características generales del hinduismo

1. HINDUISME.
ANA NAVARRO
ANGULO.

2. 1. LOCALITZACIÓ
 L’hinduisme és majoritari actualment tan
sols en quatre llocs del món: l’Índia, el
Nepal, l’illa africana de Maurici i també a
l’illa de Bali.
 En el mapa següent s’indica l’hinduisme amb
el color rosa:

4. 2. CARACTERÍSTIQÜES
 És una religió amb profunda religiositat. Els habitants
de l'Índia coneixen un ritual diferent per a cada acte.
 A l'Índia no hi ha una única religió. Existeix tota una
sèrie de religions perquè l'hinduisme és obert a tota
manifestació religiosa i cultural. La religió és per
l'hindú una forma de vida.
 L’hinduisme és principalment l'acceptació d'un codi
elemental de conducta, consistent en un amor
compassiu cap a tots els éssers vivents. I també en una
gran generositat, alhora que una certa indiferència
davant el sensible i un desig constant per fugir del món
i apropar-se a la divinitat.

5. 3. SOCIETAT HINDUISTE..
 Una de les principals influències de l'hinduisme en la societat és
l'establiment de les castes. Aquestes castes són grups socials rígids,
és a dir, es forma part d'elles per naixement i no és possible accedir
a altres grups. Ni tan sols es permeten els matrimonis mixtos entre
persones de diferents castes.
Les castes provenen d’un antic codi, anomenat el codi de Manu

6. 4. DEUS HINDUISTES
 Bramha
és, dins de l'hinduisme, el déu creador de tot el que
existeix. Encara que els atributs de l'activitat
creadora siguin donats a diversos déus, el déu pare
Brama, és presentat com el creador únic. És el
primer membre de la trimurti.
En l'hinduisme actual Brama no hi té gairebé cap
paper; com que el món ja està acabat, la seva
aportació ja s'ha realitzat i, per tant, aquesta
divinitat no té seguidors ni rep cap mena de culte.

8. Vixnu
és la forma de déu que encarna la preservació a
l’hinduisme. La seva consort és Lakxmi. Els atributs de
Vixnu són la maça, la petxina i el disc, però de vegades
se'l descriu com tenint una "forma universal".
 Forma amb Brama (el creador) i Xiva (el destructor) la
trimurti (trinitat hindú).
 El culte de Vixnu com a divinitat principal, anomenat
vixnuisme, és un dels corrents principals de l'hinduisme
actual; el seus adeptes són els vixnuïtes.

10.  Xiva
és una de les divinitats més importants de
l'hinduisme. És el déu que representa el sacrifici de
la mitologia índia. Xiva representa l'aspecte
destructor necessari per a la posterior regeneració.
Els seus atributs són: el tercer ull, el collar de la
cobra, la mitja lluna, el cabell embolicat, el Ganges, el
tambor, les tres línies de cendra dibuixades al front,
la cendra que li cobreix el cos, la pell de tigre,
l'elefant i la pell del cérvol, la rudraksha i el trident.

12.  Ganeixa
és una de les divinitats més conegudes
venerades del panteó hindú. Representa la
saviesa i té un cos d'home panxut, un cap
d'elefant mancat d'un ullal i quatre braços. És
venerat com a portador de bona sort i per la
seva capacitat de resoldre els problemes.
 Segons la mitologia índia, és fill de Xiva i
Pàrvati. El seu vehicle és una rata

13. ‘

14. 5. LLIBRES SAGRATS
 Llibres sagrats:
 Els hinduistes accepten els Vedes, que
inclouen gran quantitat de textos antics.
 Els quatre Vedes:
 Rig-Veda, escrit en una de les formes més
arcaiques del sànscrit, probablement abans
del segle VIII aC
 Yajur-Veda, el llibre dels sacrificis.
 Sama-Veda, conté himnes.
 Atharva-Veda, és el llibre dels rituals.

16.  Sruti
 Hi ha un grup de textos que es consideren
«revelats, i que no poden ser interpretats, sinó
seguits al peu de la lletra:
 Els upanixads, són meditacions místic-filosòfiques
escrites cap al segle VII aC
 El text èpic Mahabharata
 El Ramayana
 Els 18 Purana
 L'Ayurveda, que parla dels coneixements en
medicina.

18. 6. LA REENCARNACIÓ HINDUISTE
 Un dels pilars fonamentals de l'hinduisme és la
creença en la reencarnació. Segons aquesta
doctrina cada ésser humà que mor es reencarna en
un altre, ja sigui humà o animal, i aquest cicle es
repeteix eternament.
 Si algú es reencarna en una persona pertanyent a
una casta inferior és perquè el seu comportament
(karma) no va ser bo en la seva vida anterior. I com
que no és possible recordar les vides anteriors,
ells accepten la seva sort resignadament ja que
ells creuen ser els únics responsables d'aquesta
situació

19. 7. FESTES HINDUISTES
 La festa més important que celebra la Comunitat Hindú de la nostra
ciutat és el Diwali, encara que també es commemoren altres
celebracions com el Shivaratri o el Krishna Janmashtami.
Diwali
 La festa de les llums té lloc al mes d'octubre o novembre. Se celebra
el retorn de Rama després d'estar 14 anys exiliat de Ayodhia. En
aquesta celebració els hindús posen llums en els temples i en les
portes de les cases, ja que la llum representa la victòria de la veritat
sobre la mentida, del dia sobre les tenebres, de la vida sobre la
mort, del bé sobre el mal . La celebració pròpiament dita dura tres
dies i marca l'inici d'un nou any. Els hindús de Melilla viuen aquesta
festa amb especial alegria compartint la seva celebració amb
familiars i amics que vulguin apropar-se al temple hindú. En aquesta
festa els hindús no deixen la feina, ja que el Diwali és la festa de la
prosperitat que es prolongarà durant tot l'any

21. Shivaratri
Amb aquesta celebració, també del mes de març, s’homenatja la figura
del Déu Shiva, un dels déus, al costat de Visnú "El Protector", més
populars entre els hindús. Els devots celebren la festa durant el dia i la
nit resen en els temples de Shiva.
Krishna Janmashtami
El naixement de Krishna, al mes d'agost, és celebrat amb gran fervor.
Els devots commemoren durant el dia i paren al vespre. Els hindús
melillencs es reuneixen al Temple per banyar amb llet l'estàtua de
Krishna i vestir-la amb robes noves i joies. En arribar la nit, els
aliments que van a menjar-se en comunitat s'ofereixen primer a la
divinitat en senyal de respecte i posteriorment es comparteixen entre
tots els presents

22. Holi
 El Holi, també conegut com el festival dels colors i la festa
de l'amor, és una antiga festa religiosa hindú que s'ha
tornat molt popular entre els no hindús en moltes parts del
sud d'Àsia, així com entre persones d'altres comunitats
(especialment, en els últims temps s'ha popularitzat en
determinades parts d'Europa i Amèrica del Nord).
 Comercian venent pigments de colors per al festival
 Aquesta festivitat també té un altre significat cultural: és
la festa en què cada individu es pot alliberar dels errors del
passat, oblidar i perdonar. En aquest dia, la gent paga o
perdona els deutes o reinicia el contacte amb persones. El
festival marca l'inici de la primavera.

24. 8. CURIOSITATS
 Abans d'esmentar a la diversitat de cultura que
caracteritza el bell país de l'Índia, hem de dir que
la seva gent porta un estil de vida força espiritual,
que transcorre entre la meditació i alimentació
sana (vegetariana), i que des de sempre s'han
destacat per ser bastant enginyosos.
 Per exemple, ells van ser els que van inventar el
sistema decimal. Així mateix en la història de l'art
ens adonem que s'han destacat per la seva
particular pintura, arquitectura i decoració.

25.  Una altra dada d'interès és que fins avui
dia, a les zones rurals, els matrimonis solen
ser arreglats pels pares dels futurs nuvis.
Així mateix t'informem, que encara que la
llei de l'Índia ho prohibeix, encara es
continuen fent casaments infantils i els
casos són realment massius.

26.  Si volem conèixer els costums dels hindús
sense cap dubte hem d'esmentar els
casaments, celebracions que són bastant
exquisides i elaborades.
 A diferència d'occident, els casaments a
Índia són tractades com tot un ritual, i no
duren una nit sinó diversos dies. Les núvies no
llueixen el típic vestit de núvia blanc sinó que
duen en seu vestit tradicional, el sari.