Una presentació sobre la industrialització espanyola del s. XIX

1. L
A
R
E
V
O
L
U
C
I
Ó
I
N
D
U
S
T
R
I
A
L

2. REVOLUCIÓ INDUSTRIAL: conjunt de
transformacions tecnològiques i econòmiques de
caràcter gradual i que impliquen canvis quantitatius i
qualitatius d’extraordinària importància que
transformen l’organització de la societat, la qual rep el
nom de capitalista.

3. TRANSFORMACIONS
POLÍTIQUES
L’APARICIÓ DELS
ESTATS LIBERALS
TRANSFORMACIONS
ECONÒMIQUES
INDUSTRIALITZACIÓ I
CAPITALISME
TRANSFORMACIONS
SOCIALS
HEGEMONIA
BURGESA
PROLETARITZACIÓ I
MOVIMENT OBRER
LES TRANSFORMACIONS DEL SEGLE XIX

4. CANVIS QUANTITATIUS CANVIS QUALITATIUS
CREIXEMENT ECONÒMIC I
AUGMENT DE LA
PRODUCCIÓ
FACTORY SYSTEM:
MECANITZACIÓ I
PROLETARITZACIÓ

5. UNA CATEGORITZACIÓ ?
País pioner:Anglaterra
“first comers”: Bèlgica, França,
Alemanya
Perifèrics o “last comers”:
País Basc, Piemont, Catalunya,
Moravia, Bohèmia, Urals...

6. “Pot concloure's que la Revolució Industrial Anglesa no va tenir un paral·lel concret entre els
països continentals. En cap altra part va assumir el procés d'industrialització el mateix caràcter
autònom o orgànic; en cap altra part va ser tan complet —com fenomen nacional— ni va tenir
tant èxit a l'hora de canviar tota l'estructura social. És més, en el context europeu aquest terme
tendeix a adoptar un significat distint. Amb ell es cobreix tot el procés amb el qual es creen les
condicions socials i legals per al ple desenvolupament del capitalisme enfront de la resistència
dels beneficiaris de l'antic ordre agrari i industrial, procés que a Anglaterra havia començat un
segle o més abans de la industrialització. Fins i tot en els casos que, com a Alemanya, es va
produir un creixement molt ràpid de la indústria —de tal manera que el que a Anglaterra havia
durat un segle aproximadament es va condensar allí en un parell de dècades—, l'impacte ple de
la transició va estar restringit a certes regions i, a pesar de tota la seua rapidesa, va ser menys
complet. El pes substancial del sector agrari, les supervivències preindustrials en la societat i la
persistència de regions endarrerides donen testimoniatge d'això. Durant el segle XIX la
industrialització europea va tendir a ser un fenomen principalment regional i la transformació de
les economies globals com unitat va seguir sent menys completa que a Anglaterra. Fins i tot
Bèlgica, el més menut dels països industrials, tenia la seua regió agrària endarrerida. Alemanya,
l'èxit industrial excel·lent entre les grans potències, va seguir mantenint un gran sector agrícola i
algunes de les característiques d'una economia dual. Encara que també a França s'havien assegut
les bases d'una economia moderna entre els anys de 1880 i 1914, la transformació va ser encara
menys completa. En Rússia, els prometedors interregnes de ràpid creixement industrial tendien a
la intensificació de les tensions i debilitats internes, a causa de la influència coercitiva de les velles
estructures heretades. Itàlia arrastrava el handicap de la falta de recursos naturals i del fracàs
del capitalisme per portar a terme una transformació completa del sector agrari i disminuir el
seu pes en l'economia o de resoldre la qüestió sud. En totes les altres parts, la industrialització va
ser simplement un fenomen regional, i la creació d'economies nacionals modernes, encara que
estava en curs, distava molt de ser completa. En cert sentit, doncs, el que cap destacar al parlar
del continent, és l'inacabat i la dispersió geogràfica de la seua transformació industrial, si la hi
compara amb Anglaterra. Per comparança amb la resta del món, no obstant això, Europa va ser
l'àrea per excel·lència del capitalisme avançat.“
KEMP, T., La revolución industrial en la Europa del siglo XIX

7. LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
 PAÍS PIONER:Anglaterra
 Model anglès o manchesterià: cotó – ferro – carbó
 LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ:
◦ Desenvolupament agrari
◦ Revolució demogràfica
◦ La indústria moderna (factory system):
 Leading - sectors
 Mecanització
 Recursos
◦ El ferrocarril i els seus efectes
◦ Marc polític - legal

8. LES BASES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ
1. Transformacions agràries o revolució agrícola:
• Canvis en el règim de propietat
• Canvis en el règim d’explotació
 Permet:
• Mà d’obra
• Aliments
• Capitals
• Mercat interior
2. Revolució demogràfica:
• Augment de la població per disminució de la mortalitat
• Proletariat industrial i / o emigració
3. Recursos naturals: primeres matèries i fonts d’energia:
• Cotó
• Ferro
• Carbó
4. El ferrocarril: sector econòmic “revolucionari”. Efectes
d’arrossegament
5. Marc legal i polític

9. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
1. ¿Fracàs de la revolució industrial a Espanya?
a. Si..., si apliquem el model manchesterià i segons les teories
historiogràfiques dels anys 60 i 70.
b. No..., amb els nous enfocaments a partir de la dècada dels 70:
 Regionalització de la industrialització (Pollard)
 Cas anglès ¿model o exemple a seguir? (Habbakuk)
 Mecanització i proletarització: factory system
2. Peculiaritats
a. Problemes estructurals de partida
b. Dificultats afegides
c. Dos focus o pols: Catalunya i País Basc
3. Retard?

10. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Problemes de partida
 POLÍTICS:
◦ Guerres interiors i exteriors
 SOCIALS:
◦ Escàs i lent creixement demogràfic
 ECONÒMICS:
◦ Mercat interior poc desenvolupat
◦ Agricultura tradicional

11. LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Dificultats afegides
 Manca de fonts d’energia (carbó asturià)
 Retard en la construcció del ferrocarril
 Excés proteccionista
 Fracàs:
◦ Desamortització agrària
◦ Desamortització del subsòl
Industrialització sectorial
 Indústria tèxtil
 Siderúrgia al País Basc

12. Els condicionants geogràfics
Recursos naturals: escassos i dispersos
Lent creixement demogràfic
Pèrdua de les colònies americanes
Falta de capitals i dependència de l’exterior
Burgesia rendista i terratinent
Marc polític
LES PRINCIPALS CAUSES DEL RETARD INDUSTRIAL

13. LES ETAPES
1. FINS 1834. Fre al desenvolupament del set-cents:
• Interrupció del comerç amb Amèrica
• Disminució de la producció agrària
• Guerres
• Inestabilitat política
2. 1834 – 1874
• Debat lliurecanvisme – proteccionisme
• Take – off indústria cotonera catalana
• Llei general de ferrocarril, 1855
3. 1874 – 1914
• Explotació minera
• Take – off siderúrgia biscaina

14. LESTRANSFORMACIONS AGRÀRIES
 FACTORS POSITIUS
◦ Canvis d’estatut jurídic del sòl:
 Desamortització
 Desvinculació
 Abolició de les senyories
◦ Sector modern exportador
 Vi
 Olivera
 Taronja
◦ Proteccionisme comercial
 FACTORS NEGATIUS
◦ Estancament tecnològic
◦ Estructura de propietat
 Minifundisme
 Latifundisme
◦ Sector agrícola de
subsistència

15. LESTRANSFORMACIONS AGRÀRIES
 Història contemporània:“la qüestió agrària”
 1960
 Entrebanc per a la modernització de l’economia espanyola:
◦ Mercat nacional
◦ Classe social hegemònica rendista
◦ Ni model anglés, ni model francés
 Moviment camperol

16. LA INDÚSTRIA MODERNA
 INDÚSTRIA COTONERA CATALANA: exemple de moderna
indústria tèxtil per:
◦ Producció per al mercat
◦ Organització fabril del treball
◦ Introducció de la màquina de vapor (1833)
◦ Presència d’una burgesia industrial
 Els orígens o les causes:
◦ Tradició artesanal anterior (a 1770): llana
◦ Tradició artesanal anterior: indianes
◦ Tradició comercial anterior: aiguardent, sucre, esclaus
◦ Importància del mercat: teoria exògena o colonial i teoria endògena
 Take –off: 1830 - 1860

18. LA INDÚSTRIA MODERNA. LATECNOLOGIA
 Dos procesos en el tèxtil: filatura i teixit
 Màquines de filar:
◦ Jenny (1764, Hargreaves) manual
◦ Water frame (1769,Arkwright) força hidràulica o animal
◦ Mule jenny (1781, Crompton) màquina de vapor
 L’adopció de la tecnologia britànica:
◦ Abans de 1842: tecnologia manual:
 Desenvolupament protoindustrial
 Predomini de jennies
◦ Després de 1842: tecnologia mecànica:
 1842: 289 CV de vapor
 1845: 1849 CV de vapor
 1850: 2140 CV de vapor

19. TRETS GENERALS:
1. “Segon” leading – sector
2. Importància estratègica
3. Efectes d’arrossegament
CARACTERÌSTIQUES BÀSIQUES:
1. Localització geogràfica més important a Biscaia
2. Indústria “puntera”
3. Principal problema: proveïment de carbó de qualitat
LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA

20. TRES FOCUS:
1. ANDALUSIA. 1826 – 1856. Ferro de Ojén i carbó vegetal
2. ASTÚRIES. 1864 – 1879. Carbó de baixa qualitat
3. PAÍS BASC. Ferro i coc gal·lés. Eix Bilbao – Cardiff.
1902: Alts Forns de Biscaia.
L’EVOLUCIÓ GEOGRÀFICA DE LA PRODUCCIÓ SIDERÚRGICA

24. EL FERROCARRIL
 1825, Stockton – Darlington
 1830, Liverpool – Manchester
 1848, Barcelona – Mataró
1. SISTEMA DETRANSPORT REVOLUCIONARI
2. MERCAT INTERIOR
3. EFECTE D’ARROSSEGAMENT SOBRE LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA
4. ÍDEM SOBRE EL SECTOR FINANCER
5. DEMANDA DE MÀ D’OBRA

25. EL FERROCARRIL
 ETAPA ECONÒMICA: 1854 – 1868:
◦ ELS PRINCIPIS:
 OBERTURA A L’EXTERIOR
 INVERSIONS ESTRANGERES, centrades en el ferrocarril (diners,
teconologia i manufactures)
 ORDENAMENT FINANCER
◦ ELS ELEMENTS:
 EL FERROCARRIL, Llei general de ferrocarrils, 1855
 LLEIS BANCÀRIES de 1856
 “DESARMAMENT” ARANZELARI
 LA XARXA FERROVIÀRIA: ETAPES
1. 1856 – 1865
2. 1876 – 1885

26. ESTRUCTURA POBLACIÓ ESPANYOLA 1860
SECTOR PRIMARI
SECTOR SECUNDARI
SECTOR TERCIARI

27. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ CATALUNYA 1860
SECTOR PRIMARI
SECTOR SECUNDARI
SECTOR TERCIARI

28. ESTRUCTURA DE LA POBLACIÓ ESPANYOLA 1877
SECTOR PRIMARI
SECTOR SECUNDARI
SECTOR TERCIARI