Presentació de la Conferència realitzada el 20 de septembre de 2016 a l'Art Sant Mònica en el marc de les VII Jornades Filosòfiques.

1. Sense passar-se de la ratlla.
La normalització dels consums de drogues
David Pere Martínez Oró

2. Els consums de drogues de les societats tradicionals

3. Controls i sancions sobre les substàncies abans del prohibicionisme

4. L’adveniment del prohibicionisme

5. Els consums contraculturals

6. 6
«Crisi de la heroïna»

7. La irrupció de la normalització
La normalització constitueix el marcador de canvi
respecte els consums compulsius de heroïna. És
un procés sòcio-històric caracteritzat per un
augment de la tolerància cap a certs consums que
ha provocat l’assentament sòcio-cultural de
determinats usos fins el moment estigmatitzats. La
normalització permet la percepció social d’altres
drogues i foragita el monstre de «la Droga».

8. Discurs de la normalització
El discurs de la normalització supera la mirada
dicotòmica i alarmista del prohibicionisme. Entén els
consums de drogues a partir de l’avaluació dels riscs
associats. L’anàlisi es realitza a partir del tipus de
substància, context, temps, freqüència, intensitat
finalitat del consum, grupalitat i conseqüències
obtingudes. Així, accepta (normalitza) els consums en
què prevalen els efectes positius i desestima els
problemàtics. S’allibera de la carga moral i permet
generar nous significats associats als consums de
drogues.

9. Característiques de la normalització
• Descens de la alarma.
• Augment de les prevalences.

10. Augment de les prevalences

11. Característiques de la normalització
• Conseqüències menys problemàtiques.
• Invisibilització del consumidors/es.
• Canvis en l’accessibilitat.
• Desvinculació subcultural.
• La transició a la adultesa.

12. L’apropiació de la normalització per part dels consumidors
• La normalització a través del discurs de la regulació
retorna al consumidor la «hermenèutica de si» per
aplicar-se «tècniques de si». Permet la governança
de si mateix.
• Control i regulació com a pràctica d’auto-atenció
ineludible per sobreviure en un context hostil.
• La normalització possibilita tornar la dignitat al
consumidor. Lluitar contra l’estigmatizació i la
criminalització.

13. La micropolítica de la normalització
• Ruptura amb els significats tremendistes.
• Les experiències satisfactòries permeten la
legitimació dels usos de drogues.
• Els consumidors (transformadors) com a
subjectes polítics.
• Valors hegemònics en consonància amb la lògica
normalitzadora. Tolerància per desinterès.

14. La insostenibilitat del prohibicionisme
• Danys a la salut pública.
• L’atropellament dels Drets Humans.
• Estigma i discriminació.
• Dispendi de fons públics.
• Xarxes criminals, conflicte i corrupció.
• Conseqüències ambientals.

15. Noves polítiques de drogues?
• Fracàs en l’assoliment dels objectius
prohibicionistes.
• Període de interregne.
• Dificultats per cristal·litzar noves polítiques.
• Necessitat que les imatges de la normalització es
converteixin en hegemòniques.

16. Gràcies
david@dpmo.cat