2. • Naturalesa del so.
• Ones electromagnètiques
-Amplitud
-Freqüència
-Període
- Longitud d’ona
• Gràfica
• So
-Intensitat
-Altura o to
-Timbre
• Digitalització del so
3. • El so la variació periòdica de pressió que genera un objecte
vibrant i que es propaga per un medi determinat. Quan les
vibracions es produeixen sense cap secuenciació rítmica,
diem que es tracta d’un soroll.
• Perquè una vibració sigui audible per un ésser humà,
l’objecte ha d’oscil·lar entre 20 i 20.000 vegades per segon.
• Les ones que som capaços d’escoltar van des de 16Hz fins a
20kHz.
4. • Les ones electromagnètiques es generen mitjançant camps
elèctrics. Les característiques que defineixen les ones són:
• Amplitud (A):És la característica de les ones sonores que
percebem com a volum.
• Freqüència (f): És el nombre de cicles complets que es
repeteixen en un segon. Les ones que es repeteixen cada
cert temps s’anomenen periòdiques. La freqüència es
mesura en hertz (Hz), 1 Hz equival a un cicle per segon.
• Període (T):És el temps que tarda en produir-se un cicle.
• Longitud d’ona (λ): És la distància que recorre el so en un
cicle complet.
5.
6. • Per descriure un so utilizem tres termes:
• Intensitat: Depèn de l’energia que transporta l’ona i està en
relació directa amb la seva amplitud. Podem dir que, com
més gran sigui l’amplitud de l’ona, més gran serà el volum, i
viceversa. L’unitat de mesura es el decibel (dB).
• Altura o to: És la caracterìstica que permet percebre un so
com a més greu o més agut que un altre. Les freqüències
inferiors a 20Hz corresponen als anomenats infrasons, i les
superiors a 20Hz ultrasons.
• El timbre: Ens ajuda a reconèixer les persones per la veu o
distingir diferents tipus d’instruments musicals.
7. • El procés mitjançant el qual es transformen dades
analògiques a un format digital s’anomena digitalització.
