Una mirada femenina del consum de cocaïna. Text resum de la ponència «Una mirada femenina de la cocaïna». Curs: «Abordatge preventiu del consum de cocaïna ». Organitzat pel Institut d’Estudis de la Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Barcelona. 13 d’abril de 2011.

1. UNA MIRADA FEMENINA DEL CONSUM DE COCAÍNA
David Pere Martínez i Oró
Psicòleg Social
david@dpmo.cat
INTRODUCCIÓ
El present text és un resum de les principals conclusions de la recerca titulada “Una mirada
femenina del consum de cocaïna”. L’equip de recerca de la Fundació IGenus venia treballant
amb diferents treballs etnogràfics sobre el consum de drogues, entre ells l’Observatori de Nous
Consums de Drogues. En els treballs s’observava diferències entre els consums dels homes i
les dones. Per això es decidir realitzar la recerca, amb l’objectiu de poder caracteritzar les
diferències del consum de cocaïna en les dones, per tant s’ha d’entendre la present recerca
com un estudi descriptiu i no com un estudi sobre les diferències de gènere en el consum de
cocaïna. La recerca es realitzar entre setembre de 2008 i juny de 2009.
S’utilitzà l’entrevista individual per a obtenir la informació. Es realitzaren 19 entrevistes a noies
de Barcelona, Madrid i Navarra. S’entrevistaren a 6 perfils de dones: adolescent (15-18 anys),
consumidora recreativa, consumidora intensiva, treballadora del món de la nit, ex consumidora
sense procés de tractament, ex consumidora en tractament. És realitza un anàlisi dels textos
derivats de la transcripció utilitzant el mètode anomenat grounded theory.
PRINCIPALS CONCLUSIONS
Consum de diferents drogues
Totes les consumidores de cocaïna entrevistades realitzen consums d'altres drogues, la
majoria legals com l'alcohol i el tabac, però una part important, també consumeix il·legals, com
cànnabis, speed i MDMA. L'speed, més barat que la cocaïna, és molt apreciat durant
l'adolescència, però amb el temps és freqüent que la cocaïna es converteixi en l'únic estimulant
consumit. És poc freqüent iniciar-se en el consum de speed i de MDMA després d'estar anys

2. consumint cocaïna. Substàncies com la Ketamina, el GHB o altres drogues, són consumides
especialment per les joves més relacionades amb la festa.
Iniciar-se en el consum de cocaïna
És freqüent iniciar-se en les drogues il·legals al costat d'un grup composat per joves de més
edat, a vegades amb una imatge transgressora. Es comença a consumir amb amics i amb
parents o coneguts majors d'edat. L'inici en el consum d'estimulants provoca una diferenciació
que, sovint, fa que s'abandoni o es deixi de banda el grup d'amics no consumidors. Les
justificacions adduïdes per iniciar-se al consum de cocaïna són diverses encara que la més
esmentada, sense arribar a la meitat de les entrevistades, és per acostar-se a un noi o
consolidar una relació ja existent. El fet de sortir amb un noi consumidor incideix en reconduir la
relació amb el grup d'amigues no consumidores. La relació amorosa facilita l'accés a la
substància ja que són majoritàriament ells els que solen encarregar d'aconseguir-la tant al
principi com després si se segueix en el consum. El noi que facilita l'inici sol ser major d'edat i
sol influir en el consum de les noies, que sol augmentar mentre dura la relació. L'edat d'inici
més freqüent oscil·la entre els 15 i els 18 anys. La primera experiència es sol qualificar com a
molt positiva pels efectes d'eufòria i estimulació que provoca. Algunes entrevistades no van
saber reconèixer en un principi els efectes de la cocaïna a causa del policonsum, principalment
d'alcohol. Després dels primers consums, la majoria de les entrevistades que segueixen
consumint, han vist complertes les seves expectatives inicials: viuen el consum com una cosa
funcional per assolir els efectes o estats desitjats. En el cas de les consumidores que han
arribat a tenir un consum diari, transcorre un període de temps considerable des de les
primeres experiències, fins que la freqüència de consum es torna més regular. La majoria de
les entrevistades associen el consum amb la festa, el grup i les relacions amoroses. Quan el
consum és més regular, es justifica per si mateix.
Grupalitat i amistats
La major part de les entrevistades prefereix tenir dos grups diferenciats d'amics, els no
consumidors i els consumidors de drogues il·legals. En alguns casos, s'alternen les sortides

3. entre el grup de consumidors i el de no consumidors i algunes relaten que en el seu grup de
referència hi ha persones no consumidores de cocaïna. Amb el grup consumidor les relacions
es reforcen a través del consum de cocaïna. Encara que, sovint es titlla aquestes relacions de
superficials i als amics com "drogolegas". Entre els consumidors, la compra es sol realitzar en
grup. La compra a títol individual apareix quan el consum es fa més regular i fins i tot intensiu.
Les consumidores solen relacionar-se en contextos en què prevalen els consumidors. Quan ha
hagut fases de consum problemàtic, solen canviar la visió que tenien dels amics consumidors.
La majoria de les entrevistades mantenen una postura liberal pel que fa als consums dels altres
(cadascú que faci el que vulgui). A mesura que el consum es fa més intensiu s'aguditzen les
diferències entre l'amic consumidor i el no consumidor. Les entrevistades assenyalen que els
no consumidors tenen comportaments més tranquils que els consumidors. Tot i que el consum
d'alcohol iguala al principi de la festa els comportaments dels consumidors i el dels no
consumidors de cocaïna, els segons solen retirar-se abans.
Contextos i temps de consum
Els contextos divideixen les entrevistades en dos grups: les que consumeixen en grup i només
en contextos de festa, i les que estenen el consum a d’altres contextos i fins i tot ho fan en
ocasions no festives. És àmplia la varietat d'espais de consum, entre ells, els més relatats són
en els que es fan celebracions festives. Cada vegada més es consumeix en contextos privats
(cases d'amics o pròpies). Moltes dones, prefereixen aquests espais on es pot conversar estant
envoltada de persones conegudes. En els inicis al consum es prefereixen els locals i llocs de
festa d'accés públic i, posteriorment, s'hi afegeixen altres llocs més íntims com els pisos
d'estudiants i l'habitatge propi en absència dels pares. El cotxe és un espai molt utilitzat per
consumir. El cap de setmana és el temps per excel·lència de consum, a més de les vacances i
dies festius. Durant l'estiu augmenten els consums a causa de la proliferació de festes,
especialment els festivals. Aquests consums (cap de setmana, vacances, festius) es
consideren normals o acceptables. Quan s'intensifica el consum, es produeix independentment
de l'època de l'any o el dia de la setmana. Una posició intermèdia l'ocupen les consumidores de
cap de setmana que realitzen algun consum entre setmana.
Tipus de consum

4. Les entrevistades consideren que hi ha uns moments i situacions de consum que es
consideren normals, encara que no hi ha una quantitat concreta que permeti diferenciar aquest
tipus de consum. Es considera consum problemàtic quan es consumeix diàriament, en solitari i
/o a la feina i aquest altera el ritme de vida. El consum de cocaïna precipita el d'alcohol i, de
vegades, l'augmenta, ja que la cocaïna mitiga els efectes de l'alcohol. Per a moltes l'augment o
disminució del consum de cocaïna coincideix amb canvis en les relacions amoroses. Les
èpoques de consums intensius solen veure's com un temps de descontrol que després, tot i
seguir consumint, es normalitza.
Motius per consumir
Les motivacions per a consumir són variades encara que predomina la necessitat
d'experimentar amb substàncies noves i la d'aguantar més hores de festa. Les consumidores
més experimentades esgrimeixen com a motivació el "sentir-se a gust". És recurrent que
s’esgrimeixi com a motivació les ganes d'exterioritzar l'eufòria, estar més desinhibida i alegre.
A més, les entrevistades prefereixen parlar amb els amics. A diferència dels homes que
prefereixen activitats que impliquin moviment. Algunes consumidores esgrimeixen com a motiu
per consumir cocaïna el desig d'estar més primes i guapes.
Relacions entre sexes
En paral·lel a l'augment de les consumidores de cocaïna ha crescut la idea que algunes dones
flirtegen o s'acosten als homes per aconseguir la droga. Les entrevistades neguen haver-ho fet,
però algunes d'elles diuen conèixer noies que sí que ho fan. Majoritàriament pensen que és un
comportament reprovable. La invitació a les dones per part de coneguts i fins i tot estranys és
recurrent. Aquestes invitacions responen a estratègies masculines per iniciar una relació o
contacte amb elles. Cocaïna i alcohol propicien el lligar ja que fan vèncer les reticències i
acabar amb les vergonyes. Si els consums entre els dos membres de la parella no són
semblants poden sorgir obstacles. Ells (que solen consumir més) poden amagar el consum. Hi
ha parelles en què la diferència no ha suposat cap tipus de problema. Quan en la parella ell és
venedor, ella sol augmentar el seu consum a causa de la facilitat de proveïment. Si els

5. consums de tots dos es disparen i un d'ells va a tractament, el programa terapèutic aconsellarà
la ruptura.
En el fet que la cocaïna afavoreix les relacions sexuals, les entrevistades es mostren crítiques.
Ells es creuen més potents però elles relaten que a la pràctica no és així.
Les entrevistades reconeixen que elles consumeixen amb més moderació que els homes, ells
consumeixen més quantitat, en més ocasions i sense tanta percepció del risc. Les dones no
s'impliquen en la venda de cocaïna i per extensió d'altres drogues. Algunes consumidores
reconeixen apropar-se a les seves amistats coneixedores que tenien cocaïna perquè les
invitessin, ho llegeixen com una conseqüència lògica dels contextos de consum. Reconeixen
que els homes conviden a vegades amb l'esperança d'iniciar algun tipus d'aproximació sexual.
Algunes entrevistades afirmen que coneixen algunes noies que estan disposades a satisfer
certs comportaments sexuals a canvi de cocaïna.
Efectes, riscos i conseqüències
Els efectes descrits són variables i sovint estan induïts per les substàncies amb les quals
s'adultera la cocaïna. S'han de tenir en compte moltes variables a l'hora de valorar els efectes
negatius (personalitat, variables psicològiques, edat, medi social, temps i forma de consum,
entre altres). Valoren com positiu que els efectes es noten poc temps després de la ingesta i
que aquests es presenten gairebé sempre de la mateixa forma. Es valora l'eufòria, l'estímul,
l'estat d'ànim positiu i la capacitat d'aguantar i fer front al cansament. A més es valora l'audàcia,
l'absència de vergonya i la desinhibició i la capacitat de parlar distèsament. La cocaïna,
comparada amb les altres drogues, és la més ben valorada. Si es produeix ressaca
l'atribueixen més a la substància de tall que a la cocaïna. Les que han passat per un procés de
tractament valoren els efectes des d'una perspectiva més negativa. La descripció dels efectes
negatius varia segons el temps de consum, el tipus de consumidor i l'aparició o no de
problemes. Els que porten poc temps consumint relaten efectes pocs negatius i quan ho fan
solen ser de poca importància. Els que fan consums més repetitius addueixen que és una
substància molt viciosa i "llaminera" que sempre vols més. Aquelles que tenen o han tingut un
consum molt elevat diuen que sempre estan pensant en consumir. Totes les entrevistades
veuen com a negatiu que la cocaïna és una de les substàncies més addictives que existeix i

6. que condiciona la festa, ja que per a elles si no hi ha cocaïna, la sortida no té el mateix sentit
que si n'hi ha. A totes els preocupa el "baixada" del dia després i la seva repercussió en l'àmbit
laboral o social. Per definir relaten un sentiment d'inseguretat, un estat bastant depressiu i una
minoria parla de taquicàrdies i paranoies. Les estratègies relatades per contrarestar els efectes
no desitjats passen, per a la majoria, per fumar-se un porro per tal de relaxar-se. Altres
prefereixen seguir consumint postergant així la baixada. La majoria de les entrevistades coneix
algú que ha tingut problemes amb el consum. Veuen als homes més vulnerables. Les
entrevistades que porten més temps consumint relaten alguns problemes econòmics
relacionats amb el preu de la substància, les absències del treball i altres qüestions i els
deutes. El preu de la cocaïna es manté estable des de fa anys i fins i tot ha baixat. Malgrat tot,
per a les consumidores més regulars el seu preu representa una part important del pressupost
destinat a l'oci. Hi ha la percepció que el consum prolongat de cocaïna deteriora les relacions
d'amistat tant amb els consumidors com amb els no consumidors. En la parella, quan un dels
membres comença a consumir diàriament, solen sorgir problemes de convivència. Quan la
parella es trenca sol influir en que elles disminueixin o abandonin el consum. Totes reconeixen
que la relació de parella és diferent quan hi ha consum de cocaïna. Les entrevistades en la
seva majoria relaten baralles en els llocs i ambients de consum però les atribueixen tant al
consum de cocaïna com al d'alcohol. Coincideixen que són majoritàriament homes els implicats
en episodis d'agressivitat. En l'àmbit familiar, quan els pares saben del consum, es sol produir
alarma, encara que els consums no siguin problemàtics. Les consumidores més intensives i
que porten més temps consumint relaten problemes psicològics. Moltes els relaten d'amics i
coneguts. Quan es produeixen, solen incidir en un replantejament de la relació amb la cocaïna.
La majoria de les dones temen els problemes de tipus psicològic a diferència dels homes que
solen menysprear-la. Algunes tenen por que el consum pugui afectar a la seva futura
maternitat. Amb la normalització del consum de cocaïna i la seva major visibilitat, les
entrevistades rebutgen el consum al carrer a causa de les possibles sancions administratives.
Informació sobre drogues
Totes les entrevistades es consideren ben informades i accepten les mesures informatives i
preventives. Valoren molt la informació que procedeix del seu grup d'iguals i li assignen

7. veracitat, sobretot si també són consumidors. Verbalitzen que els joves no creuen en les
estratègies de prevenció adultes. Creuen que són discursos centrats en l'addicció que són
contradictoris amb el que ells després experimenten quan consumeixen. En l'àmbit familiar, les
joves consumidores poden parlar amb els seus pares del consum de cànnabis però la cocaïna
continua sent un tema tabú. Algunes proposen que la informació que es faci arribar als joves
provingui de casos verídics i propers i fins i tot de persones que han tingut problemes. Altres
proposen potenciar els mecanismes d'informació entre iguals i les anàlisis de substàncies en
directe, en les zones de consum.
Reducció de riscos
Totes les entrevistades coneixen els riscos de consumir i la majoria intenta mantenir un control
del consum des del seu inici. Verbalitzen que és bo posar-se límits per evitar l'excés. La
majoria de les consumidores no reneguen del seu consum encara que algunes pensen que
canviarien la seva relació amb la substància en alguns aspectes. Quan el consum es dispara,
es tendeix a frenar-lo, sortint menys, i consumint quantitats menors quan es consumeix.
Deixar la cocaïna
La família és clau durant el procés de desintoxicació de cocaïna. Persones que des de fa temps
són autònomes, busquen el suport (i el control) de la seva família d'origen quan estan
abandonant el consum. Abans de posar-se en tractament, algunes entrevistades van intentar
deixar el consum deixant de sortir amb el seu grup d'amics consumidors.
Mercat
És notable la diferència entre homes i dones pel que fa a la seva implicació amb el mercat de
drogues il·legals. Cap de les entrevistades s'ha dedicat a vendre directament cocaïna. Les
entrevistades pensen que la qualitat de la cocaïna ha anat disminuint. Per assegurar millor
qualitat compren sempre al mateix proveïdor. Malgrat tot, en ocasions acaben comprant a
desconeguts. Totes les entrevistades coincideixen que comprar cocaïna és una cosa molt
accessible i que coneixen on aconseguir-la. Totes es refereixen a l'estabilitat i fins i tot al
descens dels preus de la cocaïna.