2. KIM MANRESA
Joaquim Manresa Mirabet
(Barcelona, 1961), conegut com a Kim Manresa, ha
utilitzat la fotografia com a eina per a la denúncia
social. Ha guanyat nombrosos premis.
Ha publicat més de 30 llibres.
En conjunt, les seves obres han estat publicades
en al menys nou llengües (català, castellà,
eusquera, portuguès, francès, anglès, àrab, turc i
coreà).
Des de 1985 treballa a La Vanguardia. Actualment
és considerat com un dels millors fotògrafs
europeus.
3. Carlos Ernesto García
Comissari de l’exposició. Escriptor i periodista
salvadorenc
«La mirada del Kim té molt a veure amb
l’acompanyament i, per tant, amb la solidaritat. D’aquí la
universalitat del seu missatge. Si us fixeu bé en el que
aquella mirada vol dir, en el que aquelles mans sobre els
quaderns desitgen transmetre, haureu
descobert que el món és una espècie de calidoscopi al
qual caldrà donar petites voltes per trobar formes noves,
belles i, sobre totes les coses, humanes».
4. Què hem vist?
Nens/es desnodrits.
Que no tenen llibres per tots/es, i a vegades se’ls han d’imaginar
Mirades perdudes.
Escoles destruïdes per la guerra.
Nens/es jugant sobre armes, tancs...
Uns nens orfes que eren amics. Eren orfes perquè els pares s’havien
matat a la guerra, entre ells, per tenir pensaments i ideologies diferents.
Classes amb molts alumnes.
En alguns casos, nens i nenes separats.
Escoles al costat d’abocadors.
5. No tenien un edifici per la seva escola, era a fora el carrer, amb una
caravana...
Nens/es que compartien.
Aprofiten qualsevol espai per poder aprendre, una paret d’una casa.
Infants que només hi són de pas, per tant els docents només els
expliques coses bàsiques, d’higiene, alimentació...
Nens i nenes que han de recorre molts quilòmetres per arribar a l’escola.
Famílies on només hi pot anar un fill/a a l’escola.
Alumnes seleccionats per aprendre.
Nens tristos i amb gana, que no tenen força per fer res.
Els hi oferien un got de llet al dia, per alguns l’únic àpat.
6. Anècdota que ens ha sorprès!
En Kim Manresa ofereix a una nena la càmera de fer fotos, la
nena li diu que no que ella prefereix un llibre. Aquest l’ajudarà
a formar-se i aprendre perquè en un futur pugui tenir una
bona feina i pugui comprar-se una bona càmera per tirar
fotos.
Importància de l'educació i aprenentatge.
7. Què hem après?
La nostra realitat és molt diferent que en altres països.
Som molt afortunats de l’escola que tenim.
Hem de valorar més allò que tenim, veure les possibilitats que en podem
treure.
Compartir amb els companys/es.
Una noia que va guanyar el Premi Nobel, va construir una biblioteca
perquè es formessin.
Encara que pensem diferent podem ser amics, no cal arribar a extrems
com la mort.
8. Hi ha nens/es que han de recorre molts quilòmetres per anar a l’escola,
ells els fan per poder aprendre, nosaltres hem de valorar que hi podem
anar tots i que a més no tenim massa tros per arribar-hi.
Nosaltres tenim la possibilitat d’anar a l’escola, nens i nens junts, allà, en
algunes ocasions van separats.
Alguns d’ells només menjaven/ bevien un got de llet a l’escola, el seu
principal àpat, en canvi nosaltres tenim 5 àpats a taula i a vegades
deixem coses al plat, hem de valorar tot el menjar.
9. Analitzem imatges
Què hi veus? En aquesta imatge hi veig dos
nens i dos nenes, vestides van descalços. Hi
ha un banc. Hi ha una pissarra enganxada a
una paret. A la paret hi ha una finestra.
Sembla que hi hagi un carrer estret al costat.
Què fan? Una nena està escrivint o dibuixant
alguna cosa a la pissarra. Els nens que estan
asseguts escolten i un mira endarrere.
On creus que passa? Crec que és a l’Àfrica.
Sembla un lloc pobre.
