Successfully reported this slideshow.
We use your LinkedIn profile and activity data to personalize ads and to show you more relevant ads. You can change your ad preferences anytime.

Jornades filòsofiques

90 views

Published on

Presentació de la Conferència realitzada el 20 de septembre de 2016 a l'Art Sant Mònica en el marc de les VII Jornades Filosòfiques.

Published in: Science
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

Jornades filòsofiques

  1. 1. Sense passar-se de la ratlla. La normalització dels consums de drogues David Pere Martínez Oró
  2. 2. Els consums de drogues de les societats tradicionals
  3. 3. Controls i sancions sobre les substàncies abans del prohibicionisme
  4. 4. L’adveniment del prohibicionisme
  5. 5. Els consums contraculturals
  6. 6. 6 «Crisi de la heroïna»
  7. 7. La irrupció de la normalització La normalització constitueix el marcador de canvi respecte els consums compulsius de heroïna. És un procés sòcio-històric caracteritzat per un augment de la tolerància cap a certs consums que ha provocat l’assentament sòcio-cultural de determinats usos fins el moment estigmatitzats. La normalització permet la percepció social d’altres drogues i foragita el monstre de «la Droga».
  8. 8. Discurs de la normalització El discurs de la normalització supera la mirada dicotòmica i alarmista del prohibicionisme. Entén els consums de drogues a partir de l’avaluació dels riscs associats. L’anàlisi es realitza a partir del tipus de substància, context, temps, freqüència, intensitat finalitat del consum, grupalitat i conseqüències obtingudes. Així, accepta (normalitza) els consums en què prevalen els efectes positius i desestima els problemàtics. S’allibera de la carga moral i permet generar nous significats associats als consums de drogues.
  9. 9. Característiques de la normalització • Descens de la alarma. • Augment de les prevalences.
  10. 10. Augment de les prevalences
  11. 11. Característiques de la normalització • Conseqüències menys problemàtiques. • Invisibilització del consumidors/es. • Canvis en l’accessibilitat. • Desvinculació subcultural. • La transició a la adultesa.
  12. 12. L’apropiació de la normalització per part dels consumidors • La normalització a través del discurs de la regulació retorna al consumidor la «hermenèutica de si» per aplicar-se «tècniques de si». Permet la governança de si mateix. • Control i regulació com a pràctica d’auto-atenció ineludible per sobreviure en un context hostil. • La normalització possibilita tornar la dignitat al consumidor. Lluitar contra l’estigmatizació i la criminalització.
  13. 13. La micropolítica de la normalització • Ruptura amb els significats tremendistes. • Les experiències satisfactòries permeten la legitimació dels usos de drogues. • Els consumidors (transformadors) com a subjectes polítics. • Valors hegemònics en consonància amb la lògica normalitzadora. Tolerància per desinterès.
  14. 14. La insostenibilitat del prohibicionisme • Danys a la salut pública. • L’atropellament dels Drets Humans. • Estigma i discriminació. • Dispendi de fons públics. • Xarxes criminals, conflicte i corrupció. • Conseqüències ambientals.
  15. 15. Noves polítiques de drogues? • Fracàs en l’assoliment dels objectius prohibicionistes. • Període de interregne. • Dificultats per cristal·litzar noves polítiques. • Necessitat que les imatges de la normalització es converteixin en hegemòniques.
  16. 16. Gràcies david@dpmo.cat

×