1. HISTÒRIA 2n Batxillerat
TEMA 1: LA RESTAURACIÓ (1875 – 1931) 3ª part
Evolució econòmica i demogràfica, 1875-31
(temes 4 i 5 llibre de text)

2. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5)
1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131)
1.1 EVOLUCIÓ DE L’AGRICULTURA ESPANYOLA
(XIX)
- Sector majoritari, de baixíssima productivitat (p.98) i
- Mecanització baixa, mà d’obra barata
. Latifundisme i minifundisme
- Fracàs desamortitzacions (XIX)
- Estructura de la propietat
. 1800 11 milions (72 % població agrària, ramadera)
. 1900 18 milions (65 % població agrària, ramadera)
. 1930 24 milions (45% població agrària, ramadera)
CARACTERÍSTIQUES DE L’AGRICULTURA,
RESUM
1.- Productivitat escassa. No modernització
2.- Estructura desigual propietat
3.- Mercat local
4.- Diferències regionals
- mà d’obra jornalera
Rendiments i productivitat per hectàrea
. Mala qualitat terra i clima poc favorable
300
. Més producció menys productivitat
250
- Mercats locals = subsistència /
Falta d’un mercat integrat (lligat a la industrialització)
text pàg. 115 !!!
Alem anya
França
100
Dinam arca
Holanda
50
0
. Latifundis cereals centre i sud
. Mitjana propietat ,especialitzada al
mediterrani, de vinya, olivera, fruita seca..
Itàlia
150
- Diferenciació regional
. Mitjana propietat patata, blat moro al nord
(cas especial a Galícia)
Espanya
200
1890
1910
1930
58
55
61
Itàlia
156
161
180
Ale m anya
148
205
218
França
128
136
153
Dinam arca
140
202
270
Holanda
192
237
282
Espanya

3. DOCUMENT COMPLEMENTARI
3ª PART- TEMA 1: EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875-1931)
LA “QÜESTIÓ SOCIAL” Fonthttp://www.hispanidad.info/tema51.htm
En el primer tercio del siglo XX hay casi dos millones de jornaleros en que,
junto con los familiares a su cargo, son casi la tercera parte de la población
total. Respecto a la población activa, que era de 8'4 millones de trabajadores
productivos, son casi la cuarta parte: el 23'8% en 1931.
En 1860, había habido 2'35 millones de jornaleros, que eran casi la mitad de
la población activa, que ascendía a 4'8 millones de trabajadores productivos:
el 49%.
Luego, están los recién escapados del hambre del jornalerismo al peonaje
industrial sin cualificación con la emigración, a costa del desarraigo y de ser
víctimas de las lacras sociales urbanas
Les dificultats dels jornalers
TORNAR

4. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)
1. Pervivència d’una economia agrària
Espanya
TORNAR
POBLACIÓ ACTIVA PER SECTORS
1900
Espanya
1930
Terciari
Terciari
Secundari
Primari
Secundari
Primari
Estructura de la propietat a Espanya
(1930)
1% 4%
Grans
propietaris
Mitjans
propietaris
95%
Petits
propietaris
Rendes de la terra a Espanya (1930)
32%
43%
25%
Grans
propietaris
Mitjans
propietaris
Petits
propietaris

5. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i 5)
1. Pervivència d’una economia agrària (p. 98-99/130-131)
1.2 LA CRISI DE FINALS DE SEGLE XIX
. Crisi 1880-1910 / Destaquen els efectes de...
. Revolució transports ...
Importacions cerealístiques massives (EUA, Rússia..)
Enfonsament de preus
. Fil.loxera i conflicte rabassaire
Un paràsit que mata ceps / Catalunya 1879
Substitució per ceps americans
Conflicte rabassaire: una autèntica divisió social / Intent dels propietaris
d’imposar contractes més breus / Sindicat agrari: Unió Rabassaires (1893)
1.3 TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA CATALANA
. Algunes diferències respecte de la resta d’Espanya
. Mitjana propietat i règim d’emfiteusi
. Creixent especialització al litoral (vinya, fruita seca): exportació
. Millores tècniques: eines, adobs, noves rotacions, extensió regadiu..
. Petit mercat interior.. Intercanvi ciutat-camp / Acumulació relativa de capital
. Cooperativisme, inicis XX

6. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)
2. Les limitacions de la industrialització
(p.100,101/104,105/132,133)
INTRODUCCIÓ: RAONS QUE EXPLIQUEN EL RETARD INDUSTRIAL ESPANYOL
1. Manca de revolució agrícola
3. Altres
. Desestabilització política
. Retard demogràfic
. Posició geogràfica (export/import)
. Decisions foment ferrocarril (
Llei Ferrocarrils, 1855)
CAPITALS
Agricultura i
mercat no
integrats (p.115)
Propietat mal
repartida
Nivells
subsistència
Baixes
productivitats
No genera
suficients
per
INVERTIR EN
ACTIVITATS
INDUSTRIALS
. Absència “esperit capitalista”
2. El capital dóna més rendibilitat si...
. Decisions explotació minera (Llei
de Bases Generals per la Mineria,
1868).
Especulació financera
. Infradotació matèries primeres i
fonts energia
Invertir en terres
Invertir en deute públic
Desincentiva
Especulació
immobiliària
CATALUNYA/Àrees amb una petita classe mitjana de pagesos propietaris i/o arrendataris emfiteutes,
acumulació petits capitals familiars, retorn capitals americans des del 1825-30 Es va ACUMULAR CAPITAL
per...

7. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)
2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133)
2.1 LA INDÚSTRIA TEXTIL CATALANA (p. 100-101)
Limitacions pròpies…
Manca fonts energia i matèries primeres / limitacions mercat / escassos capitals /
deficiències xarxa comunicacions / escàs sistema financer propi
a) 1ª Etapa: Els inicis / Catalunya, pionera / 1830-60
.- Sector textil cotó
.- Major disponiblitat de capitals (repatriació capitals de les colònies, modernització camp
aporta primers capitals, antics artesans que acumulen capital)
.- Incorporació tècniques i maquinària angleses (màquina vapor, importació carbó anglès i
asturià, progressiva mecanització de filatura i tissatge)
.- Els “vapors industrials” (Maresme, Barcelonès, Garraf..Ex: Vapor Vell i Nou,
Bonaplata..)
b) 2ª Etapa: 1860- finals XIX
.- Guerra Secessió EUA.. “fam del cotó”.. Industrialització de la llana (Sabadell, Terrassa..)
.- 1869.. Invent: turbina… energia hidràulica ..Les “colònies industrials” (i 2)
.- Mecanització paper, suro, aiguardent… aparició química, metal.lúrgia..
Necessitava del PROTECCIONISME ARANZELARI per falta de COMPETITIVITAT
COLÒNIES INDUSTRIALS. AMPLIACIÓ / Dos mètodes d’investigació històrica: l’arqueologia http://goo.gl/Q71sF i la història oral http://goo.gl/Esrxj

8. TORNAR
La revolució agrícola és precedent i causa de la revolució industrial.
•L’augment sostingut de producció i productivitat agràries contribueixen en tres
maneres a la industrialització:
•1.creen excedent per alimentar les ciutats,
•2.creen excedent de població i promouen l’èxode rural; la mà d’obra
necessària per la indústria,
•3.la població rural i urbana consumeixen productes industrials.
•A més, l’agricultura productiva permet acumular capitals (provinents de les
vendes interiors o de les exportacions).
•L’agricultura espanyola no va dur a terme satisfactòriament aquestes funcions.
•
Tortella, G.

9. Les colònies industrials
TORNAR
Ús de l’aigua com a font d’energia
cal
Per al funcionament
de la roda hidràulica i la turbina
Salts d’aigua aïllats dels nuclis urbans
cal
Construcció d’habitatges i serveis bàsics
A partir de 1860, expansió de les colònies Ter i Llobregat
A causa de
Manca de carbó català
Abundant mà d’obra
Obres d’infraestructura barates
Legislació sobre aigües adequada
Els espais d’una colònia
Espais productius (fàbrica, tallers, magatzems, oficines, canals i resclosa)
Espais de residència i serveis (habitatges, botigues, cafè, casino, fonda,
teatre, cinema, escoles, horts, galliners...)
Espai de domini (Casa propietari, església...)

10. TORNAR

11. TORNAR

12. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)
2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135)
. Centres de producció / MAPA PÀG 117!!!
2.2 i 2.3 SIDEROMETAL.LÚRGIA i MINERIA (p. 104 i 105)
. Siderúrgia: Des de 1830 increment demanda ferro /
escasssetat de ferro i de carbó de qualitat
. Zones desenvolupament siderúrgic (Màlaga, Astúries,
Biscaia)
. Elevats costos elaboració, necessitat ajuts estatals i
proteccionisme
. Finals XIX: metal.lúrgia al P. Basc (acer), construcció
naval (Biscaia, Ferrol, Cat) i ferroviària (Cat).
2.4 SEGONA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL i el paper de la
BANCA (p. 132 , 133 i 135)
. Finals XIX i Inicis XX
. Electricitat (facilitats d’ús i
trasllat) i noves indústries :
química, alimentària,
paperera, elèctrica,
mecànica, siderúgica
. Industria, Madrid
. Una banca oligopòlica
. Mineria
. Escassa importància mineria fins 1868 / efectes pobres a
l’economia
. Llei de bases generals per la mineria (1868).
Liberalització del sector = concessions per fer front al deute
. major poder financer
Madrid/P. Basc
* Assoliment tardà d’un
mercat integrat consolidat

13. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931) (T4 i T5)
2. Limitacions de la industrialització (p. 100,101/104,105/132,133 i 135)
2.5 PROTECCIONISME i LLIURECANVISME
. Conceptes
. Espanya: escàs mercat interior / cal exportar (2ª meitat XIX) / El proteccionisme català
. Diferències interessos fins anys ‘90: terratinents vs industrials (lliurecanvisme vs. proteccionisme)
. Les polítiques aranzelàries segons governs i dinàmica europea
- Proteccionisme fins 1869 (Aranzel Figuerola) i lliurecanvisme 1869-91
- L’aranzel proteccionista de 1891 / Demanat per tots els productors
- XX: els aranzels més alts d’Europa .. Pèrdua competitivitat

14. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)
3. Els transports: el ferrocarril (P. 102, 103 i 134)
3.1 CONSTRUCCIÓ XARXA FERROVIÀRIA
3.2 CARACTERÍSTIQUES i CONSEQÜÈNCIES
Ferrocarril: clau per constituir un mercat integrat / S’aconsegueix parcialment
Inicis 1848 (BCN-Mataró). El problema de l’amplada de via i l’orografia
Llei de ferrocarrils 1855 ...... Intensa construcció
creació S.A
subvencions estatals que garantien beneficis mínims
facilitat per importacions siderúrgiques estrangeres
precipitació en la construcció. Objectiu: construir i cobrar
tramat radial / desatenció perifèria / problema amplada via !
Expectatives d’inversió frustrades: crisi 1866 / Retorn a la construcció entre 1876 i 1885

15. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)
4. Evolució demogràfica (P. 96, 97, 126, 127, 128 i 129)
HO TREBALLEU
VOSALTRES!!
ASPECTES A TENIR EN COMPTE . Comparativa ESPANYA
-CATALUNYA
. Evolució règim demogràfic al segle XIX i inicis XX (p. 96, 97, 126)
. Distribució població (p. 96, 97 i 126)
. Sectors econòmics (p 96, 97)
. Moviment migratori camp – ciutat (p. 96, 97, 127)
. Migracions exteriors ( 96 i 126)
. Les ciutats (p 128 i 129)
* Observar les diferències entre Catalunya i la resta d’Espanya pel que fa a
les dinàmiques de migració.

16. EVOLUCIÓ ECONÒMICA i DEMOGRÀFICA (1875 - 1931)
5.- Noves classes socials ( p. 97, 131, 136 i 137)
HO TREBALLEU
VOSALTRES!!
OBSERVAR L’ EVOLUCIÓ D’UNA SOCIETAT TRADICIONAL a una
SOCIETAT de MASSES
. Els grups socials a l’ Espanya del XIX (p. 97)
. Els grups socials a l’Espanya de principis del XX (p. 136)
. La vida al camp (p. 131)
. La vida a la ciutat (p. 137)
* Tenir en compte la pervivència en amplíssims sectors de la població de
valors col.lectius, culturals i religiosos tradicionals

18. Pàg. 116

19. TORNAR

20. Pàg. 117
TORNAR