7. ICONOGRAFIA August de Prima Porta és un retrat de cos sencer on August està representat com a cap suprem de l’exèrcit. L’original en bronze degué formar part d’un monument commemoratiu de les últimes victòries de l’emperador a la Gàl.lia i a Hispània i de l’inici de la Pax Augustea. August fou divinitzat després de morir (14 dC) i Lívia, la seva dona, fou la seva sacerdotessa. El fet d’anar descalç significa que l'estàtua es feu quan ja August era a l’Olimp, entre els altres déus. August apareix com a general, per això duu el bastó, aixecant un braç quan dirigeix una arenga a les tropes. El seu vestuari és una mena d’híbrid entre dos tipus d’escultura oficial: la thoracata (cuirassada), en què es representava els magistrats (cónsols, generalment) dotats d’imperium, això és, capacitat legal de comandament; i l’apoteòsica, que representava aquells que exercien càrrecs sacerdotals, i molt particularment el de summe pontífex .
8.
9. Iconografia de la cuirassa A la part superior el Cel estén el seu mantell damunt del seu cap i a sota reposa la terra, protegida per les dues divinitats protectores de l’emperador, Apol.lo i Diana, mentre el sol travessa l’espai amb una quàdriga precedida per dues nimfes. Al centre, una figura que vol representar Roma acompanyada de la lloba mítica, rep les insígnies que les victòries de l’emperador han recuperat dels seus enemics cel Terra amb el corn de l’abundància Tiberi amb la lloba, rep les Àligues Imperials Apol.lo Diana Aurora guia la quàdriga Del Sol
10.
11.
12. La decoració de l’armadura representa la devolució dels estendards que August va aconseguir per mitjans diplomàtics com un oracle li havia indicat, amb la qual cosa l’emperador surt del temps dels mortals i es posa sota la protecció i destí dels déus El fet d’anar descalç també el situa en aquest àmbit de la divinitat
13. FUNCIÓ Fou feta per glorificar a August i marcar la seva entrada a l’Olimp . Exalta les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi. Instrument per tant de propaganda política, tant de la família d’August com de l’imperi, en tots els racons del qual aparegueren escultures d’aquest estil. També serví a Lívia per promocionar la figura del seu fill, Tiber i, hereu d’August. L’art romà tenia una voluntat històrica que no tenia el grec. Volien deixar constància dels seus èxits, sempre glorificant el seu present i el seu passat.
![[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object],[object Object]]()