1. Ratolí: 1996, 1984, 1972, 1960, 1948 Cavall: 2002, 1990, 1978, 1966, 1954
Bou: 1997, 1985, 1973, 1961, 1949 Cabra: 2003, 1991, 1979, 1967, 1955
Tigre: 1998, 1986, 1974, 1962, 1950 Mico: 2004, 1992, 1980, 1968, 1956
Conill: 1999, 1987, 1975, 1963, 1951 Gall: 2005, 1993, 1981, 1969, 1957
Drac: 2000, 1988, 1976, 1964, 1952 Gos: 2006, 1994, 1982, 1970, 1958
Serp: 2001, 1989, 1977, 1965, 1953 Porc: 2007, 1995, 1983, 1971, 1959
Així l’ horòscop xinès diu que Buda, al veure’s molt a prop la seva pròpia mort, va voler
reunir a tots els animals de la Terra per a deixar en testimoni la seva última voluntat.
Només, però, dotze animals vingueren a la seva presència. El bou amb la seva paciència,
força i perseverança va arribar el primer, encara que la rata, fent servir la seva
intel·ligència, li va passar al davant.
Arribem doncs al segon animal del cicle de 60 anys del zodíac xinès: el bou. Després
tindrem el tigre, el conill, el drac, la serp, el cavall, la cabra, el mico, el gall, el gos i el porc
senglar. Com a premi a la seva devoció religiosa, Buda va convertir als 12 animals en els
Dotze Signes del Zodíac Xinès. Cada animal governaria un any, i durant aquest, l’animal
influiria sobre l’any a tot el planeta i també sobre la personalitat i caràcter de tots els que
hi nasquessin.
La tradició xinesa està influïda per tres grans
moviments filosòfics: el confusionisme,
el taoisme i també el budisme.
El budisme influeix de manera notable en
l’astrologia xinesa i en el seu horòscop trobem
referències concretes d’aquest pensador hindú
del segle cinquè abans de la nostra era.

2. Dates
La data de la festa del sacrifici s'escau setanta dies després de l'id al-fitr. Com que el calendari islàmic és
lunar, aquesta data avança cada any d'uns deu o onze dies en relació amb el calendari gregorià, que és solar.
ID AL-FITR
Id al-fitr és una festivitat musulmana que marca el final del dejuni del mes
de ramadà. Id significa en àrab "festivitat" i fiṭr significa "purificar"; per
això aquesta festa simbolitza la purificació després del dejuni. La festa
abasta els tres primers dies del mes de xawwal. De matí aviat la comunitat
fa diverses pregàries. Se celebra aquesta festa mudant-se amb roba nova.
El dia sencer se celebra pels creients visitant les llars i menjant els plats
especials que s'han fet per l'ocasió. Tradicionalment els infants reben
regals. Per desitjar-se bona festa es diu: Id Mubàrak!
Hi han dues festes principals en la religió islam:l’id al fitr i l’id al-adha.
L'id al-ad·ha és una de les dues celebracions més importants del calendari islàmic. La celebració rep
diversos noms, com al-id al-kabir, qurban bajram, eid dhoha,bisup tabaski també se la coneix com festa del
xai, ja que és l'animal que se sol sacrificar més sovint. Aquest dia, en tot el món islàmic, les famílies maten
un animal de manera ritual en record de l'acte d'Abraham; a continuació s'organitza un gran àpat i els
creients es retroben en família i entre amics i es fan regals als infants. És un dia de perdó i d'oblit de
malentesos, així com d'ajuda als més necessitats, ja que, segons la tradició, la família només es pot quedar
amb una tercera part de l'animal sacrificat i la resta s'ha de compartir.
ID AL-AD·HA
Origen de l’id al fitr
Segons l’Alcorà, Déu va ordenar un somni a Ibrahim (Abraham) que
sacrifiqués el seu fill Ismaïl (Ismael) per tal de demostrar la seva fidelitat.
Quan el profeta estava a punt de complir aquest ordre, Déu el va aturar i va
permetre que substituís el seu fill per un xai com a objecte d’ofrena.
Rituals
-La festa s’inicia de bon matí, després de la sortida de sol, amb una pregària multitudinària.
-L’imam pronuncia la jutba per recordar, el significat de sacrifici i del pelegrinatge. Un cop finalitzada
l'oració els musulmans poden procedir a realitzar el sacrifici.
-Cap de les bèsties pot presentar un defecte físic i, a més, ha de tenir una edat determinada segons l'espècie;
cal orientar l'animal de cara a la Meca tot col·locant-lo sobre el costat esquerre; abans de procedir al
sacrifici, la persona encarregada de dur-lo a terme ha de manifestar la raó de la seva intenció de matar
l'animal i ha de pronunciar una frase ritual; finalment ha de degollar-lo segons el mètode halal, que defineix
el que és lícit segons la religió.

3. - Hola, Núria!
- Hola, chicas!
- T’importa que et fem unes preguntes per a
l’entrevista?
- No, encantada.
- Quan eres petita, què somiaves ser de gran?
- Ballarina!!!
- Com és el teu nom complet?
- Núria Camposo Lecumberri.
- Quants anys tens?
- 59 anys.
- Quants anys portes fent de professora aquí?
- Umm...36 anys.
- Com es comporten els alumnes?
- Doncs com són, en general bé.
- Quina és la pitjor cosa que t’ha passat sent
professora? I la millor?
- La millor és l’alegria dels alumnes i el
carinyo que posen.
- Quins són els canvis més importants que has
vist a l’escola des que vas venir?
- Que ha arribat molta gent de diferents
cultures, i abans no era així.
- De petita treies bones notes? O eres de les
que es portaven malament? -
- Normalment treia bones notes a les
assignatures que m’ agradaven ...
- Què és el que més t’agrada de ser professora?
- La relació amb els joves.
- Podem preguntar-te sobre la teva família? Com es
diu el teu marit i quants fills tens?
- Sí, el meu marit es diu Josep i el
vaig conèixer a l’ escola, i tinc dos
fills.
- Què fas en el teu temps lliure?
- Doncs m’agrada molt llegir,
dibuixar i cuinar.
- T’agrada escoltar música? I de quin
tipus?
- M’agrada però no n’escolto gaire,
i m’agrada el Rock and Roll.
- Quins són els teus somnis?
- El meu somni és viatjar a Bora
Bora.
Nosaltres el que esperem
és que us hagi agradat
l’entrevista.
I volem agrair
a la professora Núria
que ens hagi deixat
fer-li totes aquestes preguntes.
Ara coneixem més com és
i la seva vida.

4. El dia 15-05-2014 vam celebrar la festa de Santa Joana de Lestonnac. De dos quarts de nou fins a les dos
quarts de deu vam fer classe normal com cada dia. I a les dos quarts de deu vam baixar al patí de l’escola
i vam veure que hi havien molts grups amb diferents alumnes( de 1r, 2n 3r, 4t,5è,6è de primaria i 1r,2n,3r
de l’ESO. Com que som de 4t d’ESO per això hem encarregat del taller que havien de fer els alumnes de
tota l’escola. El 4t A vam encarregar de dos tallers: el taller de globus i el taller de preguntes. La meitat
dels alumnes de la nostre classe van encarregar el taller de globus i la altre meitat dels alumnes van
encarregar del taller de preguntes.
Què vam fer en el taller de globus?
Al principi haviem repartit un globus a cada grup i s’havien de inflar el globus i havien de posar els noms
de tots els alumnes que hi havien en el grup. Un cop que han acabat de inflar i de posar els noms,
nosaltres els vam donar una corda petita. I els havien de cordar el globus i s’han de posar en la corda que
havia enganxat allà.
Què vam fer en el taller de preguntes?
En el taller de preguntes repartiem uns fulls on hi havien preguntes sobre la vida de la Santa Joana.I
ajudavem als nens a respondre aquestes preguntes.Al final tots els nens de l’escola van fer pulseres de
goma.
Un cop que hem acabat de fer els talllers els alumnes de 4t de l’Eso van repartir xocolata i pastels de
coca. A les dotze de la matinada vam anar a jugar (pitxi, alguns alumnes van jugar,futbol,altres cricket) i
uns altres van quedar a l’escola a fer l’informàtica. A la tarde totes les clases de segundaria vam veure
diferents pel·licules.
La Santa Joana neix a Bordeus l’any 1556, a casa dels Lestonnac-Eyquem de Montaige. És
la filla més gran d’una familia significativa a ciutat en els aspectos polítics, socials i
culturals.
El seu pare es diu Ricard i educa la seva filla en la fe católica. La seva mare, Joana,
calvinista convençuda, intenta atraure-la a aquesta confessió religiosa.
Quan tenia 17 anys es va casar amb el Gastó de Montferrand i va néixer 5 fills. Més tard es
va morir el seu marit. Desprès de 24 anys de matrimoni i amb els fills ja grans, lliure de
deures familiars.
Al cap de sis mesos es va caure una malaltia que es diu “pesta”,davant d’aquesta situación
sentía una resistència interna.
Descobreix una necessitat no atesa: l’educació de les nens i joves. Per ajudar els malalts de
la pesta es va juntar un grup de dones que eren les seves primeres companyies amb la ajuda
d’un Pare Jesuïta i així inicia la fundació de la Companyia de Maria el 1607.
El primer col·legi a Bordeus té una gran acollida i d’altres ciutats de França li demanen a
Joana noves fundacions.
Joana morirà als 84 anys, el 1640.En aquell momento la Companyia de Maria ja tindrà 30
col·legis a França.
L’Església la reconeix Santa l’any 1949,com a dona educadora,creient i un do per a
l’Església i per a la societat.
FESTA DE SANTA JOANA A LA NOSTRA ESCOLA
15-05-2014