2. Naturalesa del so
Entenem per so la variació periòdica de pressió que genera un objecte vibrant i que es
propaga per un medi determinat, habitualment per l’aire. Quan les vibraciones es
produeixen de forma arbitràtria, sense cap seqüenciació rítmica, diem que es tracta de
soroll.
Per que una vibració sigui audible per un ésser humà, l’objecte ha d’oscil·lar, aprox. entre
20 i 20.000 vegades per segon.
3. Les caract. que defineixen les ones són:
·Amplitud (A): és el que percebem com a volum.
·Freqüència (f): és el nombre de cicles complets que es repeteixen en un segon. Les ones que es
repeteixen cada cert temps s’anomenen periòdiques. La f es mesura en Hertzs( Hz), i 1 Hz equival a
un cicle per segon.
·Període (T): és el temps que tarda a produir-se un cicle. Ve donat per l’expressió T=1/f.
·Longitud d’ona : és la distància que recorre el so en un cicle complet.
La longitud d’ona l’expressem de la manera següent: y= v/f: on la v és la velocitat del so en m/s i la f
freqüència en Hertzs.
4. · La Intensitat depen de la energia que transporta la ona sonora i està en relació directa amb la
seva apmplitud. L’ona amb més amplitud produià més desplaçaments de la membrana de l’orella.
L’ona amb més amplitud tindrà la sensació que el so es més fort.
· La altura o to: és la caract. percebre un so més greu o més agut. f inferiors a 20Hz corresponen
als infrasons i els majors a 20 Khz corresponen als ultra sons (sons grans).
· El timbre: és la caract. que ens ajuda, per exemple, a distingir les veus de diferents persones.
5. La digitalització del so
El procés mitjançant el qual es transformen dades analogiques a un format digital
s’anomena digitalització. En el cas d’un ordinador per digitalitzar el so normalment
podem utilitzar placa de so o un micròfon.
