Validesa del jurat popular i els seus inconvenients

1. No sé si us passa com a mi. Quan contemplo la Justícia
m’imagino un gran tronc d’arbre que aviat es bifurca amb
branques, cada vegada més espesses i plenes de fulles, fins a perdre-m’hi . Per
saber què és el Jurat Popular, he entrar a Viquipèdia i he trobat això:
El tronc: El jurat és una institució d'origen anglès que va ser importada a
l'Europa continental després de la Revolució Francesa. Els ciutadans poden
participar a l'Administració de Justícia mitjançant la institució del jurat.
El ciutadà no està representat al Tribunal del Jurat com en d'altres tribunals. A
través d'aquest, el ciutadà o jutge llec participa directament en l'aplicació de les
lleis penals.
Les branques: (aquí la cosa ja s’embolica, hi ho resumiré)
Històricament existeixen 3 tipus de jurat:
1.Jurat anglosaxó o pur. El vigent a Anglaterra, Estats Units i Espanya.
2.Jurat mixt. Neix a França el 1932 i ara vigent a Bèlgica, Austria i Noruega
3.Jurat escabinat. Neix a Alemanya el 1924, i ara vigent a Itàlia, Alemanya i
Portugal
JURAT POPULAR

2. Bé, el que anava dient; ja comencem amb una paraula que no
trobo en el diccionari normatiu Pompeu Fabra: ESCABINAT.
He trobat ESCABINO. Un escabino era una persona designada
per sorteig, per formar part d’un tribunal. (Per aproximació:
Bingo, sorteig.) Continuo….
Les fulles: Aquí el gruix de
branques i fulles és tan
espès, que ja no et deixa
entendre ni veure res….
Aquesta és la sensació que
hom té quan intenta
comprendre algunes
sentències judicials.

3. El tema és complex, de manera que les ratlles que escric no són
més que una aproximació – personal – a la futura existència del
jurat format per ciutadans per a la administració de justícia.
L’any 1985, en Josep M. Espinàs, en el seu article diari, escrivia
això sobre….

4. Sóc franc d’entrada: no sento necessitat de jurat. Allò que diuen
que “permet la participació popular en la administració de justícia”
fa molt bonic, però em sembla exagerat.

5. A més, només s’admetrà aquesta participació en alguns casos, per
exemple si hi ha una acusació de delicte que implica una pena llarga
de presó. El “poble” ja no intervé, doncs, quan es demanen pocs anys
de presó.

6. Els suposats o reals delinqüents que ho són per primera
vegada o han comés un delicte menor queden al
marge de la valoració popular, i penso que
precisament en aquests casos es justificaria més que
mai que uns ciutadans hi intervinguessin per interpretar
la importància del fet, les relacions de l’autor amb la
societat i les possibles conseqüències d’una sentència
per a la evolució vital del acusat.
D’altra banda, tot el
que és justícia civil
– no criminal –
també és sostreta a
la competència del
poble

7. També queda molt bé dir que el poble té un sentit inherent de la
justícia, encara que trobaríem prou exemples que ho desmentirien,
però també és inherent al poble – a tots nosaltres – el prejudici i
l’apassionament, que no
ajuden pas a la serenitat
del judici, sense oblidar
que sovint som més
influenciables per
l’efectisme – d’un
acusador o d’un
defensor – que sensibles
a un raonament.

8. Tampoc no convenç que es parli del “poble” així, en
general, com si un jurat fos el poble. Formaran el jurat unes
poques persones, triades entre el cens municipal per a
cada cas.
I hauríem d’admetre que si en comptes d’aquella dotzena
de persones – o les que siguin – el jurat hagués estat format
per unes altres, el veredicte també seria potser un altre.

9. No hi ha dues persones que vegin un fet o valorin algú
de la mateixa manera.
Per això, i per altres consideracions, no comparteixo
l’entusiasme per la institució del jurat. Més aviat crec
que l'autèntic millorament de l’administració de justícia
ha de venir per camins no tan fàcil.

10. D’altra banda, em resisteixo a acceptar que els
ciutadans designats hagin de fer obligatòriament de
jurats. La llibertat d’expressió inclou també la llibertat de
no voler expressar la pròpia opinió sobre qualsevol fet. El
jutge té el deure moral i professional de jutjar, però els
paletes, metges, industrials i escriptors no tenim aquest
deure i parlar d’un deure cívic em semblaria abusiu.

11. En tot cas, no se’ns reclama aquest deure per fer-nos
participar, al costat dels polítics, els tècnics i els funcionaris
professionals, en el debat dels pressupostos per a
armaments, les energies del futur, l’administració sanitària o
escolar,..etc.

12. Davant la pretensió legal d’obligar-nos a col·laborar en
l’administració de justícia, trobo perfectament legítim i
especialment cívic que és reconegui a qualsevol
ciutadà el dret a l’objecció de consciència.

13. Aquesta llei va ser aprovada l’any 1995, i en l’article 125 de la
Constitució exposa els drets i deures del Jurat Popular. I té previst:
“ medidas coercitivas para asegurar el cumplimiento del deber, así
como medidas para facilitar al ciudadano el ejercicio de este
derecho.”
Si el Jurat Popular declara “no culpable”, a la persona jutjada,
aquesta queda en llibertat.
Si el declara “culpable”, llavors el jutge ha d’imposar-li una pena
d’acord amb el que determina la llei.
I dit això – cop de maça – i “se levanta la sesión”
2013