SlideShare a Scribd company logo
1 of 17
NG UI X
                     RE
                 ÀC E
       NJ O LL
JU A
1.Els tres problemes econòmics fonamentals:
    1.1 Què produir
    1.2Com produir
    1.3Per a qui seran produïts o com es repartiran

2.El capitalisme o lliure mercat
    2.1.1 El fundador.
    2.1.2 Característiques del sistema de lliure mercat.
2.2 El comunisme o economía de planificació
centralitzada.
    2.2.1 El fundador.
    2.2.2 Característiques de l’economía de planificació
       centralitzada.
2.3 L’intervencionisme o sistema d’economia mixta.
    2.3.1 El fundador.
    2.3.2 Característiques de l’intervencionisme o
       economia mixta.
1.Problemes econòmics fonamentals.
Que produir?
Quins béns i quantitats es produiran? Els desitjos són superiors als
recursos, per la qual cosa hem de triar què produir i a què renunciem
(cost d’oportunitat)

Com produir?
Com seran empleats els recursos econòmics en produir els béns i
serveis. Es tracta de buscar la forma óptima de produir, tenint en
compte no sols l’eficiència,t ambé factors socials i medioambientals.
Per a que seràn produits o com es repartiràn?

No es res fácil trobar la manera de distribuir la producció entre els
membres de la societat, tenint en compte el que aporta cada un i la
necessària solidaritat amb els menys afortunats.
2.1 El capitalisme o sistema d’economia de mercat.
2.1.1 El fundador. Adam Smith o Richard Cantillon?

 • Sol citar-se a Adam Smith «La riqueza de las naciones» , però va suposar un
   gran retrosés ja que la seua obra és confusa,dilatada i plena de contradicions
   internes.

 • Smith destaca la divisió del treball per la seua importància decisiva. Les causes
   que originen el gran increment de la productivitat,deriva de la divisió del
   treball,son l’estalvi de temps morts,el desenvolupament d’una gran habilitat
   per part de l’obrer i l’invenció d’un gran nombre de màquines.

 • Una de les coses que va conseguir Smith va ser l’enunciació de la manera en
   què el mercat lliure guía als seus participants per a produir el be dels
   consumidors per mitja de la persecució del propi interés.

 • Seria més just conéixer a Richard Cantillon com a fundador.

 • Richard Cantillon va escriure l’obra «Ensayo sobre la naturaleza del comercio
   en general» mig segle abans de la publicació de «La riqueza de las naciones»
Adam Smith
Cantillon
2.1.2 Característiques del sistema del mercat lliure.

• Es basa en la propietat privada dels mitjans de producció.
• Tot ser humà te dret a la vida, la propietat, la llibertad i la
  felicitat.
• Per a tindre una vida en condicions dignes, és necessari poder
  accedir a la propietat dels mitjans de producció i consum, i
  poder-los intercanviar lliure i voluntariament al mercat.
• L’existència de mercats, l’oferta i la demanda, determinen els
  preus dels béns de consum i dels factors de producció.
• El preus proporcionen informació sobre l’escasetat o l’abundància
  d’un bé.
• Els preus generen incentius per un comportament determinat.
• En una economia de mercat el consumidor és qui té la resposta a
  «què es produeix i en quina quantitat».
• Les empreses decideixen com produir per a satisfer els gustos del
  consumidor.
• Per últim, contestant la pregunta « per a qui es produeix» diríem
  que la economia produeix per a qui puga pagar el producte.
Imatge d’un mercat
-Bens publics. El sector privat falla en la provisió dels béns o serveis públics.

-Existència de monopolis. Algunes empreses abusen de la seua posició dominant al
mercat i fixen uns preus execivament alts.

-Externalitats negatives. Les empreses provoquen efectes nocius sobre el medi que
no assumeixen i a més hipotequen el futur de la societat.

-Distribució desigual de la renta. S’accepta que el mercat és el millor mecanisme de
creació de riquesa, però esta no es distribuïx equitativament entre la població. El
capitalisme dóna lloc a una societat desigual, accentuant les classes socials.

-Inestabilitat cíclica. L'evolució de l'economia és cíclica, alternant èpoques de
creixement amb les crisis.
2.2 El comunisme o economia de
planificació
centralitzada

2.2.1 El fundador : Karlfill de pares jueus burgesos convertits al cristianisme.
Karl Marx va nàixer a Prússia, Marx. (1818-1883)

El primer volum de la seua obra El capital es va publicar en 1867.

Karl Marx va prendre d'Adam Smith i David Ricardo la teoria del valor treball.
Així, ja va expressar en els seus Manuscrits econòmics i filosòfics la idea que el treball
és la font de tota riquesa i que el treballador obté només una xicoteta part d'esta
riquesa.

 El mètode de Marx s'ha anomenat materialisme dialèctic. En ell, la relació
conflictiva entre les forces productives i les relacions de producció, a través del canvi
tecnològic, són la força motriu de la dinàmica social.
Karl Marx
2.2.2 Característiques de la economía de planificació
centralitzada.



-Tots els mitjans de producció estan en mans de l’estat,
no existeixen preus, ni propietat privada, ni mercats.

-El poder de l’estat és absolut i aquest ho decideix tot.

-L’estat pretén centralitzar i suplantar als mercats,
dictant normes que milloren a la col.lectivitat. Així, la
societat és més igualitaria, tots tenen les necessitats
bàsiques cobertes.

-Però , es dóna la imposibilitat del càlcul econòmic.
Factors que van precipitar la caiguda de l’economia de
planificació centralitzada:


  - Absència d'informació i errors de previsió. Els planificadors no tenen tota la
    informació rellevant. Al no existir preus (o al ser fixats per l'estat) , no se sap com
    assignar els recursos d'una forma eficient.

  - Les previsions tampoc són encertades. No hi ha una resposta a les necessitats dels
    ciutadans i la capacitat de reacció és molt escassa.

  - Falta d'incentius. Els preus i salaris són fixats per l'estat, les empreses no són
    competitives i els treballadors estan desmotivats. No hi ha cap estímul per a
    millorar. Com a funcionaris del sistema, els treballadors no s'esforcen per a millorar el
    seu treball, cobrant el mateix a finals de mes amb independència de la seua
    productivitat.

  - Excessiva burocràcia. L'aparell administratiu necessari per a controlar el sistema
     econòmic tendix a créixer i créixer.
2.3. L'intervencionisme o economia mixta

2.3.1. El fundador: John Maynard Keynes (1883-1946)
-En 1936, va publicar Teoria General de l'ocupació, l'interés i els diners.
-La solució per a assegurar un nivell d'activitat de plena ocupació passa per la
iniciativa i el lideratge del sector públic.

-Va recolzar una política fiscal enèrgica i expansiva per a aconseguir
l'estabilització econòmica, «el govern ha de proporcionar les condicions de plena
ocupació a través del gasto públic, el consum és l'únic objectiu de l'activitat
econòmica, la seua visió sobre l'estalvi era negativa, significa un menor consum i
els mercats són inestables».

-El dèficit públic provocat pot finançar-se amb pujades d'impostos o deute
públic, que podrien saldar-se amb creació de moneda; però el patró or, no ho
permetia. Odiava el patró or, a què considerava una relíquia del passat, i defenia
l'actual sistema fiduciari, en el que els diners no és convertibles en or i queda totalment
en mans de l'autoritat monetària central.
Keynes
2.3.2 Característiques de l’economia mixta.
  Com diu el seu nom l´estat intervé activament en l´ordre social i
   econòmic.
  Estableix el marc jurídic-constitucional.
  Soluciona els errors del mercat: redistribueix la renda, lleis antimonopoli,
   politíques estabilitzadores, subministra béns públics etc.
  En una economia mixta el mercat és qui respona a la pregunta « quins
   bens i serveis produir».
  L´estat sols intervé per a garantir la provisió de bens públics, bàsics per a
   la societat.
  «Com produir» ho decidirà la empresa , que utilitzarà tecnologies eficients
   per a estalviar factors productius i diners.
  «Per a qui produir» la resposta és: per a aquell que puga adquirir els
   béns que les empreses produeixen, encara que l´estat és sabedor de la
   desigual distribució de la renda i dota a la societat de béns i serveis públics.

 En general la Unió Europea és un clar exemple de intervencionísme o
   economía mixta.
• No podem posar cap exemple real de la economia de lliure
  mercat, donat que la intervenció de l’estat és més o menys
  dominant en tots els països occidentals.
• Així, el pes del sector públic a Espanya supera el 40% del PIB, el 35%
  en EE.UU, el 50% en Alemanya o el 60% en Suècia.



      Gasto públic                      %          PIB



                   EU-27                             47%
                  Espanya                             41%
                   França                            53%
                   Suècia                            53%
                 Alemanya                            44%


                                  Dades del 2008

More Related Content

What's hot

Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsCarles Olmedo Quirós
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsEladi Fernàndez
 
UD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societatsUD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societatsElisabet Castany
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATShistgeo345
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societatsJulia Valera
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSlocoserrallo
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESOTxeli
 
L'organitzacio economica de les societats
L'organitzacio economica de les societats L'organitzacio economica de les societats
L'organitzacio economica de les societats marivisaiz
 
Unitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmicaUnitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmicasole toribio
 
L’activitat econòmica
L’activitat econòmicaL’activitat econòmica
L’activitat econòmicaMarlluch
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmicavicentaros
 
Organització economica de les societats
Organització economica de les societatsOrganització economica de les societats
Organització economica de les societatsGemma Ajenjo Rodriguez
 
Unitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societatsUnitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societatsCristian Domínguez Bolaños
 

What's hot (19)

Sistemes econòmics. Paula Requena i Andrea Enguix
Sistemes econòmics. Paula Requena i Andrea EnguixSistemes econòmics. Paula Requena i Andrea Enguix
Sistemes econòmics. Paula Requena i Andrea Enguix
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societats
 
Organització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societatsOrganització econòmica de les societats
Organització econòmica de les societats
 
UD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societatsUD1. L'organització econòmica de les societats
UD1. L'organització econòmica de les societats
 
Lactivitateconomica
LactivitateconomicaLactivitateconomica
Lactivitateconomica
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats2. l'organització econòmica de les societats
2. l'organització econòmica de les societats
 
Sistemes econòmics. Andrea Peris
Sistemes econòmics. Andrea PerisSistemes econòmics. Andrea Peris
Sistemes econòmics. Andrea Peris
 
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATSL’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
L’ORGANITZACIÓ ECONÒMICA DE LES SOCIETATS
 
Conceptes econòmics. 3r ESO
Conceptes econòmics.  3r ESOConceptes econòmics.  3r ESO
Conceptes econòmics. 3r ESO
 
L'organitzacio economica de les societats
L'organitzacio economica de les societats L'organitzacio economica de les societats
L'organitzacio economica de les societats
 
Unitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmicaUnitat 3.1 organització econòmica
Unitat 3.1 organització econòmica
 
sistemes econòmics
sistemes econòmicssistemes econòmics
sistemes econòmics
 
5. agents econòmics.
5. agents econòmics.5. agents econòmics.
5. agents econòmics.
 
L’activitat econòmica
L’activitat econòmicaL’activitat econòmica
L’activitat econòmica
 
CONCEPTES D\'ECONOMIA
CONCEPTES D\'ECONOMIACONCEPTES D\'ECONOMIA
CONCEPTES D\'ECONOMIA
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Organització economica de les societats
Organització economica de les societatsOrganització economica de les societats
Organització economica de les societats
 
Unitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societatsUnitat 2. l'organització econòmica de les societats
Unitat 2. l'organització econòmica de les societats
 

Viewers also liked (8)

Sistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex Jambrina
Sistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex JambrinaSistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex Jambrina
Sistemes econòmics. Naomi Melo i Àlex Jambrina
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
sistemes economics-cano-sancho
sistemes economics-cano-sanchosistemes economics-cano-sancho
sistemes economics-cano-sancho
 
Economia de mercat
Economia de mercatEconomia de mercat
Economia de mercat
 
sistemes economics
sistemes economicssistemes economics
sistemes economics
 
sistemes economics anna-i-andreu
sistemes economics anna-i-andreusistemes economics anna-i-andreu
sistemes economics anna-i-andreu
 
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
Economia 1r de Batxillerat Tema 6 i 8
 
EL SECTOR PUBLICO EN UNA ECONOMÍA MIXTA
EL SECTOR PUBLICO EN UNA ECONOMÍA MIXTA EL SECTOR PUBLICO EN UNA ECONOMÍA MIXTA
EL SECTOR PUBLICO EN UNA ECONOMÍA MIXTA
 

Similar to Sistemes econòmics. Juanjo Llàcer Enguix

Similar to Sistemes econòmics. Juanjo Llàcer Enguix (20)

Sistemes ecònomics. Reyes Llinares i Rafa Salom
Sistemes ecònomics. Reyes Llinares i Rafa SalomSistemes ecònomics. Reyes Llinares i Rafa Salom
Sistemes ecònomics. Reyes Llinares i Rafa Salom
 
sistemes economics
sistemes economicssistemes economics
sistemes economics
 
Pau Fayos
Pau FayosPau Fayos
Pau Fayos
 
Sistemes Economics
Sistemes EconomicsSistemes Economics
Sistemes Economics
 
Activitatats tema 5
Activitatats tema 5Activitatats tema 5
Activitatats tema 5
 
Activitatats tema 5
Activitatats tema 5Activitatats tema 5
Activitatats tema 5
 
Sistemes econòmics. Clàudia Chorro i Danae Cebolla
Sistemes econòmics. Clàudia Chorro i Danae CebollaSistemes econòmics. Clàudia Chorro i Danae Cebolla
Sistemes econòmics. Clàudia Chorro i Danae Cebolla
 
Tema2
Tema2Tema2
Tema2
 
Sistemes Economics. Altur i Grau
Sistemes Economics. Altur  i GrauSistemes Economics. Altur  i Grau
Sistemes Economics. Altur i Grau
 
Tema 5
Tema 5Tema 5
Tema 5
 
tema 13 economia
tema 13 economiatema 13 economia
tema 13 economia
 
Tema 3
Tema 3Tema 3
Tema 3
 
05. l'activitat econòmica (1)
05. l'activitat econòmica (1)05. l'activitat econòmica (1)
05. l'activitat econòmica (1)
 
Sistemes economics.
Sistemes economics.Sistemes economics.
Sistemes economics.
 
L'activitat econòmica
L'activitat econòmicaL'activitat econòmica
L'activitat econòmica
 
Act4 segona revolució industrial
Act4 segona revolució industrialAct4 segona revolució industrial
Act4 segona revolució industrial
 
Activitats tema 5 rospau3r d
Activitats tema 5 rospau3r dActivitats tema 5 rospau3r d
Activitats tema 5 rospau3r d
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
 
Tema 5 socials
Tema 5 socialsTema 5 socials
Tema 5 socials
 

More from Institut Educació Secundària

More from Institut Educació Secundària (20)

La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021La dona en el mercat de treball. Març 2021
La dona en el mercat de treball. Març 2021
 
Vinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmicsVinyetes sistemes econòmics
Vinyetes sistemes econòmics
 
Qualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedoraQualitats persona emprenedora
Qualitats persona emprenedora
 
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep BohiguesLa inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
La inflació. Pau Benavent i Josep Bohigues
 
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de EconomíaElinor Ostrom, premio nobel de Economía
Elinor Ostrom, premio nobel de Economía
 
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel EconomíaElinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
Elinor Ostrom, primera mujer Premio Nobel Economía
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia 2009
 
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'EconomiaElinor Ostrom, primera nobel d'Economia
Elinor Ostrom, primera nobel d'Economia
 
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu ChenElinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
Elinor Ostrom. David Todolí i Ana Zu Chen
 
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'EconomiaElinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
Elinor Ostrom, la primera premi nobel d'Economia
 
Fallades de l'estat
Fallades de l'estat Fallades de l'estat
Fallades de l'estat
 
Fallades de mercat
Fallades de mercat Fallades de mercat
Fallades de mercat
 
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula EsteveApple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
Apple. Andrea Martí, Andrea Garcia i Paula Esteve
 
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla GarciaPull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
Pull&Bear. Sherezade Cuquerella i Carla Garcia
 
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam OltraProjecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
Projecte. Alejandra Alabort i Miriam Oltra
 
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria CanetBershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
Bershka. Clara Vila, Elsa Balbastre i Maria Canet
 
Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.Apple. Angela G i Clara G.
Apple. Angela G i Clara G.
 
Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.Sony.Vicent B. i Salva M.
Sony.Vicent B. i Salva M.
 
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.Mercadona. Edgar R. i Joan C.
Mercadona. Edgar R. i Joan C.
 
Starbuks Cafel. Alba O i Carla S.
Starbuks Cafel. Alba O i Carla S.Starbuks Cafel. Alba O i Carla S.
Starbuks Cafel. Alba O i Carla S.
 

Sistemes econòmics. Juanjo Llàcer Enguix

  • 1. NG UI X RE ÀC E NJ O LL JU A
  • 2. 1.Els tres problemes econòmics fonamentals: 1.1 Què produir 1.2Com produir 1.3Per a qui seran produïts o com es repartiran 2.El capitalisme o lliure mercat 2.1.1 El fundador. 2.1.2 Característiques del sistema de lliure mercat. 2.2 El comunisme o economía de planificació centralitzada. 2.2.1 El fundador. 2.2.2 Característiques de l’economía de planificació centralitzada. 2.3 L’intervencionisme o sistema d’economia mixta. 2.3.1 El fundador. 2.3.2 Característiques de l’intervencionisme o economia mixta.
  • 3. 1.Problemes econòmics fonamentals. Que produir? Quins béns i quantitats es produiran? Els desitjos són superiors als recursos, per la qual cosa hem de triar què produir i a què renunciem (cost d’oportunitat) Com produir? Com seran empleats els recursos econòmics en produir els béns i serveis. Es tracta de buscar la forma óptima de produir, tenint en compte no sols l’eficiència,t ambé factors socials i medioambientals. Per a que seràn produits o com es repartiràn? No es res fácil trobar la manera de distribuir la producció entre els membres de la societat, tenint en compte el que aporta cada un i la necessària solidaritat amb els menys afortunats.
  • 4. 2.1 El capitalisme o sistema d’economia de mercat. 2.1.1 El fundador. Adam Smith o Richard Cantillon? • Sol citar-se a Adam Smith «La riqueza de las naciones» , però va suposar un gran retrosés ja que la seua obra és confusa,dilatada i plena de contradicions internes. • Smith destaca la divisió del treball per la seua importància decisiva. Les causes que originen el gran increment de la productivitat,deriva de la divisió del treball,son l’estalvi de temps morts,el desenvolupament d’una gran habilitat per part de l’obrer i l’invenció d’un gran nombre de màquines. • Una de les coses que va conseguir Smith va ser l’enunciació de la manera en què el mercat lliure guía als seus participants per a produir el be dels consumidors per mitja de la persecució del propi interés. • Seria més just conéixer a Richard Cantillon com a fundador. • Richard Cantillon va escriure l’obra «Ensayo sobre la naturaleza del comercio en general» mig segle abans de la publicació de «La riqueza de las naciones»
  • 7. 2.1.2 Característiques del sistema del mercat lliure. • Es basa en la propietat privada dels mitjans de producció. • Tot ser humà te dret a la vida, la propietat, la llibertad i la felicitat. • Per a tindre una vida en condicions dignes, és necessari poder accedir a la propietat dels mitjans de producció i consum, i poder-los intercanviar lliure i voluntariament al mercat. • L’existència de mercats, l’oferta i la demanda, determinen els preus dels béns de consum i dels factors de producció. • El preus proporcionen informació sobre l’escasetat o l’abundància d’un bé. • Els preus generen incentius per un comportament determinat. • En una economia de mercat el consumidor és qui té la resposta a «què es produeix i en quina quantitat». • Les empreses decideixen com produir per a satisfer els gustos del consumidor. • Per últim, contestant la pregunta « per a qui es produeix» diríem que la economia produeix per a qui puga pagar el producte.
  • 9. -Bens publics. El sector privat falla en la provisió dels béns o serveis públics. -Existència de monopolis. Algunes empreses abusen de la seua posició dominant al mercat i fixen uns preus execivament alts. -Externalitats negatives. Les empreses provoquen efectes nocius sobre el medi que no assumeixen i a més hipotequen el futur de la societat. -Distribució desigual de la renta. S’accepta que el mercat és el millor mecanisme de creació de riquesa, però esta no es distribuïx equitativament entre la població. El capitalisme dóna lloc a una societat desigual, accentuant les classes socials. -Inestabilitat cíclica. L'evolució de l'economia és cíclica, alternant èpoques de creixement amb les crisis.
  • 10. 2.2 El comunisme o economia de planificació centralitzada 2.2.1 El fundador : Karlfill de pares jueus burgesos convertits al cristianisme. Karl Marx va nàixer a Prússia, Marx. (1818-1883) El primer volum de la seua obra El capital es va publicar en 1867. Karl Marx va prendre d'Adam Smith i David Ricardo la teoria del valor treball. Així, ja va expressar en els seus Manuscrits econòmics i filosòfics la idea que el treball és la font de tota riquesa i que el treballador obté només una xicoteta part d'esta riquesa. El mètode de Marx s'ha anomenat materialisme dialèctic. En ell, la relació conflictiva entre les forces productives i les relacions de producció, a través del canvi tecnològic, són la força motriu de la dinàmica social.
  • 12. 2.2.2 Característiques de la economía de planificació centralitzada. -Tots els mitjans de producció estan en mans de l’estat, no existeixen preus, ni propietat privada, ni mercats. -El poder de l’estat és absolut i aquest ho decideix tot. -L’estat pretén centralitzar i suplantar als mercats, dictant normes que milloren a la col.lectivitat. Així, la societat és més igualitaria, tots tenen les necessitats bàsiques cobertes. -Però , es dóna la imposibilitat del càlcul econòmic.
  • 13. Factors que van precipitar la caiguda de l’economia de planificació centralitzada: - Absència d'informació i errors de previsió. Els planificadors no tenen tota la informació rellevant. Al no existir preus (o al ser fixats per l'estat) , no se sap com assignar els recursos d'una forma eficient. - Les previsions tampoc són encertades. No hi ha una resposta a les necessitats dels ciutadans i la capacitat de reacció és molt escassa. - Falta d'incentius. Els preus i salaris són fixats per l'estat, les empreses no són competitives i els treballadors estan desmotivats. No hi ha cap estímul per a millorar. Com a funcionaris del sistema, els treballadors no s'esforcen per a millorar el seu treball, cobrant el mateix a finals de mes amb independència de la seua productivitat. - Excessiva burocràcia. L'aparell administratiu necessari per a controlar el sistema econòmic tendix a créixer i créixer.
  • 14. 2.3. L'intervencionisme o economia mixta 2.3.1. El fundador: John Maynard Keynes (1883-1946) -En 1936, va publicar Teoria General de l'ocupació, l'interés i els diners. -La solució per a assegurar un nivell d'activitat de plena ocupació passa per la iniciativa i el lideratge del sector públic. -Va recolzar una política fiscal enèrgica i expansiva per a aconseguir l'estabilització econòmica, «el govern ha de proporcionar les condicions de plena ocupació a través del gasto públic, el consum és l'únic objectiu de l'activitat econòmica, la seua visió sobre l'estalvi era negativa, significa un menor consum i els mercats són inestables». -El dèficit públic provocat pot finançar-se amb pujades d'impostos o deute públic, que podrien saldar-se amb creació de moneda; però el patró or, no ho permetia. Odiava el patró or, a què considerava una relíquia del passat, i defenia l'actual sistema fiduciari, en el que els diners no és convertibles en or i queda totalment en mans de l'autoritat monetària central.
  • 16. 2.3.2 Característiques de l’economia mixta.  Com diu el seu nom l´estat intervé activament en l´ordre social i econòmic.  Estableix el marc jurídic-constitucional.  Soluciona els errors del mercat: redistribueix la renda, lleis antimonopoli, politíques estabilitzadores, subministra béns públics etc.  En una economia mixta el mercat és qui respona a la pregunta « quins bens i serveis produir».  L´estat sols intervé per a garantir la provisió de bens públics, bàsics per a la societat.  «Com produir» ho decidirà la empresa , que utilitzarà tecnologies eficients per a estalviar factors productius i diners.  «Per a qui produir» la resposta és: per a aquell que puga adquirir els béns que les empreses produeixen, encara que l´estat és sabedor de la desigual distribució de la renda i dota a la societat de béns i serveis públics. En general la Unió Europea és un clar exemple de intervencionísme o economía mixta.
  • 17. • No podem posar cap exemple real de la economia de lliure mercat, donat que la intervenció de l’estat és més o menys dominant en tots els països occidentals. • Així, el pes del sector públic a Espanya supera el 40% del PIB, el 35% en EE.UU, el 50% en Alemanya o el 60% en Suècia. Gasto públic % PIB EU-27 47% Espanya 41% França 53% Suècia 53% Alemanya 44% Dades del 2008