Successfully reported this slideshow.
LLO
RENÇ

Cançons amb Històries
LLO
RENÇ

Cançons amb Històries
M         oltes persones m’han ajudat a tirar endavant aquest projecte. D’una banda els professionals d’Akords
comandats p...
4
V   oldria dedicar aquest treball a l’Araceli: esposa, amiga, confident i amant, que ha estat i és la dona de la
meva vida...
6
Cançons amb Històries

A                                        El repte de fer un disc
      la vida sempre he buscat for...
Però és clar, això ho sé jo, i he volgut trobar una manera de transmetre-ho. Per això intentaré explicar-ho una
    mica e...
Definir l’amor és complicat, fins i tot he buscat per Internet i he trobat una pila de definicions, però cap
d’especialmen...
Una altra cosa pel que fa al disc ha estat la tèc-
     nica de cantar. Jo sempre havia cantat de manera
     intuïtiva. L...
Ha estat però sobretot el curs 2008/09, que amb l’Anna Amaré he agafat un camí en el qual poc a poc, co-
menço a notar alg...
12
Sabato triste


A      driano Celentano ha estat sempre un referent per a mi, d’ençà dels meus 15 anys, ja llunyans. Sempr...
14
Sabato triste                        Dissabte trist
   (Celentano - Don Backy - Del Prete)
Da mangiar,                    ...
16
Storia d’amore


U   na altra història de Celentano, també amb molta força. Té un ritme molt especial. Es tracta d’una his...
Storia d’amore
                                         (Celentano -Beretta - Del Prete)
 Tu non sai cosa ho fatto quel gi...
Història d’amor
Tu no saps què vaig fer aquell dia.                     Un dia la vaig veure entrar dins la meva cambra.
Q...
The shadow of your smile



     C     ançó inclosa en el disc per suggeriment d’en Pol
     Sanchez. Feia molt temps que ...
The shadow of your smile                              L’ombra del teu somriure
(Música Johnny Mandel, lletra Paul Francis ...
Et si tu n’existais pas

     C   om deia al principi, el francès és potser el millor idioma
     per cantar a l’amor. És ...
Et si tu n’existais pas                                     I si tu no existissis
               (Willy Denzey)

Et si tu ...
24
Ne me quitte pas

T     ema de Jaques Brel, publicat per primera vegada l’any 1959. Diuen els entesos que és la millor can...
Ne me quitte pas
                                               (Jaques Brel)

Ne me quitte pas, il faut oublier,         ...
No em deixis
No em deixis, cal oblidar,                            jo t’explicaré la història d’aquell rei,
Tot es pot obl...
Smile

     C     harles Chaplin va fer una música encan-
     tadora a la qual van posar lletra John Turner i
     Geoffr...
Smile                                           Somriu
       (música: Charles Chaplin,
lletra:John Turner i Geoffrey Pars...
30
Are you lonesome tonigth ?



U  na cançó que va popularitzar Elvis, el rei, ja fa una quants anys. Quan Elvis cantava can...
Are you lonesome tonigth ?
                                    (Roy Turk and Lou Handman)
Are you lonesome tonight,       ...
Estàs sola aquesta nit ?
Estàs sola aquesta nit ?                                                Amor, vas mentir quan vas...
Me equivocaria otra vez

V   aig estar donant moltes voltes sobre quina o quines cançons en castellà incloure en el disc. ...
Tot el que diu és interessant, però sobretot hi ha una frase que em va impactar, quan diu:

“Puede ser que la respuesta se...
36
Me equivocaria otra vez
                                            (Adolfo Cabrales)

Se torció el camino, tú ya sabes qu...
M’en vaig a peu


     A   l disc hi havia d’haver alguna cançó en català i altra vegada com
     en el castellà, va ser m...
M’en vaig a peu
                                      (Joan Manuel Serrat)




Cal oblidar la teulada vermella            ...
40
My way

C    ançó ideal per cantar quan ja s’ha passat la primera joventut. Originalment la música va ser escrita per
Clau...
My way
                       (música: Jacques Revaux i Claude François, lletra anglesa Paul Anka)


And now, the end is n...
A la meva manera

Ara el final és a prop i encaro el darrer teló.           He estimat, he rigut i plorat,
Amic, ho diré c...
Aquest disc ha estat enregistrat als estudis Akord's
     d'Igualada (www.Akords.com) entre el febrer de 2009 i
     el ge...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Album 1006

1,220 views

Published on

Published in: Technology, Travel
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Album 1006

  1. 1. LLO RENÇ Cançons amb Històries
  2. 2. LLO RENÇ Cançons amb Històries
  3. 3. M oltes persones m’han ajudat a tirar endavant aquest projecte. D’una banda els professionals d’Akords comandats per en Pol Sánchez, perquè entenc hi han aportat alguna cosa més que feina professional. També a l’Anna Amaré qui, a més de posar-hi la seva veu, ha aconseguit millorar la meva, transmetent-me el seu entu- siasme, que s’encomana. Hi ha hagut també altres col·laboradors que, de manera desinteressada, durant els darrers dos anys, m’han aportat coses que m’han permès completar aquest projecte. Concretament les meves filles Eva i Nídia, que es van creure de bon començament que això anava de debò i em van ajudar que m’ho acabés de creure jo mateix, el Ramon Enrich, que ha aportat l’acompanyament de piano en els temes més intensos del disc; el Joan Mateu, que ha fet les traduccions de l’anglès i ha esmenat les meves incorreccions lingüístiques; la Rosa Mª Mateu, que des de Roma ha traduït les cançons italianes, i el Salvador Balcells, que ha aportat la seva capacitat artísti- ca i creativa fent-se càrrec del disseny. També hi ha hagut altres amics i amigues que en algun moment m’han aportat conceptes i criteris que m’han ajudat a completar el projecte. Gràcies a tots, no us relaciono perquè segur que em deixaria algú. 3
  4. 4. 4
  5. 5. V oldria dedicar aquest treball a l’Araceli: esposa, amiga, confident i amant, que ha estat i és la dona de la meva vida. • Li dedico per haver estat capaç d’estimar-me i cuidar-me durant quasi quaranta anys, sabent sempre trobar el meu costat bo i deixar de banda les meves rauxes. • Li dedico amb el desig i amb l’esperança de poder ser mereixedor del seu amor durant el temps que encara ens quedi per viure. • Li dedico perquè l’estimo, vull fer-ho saber a tothom i vull que ningú s’atreveixi mai a posar-ho en dubte. 5
  6. 6. 6
  7. 7. Cançons amb Històries A El repte de fer un disc la vida sempre he buscat formes de comunicar-me. L’Ezequiel Sendrós, filòsof, antropòleg i sobretot bon amic, sempre diu que la relació és prèvia al ser, que les persones som persones gràcies a la nostra capacitat per relacionar-nos i comunicar-nos els uns amb els altres. Això és un concepte filosòfic que crec que sempre he practicat de manera intuïtiva, tot i no tenir-lo conscientment assumit. La millor forma de comunicar-nos amb altres persones és a través de l’amor. Hi ha un llibre que es diu RE-SER, de Santi López, en el qual he trobat un plantejament interessant que comparteixo del tot: “L’amor és la font d’energia més potent que l’home ha desenvolupat. L’amor ens salva diàriament de la inòpia, de la no-identitat, de l’abisme personal. L’amor no és una emoció; és l’emoció, és l’origen i el camí de cada u cap a si mateix i cap als altres. Prescindir de l’amor ens converteix en morts vivents”. Dic tot això perquè aquest disc l’he fet amb amor. Gravar-lo m’ha obert la possibilitat de comunicar, de dir a tothom l’amor que sento per l’Araceli. M’ha permès repassar situacions viscudes o imaginades, totes al voltant d’aquesta emoció o millor dit, d’aquest conjunt d’emocions que és l’amor, i m’ha permès, també, provar de transmetre les meves sensacions. És molt difícil “enllaunar” en un disc emocions i sentiments, però espero haver-ho aconseguit, almenys una mica. Ha estat força difícil trobar un conjunt de cançons per fer el disc i sobretot, trobar-hi un denominador comú, quelcom que les relacionés entre si. Al final vaig trobar que aquest denominador comú era jo. Són cançons que a mi em fan o m’han fet sentir alguna cosa especial en algun moment de la meva vida; en uns casos més i en altres menys, però quasi sempre han tingut un cert impacte en mi. 7
  8. 8. Però és clar, això ho sé jo, i he volgut trobar una manera de transmetre-ho. Per això intentaré explicar-ho una mica en cada cançó. Si la lletra o la música em diuen o em fan sentir alguna cosa especial, si es relacionen d’alguna manera determinada amb alguna etapa concreta de la meva vida, etc. Potser així podreu participar una mica del meu amor, d’aquest paquet d’emocions que em fa moure i que em dóna l’energia vital. Ja que tota l’hora estic donant voltes al concepte de l’amor, m’agradaria explicar alguna de com jo l’entenc, que no pretenc que sigui la manera correcta d’entendre-ho, ja que segurament cada persona té la seva. La meva potser us interessarà o potser no, però mantinc l’esperança de que algú tingui la paciència de llegir-me i això li pugui aportar alguna cosa bona. Per començar m’agradaria donar algunes característiques de l’amor tal com jo entenc, de com el visc, de com el sento. Un primera característica és la llibertat. No es pot estimar per força, cal ser lliure per estimar. No es tracta de triar a qui s’estimarà per sempre, com si fos un contracte o una promesa, cal renovar cada dia la flama i estar segur que aquesta flama segueix viva, que des de la llibertat s’escull seguir amb la persona estimada perquè això ens fa feliços. Un segona característica és la immensitat. Estimar molt a algú no comporta esgotar l’amor i que no en quedi per ningú més. Es pot donar tot l’amor a la parella i encara en queda per als pares, per als fills, per als amics, per a Déu, per a un mateix. Si en donar amor a algú sentim que s’esgota i no en queda per ningú més, alguna cosa no va prou bé. Una tercera característica de l’amor és al transcendència. Com la pau i la felicitat, l’amor és un valor universal que ens connecta els uns amb els altres. Podem expressar amor a un xinès, a un àrab, a un esquimal i l’energia de l’amor transcendeix més enllà de les diferències culturals i de les dificultats de comunicació. 8
  9. 9. Definir l’amor és complicat, fins i tot he buscat per Internet i he trobat una pila de definicions, però cap d’especialment clara i convincent. La Gran Enciclopèdia Catalana el defineix com: “inclinació o afecció pro- funda envers una persona”, el “Diccionario Enciclopédico Espasa” diu: “afecto por el cual busca el ánimo el bien verdadero o imaginado” Us queda clar? A mi no. M’agrada més una altra forma de definir-ho que hi ha en la lletra d’una cançó colombiana: - “Qué es amor pregunté un dia, - a un alma que lo sabía, - y dijo de angustia llena, - amor, amor, amor es llorar de pena - y sonreir de alegría - es un placer que da enojo, etc..” Va dient característiques contradictòries: angoixa, plaer, enuig, plors, somriures i totes certes. Per tant, una quarta característica de l’amor, a més de la llibertat, la immensitat i la transcendència, que abans he comentat, seríen les emocions contradictòries que ens fa sentir. Tot plegat és molt complicat i veig que no me’n sortiré. M’agradaria un dia organitzar un debat per compartir diferents maneres de sentir l’amor i explicar-lo. Si algú s’anima a fer-ho, que em busqui i ens hi posarem. Però tornem al disc. Les cançons que inclou em porten records, sovint relacionats d’una manera o altra amb l’amor, amb diferent intensitat, amb diferents vivències, però quasi sempre hi ha alguna cosa. Per això l’he fet, per aconseguir que en escoltar-lo, pugueu participar una mica de com jo he estimat, de com jo estimo, i si això us pot aportar una mica de benestar, una mica de felicitat, haurà valgut la pena. 9
  10. 10. Una altra cosa pel que fa al disc ha estat la tèc- nica de cantar. Jo sempre havia cantat de manera intuïtiva. Lamentablement no disposo de cap pre- paració musical. Quan li vaig explicar al Pol Sán- chez el meu projecte de gravar un disc, amb molt bon criteri i sense haver-me escoltat, em va sug- gerir que primer fes unes quantes classes de cant, cosa totalment nova per a mi. Era l’any 2007 i a la Marta Andreu li va tocar la dura tasca d’encarrilar- me i d’intentar que sortís una cosa que tingués una certa musicalitat. Jo ja li vaig dir que era compli- cat, per allò que “perro viejo no aprende nuevos trucos”. Però va insistir. Gràcies, Marta, per la teva paciència i professionalitat, que em va per- metre començar a aprendre alguna cosa. Es va acabar el curs i el setembre següent la Marta no em va poder seguir fent classes. Va ser un inici de curs complicat amb inestabilitat del professo- rat, ja que van anar canviant les persones, fins que va arribar la Mercedes Sayas, amb qui vaig poder continuar la labor iniciada amb la Marta. Gràcies Mercedes també per la teva ajuda. 10
  11. 11. Ha estat però sobretot el curs 2008/09, que amb l’Anna Amaré he agafat un camí en el qual poc a poc, co- menço a notar algun canvi en la meva manera de cantar les cançons. A mida que vaig trobant noves tècniques, noves expressions, veig també cada vegada més que estic molt lluny de saber-ho fer una mica bé. És el que passa amb tot a la vida: quan hom comença a aprendre alguna cosa, és també quan comença a tenir la percep- ció del munt que queda li encara per aprendre. Una altra cosa realment complicada ha estat fer-ho en diferents idiomes, ja que fora del català i del castellà, no n’hi ha cap que domini prou per expressar-me de manera correcta. És un tema que potser no haurà quedat prou ben resolt, i més d’una persona que parli bé alguna de les llengües que utilitzo en el disc és probable que hi trobi alguna incorrecció. Però com que resulta que si haig d’esperar a fer-ho bé del tot, això no arribarà mai, m’he decidit a fer la gra- vació, bàsicament perquè si no ho faig, tot això que deia al principi, que vull comunicar emocions a través d’aquest disc, no arribaria a poder-ho fer. Si el resultat ha estat o no acceptable us toca a vosaltres dir-ho. Jo, almenys de moment, no en sé més, però com deia al principi, ho he fet amb amor. Hi ha cançons en anglès, no només perquè avui sembla que tot s’hagi de fer en anglès, sinó perquè algunes de les cançons que he anat trobant, sobretot darrerament, resulta que són en anglès. Després n’hi ha en italià, que és un idioma que més o menys entenc, encara que no el parlo, però que trobo magnífic per cantar. La seva so- noritat facilita les expressions. També n’hi ha en francès, sobretot perquè crec que és el millor idioma per cantar cançons d’amor. Pel que fa al català i al castellà, ja m’ha resultat una mica més senzill. Potser m’entendreu i tot. Fem doncs una repassada als temes inclosos en el disc: 11
  12. 12. 12
  13. 13. Sabato triste A driano Celentano ha estat sempre un referent per a mi, d’ençà dels meus 15 anys, ja llunyans. Sempre he sintonitzat amb les seves cançons i també amb la seva personalitat iconoclasta. “Sabato triste” és una història amb molta força. No és políticament correcta per la càrrega de masclisme i fins i tot de violència domèstica que arrossega. M’agradaria dedicar aquesta cançó a la Dolors Castells i al Cinto Juncà, bons amics de joventut i amb qui l’havíem cantat sovint, en sortides de colla, per allà als anys 60. Espero, Cinto i Dolors, que si escolteu el disc us pugui portar algun record agradable d’èpoques i vivències passades. En la cançó, Celentano es queixa que la dona l’ha deixat, ha marxat a buscar alguna cosa que no troba en ell. Com que ha marxat, no li farà menjar, cosa injusta perquè el dissabte no es pot estar sense dona i dejú. Primer diu que si torna l’apallissarà, però al final rectifica, dient que no tindrà coratge de picar-la perquè l’estima i ella ho és tot per a ell. La versió que hem preparat és molt diferent de com ho fa el mestre Celentano, sobretot perquè no ho sé fer com ell, encara que espero haver pogut transmetre la mateixa essència. 13
  14. 14. 14
  15. 15. Sabato triste Dissabte trist (Celentano - Don Backy - Del Prete) Da mangiar, De menjar da dormir. De dormir Questo Sabato è triste, per me Aquest dissabte és trist per a mi. la mia donna non c’è. La meva dona no hi és Forse è in cerca di qualcosa Potser busca alguna cosa che non trova in me que no troba en mi e no mi farà mangiar. i no em donarà menjar Mi si è chiusa la gola, perché Tinc la gola tapada, perquè vorrei piangere già voldria plorar anche se qualcosa avessi da mangiar i encara que tingués quelcom per menjar non la vorrei, perché lei, non c’è. no ho voldria, perquè ella no hi és Ma se rientra Però si torna, la picchio davvero, la pegaré de veritat. deve capire che così, no non va Ha de comprendre que d’aquesta manera no pot ser. deve capire che al sabato un uomo Ha de comprendre que el dissabte un home non può restare senza donna e digiuno. no es pot quedar sol sense dona i en dejú Da mangiar De menjar da domir De dormir questo Sabato è triste per me Aquest dissabte és trist per a mi ma se lei ritornerà Però si ella torna, il coraggio di picchiarla el coratge de pegar-li no, non l’avrò no el tindrè perché io l’amo perquè jo l’estimo ed è tutto per me. i ho és tot per a mi. 15
  16. 16. 16
  17. 17. Storia d’amore U na altra història de Celentano, també amb molta força. Té un ritme molt especial. Es tracta d’una història d’amor que sempre he trobat fantàstica, molt llatina. L’autor explica la situació al marit de la que havia de ser la seva noia, tot dient-li: “Ella se’n va anar amb tu per fer-me engelosir i al final t’hi vas casar. Ara véns a queixar-te que l’estàs perdent. T’ho havies d’haver imaginat quan t’hi vas casar, sabent que ella estava boja per mi. Un dia va venir ella, va entrar a la meva cambra, mirant-me silenciosa, esperant el meu sí. Jo em vaig alçar del llit, mirant-la tota, que m’oferia el seu cos, em donava la seva boca, dient-me “sóc teva”, però jo vaig restar impassible, de pedra i al final, li vaig ventar una bufetada en el seu bonic rostre i te la vaig retornar a tu. Vaig tornar al llit, plorant la vaig somiar i en el somni la vaig besar. “ Fantàstic! Oi que es tot plegat molt llatí ? 17
  18. 18. Storia d’amore (Celentano -Beretta - Del Prete) Tu non sai cosa ho fatto quel giorno Un giorno io vidi lei, entrar nella mia stanza quando io la incontrai mi guardava, silenziosa, in spiaggia ho fatto il pagliaccio Aspettava un sì da me. per mettermi in mostra agli occhi di lei che scherzava con tutti i ragazzi, all’infuori di me. Dal letto io mi alzai, e tutta la guardai Perché, perché, perché, perché, io le piacevo. Sembrava un angelo. Lei mi amava, mi odiava,mi amava, mi odiava, Mi stringeva sul suo corpo, era contro di me, Mi donava la sua bocca, io non ero ancora il suo ragazzo, e già soffriva per me, Mi diceva sono tua e per farmi ingelosire, quella notte lungo il mare Ma di pietra io restai. è venuta con te. Io la amavo, la odiavo, la amavo, la odiavo, Ora tu vieni a chiedere a me, tua moglie dov’è. Ero contro di lei, Se non ero stato il suo ragazzo, era colpa di lei. Dovevi immaginarti, che un giorno o l’altro E uno schiaffo all’improvviso sarebbe andata via da te. L’hai sposata sapendo che lei, sapendo che lei Le mollai sul suo bel viso, rimandandola da te. moriva per me. Coi tuoi soldi hai comprato il suo corpo A letto ritornai, piangendo la sognai non certo il suo cuor. Sembrava un angelo. Lei mi amava, mi odiava, mi amava, mi odiava, Mi stringeva sul suo corpo era contro di me, io non ero ancora il suo ragazzo, e già soffriva per me Mi donava la sua bocca e per farmi ingelosire, quella notte lungo il mare Mi diceva sono tua è venuta con te. E nel sogno la baccai. 18
  19. 19. Història d’amor Tu no saps què vaig fer aquell dia. Un dia la vaig veure entrar dins la meva cambra. Quan la vaig veure a la platja Em mirava, silenciosa. vaig fer el pallasso perquè ella es fixés en mi. Esperava un sí de mi. Ella, que feia broma amb tots els nois menys amb mi. Del llit em vaig alçar i tota la vaig mirar. Semblava un àngel. Perquè,perquè, perquè, jo li agradava. Ella m’estimava, m’odiava, m’estimava, m’odiava. M’estrenyia sobre el seu cos. No em podia veure Em donava la seva boca. Encara no era el seu xicot per fer-me engelosir Em deia “sóc teva”. aquella nit a la vora del mar Però de pedra emb vaig quedar. va venir amb tu Jo l’estimava, l’odiava, l’estimava, l’odiava. Ara tu em véns a preguntar a mi on és la teva esposa. No la podia veure. Si no havia sigut el seu xicot era culpa seva, T’hauries d’haver imaginat i una bufetada de sobte li vaig ventar que un dia o altre, marxaria. sobre el seu bonic rostre, retornant-te-la a tu. T’hi has casat, sabent que ella, sabent que ella moria per mi Amb els teus diners has comprat el seu cos, Al llit vaig tornar. Plorant la vaig somiar. però no pas el seu cor. Semblava un àngel. Ella m’estimava, m’odiava, m’estimava, m’odiava, M’estrenyia sobre el seu cos. no em podia veure, Em donava la seva boca. encara no era el seu xicot i ja patia per mi Em deia “Sóc teva”. i per fer-me engelosir, aquella nit a la vora del mar I en el somni la vaig besar. Va venir amb tu. 19
  20. 20. The shadow of your smile C ançó inclosa en el disc per suggeriment d’en Pol Sanchez. Feia molt temps que l’havia escoltada, però mai havia provat de cantar-la. Es tracta d’un tema que va aparèixer l’any 1965 i ha estat versionat per molts artistes com Frank Sinatra, Barbara Sreissand, etc. Se- gur que trobareu que la meva versió no està a l’alçada. És molt bonica i dolça, diu que quan has marxat queda l’ombra del teu somriure, un record que no s’esborra i que dóna color als meus somnis. En aquest cas no hi tinc pas cap història personal re- lacionada amb la cançó, però he trobat que és un tema que va molt bé per posar el contrapunt dolç al altres temes inclosos en el disc, potser més intensos. 20
  21. 21. The shadow of your smile L’ombra del teu somriure (Música Johnny Mandel, lletra Paul Francis Webster) The shadow or your smile, when you are gone L’ombra del teu somriure, quan no hi siguis, Will colour all my dreams, and light the dawn donarà color als meus somnis i il·luminarà Look in to my eyes my love, and see l’aurora. All the lovely things you are to me Mira’m als ulls, amor meu, i veuràs totes les coses boniques que ets per a mi. Our wistful little star was far too high La nostra estrella melangiosa era massa amunt. A tear-drop kissed your lips and so did I Una llàgrima et va besar els llavis i jo també. Now when I remember spring Ara, quan recordi la primavera All the joy that love can bring i tota l’alegria que pot donar l’amor, I will be remembering recordaré The shadow of your smile. l’ombra del teu somriure. 21
  22. 22. Et si tu n’existais pas C om deia al principi, el francès és potser el millor idioma per cantar a l’amor. És important seguir les lletres, per poder, a més de percebre la cadència i dolçor d’aquest idioma, en- tendre que s’hi diu. Aquest és un tema popularitzat per Joe Dassin, que vaig conèixer l’any 1978, en unes circumstàncies totalment atípi- ques, ja que es tracta d’una cançó francesa que sonava sovint en un restaurant italià de Medellín (Colòmbia) i que vàrem fer molt nostra l’Araceli que és madrilenya i jo, que sóc cata- là. Deu ser això que en diuen la globalització: un “mix” de 5 països i 2 continents. La lletra parla de com estem fets l’un per l’altre. Li dic si tu no existissis, per què existiria jo? Si tu no existissis, per a qui existiria jo? Si tu no existissis, com existiria jo? Podria fer veure que sóc jo, però no ho seria de veritat. La cançó, encara que pot semblar trista, té una base joiosa. Diu com seria tot si tu no existissis, però com que existeixes, sóc feliç. 22
  23. 23. Et si tu n’existais pas I si tu no existissis (Willy Denzey) Et si tu n’existais pas, dis-moi pourquoi j’existerai I si tu no existissis, digue’m perquè existiria jo. pour trainer dans un monde sans toi, Per arrossegar els peus en un món sense tu, sans espoirs et sans regrets. sense esperances i sense lamentacions. Et si tu n’existais pas, j’essaierai d’inventer l’amour I si tu no existissis, jo provaria d’inventar l’amor comme un peintre qui voit sous ses doigts com un pintor que veu sota els seus dits naître les couleurs du jour néixer els colors del dia et qui n’en revient pas i no se’n sap avenir. Et si tu n’existais pas, dis-moi pour qui j’existerai : I si tu no existissis, digue’m per a qui jo existiria: des passantes endormies dans mes bras passavolants, adormides en els meus braços que je n’aimerais jamais que jo no estimaria mai. Et si tu n’existais pas, je ne serai qu’un point de plus I si tu no existissis, jo no seria més que un punt més dans ce monde qui vient et qui va. en aquest món que ve i que va. Je me sentirai perdu, Jo em sentiria perdut. J’aurai besoin de toi. Jo tindria necessitat de tu. Et si tu n’existais pas, dis-moi comment j’existerai. I si tu no existissis, digue’m com jo existiria. Je pourrais faire semblant d’être moi Jo podria fer veure que sóc jo, mais je ne serai pas vrai però jo no seria pas veritablement. Et si tu n’existais pas, je crois que je l’aurai trouvé, I si tu no existissis, jo crec que hauria trobat le secret de la vie, le pourquoi : el secret de la vida, el perquè: simplement pour te créer simplement per crear-te et pour te regarder. i per mirar-te 23
  24. 24. 24
  25. 25. Ne me quitte pas T ema de Jaques Brel, publicat per primera vegada l’any 1959. Diuen els entesos que és la millor cançó d’amor que mai s’ha escrit. El Ramon Enrich m’ha acompanyat al piano d’una forma que m’ha ajudat molt per poder-me expressar a la meva manera. Al voltant de la cançó hi tinc una forta història personal. Vaig conèixer el tema l’any 1969 quan l’home va arribar a la lluna i jo em vaig enamorar bojament de l’Araceli. Va ser un enamorament tan fort que encara dura i que cada dia es renova. En aquella època era complicat, sobretot perquè ella vivia a Bordeus i jo a Igualada. Ara ho tenim més senzill, vivim junts, el lloc no importa gaire. A la cançó faig un clam “no em deixis”, ho dic 23 vegades, de totes les formes i maneres: des de la por de perdre-la, des de la por de perdre-ho tot. És un clam desesperat, parlant d’aquells amants que han vist, de ve- gades, els seus cors besar-se, oferint coses impossibles, com perles de pluja vingudes d’un país on no hi plou. Tot es pot oblidar, el temps dels malentesos, les coses que ja han passat, les hores que maten la felicitat a cops de per què... Sobretot no em deixis, si tu estàs amb mi, les altres coses no importen, les superarem. 25
  26. 26. Ne me quitte pas (Jaques Brel) Ne me quitte pas, il faut oublier, Je te raconterai, l’histoire de ce roi, Tous peut s’oublier, qui s’enfuit déjà, Mort de n’avoir pas pu te rencontrer, Oublier le temps, des malentendus, Et le temps perdu, à savoir comment. Ne me quitte pas …….. Oublier ces heures, qui tuaient parfois, A coups de pourquoi, le cœur du bonheur. On a vu souvent, rejaillir le feu, De l’ancien volcan, qu’on croyait trop vieux, Ne me quitte pas …….. Il est, paraît-il, de terres brûlées, Donnant plus de blé, q’un meilleur Avril Moi, je t’offrirai des perles de pluie Et quand vient le soir, pour q’un ciel flamboie, Venues de pays, où il ne pleut pas Le rouge et le noir, ne s’èpousent-ils pas. Je creuserai la terre, jusqu’après ma mort, Pour couvrir ton corps, d’or et de lumière Ne me quitte pas …….. Je ferai un domaine où l’amour sera roi, Où l’amour sera loi, où tu seras reine, Ne me quitte pas, je ne veux plus pleurer, Je ne veux plus parler, je ma cacherai là, Ne me quitte pas …….. A te regarder, danser et sourire Et à t’écouter, chanter, plus rire, Ne me quitte pas, je t’inventerai, Laisse-moi devenir, l’ombre de ton ombre Des mots insensés, que tu comprendras L’ombre de ta main, l’ombre de ton chien Je te parlerai, de ces amants-là Qui on vu deux fois, leurs cœurs s’embrasser Ne me quitte pas …….. 26
  27. 27. No em deixis No em deixis, cal oblidar, jo t’explicaré la història d’aquell rei, Tot es pot oblidar, el que ja se n’ha anat, mort de no haver-te pogut trobar. Oblidar el temps dels malentesos i el temps perdut, vés a saber com, No em deixis ...... oblidar aquestes hores, que maten a vegades, a cops de per què, el cor de la felicitat. S’ha vist sovint reviure el foc de l’antic volcà que crèiem massa vell. No em deixis .......... Hi ha, sembla, terres cremades que donen més blat que el millor abril Jo, t’oferiré perles de pluja i quan arriba el vespre, perquè el cel s’ompli de flames, vingudes d’un país on no hi plou, el roig i el negre no es casen. cavaré la terra fins després la meva mort, per cobrir el teu cos d’or i de llum. No em deixis ..... Crearé un domini on l’amor serà llei, on l’amor serà rei, on tu seràs reina. No em deixis. No vull plorar més. No vull parlar més. M’amagaré en aquell racó, No em deixis ............ per mirar-te dansar, somriure, i per escoltar-te cantar i després riure No em deixis, jo t’inventaré deixa’m ser l’ombra de la teva ombra mots sense sentit, que tu comprendràs, l’ombra de la teva mà, l’ombra del treu gos. jo et parlaré d’aquells amants que han vist, dues vegades, els seus cors besar-se, No em deixis ............. 27
  28. 28. Smile C harles Chaplin va fer una música encan- tadora a la qual van posar lletra John Turner i Geoffrey Parsons per dir-nos que val la pena somriure. La meva sogra deia sempre que un somriure enriqueix a qui el rep, sense empo- brir a qui el dóna. Quan escolto o canto aques- ta cançó, sempre tinc un bonic record d’ella, del seu somriure lluminós. En aquesta cançó, a més de l’acompanyament del Ramon Enrich al piano, he pogut comp- tar amb la inestimable col·laboració de l’Anna Amaré: Mentre el Ramon anava tocant, hem anat cantant una estrofa l’Anna i una jo. Per mi ha estat un honor i un plaer poder cantar plegats amb la meva mestra. Gràcies, Anna. Proveu de somriure més sovint, val la pena. 28
  29. 29. Smile Somriu (música: Charles Chaplin, lletra:John Turner i Geoffrey Parsons) Smile, tho’ your Heart in aching. Somriu encara que et faci mal el cor. Smile, even tho’ it’s breaking. Somriu encara que se t’estigui trencant. When there are clouds in the sky, you’ll get by. Quan hi hagi núvols al cel, te’n sortiràs. If you smile trough your fear and sorrow, Si somrius quan tinguis por i pateixis. Smile and maybe tomorrow, Somriu i potser demà, You’ll see the sun comes shining thru for you. veuràs com brilla el sol per a tu. Light up your face with gladness, Il·lumina la cara amb alegria, Hide every trace of sadness, amaga qualsevol rastre de tristesa All tho’ a tear may be ever so near. i encara que estigui a punt de sortir una llàgrima, That’s the time you must keep on trying, Continua esforçant-te. Smile, what’s the use of crying, Somriu. De què serveix plorar? You’ll find that life is still worth while, Veuràs que la vida encara val la pena If you just smile si somrius. 29
  30. 30. 30
  31. 31. Are you lonesome tonigth ? U na cançó que va popularitzar Elvis, el rei, ja fa una quants anys. Quan Elvis cantava cançons romàntiques, sempre m’havia agradat més que cantant rock. De les balades que Elvis havia cantat, trobo que aquesta és la millor. El seu ritme lent, la fa ideal per escoltar-la ballant molt agafats amb la vostra parella, acariciant-vos i sentint- vos molt a prop. Proveu-ho, és fantàstic. Estàs sola aquesta nit ? De cap manera. 31
  32. 32. Are you lonesome tonigth ? (Roy Turk and Lou Handman) Are you lonesome tonight, Honey, you lied when you said you do you miss me tonight? loved me Are you sorry we drifted apart? And I had no cause to doubt you. Does your memory stray to a brighter sunny day But I'd rather go on hearing your lies When I kissed you and called you sweetheart? Than go on living without you. Do the chairs in your parlor seem empty and bare? Now the stage is bare and I'm standing Do you gaze at your doorstep and picture me there? there Is your heart filled with pain, shall I come back again? With emptiness all around Tell me dear, are you lonesome tonight? And if you won't come back to me Then make them bring the curtain down I wonder if you're lonesome tonight You know someone said that the world's a stage Is your heart filled with pain, shall I And each must play a part. come back again? Fate had me playing in love you as my sweet heart. Tell me dear, you lonesome tonight? Act one was when we met, I loved you at first glance You read your line so cleverly and never missed a cue Then came act two, you seemed to change and you acted strange And why I'll never know. 32
  33. 33. Estàs sola aquesta nit ? Estàs sola aquesta nit ? Amor, vas mentir quan vas dir que M’enyores aquesta nit ? m’estimaves Estàs trista perquè estem separats ? i jo no tenia motius per dubtar de tu. Recordes dies amb un sol brillant, Però prefereixo seguir escoltant les teves quan jo et besava i et deia “amor meu”? mentides que no pas viure sense tu. Et sembla que les cadires de la teva sala són buides, sense res ? Mires a l’entrada i et sembla que m’hi veus ? Ara l’escenari és buit i jo segueixo aquí Tens el cor adolorit? Voldries que tornés ? sense res al meu voltant. Digue’m, amor,estàs sola aquesta nit ? I si no vols tornar amb mi, llavors fes que baixin el teló. Em pregunto si estàs sola aquesta nit Algú va dir una vegada que el món és un escenari Tens el cor adolorit? Voldries que tornés? I cadascú hi tenim el nostre paper Digue’m, amor, estàs sola aquesta nit? El destí em va donar el paper d’estimar-te amb tot mon cor. En la primera escena ens vàrem conèixer. Et vaig estimar només veure`t. Vas llegir clarament el teu guió, sense perdre detall. Va arribar el segon acte. Va semblar que canviaves i actuaves estrany i el perquè mai el sabré 33
  34. 34. Me equivocaria otra vez V aig estar donant moltes voltes sobre quina o quines cançons en castellà incloure en el disc. No sabia si algun bolero, alguna ranxera, que són les coses que estic més avesat a cantar en aquesta llengua, però tot em semblava molt fora de lloc. En aquests darrers anys estan sortint per Espanya cançons noves interessants, cançons d’Alejandro Sanz, de Jarabe de Palo i molts d’altres. Vaig trobar aquesta en un disc de Fito y los Fitipaldis rebut com a regal d’una bona amiga en un dels meus darrers aniversaris. Em va semblar una cançó molt interessant. La vàrem provar en una classe amb l’Anna, ens va agradar a tots dos i l’Anna em va animar a incorporar-la al projecte. Amb això de passada va quedar resolt el tema d’incorporar almenys una cançó en castellà i que fos una cançó d’amor, com la resta del disc. Parla d’una relació que no pot seguir perquè el destí ho ha espatllat, però que de totes formes ha valgut la pena de viure. Ha valgut tant la pena, que si hi hagués una segona oportunitat, valdria la pena tornar-se a equivocar.
  35. 35. Tot el que diu és interessant, però sobretot hi ha una frase que em va impactar, quan diu: “Puede ser que la respuesta sea no preguntarse por qué” Realment a la vida, en les relacions entre persones, hi ha coses que passen com passen, son com són, es perceben d’una determinada manera i no sempre s’hi pot trobar una explicació convincent, un perquè racional, és allò que deia Pascal: “El cor té raons que la raó no entén”. Quan no es troba fàcilment i clarament la resposta, sovint val més no insistir a buscar-la, ja que si ho fem, potser més tard ens haurem de lamentar i cercar la forma d’oblidar-ho, com deia Jacques Brel en “Ne me quitte pas”: ”Oublier ces heures qui tuaient parfois, a coups de pourquoi, le coeur du bonheur”. És a dir: Oblidar aquelles hores que mataven a vegades, a cops de per què, el cor de la felicitat. És molt interessant la idea que la resposta pot ser a vegades no preguntar-se per què. 35
  36. 36. 36
  37. 37. Me equivocaria otra vez (Adolfo Cabrales) Se torció el camino, tú ya sabes que no puedo volver Será más divertido cuando no me toque perder Son cosas del destino, siempre me quieren morder Sigo apostando al cinco y cada dos por tres sale seis El horizonte se confunde con un negro telón Yo bailaría contigo, pero es que estoy sordo de un pié. Y puede ser, como decir que se acabó la función. No soñaré solo porqué me he quedao dormido. Ha sido divertido, me equivocaría otra vez No voy a despertarme porqué salga el sol Quisiera haber querido lo que no he sabido querer Ya sé llorar una vez por cada vez que río. ¿Quieres bailar conmigo? Puede que te pise los pies No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazón No soñaré solo porqué me he quedado dormido No voy a despertarme porque salga el sol Ha sido divertido, me equivocaría otra vez Ya sé llorar una vez por cada vez que rio Quisiera haber querido lo que no he sabido querer No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazón ¿Quieres bailar conmigo? Puede que te pise los pies Puede ser que la respuesta sea no preguntarse porqué No soñaré solo porqué me he quedado dormido Perderse por los bares, donde se bebe sin sed No voy a despertarme porque salga el sol Virgen de la locura nunca más te voy …. a rezar Ya sé llorar una vez por cada vez que rio Que me enterao !!,… de los pecados que me quieres quitar No sé restar, …….. no sé restar, tu mitad a mi corazón No sé restar, tu mitad a mi corazón No sé restar, tu mitad a mi corazón 37
  38. 38. M’en vaig a peu A l disc hi havia d’haver alguna cançó en català i altra vegada com en el castellà, va ser molt difícil escollir-ne una. Finalment vaig retro- cedir en el túnel del temps fins arribar a l’època dels Setze Jutges. En aquells anys es van anar fent populars diferents artistes que, cantant en català, anaven contra el sistema, els uns com Raimon, de manera molt més evident que d’altres. De tota aquella colla d’artistes, sempre ha estat Joan Manuel Serrat qui m’ha transmès més emocions amb les seves músiques i les seves lletres. De totes les seves cançons d’aquella primera època, el mateix Joan Manuel, deia que aquesta era la seva preferida, no sé si encara ho pensa o s’ha decantat per alguna altra de les boniques cançons que ha fet. És la història d’un amor que s’acaba, diu que cal oblidar, malgrat sigui dur i difícil fer-ho. Diu que s’ha d’oblidar tot, mentre va recor- dant-ho tot: la teulada vermella, la finestra amb flors, els teus llençols tan nets, el llit de fusta negra i foradada, .... 38
  39. 39. M’en vaig a peu (Joan Manuel Serrat) Cal oblidar la teulada vermella Cal no escoltar aquest gos que ara borda i la finestra amb flors. lligat en un pal sec, L'escala fosca i la imatge vella i oblidar tot d'una la teva imatge que s'amagava en un racó. i aquest petit indret. I el llit de fusta negra i foradada i els teus llençols tan nets Però no vull que els teus ulls plorin: i l'arribar suau d'una matinada digue'm adéu. que et desperta més vell. El camí fa pujada i me'n vaig a peu. Però no vull que els teus ulls plorin: digue'm adéu. Cal carregar la guitarra a l'esquena El camí fa pujada i tornar a fer el camí i me'n vaig a peu. que un vespre gris remuntant la carena em va dur fins ací. Cal dir adéu a la porta que es tanca Les ones han de d'esborrar les petjades i no hem volgut tancar. que deixo en el teu port. Cal omplir el pit i cantar una tonada Me'n vaig a peu, el camí fa pujada si el fred de fora et fa tremolar. i a les vores hi ha flors. 39
  40. 40. 40
  41. 41. My way C ançó ideal per cantar quan ja s’ha passat la primera joventut. Originalment la música va ser escrita per Claude François i Jacques Revaux, i la lletra feta en francès per Claude François i Giles Thibaut, amb el títol “Comme d’habitude” és a dir “Com de costum”. Va ser, però, la versió anglesa escrita per Paul Anka i popu- laritzada sobretot per Frank Sinatra, la que s’ha arribat a popularitzar més, tot i que si mireu la Wikipedia hi trobareu una llista de 92 versions dels artistes més diversos, des de Ray Conniff a Sid Vicious, des d’Aretha Franklin a Julio Iglesias. És una cançó que tot i conèixer-la, mai m’havia parat a entendre-la i molt menys a cantar-la. Va ser la Marta Andreu, en una de les primeres classes, qui em va animar a provar-ho. Al principi no va anar gaire bé. Ha estat necessari un cert treball per arribar a fer-la sonar d’una manera relativament acceptable. Quan ho escolteu ja us formareu la pròpia opinió, espero que no massa negativa. Aquest tema l’he incorporat perquè resumeix d’alguna forma el que ha estat aquest disc per a mi. Ara que ja estic en la darrera part de la meva vida, he fet aquest disc a la meva manera. A la vida de tota persona hi ha coses que surten millor i d’altres que no tant, però si hom ho fa a la seva manera i sempre és fidel a si mateix, a la seva consciència, mai hi haurà res de què penedir-se. Tots tenim la nostra manera de passar per aquest camí que és la vida. La meva és fer-ho estimant. Crec que és la millor manera, com us deia al principi quan parlava de l’amor, encara que això comporti que a vegades toqui riure i a vegades toqui plorar. En tot cas, ho faig a la meva manera. 41
  42. 42. My way (música: Jacques Revaux i Claude François, lletra anglesa Paul Anka) And now, the end is near, and so I face the final curtain I’ve loved, I’ve laughed and cried, My friend, I’ll say it clear, I’ll state my case of which I’ve had my fails, my share of loosing. I’m certain And now as tears subside, I find it all so amu- I’ve lived a life that’s full, I’ve travelled each and sing. every highway To think I did all that, and may I say, not in a shy And more, much more than this, I did it my way way Oh no, Oh no not me, I did it my way. Regrets, I’ve had a few, but then again, too few to men- tion For what is a man, what has he got I did what I had to do and saw It trough without exemp- I’m not himself, then he has naught. tion To say the things he truly feels, I planned each charted course, each careful step, And not the words of one who kneels. along the highway The record shows I took the blows, And more, much more than this, I did it my way And did it my way Yes it was my way Yes there were times, I’m sure you knew When I bit off more than I could chew But trough it all, when there was doubt I ate it up ant spit it out I faced it all, and I stood tall And did it my way 42
  43. 43. A la meva manera Ara el final és a prop i encaro el darrer teló. He estimat, he rigut i plorat, Amic, ho diré clar, presentaré la meva defensa ben se- he tingut fracassos i de vegades he perdut gur. i ara que ja no hi ha tantes llàgrimes, ho trobo He viscut una vida plena, he viatjat per cada camí tot divertit. i, a més, ho he fet a la meva manera. Pensar que he fet tot això i sense encongir-me! Deixeu-m’ho dir, perquè jo no sóc dels que M’he penedit d’unes quantes coses, però massa poques s’encongeixen. per parlar-ne. Ho he fet a la meva manera. He fet el que havia de fer i he continuat fins al final sense perdonar-me res. Què és un home? Què té? He preparat cada ruta i cada pas amb compte al llarg Si no és ell mateix, no té res. del camí Ha de dir les coses que sent de veritat i, a més, ho he fet a la meva manera. i no les paraules d’algú que s’agenolla. La meva història demostra que he entomat els Sí, de vegades (segur que ja ho sabeu), cops he queixalat més del que podia mastegar, i ho he fet a la meva manera però sempre, en cas de dubte, Si ha estat de la meva manera. ho he mossegat tot i després ho he escopit. Ho he afrontat tot amb el cap ben alt i ho he fet a la meva manera. 43
  44. 44. Aquest disc ha estat enregistrat als estudis Akord's d'Igualada (www.Akords.com) entre el febrer de 2009 i el gener de 2010. Hi han participat els següents tècnics i músics: Tècnics: Producció musical i arranjaments: Pol Sánchez Tècnics de so i enregistrament : Fran Paredes i Pol Sánchez Mescla i mastering: Fran Paredes Músics: Producció i programació bases: Javi Herrera i Pol Sánchez Producció vocal i cors: Anna Amaré Bateries i percussió: Javi Herrera i Marc Povedano Guitarres i baix: Pol Sánchez Piano: Ramon Enrich 44

×