1. @
Tema: Si has begut o consumit drogues, no agafis la moto
Participant: Consciència
Comença la compta enrere.
4 hores 32 minuts
Va obrir els ulls quan el primer truc del telèfon encara no havia mort, i la primera cosa que trobà
en la foscor de la nit foren els dígits verds del rellotge.
Per això va saber que la trucada no podia ser bona.
No n’ hi ha cap que ho sigui a la matinada.
Allargà el braç just en el moment que sobrevenia el silenci entre el primer i el segon truc, i
ensopegà amb el got d’ aigua que hi havia a la tauleta de nit.
La seva dona també es va agitar, al seu costat impulsada per aquella despertada tan brusca.
La mà de l’ home es va aferrar a l’ auricular del telèfon.
- Sí?
Va sentir una veu neutra, opaca. Una veu desconeguda.
- El senyor Ullar?
- Jo mateix.
- Li truco des del Clínic.
- És la meva filla?- va saltar ell automàticament.
- Si, ens l’ han portada força malament i... Bé encara és aviat per dir res, m’ entén?
Caldria que vinguessin com més aviat millor.
Va restar immòbil, amb el telèfon a la mà, sense gairebé adonar-se que la seva dona ja estava
dreta.
Després la va mirar.
- Un accident de moto?- aconseguí articular amb prou feines ella.
- No ho sé. No m’ han volgut dir res concret, només que havíem d’ anar-hi ràpid.
Agafaren el cotxe i en menys de vint minuts ja estaven a l’ hospital Clínic.
Entraren ràpid. La incomprensió començà a obrir-se camí entre les seves ments.
- Bona nit. Ens acaben de trucar. La meva filla, està aquí ingressada.
- Em podria dir el nom de la noia?
- Ester Ullar.
- Ara els informaré. Esperin allà asseguts.
4 hores 5 minuts

2. Varen estar esperant en aquella trista i solitària sala d’ espera una bona estona.
D’ ençà que tot havia començat, els nervis es mantenien a flor de pell, però encara
endormiscats, o millor dit atordits, a causa de l’ esclat de la situació.
Tot just ara començaven a aflorar.
El senyor Ullar va ser el primer que es va moure, després de gairebé mitja hora paralitzat, i ho
féu per passar-li el braç per les espatlles i acostar-se suaument cap a la seva dona.
I començaren a plorar.
- Ha estat un accident...- va sospirar ell amb tot just un fil de veu.
3 hores 19 minuts
El temps anava passant lentament i no s’ obtenia cap informació que els pogués treure d’
aquella angoixa.
La senyora Ullar, va aixecar-se a buscar dos gots d’ aigua, un per ella i l’ altre pel seu marit.
2 hores 23 minuts
Estaven desesperats, a punt d’ un atac d’ histèria, quan va sortir l’ infermera a comunicar-los
que estaven operant a la seva filla.
Havia patit un accident de moto a causa de l’ èxtasi, la droga de disseny més de moda, que li
havia fet perdre l’ orientació en un simple obrir i tancar d’ ulls.
La noia va marxar, els informarien de quelcom novetat.
1 hora 8 minuts
En poc temps tot s’ havia accelerat. Tothom qui coneixia l’ Ester lluitava per ella, els seus amics
ja estaven a l’ hospital, fent costat als pares.
23 minuts
Un altre cop surti aquella noia i els comunicà que l’ operació s’ havia complicat. La jove noia
estava en un fil entre la vida i la mort.
9 minuts
Ja comencen a sortir els primers raigs de sol, després d’ una nit llarga i complicada.
I l’ Ester encara està lluitant contra el seu propi destí.
3 minuts
Estan tots inquiets i preocupats en una sala d’ espera que cada cop es va fent més petita.
Tothom està pensant en les drogues.
Els pares s’ assabenten de què la seva filla en consumia cada cop que sortia de festa.
23 segons
El final s’ està apropant.

3. Comença a veure una llum blanca, que cada cop està més a prop d’ ella. Per últim cop, el seu
cor batega. Està trista, no només per ella, sinó perquè els seus pares perdran el que més
estimen.
Ja queda poc.
Un instant minúscul que dóna lloc a un últim alè de resignació.
Hora de la mort: 8: 50 del matí.