Memòria projecte Second Chance. CFA Jacint Verdaguer

1. 1. INTRODUCCIÓ
El CFA Jacint Verdaguer és l’escola d’adults del Centre Penitenciari Homes de Barcelona.
Hi treballen 18 docents i acull al voltant de 1.800 estudiants cada curs escolar.
Els alumnes són homes majors 21 anys i es troben en situació de presó preventiva, és a dir,
privació de llibertat prèvia a la sentència pel delicte comès. Aquesta situació afecta la
dinàmica de l’Escola, ja que cada setmana s’hi matriculen nous estudiants i aquest fet
condiciona la metodologia a utilitzar.
Els estudiants es caracteritzen per una gran diversitat: l'origen ètnic, cultural, religiós, social,
lingüístic i geogràfic.
A la nostra Escola s’oferten els mateixos cursos que es poden trobar en qualsevol altra
escola d'adults de Catalunya. S’imparteixen estudis d’Ensenyaments Inicials i Bàsics
(llengua catalana, llengua castellana, llengües estrangeres -anglès i francès- i informàtica),
Formació Bàsica (cicle de formació instrumental i cicle d’educació secundària), preparació
per a proves d’accés, carreres universitàries (a través de la UNED) i existeix també un aula
d’autoformació adreçada a facilitar l’autoaprenentatge.
2. SITUACIÓ DE PARTIDA DEL CENTRE I PROBLEMA A RESOLDRE
Un dels nostres objectius, com a mestres d’una escola d’adults ubicada en un centre
penitenciari, és proporcionar als alumnes eines que els ajudin a reincorporar-se a la
societat un cop finalitzada la seva privació de llibertat. Però… realment és així? Els
ensenyaments que impartim són els adequats? I la nostra metodologia? Què significa per
als nostres alumnes venir a l’escola?
Intentant respondre aquestes preguntes, vam pensar que seria molt interessant poder dur a
terme una investigació per tal d’esbrinar-ho, i així va sorgir la idea del nostre projecte
“Second Chance”, un projecte europeu emmarcat dins del programa Grundtvig (Programa
d’Aprenentatge Permanent, “Organismo Autónomo Programas Europeos”) en el que hi han
participat sis països. Nosaltres n’hem estat els coordinadors i els altres socis provenien
d’Itàlia, Turquia, Romania, Estònia i Polònia. Tots treballem directament o indirectament en
l’educació de persones en situació de privació de llibertat.
Per què “Second Chance”? Perquè vam partir de la hipòtesi que l’educació en Centres
Penitenciaris és una segona oportunitat per a molts dels interns, pel fet que se’ls facilita
eines per poder participar a la societat d’una manera que els havia estat impossible fins ara.
Tots els països participants pensem que la formació que desenvolupem en àmbits
penitenciaris pot afavorir la reducció de la reincidència delictiva, amb les repercussions
socials que això comporta.
Així doncs, vam dissenyar un projecte la durada del qual ha estat de dos anys- del setembre
del 2013 a l’agost del 2015- i que ha constat de dues fases força diferenciades: durant el
primer any vam recollir informació dels nostres alumnes per tal de poder analitzar la nostra
feina com a docents de Centres Penitenciaris i fer propostes de millora; i durant el segon

2. any ens vam dedicar a implementar algunes d’aquestes propostes per tal d’aconseguir que
l’Educació als Centres Penitenciaris esdevingués, de debò, una Segona Oportunitat.
3. OBJECTIUS DEL PROJECTE
Els objectius que ens vam plantejar van ser:
. Conèixer què pensaven els nostres alumnes sobre l'escola a la presó i esbrinar si realment
el seu pas per l'escola els havia ajudat o els estava ajudant, i de quina manera.
. A partir de la informació facilitada per ells, fer propostes de millora, de canvi i compartir-les
entre tots els països participants.
4. RECURSOS UTILITZATS
4.1. Recursos humans:
La nostra Escola va assumir la coordinació del projecte. Per tal que aquesta fos efectiva i
pogués donar resposta al repte que ens havíem plantejat, es va crear una comissió formada
per 12 docents i la bibliotecària del centre. A més, comptàvem amb la participació dels
professionals dels altres països.
Pel que fa als interns participants en el projecte, partíem d’un gran potencial humà:
. Turquia: 150 interns
. Itàlia: 150 interns
. Romania: 30 interns
. Polònia: 1.385 interns
. Estònia: 40 interns
. Espanya: 800 interns
4.2. Recursos de comunicació:
Per tal d’assegurar una comunicació àgil i eficaç entre tots els professionals participants en
el projecte, vam establir els següents canals de comunicació:
- Vam crear un web del projecte, on s’hi pot veure tot el treball dut a terme durant els
dos anys del projecte i els principals resultats:
http://www.secondchancegrundtvig.com/
- Vam crear un bloc des de la nostra Escola amb la finalitat de difondre el projecte, no
només a la nostra institució escolar i penitenciària, sinó a tota la comunitat :
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/
- Vam crear un grup privat al FACEBOOK.
- Vam utilitzar el correu ordinari.
- Vam realitzar trobades a les diferents institucions participants.
Des de la nostra Escola, vam utilitzar les eines informàtiques de Google Drive per tal de
compartir documents, presentacions i fulls de càlcul per poder, d’aquesta manera, agilitzar
tota la feina a fer.
4.3. Recursos d’avaluació:
Per tal de poder dur a terme el seguiment i avaluació del projecte, es van utilitzar els
següents recursos:

3. - Qüestionaris per als alumnes:
http://es.slideshare.net/secondchance/interview-feedback-anylize-49695936
http://es.slideshare.net/secondchance/exchange-activity-evaluation-questionnaire-
results-49690652
- Qüestionaris per als professionals participants en el projecte:
http://es.slideshare.net/secondchance/interim-evaluation-questionnaire-analyze-
49695582
http://www.slideshare.net/secondchance/final-evaluation-questionnaire-second-
chance-project
- Informe de cada trobada, per tal de poder fer el seguiment intern del projecte i
aportar propostes de millora.
http://www.secondchancegrundtvig.com/
4.4. Altres recursos:
Des de la nostra Escola vam utilitzar tots els recursos disponibles: aules ordinàries, aules
d’informàtica, teatre, l’emissora de ràdio del centre, connexió a Internet, entre altres, i vam
contactar amb entitats externes per tal de poder enriquir al màxim el projecte : Departament
d’Ensenyament, Departament de Justícia, CEJFE, Centre Penitenciari Lledoners, ACEFIR,
Universitat de Barcelona, CFA El Carmel, etcètera...
5. PROCESSOS ENDEGATS PER ASSOLIR ELS OBJECTIUS1
5.1. Primer any del projecte:
Per tal d’obtenir la informació dels nostres alumnes vam dissenyar un model d’investigació
qualitativa basada en la realització d’entrevistes, històries de vida i grups de discussió.
Volíem que els nostres alumnes en fossin els protagonistes i que, a través de les seves
veus, els poguéssim conèixer amb més profunditat, ser més conscients de les seves
necessitats per tal de poder reflexionar sobre la nostra tasca com a docents i cercar vies per
tal de millorar-la.
Entre tots els països vam consensuar el guió de les entrevistes que després cada país duria
a terme i les pautes per elaborar les respectives històries de vida. Per una banda, es
tractava de d’entrevistar a alguns alumnes per conèixer aspectes rellevants de la seva vida
en general i de la seva experiència escolar en particular. El propòsit últim era conèixer
l'escolaritat de l'entrevistat, què havia significat per a ell el seu pas per l'escola i, molt
especialment, per l’escola de la presó i quina era la seva opinió sobre la nostra manera de
treballar.
Amb la informació obtinguda a les entrevistes, vam elaborar les respectives històries de
vida. L’objectiu era escriure una narrativa que reflectís la interpretació dels records , idees ,
fets , sentiments de l’alumne entrevistat. No volíem quedar-nos en un nivell merament
descriptiu, sinó ser capaços de fer una bona interpretació de tota la informació obtinguda
per tal de facilitar les posteriors reflexions i poder compartir-les entre tots els participants del
projecte.
1
En el vídeo adjunt hi ha un document sobre les activitats de la nostra Escola durant tot el procés.
Porta per títol: Activitats del projecte dutes a terme al CFA Jacint Verdaguer

4. En total es van fer 71 entrevistes i les seves respectives històries de vida:
- A Turquia se’n van fer 12
- A Itàlia, 13
- A Romania, 15
- A Polònia, 10
- A Estònia, 8
- I des de la nostra Escola, 13
Un cop fetes les entrevistes i les seves respectives històries de vida, cada país en va
extreure els aspectes clau, és a dir els aspectes més rellevants. Tot plegat es va posar en
comú i, de manera conjunta, es van consensuar unes noves línies de treball, unes noves
hipòtesis. A través dels grups de discussió, aquestes van ser contrastades, corroborades,
refutades mitjançant nous alumnes, noves veus i, d’aquesta manera, poder enriquir la nostra
investigació.
En total es van dur a terme 12 grups de discussió, en els quals hi van participar 85 interns:
- A Turquia se’n va fer un amb 9 interns.
- A Itàlia, dos amb 7 interns cadascun.
- A Romania, tres de 5 interns.
- A Polònia, dos amb 6 interns cadascun.
- A Estònia, dos amb 7 i 8 interns respectivament.
- I des de la nostra Escola, dos amb 10 interns cadascun
I, finalment, a partir de tota la informació obtinguda, vam extreure les conclusions d’aquesta
primera fase del projecte:
Pel que fa als alumnes, vam concloure que en assistir a l'escola deixen de sentir-se interns
d'una presó per convertir-se en estudiants. Molt sovint la vida quotidiana a la presó és dura,
solitària, hostil i amb estructures molt rígides. En general els interns senten inseguretat, i la
seva autoestima és molt baixa. De fet, pensen que no són capaços de fer gaires coses, com
ara estudiar i aprendre. No obstant això, l'escola és vista com un dels pocs llocs on el canvi
és possible. Per a ells l'escola és, d’una banda, un entorn relaxant, on ells se senten
protagonistes, és a dir una part activa del seu procés d'aprenentatge; i d’una altra banda, un
lloc on se senten respectats per allò que saben i per les possibilitats que tenen d’aprendre.
Tot plegat contribueix a augmentar la seva confiança i autoestima.
Pel que fa a la metodologia, ens vam adonar que quan els nostres alumnes comencen
l'escola troben moltes diferències respecte als seus records de l’escola de la seva infantesa,
i descobreixen una altra manera de treballar i d’interactuar. Per a ells al principi aquest fet
és xocant, però en descobrir que aprenen, adquireixen consciència dels beneficis de
l’escola. També valoren la possibilitat de poder realitzar els aprenentatges de manera
col·laborativa amb els companys, ja que comporta un reconeixement important d’ells
mateixos i dels altres i, per tant, un increment de la seva autoestima i de la confiança en les
seves capacitats. I si, a més a més, els aprenentatges són útils, també troben més sentit i
més motivació per continuar aprenent, ja que veuen l’aplicació dels aprenentatges en el
futur. Com a conseqüència de tot això, s’estableix un compromís amb l’escola, amb el
mestre i amb la resta d’alumnes. Les certificacions i titulacions oficials també són un bon

5. incentiu per vincular-se amb l’escola, i aquest punt és valorat, per tant, com un aspecte clau
per a la reinserció laboral en situació de llibertat.
Finalment, pel que fa als mestres, els alumnes van destacar la importància dels professors, i
van posar l'accent en la seva capacitat d'atenció, comprensió, sensibilitat i l'empatia, entre
altres qualitats. Van destacar la paciència dels mestres, que podria interpretar-se com el fet
de tenir en compte les singularitats dels estudiants i els diferents ritmes d'aprenentatge, i la
capacitat d’adaptar materials, activitats i explicacions per tal d’arribar a tots els alumnes i
així poder assegurar-ne l’aprenentatge.
A partir d’aquestes conclusions es van formular propostes de millora per tal de dur-les a
terme durant el segon any del projecte. Aquestes propostes feien referència a quatre grans
blocs: millores referents als alumnes, millores referents als mestres, millores
metodològiques i millores pensant el futur.
Va ser un primer any molt intens. Els diferents països participants partíem de diferents
maneres de treballar, de pensar i d’organitzar-nos. Però alhora aquest fet va suposar un
gran enriquiment. Vam ser capaços d’encaixar les diferències i construir a partir de les
mateixes diferències.
Aquest primer any del projecte va culminar amb la publicació d’un llibre digital on s’hi pot
trobar una selecció de les històries de vida de cada país2
.
http://issuu.com/rosilu80/docs/life_stories_ebook_final/0
També es va dur a terme un informe, en el qual s’hi poden trobar els resultats dels grups de
discussió, els documents utilitzats, les conclusions i les propostes de millora consensuades
entre tots els països, amb l’objectiu de ser aplicades durant el segon any del projecte3
:
http://issuu.com/secondchancegrundtvig/docs/focus_groups_reports
5.2. Segon any del projecte:
Durant el segon any del projecte ens vam proposar implementar algunes de les propostes
de millora acordades en finalitzar el primer any i recollir-les en una guia de bones
pràctiques, com a resultat de tota aquesta segona fase. Alhora, per tal d’aconseguir la
implicació i participació directa dels diferents alumnes, es va acordar que es durien a terme
tot un seguit d’activitats d’intercanvi4
: cartes, postals, petits regals,... l’objectiu de les quals
seria que els alumnes poguessin comunicar i compartir el seu parer sobre aquest projecte.
Pel que fa a les propostes de millora, cada país va seleccionar quines serien les que duria a
terme en funció de les seves possibilitats i de les seves necessitats més immediates. Es va
acordar que cada país en faria tres com a mínim, i de blocs diferents. L’objectiu era
dissenyar un pla d’actuació i així començar la seva implementació.
2
En el vídeo adjunt hi ha el document E-BOOK
3
En el vídeo adjunt hi ha el document Focus groups reports and final conclusions
4
En el vídeo adjunt hi ha un document explicant totes les activitats d’intercanvi dutes a terme des de
la nostra Escola. Porta per títol: Activitats d’intercanvi

6. Gràcies a les activitats d’intercanvi dutes a terme al llarg de tot aquest segon any, els
alumnes van poder expressar el seu parer sobre els canvis duts a terme en els seus
respectius centres i d’aquesta manera compartir-ho entre els diferents països participants.
Igual que en el primer any del projecte, vam voler que els alumnes en fossin els veritables
protagonistes, que se’n sentissin partícips, que el poguessin viure, és a dir que se’l fessin
seu. I que, a través de les seves veus, nosaltres poguéssim anar redefinint i millorant les
diferents actuacions planificades.
Aquest segon any del projecte va culminar amb la publicació de la guia de bones pràctiques,
on hi apareixen els resultats de totes les propostes de millora implementades a cada país5
:
http://issuu.com/secondchancegrundtvig/docs/e-guide
També es van editar dos vídeo explicant tot el procés6
:
https://youtu.be/iOLO-TgKz78
https://www.youtube.com/watch?v=VlBJwf2Hx_Y
6. LES NOSTRES PROPOSTES DE MILLORA I RESULTATS OBTINGUTS FINS AL
MOMENT7
Pel que fa a la nostra Escola, les propostes de millora que hem dur a terme durant el segon
any del projecte són aquestes:
6.1. Donar a conèixer els beneficis d’assistir a l’escola i promoure el desig d’assistir-
hi.
Una de les característiques principals de la nostra Escola és la constant matrícula viva al
llarg del curs. Partint d’aquest fet, vam creure que era cabdal mantenir contínuament una
sèrie d’accions que aportessin informació de l’escola, dels seus beneficis i motivar els
interns perquè hi assistissin.
Són moltes les accions que s’han portat a terme a partir d’aquesta proposta:
- S’han fet cartells, pòsters, tríptics i presentacions informatives.
- Però l’actuació més innovadora, i que valorem molt positivament, ha estat la planificació de
xerrades informatives de mestres i alumnes sobre l’escola a altres interns que acaben
d’arribar al centre. En aquest tipus de xerrades, tot i que els alumnes estan acompanyats
pels mestres, ells són els principals conductors de la mateixa, explicant als seus companys
què és l’escola i què hi fan. Ens hem adonat que el funcionament de l’escola, explicat pels
alumnes, arriba molt més als nous interns, fomenta la consciència de grup i de comunitat
escolar.
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/07/01/donar-a-coneixer-els-
beneficis-dassistir-a-lescola-un-altre-dels-nostres-reptes/
5
En el vídeo adjunt hi ha el document E-GUIDE
6
En el vídeo adjunt es troben els vídeos que s’han realitzat. Carpeta: Vídeos explicant el projecte.
7
En el vídeo adjunt hi ha un document i presentació que expliquen amb detall els resultats de les
nostres propostes de millora implementades a la nostra Escola. Carpeta: Noves propostes

7. 6.2. Organitzar seminaris i classes magistrals amb la finalitat de compartir
experiències entre professionals que estan connectats amb l'educació de presons.
Tots estàvem convençuts que, per tal d’aconseguir que el nostre projecte tingués ressò i
projecció, havíem de promoure la seva difusió. Sabíem que això no només contribuiria a
millorar l’educació en l’àmbit penitenciari, sinó que també incrementaria la sensibilitat social
envers aquest sector tan poc conegut.
En relació a aquesta proposta, s’han portat a terme moltes actuacions durant el segon any
del projecte per tal de difondre’l, a la nostra escola, a la nostra comunitat i a nivel
internacional:
- Hem participat al programa Amics i coneguts de RÀDIO 4 (07-06-2015):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/06/19/ens-han-entrevistat-a-radio-
4/
- Hem participat, com a ponents, a les IV JORNADES EUROPEES D’ACEFIR (29-04-2015):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/05/20/iv-jornades-europees-dacefir-
2015/
- Hem estat entrevistats pel diari El Punt Avui, on es va publicar una notícia sobre el
projecte (25-04-2015):
www.elpuntavui.cat/article/2-societat/5-societat/847720-reclusos-enganxats-a-
lestudi.html?dema=1
- Hem publicat dos articles al butlletins Rehabilitació.cat número 17 i 20, de la Subdirecció
General de Programes de Rehabilitació i Sanitat del Departament de Justícia:
www.slideshare.net/jacintverdaguer/butlleti-rehabilitaci-juliol
http://www.slideshare.net/jacintverdaguer/butllet-rehabilitacicat-nmero-20-abril-2015
- Hem organitzat una Jornada de difusió del projecte al Centre d’Estudis Jurídics i Formació
Especialitzada, del Departament de Justícia (23-03-2015):
www.cejfe.tv/ca/programagrundtvig.aspx
- Hem participat al concurs de relats curts “Mira’m als ulls”, de l’Associació del Personal de
"La Caixa", presentant les històries de vida que es van elaborar des de la nostra Escola
(febrer 2015):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/09/02/participacio-al-concurs-
miram-els-ulls/
- Hem fet una xerrada al CFA El Carmel sobre el nostre procés d’investigació (28-01-2015):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/02/23/xerrada-al-cfa-el-carmel/
- Hem participat, com a formadors, en una sessió informativa sobre el programa Europeu
Erasmus + al Departament d'Ensenyament (3-11-2014):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2014/11/17/hem-participat-com-a-
formadors-a-la-sessio-el-programa-erasmus-com-a-oportunitat-de-formacio-per-als-docents-
dels-centres-dfpa/

8. - Hem realitzat dues xerrades sobre el projecte als alumnes del Grau d’Educació Social de
la Universitat de Barcelona (29-10-2014):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2014/11/11/parlo-i-mescolten/
- Hem escrit un article a per a EUROPEAN INFONET ADULTS EDUCATION (setembre,
2015):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2014/12/19/publicacio-a-leuropean-
infonet-adult-education/
Cal dir que durant el primer any del projecte, conscients de la importància que tenia la seva
difusió, ja vam fer moltes actuacions encaminades a assolir aquest objectiu:
- Vam participar, amb un vídeo del projecte, al concurs DEBATS D’EDUCACIÓ EN ACCIÓ:
COL.LABORAR PER INNOVAR, de la Fundació Bofill (09-05-2014):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2014/06/10/
- Vam participar, com a ponents, al European Basic Skills Network - workshop: "Quality of
delivery of initial literacy for Inmigrants to Europe: pedagogical approach methods and
materiales", presentant els resultats del projecte (06-05-2014):
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2014/06/06/
- Va aparèixer una notícia sobre el primer meeting del projecte a la intranet del departament
de Justícia (Novembre del 2013).
- A l’inici del projecte, vam crear un blog per tal de difondre totes les activitats que s’hi duien
a terme:
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/
6.3. Realitzar activitats en les quals els alumnes hagin de decidir què volen fer, quin
material necessiten
A partir de les aportacions dels nostres alumnes a les històries de vida i als grups de
discussió del primer any del projecte i de les nostres reflexions, vam creure que millorant la
nostra metodologia i la nostra tasca educativa, d’aquesta milloraria l’aprenentatge dels
alumnes i el seu creixement personal.
Les actuacions que hem portat a terme per a aquesta proposta han estat diverses:
- S’han creat espais físics a les aules on els alumnes han pogut manifestar quins eren
els seus interessos.
- S’han dut a terme activitats inicials a les unitats didàctiques o mòduls, on s’ha
preguntat als alumnes què volien aprendre sobre el mòdul a treballar per tal
d’adaptar-los als seus interessos i als seus ritmes d’aprenentatge.
Però potser les dues actuacions amb més pes d’aquesta proposta han estat:
- D’una banda, la potenciació d’activitats d’intercanvi:
. Entre els alumnes de l’escola, d’un mateix grup-classe o de diferents nivells.

9. https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/06/30/hem-fet-moltes-activitats/
. Activitats d’intercanvi amb alumnes d’altres Centres Penitenciaris de Catalunya.
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/05/22/intercanvi-postals-sant-jordi-
cfa-carme-karr
. Activitats d’intercanvi amb alumnes d’altres països del projecte.
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/03/03/italia-i-espanya-
comparteixen-festes/
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/03/07/italia-ens-proposa-un-repte/
- I l’altra actuació important ha estat la consolidació de la coavaluació i l’autoavaluació
dins de l’avaluació contínua.
Tots aquests canvis han propiciat que els alumnes hagin estat més conscients del
seguiment del seu procés d’aprenentatge, els ha fet sentir bé i ha afavorit la consolidació
dels seus aprenentatges. També ens ha permès a nosaltres millorar la nostra tasca com a
docents, un dels grans reptes del nostre projecte.
6.4. Organitzar activitats per crear una connexió entre els interns i el món laboral per
tal d’augmentar les oportunitats de trobar feina.
Vam pensar que una bona manera d’ajudar els nostres alumnes i proporcionar-los una
segona oportunitat real en el seu futur podia ser organitzant activitats que els ajudessin a
incrementar les seves oportunitats per trobar feina.
Per tal a dur a terme aquesta proposta, vam dissenyar un seguit d’actuacions encaminades
a establir contactes amb professionals d’aquest àmbit que ens permetessin organitzar
conferències, tallers i altres tipus d’activitats a la nostra Escola.
- S’han organitzat xerrades i tallers sobre el procés de recerca de feina amb
representants de diferents entitats, com ara l’organisme EIXAM (Xarxa
d’assessorament i mediació sociolaboral juvenil), Barcelona Activa, serveis
especialitzats en la inserció i orientació laboral de l’Ajuntament de Barcelona i el
CIRE (Centre d’Iniciatives per a la Reinserció). D’aquesta manera, els nostres
alumnes han après les eines bàsiques per cercar feina: ús de la xarxa, com
confeccionar un currículum, com enfrontar-se a una entrevista de feina,
etcètera...
- Una altra de les actuacions que ha tingut molt de ressò a l’escola ha estat la
programació d’una quinzena dedicada al Món Laboral, pel fet que ha suposat la
participació i implicació de tots els docents i alumnes. Durant dues setmanes, tots
els cursos han estat treballant aquest tema, cadascun des del seu àmbit, i s’han
dut a terme diferents tasques finals.
https://grundtvigcfajacintverdaguer.wordpress.com/2015/03/05/el-mon-laboral-a-lescola/

10. Amb la valoració dels alumnes de totes les activitats fetes, ha quedat palesa la importància
d’abordar el tema del món laboral, pel fet que per cercar feina és imprescindible dur a terme
una formació i també aprendre com fer-ho. I l’escola ha de proporcionar les tècniques i els
instruments necessaris als seus alumnes.
7. CONCLUSIONS
No és gens fàcil expressar amb paraules les conclusions d’aquest projecte. Han estat dos
anys intensos que han deixat una petjada molt important a l’escola.
En una frase, extreta dels qüestionaris d’avaluació que van fer els nostres alumnes sobre
les activitats d’intercanvi, s’expressa allò que hem estat capaços d’aconseguir en aquest
projecte: “L’escola m’ha obert la ment. He vist que sóc capaç de fer coses diferents.”
Aquesta idea d’obertura és amb la que ens volem quedar. El projecte ens ha obert la ment a
totes les persones que hi hem participat, cadascú des del seu paper, però amb unes
sensacions i sentiments compartits.
Aquesta experiència ha estat l’inici d’un gran projecte i d’una nova línia de treball, i alhora
d’una manera diferent d’entendre l’escola d’adults. Gràcies a la reflexió, el diàleg i la feina
compartida, tots plegats ens hem enriquit i ens hem renovat. Aquest repte ha suposat una
segona oportunitat a nivell de creixement personal i professional.
8. PERSPECTIVES DE FUTUR
Les accions que ens hem proposat per consolidar el projecte van en la línia de trencar
aquelles barreres que aïllen l’interior de la presó amb la societat exterior. Per tant,
proposem actuacions que facilitin l’apropament de la població i entitats a la realitat
penitenciària i, al mateix temps, acostar situacions quotidianes de la realitat exterior als
interns per tal d’afavorir-ne la seva reinserció.
Així doncs, ens hem proposat el següent:
- Dur a terme una publicació de les històries de vida realitzades a la nostra Escola, en
paper i digitalment, amb la intenció de d’aportar elements d’anàlisi sobre la
importància de l’educació en l’àmbit penitenciari.
- Establir vies i eines que millorin l’orientació acadèmica i professional del nostre
alumnat, fins i tot quan aquests marxin del centre.
- Revisió dels continguts de les programacions de cada d’ensenyament, de manera
que facilitin els processos d’inserció laboral.
- Organitzar activitats amb entitats externes vinculades al món laboral per tal
d’incrementar les oportunitats dels nostres alumnes a l’hora de trobar feina.
- Contactar amb altres professionals vinculats amb l’educació d’adults per tal
d’emprendre nous projectes.