Biografia, característiques fotogràfiques i dos anàlisis de fotografies d'Erwin Olaf.

1. ERWIN OLAF
laura Moreno i Aina Bonich

2. Biografia
●
●
●
●
Nascut al 1959 a Hilversum, Holanda. Treballa al seu estudi d’Amsterdam des
del 1980, que és una antiga església.
El seu llançament a l’àmbit internacional va ser a partir del 1988 arrel de la seva
sèrie ‘’Chessmen’’ per la que va guanyar el premi a la ‘’Young European
Photographer Competition’’
També s’ha dedicat a la producció audiovisual. Alguns dels seus curtmetratges
han participat en diversos festivals. Ha treballat per empreses com a fotògraf
de publicitat per empreses reconegudes com: Channel, Versace, BMW,
Microsoft, Nintendo, ELLE...entre d’altres.
Rep influències de: David la Chapelle i de Helmut Newton.

3. ●
●
●
●
Les seves fotografies estan exposades arreu del món, com per exemple: a la
Galería Espació Mínimo de Madrid, al MOMA de Nova York o a la Galerie
Magda Danysz de París.
Quant a premis i reconeixements: al 2001 va guanyar el León de Plata, al 2006
als premis The International Colors Awards va guanyar el premi de fotógraf de
l’any i al 2007 la revista Kunstbeeld el va declarar el millor artista holandés.
El Govern Holandés ha reconegut el seu prestigiós treball concedint-li el premi
Johannes Vermeer en reconeixement de tota la seva carrera.
Destaca en l’art contemporani per la seva inusual i sofisticada manera de
percebre la bellesa.

4. característiques
●
Les seves obres eren en blanc i negre al principi, introduint-se de forma gradual
al color i a la manipulació digital. Entre les seves sèries destaquen Fashion
Victims, Royal Blood i Lady’s Hats.
●
La fotografia d’Olaf és una barreja de fotoperiodisme i estudi. Genera grans
adhesions però també rebuigs per la seva manera directa de tractar temes com
el sexe, el desig, la bellesa i la violència.
Fa crítica a la hipocresia social, els tabús, la doble moral, o l’abús consumista.
En resum, tot allò que la societat contemporània acostuma a amagar.
●

5. ●
Es percep tensió en tots els seus treballs, perquè tot i ser estàtics,
Olaf pretén crear sensació d’incomoditat en els espectadors.
●
S’inclou dintre del moviment de fotografia de l’experiència ja que la
vida de l’artista i el seu entorn constitueixen el centre dels seus
treballs, convertint-se en una mena d’autobiografia.
●
En algunes obres s’utilitza el neobarroc.

6. Paradise Portrait (sèrie)
●
●
Retrat, mirada directa a la càmera.
●
Primeríssim pla (frontal) en color amb contrastos entre el color blanc
predominant i les celles, els llavis, els ulls, les galtes i el cabell.
També contrast de llum.
●
Objectiu: normal o, com a molt, teleobjectiu.
●
Foto d’estudi: il·luminació amb flash o llum contínua de làmpada
tipus Spot.
●
Il·luminació dura
●
Centre d’interès: ulls (emmarcats per les celles i les pestanyes).

7. ●
Fotografia molt nítida: ISO baix, número diafragma baix (més obertura), i velocitat d’obturació lenta si
s’utilitza un trípode o el flash.
●
Dinamisme: colors, linies corbes del maquillatge del personatge.
●
L’expressió de la cara amb el maquillatge provoca intimidació i una mica de tensió.
●
Dos punts de fuga al final de les dues líneas de dents (superiors i inferiors).
●
Recorregut visual: ulls, nas, boca.
●
Es presenta atemporalitat.
●
Permet diversitat d’interpretacions.

8. Autoretrat (Sèrie)
●
Fotografia en color, hi predominen els colors
neutres.
●
Pla mig, no hi ha contrastos
●
Objectiu normal, o teleobjectiu: fotografia estàtica
sense deformacions.
●
Il·luminació de flash o de llum contínua frontal
superior.
●
Fotografia feta en un estudi.

9. ●
Centre d’atenció: CARA, sobretot els ULLS a causa de l’expressió del personatge i la ‘’línia’’ que queda
una mica més il·luminada i que separa els ulls i el front i crea una certa tensió.
●
Fotografia nítida ja que no podem percebre cap tipus de gra fotogràfic. Amb: ISO baix i número del
diafragma petit, per tant, més obertura.
●
Com que la fotografia està feta amb un trípode o un flash, la velocitat d’obturació serà lenta.
●
Pel que fa a l’expressió del personatge ens genera una certa tensió i incomoditat, per la mirada. També
ens crea certa confusió el cable que porta a la cara, situat a l’inferior del nas.
●
Pretén enviar un missatge d’alguna cosa relacionada amb alguna malaltia ja que aquesta foto és la
última d’una sèrie d’autoretrat en la qual s’exposa a ell mateix com serà en el futur quan sigui vell.