nnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn

1. Nerea Franco Pérez
4D

2.  Naturalesa del so
Intensitat
Altura o to Timbre
 Digilització del so

3. Entenem per so la variació periòdica de pressió
que genera un objecte vibrant i que es propaga
per un medi determinat. Quan les vibracions es
produeixen de forma arbitrària, sense cap
seqüenciaciò rítmica, diem que es tracta d’un
soroll.

4. -Les ones sonores són de naturalesa mecànica.
Les característiques que defineixen les ones són:
 Amplitud: És la característica de les ones snores que percebem com
a volum.
 Freqüència:És el nombre de cicles complets que es repeteixen en un
segon. La freqüència es mesura en hertzs (Hz), i 1 Hz equival a un
cicle per segon.
 Període: Ès el temps que tarda a produir-se un cicle. Ve donat per
l’expressió T= 1/f
 Longitud d’ona: Ès la distància que recorre el so en un cicle
complet.

5. Depèn de l’energia que transporta l’ona sonora i
està en relació amb la seva amplitud.
Quan més amplitud tingue la ona més fort ens
arribara el soroll a l’orella. Per tan podem dir
que quan més amplitud tingue més fort serà el
soroll si te menys amplitud el soroll no serà tan
fort.

6.  Ès la característica que permet percebre un so
com més greu o més agut que un altre.
 Les freqüències inferios a 20 Hz correspon
als anomenats infrasons, i les superiors a 20
kHz correspon als ultrasons.

7.  Ès la característica que ens ajuda a reconeixèr les
persones per la veu o a distigir diferents tipos
d’instruments musicals.
 La freqüència de vibració més greu és la que
determina el peíode i el to i s’anomena freqüència
base.
 La resta de freqüències són harmònics.

8.  El procés mitjançant el qual es
transformen dades analòguiques
a un format digital s’anomena
digitalització.Per exemple amb
un escàner es pot convertir una
fotografia en un fitxer, reduint la
informació a un mapa de bits.