1. ECONOMIA I SOCIETAT (1833-1930) 2 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA (CREIXEMENT DEMOGRÀFIC) 1 REVOLUCIÓ AGRÀRIA (DESENVOLUPAMENT AGRARI) 3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (INDUSTRIALITZACIÓ) 4 REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS (FERROCARRIL) 5 MOVIMENT OBRER
2. REVOLUCIÓ AGRÀRIA a través de - abolició del règim senyorial REFORMA - desamortització eclesiàstica (mans mortes, 1836 ) i AGRÀRIA desamortització civil (bens comunals i bens arrels dels ajuntaments, 1855 ) - desvinculació dels mayorazgos - la terra es converteix en propietat privada : es pot comprar i vendre al mercat -l´agricultura de subsistència dóna pas a l´agricultura de mercat capitalista - concentració de la terra en uns pocs terratinents; els camperols no poden comprar terres per falta de diners - lleugera modernització de l´agricultura: augment de la producció i diversificació (interior/perifèria) -limitacions: baixa productivitat , a causa de l´escasa mecanització i ús d´adobs químics, que impossibilita l´alliberament de mà d´obra cap a la indústria (campe- rols= 2/3 parts de la població activa espanyola) permet -la revolució agrària possibilita la revolució demogràfica : l´augment de la producció agrícola possibilita l´augment de la població espanyola -l´alta concentració de mà d´obra a l´agricultura frenà la industrialització espanyola (escasa demanda i mà d´obra disponible) - l´agricultura espanyola es troba atrasada en relació al nord d´Europa conseqüències 1
3.
4. LA REVOLUCIÓ AGRÀRIA VA PERMETRE ALS ESPANYOLS DISPOSAR DE MÉS ALIMENTS, SOBRE TOT, CEREALS, LA BASE DE LA SEUA DIETA
5.
6. PRODUCTIVITAT DEL BLAT A EUROPA A FINALS DEL SEGLE XIX EVOLUCIÓ DE LA MA D´OBRA AGRÍCOLA (1800-1900) EXPORTACIÓ DE VI (MILLONS DE LITRES) I BODEGA A JEREZ
7. 2 REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA -millora de la dieta alimentària gràcies als avanços agrícoles (+ aliments disponibles) -millora de les condicions higièniques i sanitàries (teixits de cotó, sabó, …) -avanços en medicina (vacunes,…) -creació d´ infraestructures urbanes (potabilització d´aigües, clavegueram,…) a través de permet - creixement moderat de la població , menor que al nord d´Europa a causa de la baixa productivitat agrícola - inici de la transició demogràfica , però més lenta que al nord d´Europa (majors taxes de mortalitat i natalitat) - augment del procés d´urbanització , però també de forma més lenta que al nord d´Europa (es manté prou població al món rural) conseqüències -la revolució demogràfica possibilita la revolució industrial i la revolució dels transports , a l´augmentar la demanda de productes i l´oferta de mà d´obra
12. 3 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL a través de - indústria tèxtil cotonera catalana - indústria siderúrgica andalusa, asturiana i basca - indústria minera (carbó, ferro, coure, plom,…) - altres indústries (agroalimentària, paperera, química, naval,..) permet -lleuger desenvolupament de l´ economia moderna capitalista - industrialització dèbil i lenta : Espanya està endarrerida en comparació al nord d´Europa limitacions - escassa demanda interior : baix poder adquisitiu de la població espanyola - escassetat de font d´energia : falta de cursos d´aigua i baixa qualitat del carbó mineral (baix poder calorífic). Es fa necessari importar energia (carbó anglés) - baixa competitivitat (preus alts dels productes espanyols) a causa dels alts costos de producció (ex. importació de carbó anglés), de manera que no es pot competir al mercat exterior i la indústria espanyola es centra al mercat interior - necessitat de mesures proteccionistes per part de l´Estat - dèficit de la Hisenda pública : l´Estat no pot finançar la industrialització - inestabilitat política : guerres civils (carlines) - posició excèntrica d´Espanya : allunyada del cor industrial europeu
30. 4 REVOLUCIÓ DELS TRANSPORTS a través de permet - desenvolupament del ferrocarril ( Llei General de Ferrocarrils, 1855) - articulació d´un mercat interior o nacional : transport de forma ràpida i barata de gran quantitat de mercaderies (cereals, teixits) i persones limitacions - estructura radial de la xarxa ferroviària , que primava la importància de Madrid en perjudici dels centres econòmics perifèrics (País Basc, Catalunya, València,…) - diferent ample de via front a l´europeu (1,67m front a 1,44m), la qual cosa dificultava els intercanvis amb l´exterior - predomini de la inversió estrangera (francesa, anglesa) front a l´espanyola - importació massiva de material ferroviari anglés i francés per part del capital estranger que finançà el ferrocarril espanyol, gràcies a la llibertat aranzelària de què va gaudir (no pagaven impostos); esta mesura impossibilità l´impuls de la indústria siderúrgica nacional - la concentració de la inversió estrangera i nacional a la construcció del ferrocarril va descapitalitzar la indústria espanyola
