Marian Costa Guzmán

1. PANTOCRÀTOR DE SANT CLIMENT DE TAÜLL
És una obra pictòrica pertanyent al romànic ple i de caràcter religiós,
creada a l’església de Sant Climent de Taüll per mestre Pedret i el seu
taller cap a l’any 1123 (S. XII). Va ser pintada a l’absis, on normalment
es pinta el tema principal. Pel que fa al context, destaca el procés
d'evolució social, econòmica i cultural que té lloc gràcies al creixement
demogràfic i dinamisme rural, i que es veu reflectit a les ciutats, que van
passar a ser nuclis vitals enriquits pel floriment de l’artesanat i el
comerç. Tot i que aquesta obra va ser pintada durant el romànic ple,
aquesta és una època on destaquen més l’arquitectura i l’escultura.
Està realitzada amb la tècnica del fresc al tremp sobre parets, que
consisteix en un rovell d’ou barrejat amb aigua, que en un futur usaran
molt els pintors renaixentistes. També s’ha utilitzat l’oli per donar-li més
intensitat a l’obra i obtenir més virtuositat. Destaquen els colors vius com
el blau, que representa l’esperança, o el vermell, representació de la
passió, a més dels colors purs i intensos que estan relacionats amb la
religió cristiana, aplicats d’una forma plana, sense clarobscurs. Les
figures apareixen perfilades amb una línia de color negre que indica la
tècnica de dibuix i serveix per donar volum. Es tracta d’una composició
simple ja que careix de llum i profunditat. Al ser un pintura que es centra
més en el simbolisme que en la bellesa, destaca l’antinaturalisme, no hi
ha expressivitat al rostre però si una gran simetria, que també podem
trobar al cos i a totes les figures, exceptuant les mans de Crist. Aquesta
obra s’adapta a l’espai, fet que s’anomena llei del marc, a causa
d’aquesta llei, la representació es veu esquematitzada i contorsionada.
És una obra caracteritzada per trets hieràtics i que conforma totes les
característiques de la pintura romànica.

2. A la pintura es representa el Pantocrator, assegut sobre la volta celeste i
amb els peus a l’escambell de la terra, rodejat per per la mandorla
mística, símbol d’esplendor, i flanquejat per les lletres alfa i omega que
representen el principi i el final del cristianisme. La figura de Jesucrist es
representada mitjançant el model iconogràfic del Maiestas Domini (Crist
en Majestat), per la qual cosa la figura és més gran i mostra també la
perspectiva jeràrquica. Mentrés que amb la mà dreta beneeix, amb
l’esquerra porta un llibre que diu “jo sóc la llum del món”. Fora de
l’ametlla o mandorla mística es troben dos àngels i a la part inferior es
veuen representats els quatre evangelis: Sant Mateu (àngel), Sant Lluc
(bou), Sant Marc (lleó), i Sant Joan (àguila).
La seva funció és tant religiosa, perquè representa temes del
cristianisme, com didàctica i moral, ja que pretén educar al poble que
era majoritàriament analfabet.
Alguns antecedents d’aquesta pintura són l’art clàssic, el models
orientals i els mosaics bizantins, com és el Mosaic de Teodora, pintat al
segle VI a l’església de San Vital de Ravenna.
Aquesta obra i el seu ús de la tècnica de la pintura al tremp serà una
gran influència en els pintors renaixentistes i les seves obres.