Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Artgrecresumit

526 views

Published on

L'arquitectura, l'escultura i la ceràmica grega

Published in: Education
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Artgrecresumit

  1. 1. ART CLÀSSIC (I): GRÈCIA
  2. 2. ARQUITECTURA ESCULTURA CERÀMICA
  3. 3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE L’ARQUITECTURA: - EDIFICIS PROPORCIONATS A L’ESCALA HUMANA. -CONCEPCIÓ DE L’EDIFICI COM A PART D’UN CONJUNT. - ÚS DE CARREUS (Un carreu és una pedra tallada, comunament en forma de paral·lelepípede, per a la construcció de murs, pilars , etc) -ARQUITECTURA ARQUITRAVADA (L'arquitrau és l'element horitzontal de pedra que uneix entre si dues columnes per dalt/ La coberta dels edificis era a dues aigües, amb la qual cosa els laterals menors de les façanes formaven un triangle anomenat frontó. L'espai interior era el timpà i solia decorar-se amb escultures)
  4. 4. - MATERIALS: PEDRA, MARBRE i FUSTA PER A LES VIGUES -ÚS DE LA COLUMNA -TRES ORDRES ARQUITECTÒNICS: DÒRIC, JÒNIC, CORINTI - UTILITZAREN COLORS:POLICROMIA - HARMONIA VISUAL: REFINAMENTS ÒPTICS - EDIFICIS MÉS DESTACATS: ARQUITECTURA RELIGIOSA (TEMPLE)/ ARQUITECTURA CIVIL ( STOÁ i TEATRE)
  5. 5. Croquis de la façana est del Partenó: 1- El temple del Partenó tal com el veia el visitant. Sembla completament vertical, però en realitat és com la figura 3. 2- El temple tal com es voria si s'haguera construït tal com està a 1. 3- El temple tal com ha sigut construït en realitat, corregint les aberracions òptiques. REFINAMENTS ÒPTICS
  6. 6. REFINAMENTS ÒPTICS Curvatura Curvatura Èntasi Inclinació cap a l’interior Distància desigual dels intercolumnis Més contorn
  7. 7. L' èntasi és la zona de la columna grega la secció de la qual té gran diàmetre, ja sigui dòrica, jònica o coríntia. La finalitat de l'èntasi és aconseguir una millor sensació estètica i visual, ja que confereix més harmonia al fust i dóna la impressió de major esveltesa a les columnes. El fust de les columnes gregues no es dissenyava amb secció constant, aquesta augmentava des del capitell a l'èntasi, tornant a disminuir fins a la base. Per tant, la columna és més ampla en una zona situada a la meitat inferior.
  8. 8. Tríglifs: blau i blanc Mètopes: fons roig Timpà: blau Policromia COLORS
  9. 9. Fris del temple dòric de Selinunte (Sicília), format per tríglifs i mètopes
  10. 10. ORDRES ARQUITECTÒNICS
  11. 11. EL TEMPLE -NO SERVIA DE LLOC DE REUNIÓ DELS FIDELS, SINÓ QUE ERA LA CASA DEL DÉU O DEESSA - S’HI GUARDAVA L’ESTÀTUA DIVINA I LES OFRENES DELS FIDELS - TENIA TRES PARTS: - PRONAOS, - NAOS O CEL·LA - OPISTHÓDOMOS. - EL CONJUNT DE VEGADES ÉS ENVOLTAT PER UN PERISTIL. - LA CONSTRUCCIÓ RECOLZA SOBRE UN BASAMENT DE TRES GRADES - LA PART INTERIOR DE LA NAU CENTRAL ES DECORAVA AMB UN FRIS O FRANJA SUPERIOR AMB RELLEUS DE TEMA MITOLÒGIC AL·LUSIUS AL DÉU O A LES FESTES QUE ES CELEBRAVEN EN HONOR SEU.
  12. 12. -ELS GRECS FEIEN ELS TEMPLES PER A SER VISTOS DES DE L’EXTERIOR. (Quan formaven part d’un recinte o santuari, els situaven a la part més elevada orientats de forma tal que, des de l’entrada del recinte, l’espectador tinguera un efecte tridimensional i una creixent perspectiva angular)
  13. 13. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS: - TIPUS DE PLANTA - TIPUS DE PÒRTIC - ORDRE ARQUITECTÒNIC:
  14. 14. CLASSIFICACIÓ PEL TIPUS DE PLANTA
  15. 15. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS EL TIPUS DE PLANTA DÍSTIL o IN ANTIS: Rectangular i un pòrtic amb dues columnes entre els murs PRÒSTIL: Rectangular i un pòrtic amb columnes al davant AMFIPRÒSTIL: Rectangular i un pòrtic amb columnes al davant i al darrera
  16. 16. DÍPTER: Amb dues fileres de columnes perimètriques MONÒPTER O THOLOS: Planta circular PERÍPTER: Amb una filera de columnes perimètriques
  17. 17. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS ELS TIPUS DE PÒRTIC: DÍSTIL: Pòrtic amb dues columnes frontals entre les parets TETRÀSTIL: Pòrtic amb quatre columnes frontals HEXÀSTIL: Pòrtic amb sis columnes frontals OCTÀSTIL: Pòrtic amb huit columnes frontals
  18. 18. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS EL TIPUS D’ENTAULAMENT 1.Cornisa. 2 Fris. 3 Arquitrau Ordre Dòric: El fris decorat amb metopes i tríglifs. L’arquitrau és llis. Ordre Jònic: El fris decorat amb un relleu continu o també pot ser llis. L’arquitrau és llis i dividit en tres bandes longitudinals Ordre Corinti: El fris decorat amb un relleu continu. L’arquitrau és llis i dividit en tres bandes longitudinals
  19. 19. CLASSIFICACIÓ DELS TEMPLES SEGONS ELS TIPUS DE COLUMNA: Ordre Dòric Ordre Jònic Ordre Corinti
  20. 20. El temple de la Concòrdia d'Agrigent (Sicília)
  21. 21. Temple d’Hera (Selinunte, Sicilia)
  22. 22. Temple d’Atena en Paestum (Itàlia)
  23. 23. Temple d'Hera a Paestum (Itàlia)
  24. 24. El temple d'Hefest a Paestum (Itàlia)
  25. 25. Temple d’Afaia (Egina)
  26. 26. Temple de Posidó al cap Súnion (Grècia)
  27. 27. Edifici del Tresor dels atenesos del Santuari d’Apol·lo a Delfos
  28. 28. Tholos pròxim al Santuari d’Apol·lo a Delfos
  29. 29. Temple d'Apol·lo a Delfos
  30. 30. Acròpolis d’Atenes
  31. 31. Acròpolis d’Atenes
  32. 32. Propileus
  33. 33. Temple de Atena Nike
  34. 34. Temple de Atena Nike Comentari
  35. 35. Partenó
  36. 36. Partenó Comentari
  37. 37. Timpà est del Partenó que representa la disputa entre Atenea i Posidó pel patrocini d'Atenes. Timpà oest del Partenó que representa el naixement d'Atenea.
  38. 38. Erectèon
  39. 39. Erectèon
  40. 40. Tribuna de les Cariàtides
  41. 41. Temple de Zeus Olímpic (Atenes)
  42. 42. Estoà (del grec antic στοά, stoá) és la denominació que rep en l'arquitectura grega un pòrtic. És una de les construccions més senzilles, un espai arquitectònic de planta rectangular allargada, cobert, conformat mitjançant una successió de columnes (pilars o suports), i murs laterals; acostumava a formar part d'espais públics, com places, gimnasos i jardins, i normalment es trobava a l'àgora. Com a espai públic, protegit del sol i la pluja, servia per a entaular relacions i, de vegades, establir llocs de comerç. D'una de les stoaí d'Atenes deriva el nom del sistema filosòfic de l'estoïcisme, ja que els seguidors de Zenó de Cítion s'hi congregaven per escoltar-lo. Planta d’una stoà grega (arquitectura civil) ARQUITECTURA CIVIL: STOÁ
  43. 43. ARQUITECTURA CIVIL: TEATRE
  44. 44. Teatre d’Epidaure
  45. 45. Teatre grec d’Epidaure
  46. 46. Teatre del santuari d’Apol·lo a Delfos
  47. 47. ESCULTURA CARACTERÍSTIQUES GENERALS: Conservem molt poques escultures originals. Coneixem l’escultura grega per les còpies romanes. La figura humana és sempre la preocupació central (antropomorfisme) - S’intenta plasmar una la bellesa ideal més que real del cos humà. - Preocupació per captar l’expressió del rostre i la representació del moviment. (Evolució al llarg del temps) - Preocupació pel volum, l’escultura ha de ser contemplada des de punts de vista diferents. - Material: fonamentalment el marbre,però també en bronze. Les escultures estaven policromades, excepte les de bronze. - Dues tipologies: el relleu i l'escultura exempta
  48. 48. DISTINGIM QUATRE PERÍODES: - ARCAIC: Segles VII-VI a. C. - TRANSICIÓ AL CLASSICISME:al voltant de l’any 500 a.C. - CLÀSSIC: Segles V-IV a.C. - HEL·LENISME: Segles III-II a.C.
  49. 49. PERIODE ARCAIC ( Segles VII-VI a.C.): - Koúroi: atletes nus - Kórai: donzelles vestides i pentinades amb elegància, sovint sacerdotesses. Tenen restes de policromia. - Presenten molts trets d'arcaisme: - Frontalitat i rigidesa com l’escultura egípcia - Ulls en forma d'ametlla - Expressió hieràtica (de solemnitat distant) - Cabell geomètric - Llei de la frontalitat - Lleuger somriure - Obres: - Dama d'Auxerre - Koúros Anavissos - Efebus Criti
  50. 50. Ulls en forma d’ametlla Cabell geomètric Inexpressivitat Hieratisme Frontalitat Dama d’Auxerre
  51. 51. Cabell geomètric Ulls ametllats Rostre inexpressiu Hieratisme Llei de la frontalitat Koúros Anavissos
  52. 52. Triada de Micerino (escultura egípcia)
  53. 53. Koúros i Kórai
  54. 54. Efebus criti Major realisme
  55. 55. Hera de Samos
  56. 56. TRANSICIÓ AL CLASSICISME: (entorn de l’any 500 a.C.) - Expressió de sentiments - Domini del moviment als relleus dels frontons - Materials: marbre i bronze - Obres: - relleus del frontons d’Egina i d’Olímpia - Auriga de Delfos - relleus del Tron Ludovisi
  57. 57. Escultures del frontó del temple d’Afaia a Egina
  58. 58. Frontó del Temple d’Olímpia
  59. 59. Auriga de Delfos
  60. 60. Naixement d’Afrodita del Tron Ludovisi
  61. 61. PERÍODE CLÀSSIC: segles V i IV a.C. SEGLE V: - L’escultura assoleix el grau més elevat de perfecció i serenitat.Rostres idealitzats -El tamany i les proporcions eren elements determinants de l’estètica - Escultors més destacats: * Miró * Fídies * Políclet SEGLE IV: -Els escultors centren l’atenció en el reflex de l’expressió, dels sentiments en els rostres. - Escultors més destacats: * Lisip * Escopes * Praxíteles
  62. 62. MIRÓ - captació del moviment i a més en tensió El Discòbol
  63. 63. FÍDIES - Bellesa serena dels rostres - Flexibilitat i transparència dels vestits - Obres: * escultures dedicades a Atena * Zeus d’Olímpia * relleus del Partenó
  64. 64. Zeus en Olímpia
  65. 65. Escultura de criselefantina d’Atena Partenos
  66. 66. Relleus del Partenó
  67. 67. Centauromàquia
  68. 68. Centauromàquia
  69. 69. Fris del Partenó: tenia 160m de llarg i rodejava la part superior de la naos del temple. Està realitzat en baixrelleu amb marbre. Representa probablement la processó de les Panatenees, que es feia cada 4 anys en honor a Atenea.La direcció dels treballs del fris s'atribueix a Fídias.
  70. 70. Relleus Partenó: Aiguadors
  71. 71. Relleus Partenó
  72. 72. Fris Partenó
  73. 73. Fris del Partenó: Desfilada de les Panatenees
  74. 74. Frontó oriental del Partenó: Les Parques
  75. 75. POLICLET - Teòric de l’anatomia humana: molt interessat per les proporcions. Va introduir un cànon. - Introductor del moviment contraposto (la figura humana apareix amb una cama lleugerament flexionada, de manera que la cadera del costat oposat queda a major altura i el muscle d’eixe mateix costat a menor altura que l’altre) - Força unida a l’equilibri i la bellesa - Obres: * Dorífor * Diadumen
  76. 76. Dorífor Comentari
  77. 77. Diadumen (jove atleta cenyint al seu cap la diadema de la victòria)
  78. 78. Guerrers de Riace (Museu nacional de la Magna Grècia a Reggio de Calàbria) Podrien ser una de Policlet i l’altra de Fídias.
  79. 79. LISIP -Cànon més allargat - Obres: Apoxiòmenos -(el raspador)
  80. 80. Hèrcules Farnesio Silè amb Dionís als braços
  81. 81. ESCOPES - Violència i contorsions - Mènada furiosa
  82. 82. PRAXÍTELES - Sinuositat praxiteliana - Cànon més allargat, cos esvelt - Obres: * Hermes d’Olímpia * Afrodita de Cnidos * Apol·lo Sauròcton
  83. 83. Hermes d’Olímpia Comentari
  84. 84. Afrodita de Cnidos Apol·lo Sauròcton
  85. 85. HEL·LENISME: segles III-II a.C. - Realisme, naturalisme, es representa la lletjor. - Dramatisme de les expressions. Tendència més passional. - Desequilibri dels cossos retorçats - Apareixen els xiquets i els vells com a motiu escultòric - Tècnicament: tractament més sensible de la superfície escultòrica - Obres: * Afrodita de Milo * Victòria de Samotràcia * Laocoont * Relleu de l’Altar de Zeus a Pèrgamo * Toro Farnesi
  86. 86. Afrodita de Milo
  87. 87. Victòria de Samotràcia Comentari
  88. 88. Laocoont
  89. 89. Miquel Àngel: Moisés
  90. 90. Bernini: Rapte de Prosèrpina (1621- 1622)
  91. 91. Relleu d’Atena i Alcioneu, de l’Altar de Zéus a Pèrgam Comentari
  92. 92. Toro Farnesio o El càstig de Dirce
  93. 93. L’Espinari Fauno Barberini
  94. 94. LA CERÀMICA GREGA És molt important a Grècia encara que és un art menor per la gran quantitat que se n’ha trobat en extenses zones geogràfiques, per la seua qualitat, per la varietat dels vasos conservats i pel seu valor documental. És una de les fonts d’informació sobre la vida pública i privada de la Grècia antiga. A més va tindre influència en la ceràmica romana posterior. La indústria de la ceràmica grega va tindre un volum molt important, ja que la qualitat de les peces la feia molt valorada i fou objecte de comerç en tot el món mediterrani.
  95. 95. ETAPES DE LA CERÀMICA GREGA Estil geomètric (s. IX-VIII a.C) La decoració consisteix en elements geomètrics ( línies, cercles, rombes, esvàstiques, greques...) que pràcticament cobreixen tota la superfície de la peça. Estil corinti (s. VII a.C) La decoració evoca motius orientals, com animals exòtics. Encara no apareix la figura humana. Ceràmica de figures negres (s. VI-V a.C) Sobre el fons ocre del vas es pinten les figures de color negre i amb un burí es fan incisions per marcar els plecs de la roba o la musculatura del cos. Ja apareix la figura humana i es plasmen sobretot escenes de la mitologia i de la vida quotidiana. Ceràmica de figures roges (V-IV a.C) Es deixa el fons ocre de l’argila per a les figures i es recobreix la resta del vas amb vernís negre. Marcaven els detalls del cos no amb incisions, sinó amb línies amb un pinzell mol fi. Els pintors de ceràmica signen les seues obres. La ceràmica de figures negres i la de figures roges es sol anomenar ceràmica àtica perquè el major centre de producció era Atenes, la capital de l’Àtica.
  96. 96. PROCÉS DE FABRICACIÓ DE LA CERÀMICA Era llarg i complex. Hi havia dues etapes, la primera a càrrec del terrissaire i la segona a càrrec del pintor. El terrissaire modelava l’argila en un torn rudimentari mogut manualment per ell mateix o pel seu ajudant. Primer es feia el cos de la peça i després les anses i el peu, si en tenia. Després la deixaven assecar al sol o bé la sotmetien a una primera cocció no definitiva només perquè el fang s’endurira una mica per poder pintar o fer incisions. El pintor després decorava la peça i, a continuació, es feia la cocció definitiva a més de 900 graus de temperatura. La darrera operació era l’envernissat, que li donava la lluïssor característica.
  97. 97. FORMA I FUNCIÓ DELS VASOS La forma estava relacionada amb la funció: n’hi havia de grossos i panxuts per a guardar líquids (oli o vi) o cereals, com l’àmfora, l’estamne i el pitos; d’altres servien per a portar aigua de la font a casa, que tenien anses, dues a cada banda i una al bec, per poder manejar-les més fàcilment (hídria). Un tercer grup eren les cràteres o vasos amples amb una boca molt oberta on barrejaven el vi amb aigua, ja que els grecs solien beure vi mesclat amb aigua, mel o herbes aromàtiques. El vasos emprats per a beure eren la clíx o copa, l’escifos o tassa, i el càntaros, o copa de peu més alt amb anses molt cridaneres. La gerra per a servir líquids es deia enòcoe. La forma dels vasos per als perfums era variada i el tamany generalment menut. Segons la forma es deien aríbal, alabastron o lècitos. Un tipus de lècitos, generalment amb decoració sobre fons blanc, era usat com a ofrena funerària per a contenir oli perfumat i, de vegades, vi o llet. També hi havia vasos en forma de caixeta, amb tapadora, que servien per guardar cosmètics o joies (píxide)
  98. 98. CERÀMICA D’ESTIL GEOMÈTRIC
  99. 99. CERÀMICA D’ESTIL CORINTI
  100. 100. CERÀMICA DE FIGURES NEGRES
  101. 101. CERÀMICA DE FIGURES ROGES CRÀTERA DE CAMPANA KLIX
  102. 102. CERÀMICA DE FIGURES ROGES ESTAMNOS
  103. 103. ÀMFORA CRÀTERA (DE VOLUTES) ESCIFOS KYLIX
  104. 104. LECITOS
  105. 105. KYLIX ESCIFOS LECITOS KYLIX CRÀTERA DE CAMPANA
  106. 106. ALABASTRON ENÓCOE KÁNTAROS

×