IES BENIGASLÓ
Invasió napoleònica
Carles IV
1.- Cronologia i etapes
1788 1808 1814 1833
Carles III Ferran VII
Josep Bonapa...
2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes
L’Antic Règim
Privilegiats
Noblesa i clergat
No privilegiats
B...
2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme)
conceptes
Liberalisme
Montesquieu, Rousseau...
Constitució
Drets i deure...
3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808)
Es caracteritza
per la presència de
Els principals
fets històrics
D’aquest períod...
Causes
Manuel Godoy, cap del govern
por a les idees revolucionàries
franceses
fre a les reformes anteriors
execució de Llu...
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
Tractat de Fontainebleau L’ocupació francesa d’Espanya
Motí d’Aranjuez Abdicació d...
El motí d’Aranjuez (1808)
Conseqüències
• dimissió de Godoy
• abdicació de Carles IV a favor de Ferran
• Poble sense ideol...
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
“Guerra de guerrilles” i la resistència popular
Exèrcit regular amb la Junta Supre...
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814)
El desenvolupament de la guerra
7
Bailen
Bruc
Saragossa
GironaArapiles
IES BENIGAS...
Reconeixement de les llibertats polítiques
(associació, expressió, participació...)
4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814...
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
El “Manifest dels perses”
Petició a Ferran VII
(Retornar a l’Antic Règim)
Aixeca...
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
11
Dècada ominosa (1823 - 1833)
Es caracteritza per
Repressió i depuració políti...
Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajuda
britànica (interessos comercials) provo...
5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833)
La independència de les colònies americanes (1810 - 1824)
Conseqüències per a la...
5.- El Regnat de Ferran VII
(1814 - 1833)
La independència de les
colònies americanes
(1810 - 1824)
14
 
ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar.  
Comentari:
Poema que devia ...
Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833)
1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Inde...
3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812
Corts a Cadis (s’obren el IX-1810)
aproven
Constitució
(19-III-1812)
formad...
4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1)
El regnat de Ferran VII
degut a
trienni liberal
(1820-23)
es divideix en
anul·l...
4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2)
El regnat de Ferran VIIes divideix en
dècada ominosa
(1823-33)
comença
amb
inte...
5. La independència de l’América hispànica
El regnat de Ferran VII
viu
el procés d’independència de
l’Amèrica espanyola (1...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Lacrisidelanticregim

967 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
967
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
49
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Lacrisidelanticregim

  1. 1. IES BENIGASLÓ Invasió napoleònica Carles IV 1.- Cronologia i etapes 1788 1808 1814 1833 Carles III Ferran VII Josep Bonaparte La Guerra del Francès Cadis: primera experiència liberal Despotisme il·lustrat Absolutisme 1820-23 Trienni liberal 1
  2. 2. 2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme) conceptes L’Antic Règim Privilegiats Noblesa i clergat No privilegiats Burgesia i les classes mitjanes Classes baixes - Concentració de poder en el rei - Origen diví Noblesa Propietat terra Poder econòmic Poder polític Règim senyorial Societat estamental Monarquia absolutista 2 IES BENIGASLÓ
  3. 3. 2.- L’Antic Règim i la Il·lustració (Liberalisme) conceptes Liberalisme Montesquieu, Rousseau... Constitució Drets i deures dels ciutadans Sobirania Divisió de poders Assemblea Nacional Lliures i iguals Eleccions Es caracteritza per elaborar una Aquesta determina Fa els ciutadans El poder del poble es manifesta en Legislatiu Judicial Executiu Crea les lleis Montesquieu VoltaireRousseau 3 Per constituir una IES BENIGASLÓ
  4. 4. 3.- El regnat de Carles IV (1788 - 1808) Es caracteritza per la presència de Els principals fets històrics D’aquest període “La Gran Guerra”(1793-1795) contra França Tractat de San Ildefonso (1796) amb els francesos Guerra contra Gran Bretanya i derrota de Trafalgar (1805) Tractat de Fontainebleau (1807) amb els francesos provoca Crisi econòmica Malestar social i rebuig a Godoy Manuel de Godoy (1792 - 1807) Despotisme Il·lustrat 4 IES BENIGASLÓ
  5. 5. Causes Manuel Godoy, cap del govern por a les idees revolucionàries franceses fre a les reformes anteriors execució de Lluís XVI Conseqüències pèrdues materials i demogràfiques evidencia la crisi del model absolutista La Guerra Gran (1793-1795)
  6. 6. 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) Tractat de Fontainebleau L’ocupació francesa d’Espanya Motí d’Aranjuez Abdicació de Carles IV Intervenció de Napoleó Revoltes populars del 2 de maig a Madrid Capitulacions de Baiona La resistència I la guerra del francès Juntes locals Junta Suprema Central Governativa La reacció popular desencadena I l’ 5 A causa del provoca aconsegueix Renuncia de Carles i Ferran al tro espanyol Coronació de Josep I Amb la Suport de nobles i afrancesats Les juntes Provoca les S’organitzen provoca IES BENIGASLÓ
  7. 7. El motí d’Aranjuez (1808) Conseqüències • dimissió de Godoy • abdicació de Carles IV a favor de Ferran • Poble sense ideologia Lluiten contra l’invasor estranger • Burgesos, liberals Volen un sistema parlamentari liberal • Il·lustrats Volen Ferran VII, però amb un programa de reformes • Noblesa, Església Volen tornar a l’Antic Règim amb Ferran VII Les actituds davant l’ocupació patriotes Afrancesats: Intel·lectuals Creien en les reformes del nou règim Alts funcionaris Part de la noblesa
  8. 8. 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) “Guerra de guerrilles” i la resistència popular Exèrcit regular amb la Junta Suprema La resistència dels espanyols s’organitza a través de Fases de la guerra A) Juny - novembre de 1808 B) Novembre 1808 - juny 1812 C) Juny 1812 - desembre 1813 Ofensiva aliada (Wellington) (Arapiles) 6 Èxits de la resistència (Bailén) Domini francès amb l’arribada de Napoleó (menys a Cadis) Tractat de Valençay, 1813 Derrota francesa i IES BENIGASLÓ
  9. 9. 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) El desenvolupament de la guerra 7 Bailen Bruc Saragossa GironaArapiles IES BENIGASLÓ
  10. 10. Reconeixement de les llibertats polítiques (associació, expressió, participació...) 4.- La Guerra del Francès (1808 - 1814) La revolució liberal de Cadis Assemblea Nacional Poder legislatiu Reformes socials i econòmiques llibertat de premsa Abolició de la Inquisició Liberalisme econòmic Llibertat comercial Abolició dels gremis i del règim senyorial Moderada desamortització de béns eclesiàstics Igualtat davant la llei Religió catòlica i única 9 Constitució de 1812 Elaboren una Convocatòria d’eleccions (1 diputat per 50.000 electors) proclama Assumeix la Regència aquesta (Gaspar Melchor de Jovellanos) Corts Generals a Cadis Al 1810 es creen les 184 diputats (Liberals i absolutistes) Ramon Llàtzer de DouDirigides per Declaració dels Drets de l’Home Sufragi indirecte censatari Dret de vot dels homes de més de 25 anys Divisió de poders Monarquia parlamentària Davant l’ocupació dels francesos Al 1808 es creen 13 Juntes Junta Suprema Central Governativa del Regne Sota la direcció de Articles de la Constitució El 19 de març de 1812 IES BENIGASLÓ
  11. 11. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) El “Manifest dels perses” Petició a Ferran VII (Retornar a l’Antic Règim) Aixecaments militars liberals Trienni liberal (1820 - 23) Comandant Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) Retorn al constitucionalisme (Constitució de 1812) Provoca -Debilitat dels liberals -Oposició absolutista i dels pagesos -Intervenció de la Santa Aliança Els Cent Mil Fills de Sant Lluís (Duc d’Angulema) Retorn de l’Absolutisme a tota Europa 10 Coincideix amb S’inicia amb Provoca la Consisteix en un Però... Dècada ominosa (1823 - 1833) Retorn a l’absolutisme Com el del Que dóna lloc al Ferran anul·la la Constitució de 1812 IES BENIGASLÓ
  12. 12. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) 11 Dècada ominosa (1823 - 1833) Es caracteritza per Repressió i depuració política contra els liberals (Riego, Mariana Pineda ...) També intenta Reformisme il·lustrat La Guerra dels Malcontents (Catalunya, 1827) (Reialistes, absolutistes radicals) provoca Però... Neix Isabel i Feran VII Pragmàtica sanció Llei Sàlica Proclama la Que anul·la la A finals del seu regnat es passa de la repressió al pacte amb els liberals per trobar un suport polític per a la seva filla Isabel en contra del seu germà Carles (absolutista) IES BENIGASLÓ
  13. 13. Aquesta consciència d’identitat, l’exemple de la independència americana i l’ajuda britànica (interessos comercials) provoquen constants insurreccions 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) Les colònies americanes Marginació dels criolls Corrupció dels funcionaris espanyols Integració dels criolls i indígenes a l’exèrcit Monopoli comercial espanyol A causa de Consciència d’identitat pròpiaVan prendre Etapes de la independència Juntes de govern Insurreccions Insurreccions ofegades per Ferran VII (José de San Martín, Simón de Bolívar...) L’any 1824 La batalla d’Ayacucho suposa la derrota definitiva dels espanyols 12 1810 - 1814 1815 - 1818 Campanyes a gran escala1818 - 1824 IES BENIGASLÓ
  14. 14. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) Conseqüències per a la Corona Espanyola Pèrdues econòmiques Mercats colonials Matèries primeres Pèrdua de prestigi mundial Pèrdua d’influència internacional 13 IES BENIGASLÓ
  15. 15. 5.- El Regnat de Ferran VII (1814 - 1833) La independència de les colònies americanes (1810 - 1824) 14
  16. 16.   ANÒNIM: Al Rey José I. Diario Mercantil de Cádiz. 18 de Marzo de 1812. Cádiz: Sense datar.   Comentari: Poema que devia contribuir a la fama que tenia José I o Pepe Botella d´agardar-li el vi. Era una manera també de desacreditar a l´invasor.   Al ínclito Señor Pepe, rey (en deseo) de las Españas, y (en visión) de las Indias  Salud, gran rey de la rebelde gente; salud, salud Pepillo diligente, protector del cultivo de las uvas y catador experto de las cubas; hoy te celebra mi insurgente mano desde el grandioso emporio gaditano; y sin quebrarme mucho la cabeza al momento tropezara mi pluma con tus raras cualidades; no llenaré el papel de las variedades, como hacen a tu lado necios aduladores de tu persona y denigrado trono, que te dexan corrido como un mono, celebrando virtudes que no tienes, y coronan tus sienes con laureles de Marte, o bien de Apolo, cuando al tyrso de Baco aspiras solo. 15
  17. 17. Esquema- resum La crisi de l’Antic Règim (1788-1833) 1. La crisi del regnat de Carles IV (1788-1808) i 2. La Guerra d’Independència o del Francès (1788-1814) La Guerra del Francès (de la Independencia) (1808-14) precedida per la Guerra Gran (de la Convención) (1793-95) declarada per l’absolutista Carles IV davant el radicalisme de la R. F acaba amb Pau de Basilea (VII-1795): reconeix el predomini francès l’aliança amb F contra A: Tractat de Sant Ildefons (1796) porta a la derrota de Trafalgar (1805) Tractat de Fontainebleau (1807) acorda -consentiment per a què les tropes franceses travessin Espanya fins a Portugal (aliada d’A) -conquesta i repartiment de P entre F i E -un principat per a Godoy (primer ministre) motí a Aranjuez (III-1808)seguit de -destitució de Godoy i abdicació de Carles IV en Ferran -queixa a Napoleó, anada a Baiona i abdicació d’ambdós en l’Emp. -nomenament Josep com a rei, Corts de Baiona i Estatut de Baiona destaca -2-V-1808: alçament del poble de Madrid, que s’escampa per tot el país -constitució de Juntes populars (locals, provincials i regionals) per coordinar les actuacions defensivas -primeres victòries (Bruc, Bailén), però arriba N i estabilitza la presència francesa -resistència popular: guerrilles i setges (Girona, Saragossa, Lleida, Tarragona) -annexió de Catalunya a l’Imperi francès (I-1812) -canvi del curs de la guerra amb l’ajut d’Anglaterra -XII-1813: Tractat de Valençay; V-1814: abandó total d’Espanya per part dels francesos divideix la població espanyola segons afrancesats (alts funcionaris, intel·lectuals, part noblesa) patriotes tradicionals (part clergat i noblesa) patriotes liberals (burgesia, intel·lectuals il·lustrats, sectors liberals) pretenen aprofitar les possibilitats reformistes del nou règim tornar a la vella monarquia, defendre la tradició i la religió aprofitar la situació revolucionària per transformar Espanya en un règim liberal- parlamentari agreujament crisi econòmica i hisendística
  18. 18. 3. Les Corts de Cadis i la Constitució de 1812 Corts a Cadis (s’obren el IX-1810) aproven Constitució (19-III-1812) formades per diputats de tots els territoris espanyols (una 20 de catalans, tant de liberals com d’absolutistes; Antoni de Capmany) La Junta Suprema Central convoca altres: reorganització de l’administració (províncies i Diput. provincials), reforma dels impostos, creació d’un exèrcit nacional, obligatorietat del servei militar, creació Milícia Nacional, implantació d’un ensenyament primari públic i obligatori, confessionalitat catòlica de l’Estat, etc. diverses lleispretenen eliminar les traves de l’Antic Règim i ordenar l’Estat com un règim liberal: -supressió senyories jurisdiccionals -llibertat de treball -anul·lació dels gremis -unificació del mercat -abolició de la Inquisició -inici de la reforma agrària i la desamortització de terres comunals destaca drets del ciutadà: llibertats d’impremta, pensament i opinió, igualtat davant la llei, inviolabilitat del domicili, dret de petició, llibertat civil, dret de propietat organització del poder: monarquia limitada basada en la divisió de poders: -poder legislatiu: cambra unicameral (elaboració de lleis, tractats internacionals, aprovació de pressupostos, comandament de l’exèrcit) -poder executiu: monarca (direcció del govern, vet suspensiu durant dos anys) -poder judicial: administració de justícia (codis únics en matèria civil, criminal i comercial, garanties en els processos, ...) unitat jurdídica del país i sobirania nacional exercida mitjançant sufragi universal, masculí (>25anys) i indirecte (elegits: segons renda)
  19. 19. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (1) El regnat de Ferran VII degut a trienni liberal (1820-23) es divideix en anul·la la Constitució i tota la legislació liberal de les Corts de Cadis (4-V-1814) recolzat per sectors absolutistes (Manifest dels Perses) sexenni absolutista (1814-20) representa l’inici d’un llarg període d’enfrontament entre la defensa de l’absolutisme i la del liberalisme restauració de l’AR gairebé del tot aprofita la situació internacional: derrota de N, Congrés de Viena, Sta Aliança -dura repressió contra els dirigents liberals -inicis de l’oposició: burgesia liberal i classes mitjanes urbanes, part de la pagesia, militars liberals (Pronunciaments: Mina, Porlier, Vidal, Lacy a Catalunya, ...) pronunciament de Riego (Cabezas de San Juan, Sevilla) seguit d’aldarulls populars i liberals a les principals ciutats porta a -nou govern, amnistia, eleccions -acceptació Constitució per part del rei destaca -restaura Constitució de 1812 i bona part de la legislació: llibertat d’indústria, abolició gremis, supressió règim senyorial -noves normes: desamortització terres monacals, reforma sistema fiscal, del codi penal i del funcionament de l’exèrcit, disminució delme -modernització administrativa (províncies), creació Milícia Nacional destaca pateix dificultats monarquia: veta lleis, cerca aliança amb potències europees absolutistes noblesa tradicional i Església (supressió rendes senyorials i delme i venda de béns monacals): organitzen partides absolutistes i una regència absoluitsta a la Seupagesia (el final del règim senyorial els convertia en arrendataris que perdien els drets tradicionals i podien ser expulsats de la terra): aixecaments armats contra el liberalisme entre liberals: moderats i exaltats
  20. 20. 4. El regnat de Ferran VII (1814-1833) (2) El regnat de Ferran VIIes divideix en dècada ominosa (1823-33) comença amb intervenció de la Santa Aliança (IV-1823: entrada dels Cent Mil Fills de Sant Lluís) comporta restauració de l’absolutisme, repressió contra els liberals, depuració de l’administració i l’exèrcitpateix divisions polítiques absolutistes moderats intransigents o apostòlics entre problemes econòmics tant camp (progressiva introducció del capitalisme, baixos preus dels productes agraris) hisenda (despeses monarquia, pèrdua colònies) afavoreix apropament al sector moderat de la burgesia financera i industrial de Madrid i Barcelona a partir 1825 (aranzel proteccionista) acceptat per rebutjat per agrupats al voltant de Carles Maria Isidre, germà del rei i previsible successor organitzen Guerra dels Malcontents o Agraviats (1827): sectors nobiliaris, clericals i pagesia (>20.000 homes) descontents per restauració insuficient de l’absolutisme (no s’ha reposat la Inquisició, s’han dissolt els voluntaris reialistes, es permet la presència d’alguns liberals a l’administració, ...) es complica amb la qüestió successòria -casament amb Maria Cristina -Pragmàtica Sanció (1830): deroga Llei Sàlica -neix Isabel porta MC (regent) a apropar-se als sectors moderats (absolutistes i liberals): nou govern reformista, amnistia destaca 1833: mor Ferran VII i reafirma el testament no acceptat per recolzen inicia aixecament absolutista (primera guerra carlina) i proclamació com a rei contra
  21. 21. 5. La independència de l’América hispànica El regnat de Ferran VII viu el procés d’independència de l’Amèrica espanyola (1810-24) motivat per desenvolupament d’una burgesia criolla degut al creixement econòmic del s. XVIII (reactivació del comerç, explotació de nombroses plantacions, ...) -l’exemple dels USA -el suport de GB: volia controlar el mercat americà i pensava que li seria més fàcil un cop independents coneix les idees de la Il·lustració critica -discriminació respecte als càrrecs -impostos i càrregues -control del comerç aprofita -l’esfondrament de l’aparell polític espanyol degut a la invasió francesa -la crisi política produïda pel retorn a l’absolutisme -la manca de diners i tropes de la monarquia destaca -primers focus: virregnat de la Plata (José de San Martín: ind. d’Argentina, 1810), virregnat de Nova Granada (Simón Bolívar), Mèxic (Hidalgo i Morelos) -batalles: Chacabuco (1817), Boyacá (1819) i Carabobo (1821), Ayacucho (1824) produeix -nombroses guerres entre els nous països degut als interessos dels gran terratinents i les burgesies comercials -aparició de cabdills militars i reforçament dels exèrcits -pèrdua de pes polític internacional -pèrdues econòmiques per a la monarquia i la burgesia espanyola -parálisi del moviment comercial català (destinat després a les Antilles) -retorn de capitals que impulsaran el desenvolupament econòmic (inversions en indústria i terres desamortitzades)

×