2. 2n ACCÈSSIT: Morts
encadenades
Pseudònim: TURÓ
VERD
Eren les dotze del matí quan van trobar una dona
morta a una casa. I, tot i que semblava un suicidi,
el seu marit no ho creia: jove, guapa, amb èxit en
la vida... Per què voldria suïcidar-se? va ser per
això que va investigar la seva mort, la mort de la
Jane Johann.
Doncs, després d’una setmana sense resultats, es
van trobar a una casa veïna, altra dona morta:
Ona Onto. Tornava a semblar un suïcidi: cianur,
sola, sense sang... Però...
3. 1r ACCÈSSIT: Exili
Pseudònim: MOLUMA
Raquel Estellés Castro
Atrapat, poruc, ple d’angoixa, sentint una suor
freda, lliscant des del front fins la barbeta,
percebent l’impacte de les gotes a terra, cada
vegada més i més seguides, i ja noto l’acceleració
del meu cor, velocitat comparable al d’una moto
en posar-la en marxa.
Em perdo als seus pensament, el meu
subconscient posseeix el meu ésser, ja és com si
no fos jo, entro en un estat similar al de la
hipnosi, però sense...
4. 3r PREMI: EL secret de l’escola.
Pseudònim: HARRY
Sofía Cárdenas Linares
Avui l’Hemily ha anat al pati, però no s’ho ha passat
tan bé com de costum. Com que s’avorria, ha
començat a mirar el terra format per rajoles i s’ha
posat a pensar per què cada rajola té gravats nou
punts a cada cantonada.
Després de pensar una llarga estona, ha escrit en un
paper aquesta equació: x2 + 4x + 9 = 0. Ningú sap
per què l’ha escrit, però la vol resoldre i endevinar
que significa.
5. 2n PREMI: De la nit al
dia.
Pseudònim: FILLA DEL
TIBET
El tendal de la petita pizzeria del carrer Figueres em
protegia de la violenta pluja d’aquell dia gris. Mirava
embadalida els bassals que s’anaven formant sobre la
vorera, mentre incomptables llàgrimes salades
lliscaven pel meu rostre. I és que era incapaç
d’oblidar la trucada d’aquell mateix matí.
Va despertar-me e so del telèfon. Semblava molt
insistent, inclús urgent. Vaig agafar-lo sense gaire
entusiasme.
6. 1r PREMI: Apocalipsi mental.
Pseudònim: GOLDEN
SOUL
Sóc vella i l’abaltiment m’endormisca. Les persones del
meu voltant agreugen el meu estat de confusió. Els seus
rostres no són coneguts per a mi. Soc una simple
observadora que intenta abassegar tot allò que veu per no
tornar-ho a oblidar. Ens fa feliç recordar històries del
passat, tot i sabent que en un termini de temps
desconegut les oblidaré. El temps, se me`n durà a mi i els
meus records. Com si de pols es tractés. Milions de dubtes
abarroten el meu pensament i trobo inútil que la meva
consciència temporal estigui a les mans de...
