Mediterrani de Valencia of Lincoln Center, NewYork.
1986 Adela 2006 De Madrid a la L1una
Festival de Cine Iberoamericano de Huelva. 2008 Arropiero, el vagabund de la mort
1988 L'amor es estrany Premi Placido del Festival Internacional de Cinema Negre
Premi d'interpretaci6 femenina de la Generalitat de de Manresa .
Catalunya a Eulalia Ram6n. Presentada a la Seminci 53, Festival de Cine Documental
Sel-leccionat per al Premi Europa pel Festival de Cinema de Jaen, i Festival de Cinespafia, Toulouse .
de Barcelona. 2009 La bomba del Liceu
2. CARLES BALAGUE PARLA DE "LA BOMBA DEL LICEU"
"Despres de referir-me a la Barcelona de la postguerra , amb les seves lIums i ombres ,
a La Casita Blanca, l'espectador es pot preguntar quina necessitat hi ha de viatjar en el
temps i remuntar-nos al 7 de novembre de 1893, quan l'anarquista Santiago Salvador llan
ca dos bombes Orsini a la platea del Gran Teatre del Liceu amb un balanc de vint morts,
tenint en compte que nomes va explotar un dels dos artefactes . Quina relaci6 pot tenir amb
la nostra actualitat un fet tan llunya en el temps? Com es pot extrapolar un. fet ubicat a la
Barcelona d'aquell trienni de les bombes a la realitat dels nostres dies ? Es tant diferent
aquesta Barcelona del 2010 a la de finals del segle XIX?
Em feia moltes preguntes sobre un succes que segons els diaris i els historiadors era
l'obra aniada d'un anarquista visionari i pIe de contradiccions, probablement fruit de la seva
epoca i ubicat dins un context historic a on la lIuita de classes va passar a tenir una dialectica
bel-ligerantamb un notable predicament a Barcelona, molt distinta a la pluja de doctrines socia
listes que van convertir Madrid en un territori mes donat als pactes i tripijocs, sobretot en l'arn
bit politic.
En aquella Barcelona dominada pel Gran Teatre del Liceu, a on els canvis socials no
havien transformat l'esperit ni de l'espectacle ni de l'indret. Una Barcelona -Ia de 1893
modernista, culta, amb una burgesia preocupada per deixar una petjada perenne a la ciutat,
per inventar un nou estil arquitectonic proxim al simbolisme que trenca les simetries de les formes i que es la llavor de cert Modernisme; a moments es
gairebe una necessitat de reinventar-se com a puixant en el poder. Pero que tarnbe feia cas omfs a qualsevol tipus de reivindicaci6 social, amb fortunes que
tenien els seus ongens en el trafic d'esclaus i negocis comercials de diferents tipus i procedencia.
Davant la memoria de la burgesia com a classe , recordada en diferents indrets de la ciutat, no sabem res de Santiago Salvador excepte un lloc que enca
ra es conserva amb el canvis topografics i urbanfstics logics com es el cas de la placa Folch i Torres, a on es feien les execucions publiques; fins a quatre
reus van ser ajusticiats amb el garrot vii en aquell espai, entre ells el mateix Santiago Salvador.
Situada al bell mig del Raval, pensava que quedava molt poe del passat de la dita placa, un passat realment tragic pero joc6s per als barcelonins que
celebraven cadascuna de les execucions com una autentica festa nacional, tal i com reprodueix el Ilene Garrote vii; quadre de Ramon Cases exposat al
Reina Sofia de Madrid, i que coincideix amb la perspectiva que tenen els escolars del Institut Mila i Fontanals -adjacent amb la placa barcelonina- quan
surten a l'exterior: que sabien ells d'aquella Barcelona anarquista ? Havien sentit a parlar de Santiago Salvador i del Liceu? S6n algunes de les preguntes
a les que van intentar respondre els alumnes -rnajoritariameru immigrants- en una serie de sequencies iamb la placa-patfbul de fons.
Fer de La bomba del Liceu quelcom viu per a l'espectador era el gran repte del documental ; presentar la historia d'una classe social que troba en
l' opera un espectacle total per ales seves manifestacions, a on succeeixen galanteigs amorosos , negocis i transaccions comercials, adulteris mes 0 menys
consentit s. Amb una clara divisi6 de riqueses reflectides en la distribuci6 del seu aforament: des de la pompo sa platea fins a l'humil cinque pis; tal i com
recorden el novel-lista Eduardo Mendoza, el critic d'opera Roger Alier 0 l'historiador de la ciutat L1ufs Permanyer, entre altres entrevistats.
Pero un esdeveniment recent va fer canviar la meva percepci6 dels fets i admetre que existeixen aspectes cfclics que es repeteixen al lIarg del temps, tal
vegada de forma menys passional. Aixf, el 25 de novembre de 2005, un grup de cent persones irrompen el Gran Teatre del Liceu, just abans de la represen
taci6 de Semiramide, de Gioacchino Rossini - paradoxalment, la bomba de 1893 va ser llancada durant el segon acte de Guglielmo Tell, de Rossini-, amb
l' objectiu de protestar contra l' especulaci6 urbanfstica que, segons ells, pateix el districte de Ciutat Vella a Barcelona. De nou va aflorar la sorpresa en el
rostre del public del Liceu acompanyat d'un forcat intent per mantenir les formes. La performance va acabar sense incidents i la representaci6 de l'opera va
seguir endavant, i el mes important : "la casa no sufrio desperfecto alguno", tal i com recollia el diari del conserge la nit del 7 de novembre de 1983".
Carles Balague
ENTREVISTA A CARLES BALAGUE
Tornes a endinsar-te en la Barcelona mes fosca ... van executar l'anarquista Santiago Salvador, perque creia que era un exer
Sf, el cine negre sempre m'ha agradat molt. De fet, les pel-lfcules que cici interessant veure que en quedava de la seva memoria el 2010.
havia fet abans d'intrcdutr-me en els documentals tenien toes policfacs i, Per aixo tambe vaig contactar amb els alumnes de l'Institut Mila i
quan vaig escollir del tema de "La Casita Blanca" per al primer documen Fontanals , que queda just davant de la placa, perque ells ens expliquessin
tal tarnbe em vaig deixar seduir per aquesta Barcelona mes oculta, mes que ~n saben de la mort de Salvador.
fosca. La historia que no te grans monuments. Es un testimoni interessant perque, ames, l'escola esta al Raval i els
Per que et vas fixar en la historia de la bomba del Liceu? alumnes tenen orfgens molt diversos i, en alguns casos, han hagut de
Volia fer una cronica de la ciutat de Barcelona de finals del XIX i prin passar situacions complicades i s6n radicals amb el tema de la lluita de
cipis del XX, una radiografia de la realitat social que vivia la ciutat, de la classes.
lluita de classes, d'aquest contrast entre les formes de vida de la burgesfa Que es el que mes sorprendra els espectadors?
que anava escalant posicions i la classe obrera que intentava fer-se escoltar Cree que es sobtant pensar que a Barcelona, fa poe mes d'un segle, les
i feia moltes hores per no deixar de malviure. Tota aquesta crispaci6 que es execucions eren publiques , un espectacle pel qual la gent agafava lloc amb
va anar gestant culmina en fets com el de la bomba del Liceu. Aquf la llui temps . Eren una mena de eire i d'aixo no fa tants anys.
ta de classes es fa beligerant. Es un punt interessant. Tambe es molt interessant tota l'explicaci6 que es fa del funcionament
Estan prou presents fets com el de la bomba del Liceu i l'execucio de I'a del Liceu.
narquista en la historia que s'explica als llibres? Veure que Iopera quedava molt sovint en segon pla, que la importan
La manera com es transmeten 0 es recorden determinats fets 0 epoques cia del Liceu era que funcionava com un aparador al voltant del qual gira
es desigual, perque a la burgesia Ii queden molts sfrnbols, com el mateix va la vida social, els negocis ... Hi havia dies, per exemple, de representaci6
Liceu, pero hi ha a l'altra banda? per als homes amb les seves dones i dies perque hi anessin amb les amants .
Uns sempre han tingut memoria , pero d'altres, com els executats, han Aixo ja diu molt. ]
quedat mes esborrats . La historia els ha marginal. La memoria dels desgra Ja te pensat el tema del proper documental?
ciats no mante sfmbols i Barcelona encara es una ciutat forca estratificada, Ara tine ganes d'aparcar els documentals. No vull repetir-me i necessi
fins i tot, en la manera de recordar el passat. to un cert descans oAixf que em centrare en la ficci6, amb la historia d'una
Com ha treballat per recuperar aquesta part de la historia? noia que viu a Barcelona i fa de mulera .
Em va fer gracia, per exemple, anar a la Placa Folch i Torres, que es on Mario. Ortega- L'Independent de Gracia- 5 de marc de 2010
LA CRITICA OPINA
EUROPA CINEMAS
.
M E:Dl A_ PIlOGRA ... OoI£ Of THE EUROPEA N UNION
Ruiz de Yillalobos- Imdgenes- Marzo 2010
![CARLES BALAGUE PARLA DE "LA BOMBA DEL LICEU"
"Despres de referir-me a la Barcelona de la postguerra , amb les seves lIums i ombres ,
a La Casita Blanca, l'espectador es pot preguntar quina necessitat hi ha de viatjar en el
temps i remuntar-nos al 7 de novembre de 1893, quan l'anarquista Santiago Salvador llan
ca dos bombes Orsini a la platea del Gran Teatre del Liceu amb un balanc de vint morts,
tenint en compte que nomes va explotar un dels dos artefactes . Quina relaci6 pot tenir amb
la nostra actualitat un fet tan llunya en el temps? Com es pot extrapolar un. fet ubicat a la
Barcelona d'aquell trienni de les bombes a la realitat dels nostres dies ? Es tant diferent
aquesta Barcelona del 2010 a la de finals del segle XIX?
Em feia moltes preguntes sobre un succes que segons els diaris i els historiadors era
l'obra aniada d'un anarquista visionari i pIe de contradiccions, probablement fruit de la seva
epoca i ubicat dins un context historic a on la lIuita de classes va passar a tenir una dialectica
bel-ligerantamb un notable predicament a Barcelona, molt distinta a la pluja de doctrines socia
listes que van convertir Madrid en un territori mes donat als pactes i tripijocs, sobretot en l'arn
bit politic.
En aquella Barcelona dominada pel Gran Teatre del Liceu, a on els canvis socials no
havien transformat l'esperit ni de l'espectacle ni de l'indret. Una Barcelona -Ia de 1893
modernista, culta, amb una burgesia preocupada per deixar una petjada perenne a la ciutat,
per inventar un nou estil arquitectonic proxim al simbolisme que trenca les simetries de les formes i que es la llavor de cert Modernisme; a moments es
gairebe una necessitat de reinventar-se com a puixant en el poder. Pero que tarnbe feia cas omfs a qualsevol tipus de reivindicaci6 social, amb fortunes que
tenien els seus ongens en el trafic d'esclaus i negocis comercials de diferents tipus i procedencia.
Davant la memoria de la burgesia com a classe , recordada en diferents indrets de la ciutat, no sabem res de Santiago Salvador excepte un lloc que enca
ra es conserva amb el canvis topografics i urbanfstics logics com es el cas de la placa Folch i Torres, a on es feien les execucions publiques; fins a quatre
reus van ser ajusticiats amb el garrot vii en aquell espai, entre ells el mateix Santiago Salvador.
Situada al bell mig del Raval, pensava que quedava molt poe del passat de la dita placa, un passat realment tragic pero joc6s per als barcelonins que
celebraven cadascuna de les execucions com una autentica festa nacional, tal i com reprodueix el Ilene Garrote vii; quadre de Ramon Cases exposat al
Reina Sofia de Madrid, i que coincideix amb la perspectiva que tenen els escolars del Institut Mila i Fontanals -adjacent amb la placa barcelonina- quan
surten a l'exterior: que sabien ells d'aquella Barcelona anarquista ? Havien sentit a parlar de Santiago Salvador i del Liceu? S6n algunes de les preguntes
a les que van intentar respondre els alumnes -rnajoritariameru immigrants- en una serie de sequencies iamb la placa-patfbul de fons.
Fer de La bomba del Liceu quelcom viu per a l'espectador era el gran repte del documental ; presentar la historia d'una classe social que troba en
l' opera un espectacle total per ales seves manifestacions, a on succeeixen galanteigs amorosos , negocis i transaccions comercials, adulteris mes 0 menys
consentit s. Amb una clara divisi6 de riqueses reflectides en la distribuci6 del seu aforament: des de la pompo sa platea fins a l'humil cinque pis; tal i com
recorden el novel-lista Eduardo Mendoza, el critic d'opera Roger Alier 0 l'historiador de la ciutat L1ufs Permanyer, entre altres entrevistats.
Pero un esdeveniment recent va fer canviar la meva percepci6 dels fets i admetre que existeixen aspectes cfclics que es repeteixen al lIarg del temps, tal
vegada de forma menys passional. Aixf, el 25 de novembre de 2005, un grup de cent persones irrompen el Gran Teatre del Liceu, just abans de la represen
taci6 de Semiramide, de Gioacchino Rossini - paradoxalment, la bomba de 1893 va ser llancada durant el segon acte de Guglielmo Tell, de Rossini-, amb
l' objectiu de protestar contra l' especulaci6 urbanfstica que, segons ells, pateix el districte de Ciutat Vella a Barcelona. De nou va aflorar la sorpresa en el
rostre del public del Liceu acompanyat d'un forcat intent per mantenir les formes. La performance va acabar sense incidents i la representaci6 de l'opera va
seguir endavant, i el mes important : "la casa no sufrio desperfecto alguno", tal i com recollia el diari del conserge la nit del 7 de novembre de 1983".
Carles Balague
ENTREVISTA A CARLES BALAGUE
Tornes a endinsar-te en la Barcelona mes fosca ... van executar l'anarquista Santiago Salvador, perque creia que era un exer
Sf, el cine negre sempre m'ha agradat molt. De fet, les pel-lfcules que cici interessant veure que en quedava de la seva memoria el 2010.
havia fet abans d'intrcdutr-me en els documentals tenien toes policfacs i, Per aixo tambe vaig contactar amb els alumnes de l'Institut Mila i
quan vaig escollir del tema de "La Casita Blanca" per al primer documen Fontanals , que queda just davant de la placa, perque ells ens expliquessin
tal tarnbe em vaig deixar seduir per aquesta Barcelona mes oculta, mes que ~n saben de la mort de Salvador.
fosca. La historia que no te grans monuments. Es un testimoni interessant perque, ames, l'escola esta al Raval i els
Per que et vas fixar en la historia de la bomba del Liceu? alumnes tenen orfgens molt diversos i, en alguns casos, han hagut de
Volia fer una cronica de la ciutat de Barcelona de finals del XIX i prin passar situacions complicades i s6n radicals amb el tema de la lluita de
cipis del XX, una radiografia de la realitat social que vivia la ciutat, de la classes.
lluita de classes, d'aquest contrast entre les formes de vida de la burgesfa Que es el que mes sorprendra els espectadors?
que anava escalant posicions i la classe obrera que intentava fer-se escoltar Cree que es sobtant pensar que a Barcelona, fa poe mes d'un segle, les
i feia moltes hores per no deixar de malviure. Tota aquesta crispaci6 que es execucions eren publiques , un espectacle pel qual la gent agafava lloc amb
va anar gestant culmina en fets com el de la bomba del Liceu. Aquf la llui temps . Eren una mena de eire i d'aixo no fa tants anys.
ta de classes es fa beligerant. Es un punt interessant. Tambe es molt interessant tota l'explicaci6 que es fa del funcionament
Estan prou presents fets com el de la bomba del Liceu i l'execucio de I'a del Liceu.
narquista en la historia que s'explica als llibres? Veure que Iopera quedava molt sovint en segon pla, que la importan
La manera com es transmeten 0 es recorden determinats fets 0 epoques cia del Liceu era que funcionava com un aparador al voltant del qual gira
es desigual, perque a la burgesia Ii queden molts sfrnbols, com el mateix va la vida social, els negocis ... Hi havia dies, per exemple, de representaci6
Liceu, pero hi ha a l'altra banda? per als homes amb les seves dones i dies perque hi anessin amb les amants .
Uns sempre han tingut memoria , pero d'altres, com els executats, han Aixo ja diu molt. ]
quedat mes esborrats . La historia els ha marginal. La memoria dels desgra Ja te pensat el tema del proper documental?
ciats no mante sfmbols i Barcelona encara es una ciutat forca estratificada, Ara tine ganes d'aparcar els documentals. No vull repetir-me i necessi
fins i tot, en la manera de recordar el passat. to un cert descans oAixf que em centrare en la ficci6, amb la historia d'una
Com ha treballat per recuperar aquesta part de la historia? noia que viu a Barcelona i fa de mulera .
Em va fer gracia, per exemple, anar a la Placa Folch i Torres, que es on Mario. Ortega- L'Independent de Gracia- 5 de marc de 2010
LA CRITICA OPINA
EUROPA CINEMAS
.
M E:Dl A_ PIlOGRA ... OoI£ Of THE EUROPEA N UNION
Ruiz de Yillalobos- Imdgenes- Marzo 2010]()