1. Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: marta
Festa de fi d’exàmens Aquella nit en Jofre havia sortit de festa amb els amics. Després de moltes
setmanes d’exàmens, no parava de repetir que necessitava anar a la discoteca. Jo l’hi vaig recordar
que allò no era un joc, i que s’havia de controlar amb la beguda, que últimament sempre acabava
malament. Però em va mirar amb cara de pomes agres i amb un somriure d’orella a orella, em va
dir que anar de festa consistia a beure fins acabar per terra. La nit va ser espectacular. Un nou Dj
havia punxat a la discoteca i havia estat genial. Havíem ballat durant hores i jo havia descobert una
nova beguda, un combinat que estava molt bo. Mentrestant, en Jofre s’havia inflat de cerveses i
vodka. Estava molt borratxo i no s’aguantava dret. Amb els altres vam decidir que faríem un parell de
voltes abans de marxar cap a casa, per veure si li passava una mica. A les set del matí, ja semblava
que en Jofre estigués millor i al cap d’una hora aproximadament, va voler agafar el cotxe i marxar
cap a casa seva. Llavors, nosaltres també vam fer-ho. Mentrestant, a l'altre punta de la ciutat, hi
havia una família que es llevava per començar el seu dia a dia. Havia estat una nit força moguda,
ja que en Marc, el fill petit, no havia parat de plorar. Em sentia cansat i amb mal de cap, tot i que
m’acabava de llevar. Em vaig dirigir al lavabo i em vaig esquitxar la cara amb una mica d’aigua. A la
cuina ja hi havia l’esmorzar preparat: dues torrades amb melmelada, un ou fregit, dues maduixes i
un cafè. Després d’esmorzar havia de portar en Marc a la llar d’infants, just abans d’anar a la feina.
Anava conduint tranquil•lament, quan de sobte, un cop lateral va empènyer el meu cotxe. Aquest va
començar a relliscar per la carretera i a xocar amb tot el que tenia al davant fins que va quedar del
revés. Els airbags es van disparar i l’única cosa que vaig poder fer va ser girar el cap per veure com
estava en Marc. Per sort, el nen estava bé. Però a mi em costava respirar, no em sentia les cames,
i un dolor molt fort m’envaïa tot el cos. L’única cosa que recordo és com els bombers treien en Marc
del cotxe, i deien que estava perfectament bé. Seguidament, la sirena de l’ambulància. Aquell dia no
m’havia saltat cap semàfor, no havia fet res més que conduir amb precaució cap a la guarderia d’en
Marc. Però el destí ens va jugar una mala passada i vam tenir un accident de trànsit mortal. En veure
com havia deixat aquell cotxe, estès del revés al mig de la carretera, en Jofre va sortir corrents de
dins el seu i va anar cap allà. Per sort, ell no s’havia fet res. Volia comprovar si hi havia ferits, però
els policies no van deixar que s’acostés, i des de primera línia, va poder observar com treien un bebè
de dins d’aquell vehicle, i com comunicaven a la mare del nen la mort del seu marit. En sentir tot allò,
les seves cames van començar a tremolar, no s’aguantava dret i va caure al terra. La policia se’l va
emportar a comissaria. Des d’aquell dia, en Jofre no va tornar a ser el mateix. Ja no sortia de festa, ni
bevia mai. Però ell sabia que el fet de no fer-ho, no podria retornar a la vida l’home que havia matat
aquell matí, en mig de la carretera.