1. Activitat 3_Disseny tecnopedagògic de programes educatius
Consultor: Joan Ribera Díaz
La introducció de les TIC en la docència presencial en una
institució d'educació superior
Francesca Campana
2. Situació inicial
La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona al any 1999 decideix
començar a incorporar en el proces de docència i aprenentatge
l'us de les Tics.
El lideratge d'aquest proces s'encarrega a l'Institut de Ciències
de l'Educació mitjançant la creació del Campus Virtual. Fins a
l'any 1998 l'ICE s'ha ocupat bàsicament de la formació continua
del professorat no universitari i ha organitzat alguna activitat
formativa per al personal docent universitari. Aquestes
formacions van ser presencials i no es plantejaven amb l'us de
tics.
El ICE compta amb 6 persones a la seva plantilla: 3
administratives i tres persones que compaginen la feina en el
ICE amb altres feines a l'àmbit universitari.
3. Estratègies institucional: la aposta estratègica
En primer lloc és important que l'us de les tics, ja no només com
suport a la docència, si no com línia de treball de la universitat
per a poder arribar a una oferta virtual de cursos sigui una
aposta institucional.
Això significa que s'ha d'incloure al plan estratègic de la Rovira i
Virgili i a les veus pressupostaries del ateneu.
En segon lloc és bàsic el recolzament institucional per par del
rectorat i la direcció, que ha d'identificar clarament l'us de les tics
com prioritari i bàsic per al desenvolupament innovador
universitari.
5. Estratègies institucional: Model de disseny institucional
Triar un model de disseny institucional per a la organitzar el
proces de passatge al virtual, com per exemple el model ADDIE,
model dinàmic i flexible que permet l'anàlisi, el disseny, el
desenvolupament, la implementació i l'avaluació de materials i
activitats d'aprenentatge.
Aquest model es un procés de disseny institucional interactiu, on
els resultats de l'avaluació formativa de cada fase poden conduir
al dissenyador institucional de retorn a qualsevol de les fases
prèvies. El producte final d'una fase és el producte d'inici de la
següent fase.
6. Estratègies institucional: l'avaluació i seguiment
El seguiment de les accions posades en marxa i l'avaluació dels
resultats permet confirmar les estratègies escollides o efectuar
canvis per a una millora constant de la qualitat dels productes
que s'ofreixen.
L'elaboració d'indicadors de qualitat es pot fer a partir dels
següents criteris (Sangrà, 2001):
Criteris respecte a l'oferta formativa.
Criteris en quant a la organització i la tecnologia
Criteris en quant als materials
Criteris en quant a la docència
Criteris en quant a la creació de coneixement
7. Estratègies organitzatives: re-configuració del servei de suport
Donada la fusió de dos serveis ja existents en un, és molt
important dissenyar l'organització del nou servei, considerant:
la redefinició de llocs de treball i les carregues de treball que
hi van associades
necessitat d'un equip multidisciplinari que pugui assolir els
nous objectius plantejats
necessitat d'un lideratge fort que pugui coordinar el projecte,
motivar el equip i avaluar resultats i avenços
feina en coordinació entre tres serveis
8. Estratègies organitzatives: pla de formació
Per a que l'equip de treball sigui efectiu s'ha de analitzar el perfil
de les persones que hi treballen i veure d'elaborar un plan
formatiu coherent amb capacitats prèvies i nous objectius del
servei, un pla de formació capaç d'omplir les llacunes en el
àmbit de la tecnologia i pedagogia amb l'us de tics.
El pla de formació ha de tenir en compte la multidisciplinarietat
del equip i la dimensió de la innovació, per a la que es vol
apostar.
El pla de formació ha de tenir la perspectiva de la formació
continuada i ser una estratègia a llarg termini.
9. Estratègies organitzatives: pla de sensibilització
El personal ha de ser acompanyat en aquest proces de canvi per a
que sigui motivat.
Per a fer això es aconsellable que pugui participar el el proces de
canvi, que es pugui assabentar de cada passa del proces, que
pugui rebre tota la informació i les comunicacions sobre els canvis i
que tingui espai per a la presa de decisions. [Shirky C. (2005).
Institutions vs. collaboration (arxiu de vídeo)].
A la practica:
Tallers de motivació i innovació.
Plenari per a compartir el pla de reestructuració i afegir propostes i
millores proposades pels treballadors.
Elaboració participativa de les necessitats formatives.
Eines col·laboratives (fòrums, blocs, wiki...) per compartir
informació i impressions sobre el procés de reestructuració.
11. Estratègies pedagògiques: cap a un alumnat autònom
Seguint la perspectiva constructivista i fins i tot connectivista
l'oferta formativa virtual ha de estar orientada a l'alumnat, que
adquireixi un paper actiu al llarg del procés d'ensenyament -
aprenentatge, ja que és ell el protagonista de tot aquest procés.
Se li atorga un grau elevat de responsabilitat a l'hora de
construir el seu propi coneixement.
Es requereix la intervenció d'un docent capaç d'activar el
mecanismes de construcció i oferir suport i ajuda al llarg de tot el
procés. Es considera rellevant la motivació i l'estimulació
permanent del docent cap a l'alumne. Els estudiants han de tenir
l'oportunitat de confrontar les idees prèvies amb la realitat,
posant-les a prova per tal de comprovar la seva validesa i així
superar el conflicte cognitiu.
12. Estratègies pedagògiques: trencar les resistències al canvi
• Explicació dels fonament teòric i psicopedagògic de l’ús de les
tecnologies i sense la imposició el nou model
• Creació de plans de formació i sensibilització específics per
al professorat per a la interiorització e incorporació de noves
practiques educatives amb l’aplicació de tics
• Valorització de les experiències i capacitats del professorat.
• Activació d’espai decisionals participatius sobre el procés d’us
de les tics
• Generació d’una cultura critica educativa orientada a la
transformació de les practiques educatives
13. Estratègies pedagògiques: cap a un professorat capacitat
• Planificació d’una formació de caràcter pràctic a
partir de situacions reals del dia a dia a l’aula
• Adequació del desenvolupament del procés als
temps d’interiorització del personal docent
• Foment del treball en xarxa e intercanvis
d’experiències
• Acompanyament individualitzat
• Foment de la reflexió sobre la ética de les
tecnologies i sobre un seu us responsable, inclusivo i
equitativo
14. Estratègies tecnològiques: investigació, desenvolupament
e innovació
Els processos de recerca, desenvolupament i innovació interns
a la universitat faciliten la creació de coneixements i el
desenvolupament de tecnologies apropiades a la realitat i les
necessitats del professorat, de les possibilitats de les
infraestructures.
A més a més, treballar de manera cooperativa amb altre centres
universitaris, en temes de R+D+I és una estrategia que pot
aportar molt a l’hora de dissenyar una oferta formativa semi-
presencial o virtual.
Vincles amb altres ateneus faciliten:
•el intercanvi de bones practiques,
•estalvis de recursos: temps, diners, energies...
•la possibilitat de desenvolupar projectes interuniversitaris
