Successfully reported this slideshow.
Your SlideShare is downloading. ×

Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adolescents

Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Ad
Loading in …3
×

Check these out next

1 of 94 Ad

More Related Content

Viewers also liked (11)

Similar to Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adolescents (20)

Advertisement

More from Universitat Autònoma de Barcelona. (20)

Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adolescents

  1. 1. Com influencia la societat actual en el consum de drogues per part dels adolescents?     Girona, 19 de Novembre de 2010 Seminari: Intervenció en drogodependències i adolescència David Pere Martínez Oro
  2. 3. Enquesta joves, participació i política a Serracant i Soler (2009:146)
  3. 9. EL CONSUM DE DROGUES COM A PATRÓ SOCIOCULTURAL
  4. 10. SOCIETAT DE HIPERCONSUM <ul><li>Capitalisme de consum </li></ul><ul><li>Economia orientada a la demanda </li></ul><ul><li>Consumidor informat, infidel, reflexiu i estètic. </li></ul><ul><li>Comercialitzar experiències </li></ul>
  5. 11. CONSUM EMOCIONAL <ul><li>Confort psíquic </li></ul><ul><li>Mercats de l’ànima </li></ul><ul><li>Sofriment sense sentit </li></ul><ul><li>Desig de benestar </li></ul><ul><li>En busca de la felicitat </li></ul><ul><li>El cossos són lliures </li></ul>
  6. 12. ESTILS DE JOVES I ESTILS DE VIDA <ul><li>Posicions davant de la societat de consum </li></ul><ul><li>Compromís polític </li></ul><ul><li>Estudis, feina i activitats d’oci </li></ul>
  7. 13. PARTICIPACIÓ EN PARTITS I SINDICATS I EN NOVES ORGNITZACIONS POLÍTIQUES Font: Enquesta joves, participació i política a Serracant i Soler (2009:146) Partits i sindicats Noves organitzacions Home joves 2,1 2,7 Dones joves 1,4 2,0 15-19 anys 0,3 2,0 20-24 anys 2,0 2,5 25-29 anys 2,4 2,4 Total joves 1,8 2,3
  8. 14. DESAJUSTOS ESTRUCTURALS <ul><li>Precarietat laboral </li></ul><ul><li>Llargs Itineraris acadèmics </li></ul><ul><li>Alt preu de l’habitatge </li></ul>
  9. 15. SOBREQUALITIFACIÓ, CATALUNYA, 2000-2008 Font: Enquesta de població Activa, Idescat. a Serracant i Soler (2009:146) 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 Homes joves 50,1 47,9 48,9 48,3 44,7 45,0 46,2 43,5 44,3 Dones joves 53,1 52,4 56,0 55,2 55,7 56,1 60,8 54,4 51,8 Total joves (16-29 anys) 51,5 49,9 52,1 51,4 49,5 49,8 52,5 48,2 47,8 Més grans de 29 anys 33,3 34,7 35,4 36,8 37,6 41,4 43,9 44,3 43,8
  10. 16. CONSEQÜÈNCIES EMOCIONALS <ul><li>Expectatives </li></ul><ul><li>Progenitors </li></ul><ul><li>Insatisfacció </li></ul><ul><li>Felicitat paradoxal </li></ul>
  11. 17. LA CRISI ECONÒMICA <ul><li>Activitats informals </li></ul><ul><li>Mateixes sortides menys consum </li></ul><ul><li>Augment de la crisi estructural </li></ul>
  12. 18. NOVES TECONOLOGIES <ul><li>Centralitat en la vida juvenil </li></ul><ul><li>Diferenciació del món adult </li></ul><ul><li>Consum de pantalla </li></ul><ul><li>Les pantalles i la gestió del conflicte </li></ul><ul><li>Desplaçament del ritual de pas </li></ul><ul><li>Retard d’incorporació a l’oci nocturn </li></ul><ul><li>Locals i xarxes socials </li></ul>
  13. 19. EL TEMPS D’OCI I LA FESTA <ul><li>Ordenació dels temps formals i informals </li></ul><ul><li>Frontera difusa entre els temps </li></ul><ul><li>Joves amb feines postmodernes </li></ul>
  14. 20. CONCEPTES CLAU
  15. 21. QUÈ ÉS UNA DROGA? <ul><li>En medicina, es refereix a qualsevol substància amb potencial per prevenir o curar malalties o millorar el benestar físic o mental, i en la farmacologia és tot agent químic que altera els processos bioquímics fisiològics dels teixits i organismes. Per tant, una droga és una substància que és, o podria ser inscrita en una farmacopea. </li></ul><ul><li>Quotidianament, el concepte generalment es refereix específicament a les drogues psicoactives , i, sovint, més concretament, a les drogues il•lícites , dels quals no hi ha consum terapèutic . (OMS, 2008:p149). </li></ul>
  16. 22. DROGODEPENDÈNCIA O TOXICOMANIA (OMS, 1964) <ul><li>Estat psíquic, i de vegades físic, resultant de la interacció d’un organisme viu i una droga, caracteritzat per un conjunt de respostes comportamentals que inclouen la compulsió a continuar consumint la substància de forma continuada amb la finalitat d’experimentar els seus efectes psíquics o, en ocasions, d’evitar la sensació desagradable que la seva falta ocasiona. Els fenòmens de tolerància poden estar o no presents. </li></ul>
  17. 23. SÍNDROME D’ABSTINÈNCIA <ul><li>Deixar de consumir indueix el síndrome de l'abstinència: conjunt de molèsties emocionals i físiques de duració variable i que depèn en manifestació i intensitat de la droga. Evitar l'abstinència també és una de les causes de busca i recaiguda de la substància (reforç negatius). </li></ul>
  18. 24. TOLERÀNCIA <ul><li>Es manifesta per la necessitat d’anar augmentant les quantitats consumides per obtenir els mateixos efectes que abans produïen dosis petites. </li></ul>
  19. 25. EL DESIG DE CONSUM <ul><li>El concepte de craving o desig de consum s’entén per alguns autors com un dels components essencials de la dependència i el seu paper en el manteniment de la abstinència. </li></ul><ul><li>La definició més ampliament acceptada: el craving és “el deseo de experimentar los efectos de una sustancia psicoactiva que ha sido provada previmante” (UNDCP y WHO, 1992). </li></ul>
  20. 26. INTOXICACIÓ <ul><li>La sobredosi -o intoxicació aguda-  són una sèrie d'efectes adversos que es produeixen a l'organisme en superar la quantitat de substància que aquest és capaç d'assimilar. El coma etílic es produeix quan hi ha sobredosi. Existeixen intoxicacions agudes que poden causar fins i tot la mort. </li></ul>
  21. 27. PLAER <ul><li>Estat de benestar físic, psicològic i social reportat desprès de consumir una substància. </li></ul>
  22. 28. NORMALITZACIÓ
  23. 29. JOVENTUD MARGINADA ESTUDIO SOBRE LOS HIPPIES A SU PASO POR FORMENTERA <ul><li>Gil Muñoz (1970): “ En España, las declaraciones tranquilizadoras de los organismos competentes, han hecho que la opinión pública considere el uso de las drogas como algo exótico fuera de la vida española. Sin ánimo de alarma, parece ser que la realidad es otra y hay que pensar en admitir que nuestra juventud también empieza a consumir drogas en una cierta medida” (Diario Pueblo, “drogas y estudiantes de A. Aradillas, 1968) </li></ul>
  24. 30. Anys 70 <ul><li>Contraculturalitat </li></ul><ul><li>Transició política </li></ul>
  25. 32. Anys 80 <ul><li>Heroïna </li></ul><ul><li>Més cocaïnòmans que heroïnòmans </li></ul>
  26. 33. <ul><li>Comprábamos 2 gramos de heroína 4 de cocaína y 20 de chocolate(…). La coca te ponía espídico perdido, con un ansia en el cuerpo, que tenías que tomar heroína porque si no, no había manera de estar a gusto. La verdad es que éramos más yonkis de la farlopa que de otra cosa. La heroína la tomábamos sólo dos o tres veces al día para quitarnos el rebote . (Gamella, 1990 ) </li></ul>
  27. 34.
  28. 35. Anys 90 <ul><li>Popularització de la festa </li></ul><ul><li>Pastilles </li></ul>
  29. 36. <ul><li>La sustancia asociada al “desfase” de la “ruta del bacalao” fue la MDMA, más conocida en aquel momento como “pastillas”. Aunque el consumo de pastillas fue el que despertó más alarma social, la cocaína era la droga más consumida y presente”. (Oleaque, 2004) </li></ul>
  30. 37.
  31. 38. ÚLTIMA DÈCADA <ul><li>Alcohol, Cannabis, Cocaïna </li></ul><ul><li>Més espais i moments d’oci </li></ul>
  32. 40. Normal vs desviat <ul><li>La desviación es creada por la sociedad. Los grupos sociales crean la desviación al hacer las reglas cuya infracción consituye la desviación El desviado es una persona a quien se ha podido aplicar con éxito dicha calificación; la conducta desviada es la conducta así llamada por la gente. (Becker: 1971:19) </li></ul>
  33. 41. <ul><li>FACTORS DE NORMALITZACIÓ </li></ul><ul><li>Disponibilitat </li></ul><ul><li>Difusió </li></ul><ul><li>Consum moderat </li></ul><ul><li>Intencions futures </li></ul><ul><li>Acomodació cultural del il·lícit </li></ul><ul><li>Assumir el risc com una habilitat de la vida </li></ul><ul><li>Mitjans de comunicació </li></ul>
  34. 42. DISPONIBILITAT <ul><li>Oferta de la substancia </li></ul>
  35. 43. EVOLUCIÓ DE QUILOS DE COCAÏNA DECOMISSATS A ESPAÑA 2000-2006
  36. 44. DIFUSIÓ <ul><li>Context </li></ul><ul><li>Classes socials </li></ul><ul><li>Habitats </li></ul><ul><li>Estils i subgrups </li></ul><ul><li>Edats </li></ul>
  37. 45. CONSUM MODERAT <ul><li>Dies especials </li></ul><ul><li>Context </li></ul><ul><li>Freqüència </li></ul><ul><li>Qualitat </li></ul><ul><li>Economia </li></ul>
  38. 46. INTENCIONS FUTURES <ul><li>Estudis </li></ul><ul><li>Feina </li></ul><ul><li>Família </li></ul><ul><li>Viatges </li></ul><ul><li>Menys centralitat del consum de drogues </li></ul>
  39. 47. ACOMODACIÓ CULTURAL DEL IL·LÍCIT <ul><li>Borrositat legal/ il·legal </li></ul><ul><li>Significats associats al consum </li></ul>
  40. 48. ASSUMIR EL RISC COM UNA HABILITAT DE LA VIDA <ul><li>Societat de risc </li></ul><ul><li>Conviure amb els risc </li></ul>
  41. 49. MITJANS DE COMUNICACIÓ <ul><li>Quotidianitat </li></ul><ul><li>Discursos ambigus </li></ul>
  42. 50. SOCIETAT DE CONSUM <ul><li>“ Los consumos se han ido «normalizando», en el sentido de que han pasado de contextos marginales a pautas de uso en contextos de vida cotidiana y, mas en concreto, se identifican con espacios de ocio juvenil, en los que circulan junto a la oferta de muchos otros consumos; de este modo, para amplios sectores sociales, han perdido su virulencia como problema, pues forman parte del modelo cultural hegemónico que insiste en que para existir en este mundo, y para ser «normal» en él, debes consumir, lo que sea, pero sobre todo consumir” (Romaní, 2009. Criticando estereotipos) </li></ul>
  43. 51. ELS PARES/MARES I ELS CONSUMS DE DROGUES
  44. 52. PARADIGMES
  45. 53. Clàssic Llei /persona Censura Cristianime Càssic Renaixement Societat europera Paradigmes. La relació entre subjecte, context i substància Moral Moral Victorina (Europa) Ètica protestant (EUA) Intervencionista Biomèdic Medicina Moderna Assistencial Prohibiccionista Salut pública Mèdic + moral Cúmul de paradidmes Subjecte actiu
  46. 54. TRIANGLE DE ZINBERG (1984) INDIVIDU SUBSTÀNCIA ENTORN
  47. 55. CONTEXT DE CONSUM
  48. 56. CONTEXTS DE FESTA <ul><li>Espais gestionats per empreses </li></ul><ul><li>“ crisis del sector” </li></ul><ul><li>“ lògica de la societat de consum” </li></ul><ul><li>Espais gestionats per joves </li></ul><ul><li>“ apreciats i en difusió” </li></ul><ul><li>“ seguretat,” </li></ul><ul><li>“ llibertat” </li></ul><ul><li>“ factors econòmics” </li></ul>
  49. 57. ÀMBIT RURAL <ul><li>Grupalitat </li></ul><ul><li>Mobilitat </li></ul><ul><li>Accessibilitat </li></ul><ul><li>Diferències més simbòliques que reals </li></ul>
  50. 58. RAVERS <ul><li>Estil de vida </li></ul><ul><li>Festes i desplaçaments </li></ul><ul><li>Consum de drogues </li></ul><ul><li>Travellers i reducció de danys </li></ul>
  51. 59. POSICIONS VERS EL CONSUM
  52. 60. Edat 14 25 30 Grupalitat - + Responsabilitat social + - <ul><li>-Gruapalitat </li></ul><ul><li>-Temps i sortides negociades </li></ul><ul><li>Economia limitada </li></ul><ul><li>“ poc criter” </li></ul><ul><li>-Aparcament social </li></ul><ul><li>Gestió absoluta del temps </li></ul><ul><li>Poca pressió de les institucions </li></ul><ul><li>Economia limitada </li></ul><ul><li>Època “trallera” </li></ul><ul><li>Difuminació de la grupalitat </li></ul>-Conquesta del món adult -Pressió de les institucions socials - Disminució de les sortides -Consums més esporàdics -Sibarites
  53. 61. Fora Dins Abstenirse Consumir Normalitat “ Amuermaos” L’abstenció: discurs social acceptat “ Desviats”
  54. 62. Recreatiu Excepcional Exconsumidor Problemàtic Negatius Positius Consum “aceptat” Comsum relativitzat <ul><li>Context lúdico-festiu </li></ul><ul><li>Grupalitat </li></ul><ul><li>.Situacional </li></ul><ul><li>Normalitat </li></ul><ul><li>“ una opció més en la festa” </li></ul><ul><li>Consum excepcional </li></ul><ul><li>Augment de responsabilitats </li></ul><ul><li>Balança </li></ul><ul><li>“ Cabòries de joventut” </li></ul><ul><li>“ reproducció del discurs” </li></ul><ul><li>Conseqüències negatives </li></ul><ul><li>Balança (substància) </li></ul><ul><li>Relació problemàtica </li></ul>
  55. 63. POSICIONS DE CONSUM <ul><li>Experimental </li></ul><ul><li>Recreatiu </li></ul><ul><li>Terapèutic </li></ul><ul><li>Intensiu </li></ul><ul><li>Instrumental </li></ul><ul><li>Problemàtic </li></ul><ul><li>Addictiu </li></ul>
  56. 64. DIFERÈNCIES TIPUS DE CONSUM <ul><li>Plaer/Dolor </li></ul><ul><li>Dosis </li></ul><ul><li>Intensitat </li></ul><ul><li>Efectes </li></ul><ul><li>Context </li></ul><ul><li>Normalització </li></ul>
  57. 65. DISCURSOS Y PRÀCTIQUES ADOLESCENTS
  58. 66. FONTS DE INFORMACIÓ DELS ADOLESCENTS SOBRE COCAÏNA <ul><li>Discursos a partir de las experiencias propias </li></ul><ul><li>“ Lo que he hecho y lo que he visto” </li></ul><ul><li>Discursos recibidos de los iguales </li></ul><ul><li>“ Lo que me han dicho los amigos” </li></ul><ul><li>Los discursos recibidos durante la socialización formal </li></ul><ul><li>“ Lo que me han dicho en casa, en la escuela y en las campañas sobre drogas de la tele ” </li></ul>
  59. 67. PRINCIPALS ESPAIS DISCURSIUS
  60. 68. Iniciarse
  61. 69. MOTIVACIONS I EFECTES
  62. 70. LA GRUPALITAT I LES RELACIONS EN EL CONSUM DE COCAÏNA <ul><li>“ No tener personalidad” </li></ul><ul><li>“ Que cada uno haga con su cuerpo lo que quiera” </li></ul><ul><li>“ Hacer amiguitos” </li></ul>
  63. 71. OPINIONS SOBRE EL CONSUM RESPONSABLE DES DE LA PERSPECTIVA CONSUMIDORA Y NO CONSUMIDORA ALLUNYADA .
  64. 72. OPINIONS PER CADA UNA DE LAS PERSPECTIVES SOBRE EL PLACER- ADICCIÓ DE LA COCAÏNA.
  65. 73. <ul><li>PENSAMENT IL·LUSORI </li></ul><ul><li>INVULNERABILITAT PERCEBUDA </li></ul>
  66. 74. DROGUES CONSUMIDES A CATALUNYA
  67. 75. TIPUS DE DROGUES <ul><li>Depressores </li></ul><ul><li>Estimulants </li></ul><ul><li>Al·lucinògens </li></ul><ul><li>Empatògens </li></ul>
  68. 76. DEPRESSORES <ul><li>Alcohol </li></ul><ul><li>Opiacis (opi,morfina, heroïna, metadona) </li></ul><ul><li>GHB </li></ul><ul><li>Ketamina </li></ul>
  69. 77. ESTIMULANTS <ul><li>Xantines (cafè, cola, mate, te, cacau) </li></ul><ul><li>Begues energètiques </li></ul><ul><li>Cocaïna </li></ul><ul><li>Amfetamina </li></ul>
  70. 78. AL·LUCINÒGENS <ul><li>LSD </li></ul><ul><li>2CB </li></ul><ul><li>Bolets al·lucinògens </li></ul><ul><li>Altres al·lucinògens </li></ul>
  71. 79. TAMBÉ SÓN DROGUES! <ul><li>Cafè </li></ul><ul><li>Xocolata </li></ul><ul><li>Tabac </li></ul><ul><li>Begudes energètiques </li></ul>
  72. 80. ALCOHOL <ul><li>Què és? </li></ul><ul><li>Normalització, socialització, relacions </li></ul><ul><li>Beure abans, durant i després de la festa </li></ul><ul><li>Menys consum en els locals </li></ul><ul><li>Minimització dels riscos </li></ul><ul><li>Alarma </li></ul>
  73. 81. CANNABIS <ul><li>Què és? </li></ul><ul><li>Màxima difusió </li></ul><ul><li>Pèrdua de força com a ritual de pas </li></ul><ul><li>Menys transgressió </li></ul>
  74. 82. SPEED <ul><li>Què és? </li></ul><ul><li>Consum estable </li></ul><ul><li>Apreciat per certs joves: estimulant i barat </li></ul>
  75. 83. LA DIFUSIÓ SILENCIOSA 80. Heroïna 90. Pastilles 00. Cocaïna
  76. 84. RESIGNIFACIÓ DE LA COCAÍNA <ul><li>De la excepcionalitat a la normalitat </li></ul><ul><li>De la disco a casa </li></ul><ul><li>De la festa a la “play” </li></ul><ul><li>Del “yuppi” al “curriky” </li></ul><ul><li>Del oci al negoci </li></ul>
  77. 85. COCAÏNA <ul><li>Continuar la difusió de la cocaïna </li></ul><ul><li>Popularització </li></ul><ul><li>Apareix abans de la festa </li></ul><ul><li>No només per anar de festa </li></ul><ul><li>Intensificació de les sortides </li></ul><ul><li>Adolescents </li></ul><ul><li>Economia </li></ul>
  78. 86. COCAÏNA <ul><li>Pèrdua de l'aura de droga d'èxit </li></ul><ul><li>Baixada dels preus </li></ul><ul><li>La qualitat està en relació amb el venedor </li></ul><ul><li>Fumar-la amb tabac </li></ul><ul><li>Augment de consum en l’àmbit laboral </li></ul><ul><li>Referències a cocaïna base </li></ul>
  79. 87. BASE O CRACK <ul><li>No consums recreatius. No socialització </li></ul><ul><li>Joves normalitzats, problemàtic i addictiu </li></ul><ul><li>Dos perfils: </li></ul><ul><ul><ul><li>Estigmatitzats </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Adolescent en situació d’extrema vulnerabilitat social </li></ul></ul></ul><ul><li>Lleugera difusió </li></ul>
  80. 88. LSD <ul><li>Mercat i oferta inestable </li></ul><ul><li>Consums experimentals </li></ul><ul><li>+ Percepció de risc </li></ul>
  81. 89. MDMA <ul><li>Èxtasi, M, MD, cristall, pastis… </li></ul><ul><li>Atribucions simbòliques en funció del format </li></ul><ul><li>Pastilles + percepció de risc </li></ul><ul><li>Pols o cristall </li></ul><ul><li>Actualment alerta!!! </li></ul>
  82. 90. KETAMINA <ul><li>Augment del consum </li></ul><ul><li>Especialment en raves hard-teck </li></ul><ul><li>Apareix en altres contexts </li></ul><ul><li>Consum intramuscular </li></ul><ul><li>“ Koketa” / “Trifàsics” </li></ul><ul><li>Es presenta com a droga principal </li></ul><ul><li>Primers casos de tractament </li></ul>
  83. 91. BOLETS AL·LUCINÒGENS <ul><li>Desvinculats de la festa </li></ul><ul><li>Espais privats </li></ul><ul><li>Països Baixos i bolets </li></ul>
  84. 92. GHB <ul><li>Molt minoritari </li></ul><ul><li>Context intensificació festa </li></ul><ul><li>Gays </li></ul><ul><li>Alcohol i GHB </li></ul>
  85. 93. 2CB <ul><li>Pols (10€) i pastilles (300€) </li></ul><ul><ul><ul><li>Mites i desconeixement ( “com l’M però més canyero”) </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Popularització </li></ul></ul></ul><ul><ul><ul><li>Sobredosificació (ansietat i pànic) </li></ul></ul></ul>
  86. 94. HEROÏNA <ul><li>Imaginari col·lectiu </li></ul><ul><li>Heroïna i sobreestimulació </li></ul><ul><li>Immigrants </li></ul>

Editor's Notes

  • La vida en present ha reemplazat a les expectatives del futur històric i el hedonisme a les militàncies polítiques; la febre del confort ha substituit a les passions nacionalistes i les diversions a la revolució. El viure millor: pocs fenòmens han aconseguit modificar profundament els estils de vida i els gustos les aspiracions i les conductes de tantes persones en tant poc temps. El imperatiu es comecialitzar totes les experiències en tot els llocs, en tot moment i per totes les edat, diversificar l’oferta adaptándola a les expectatives dels comprador, reduir els cicles de vida dels producte mitjançant l’acceleració de les innovacions, segmentar els mercat, fomentar el crèdit per al consum, fidelitzar el client mitjançant pràctiques comercials diferenciades. Mentres triunfa el capitalismes globalitzar, el assalariat, els sindicats, el Estat pasent a un seon pla, eclipasat per la pujança dels mercats financers i els mercats de consum El sistema fordià que fabricava productes estandaritzars ha cedit el pas a una economia de variedad i la reactivitat en la que ya no sols la qualitat, si no el temps, la innovació i la renovació dels productes han acabat per ser els criteris de competitivitat de les empreses.
  • Participació electerol 50, 5 mes grans de 29 70,9
  • Cercle vermell “boom 76”
  • Programa de drogodependències. Departament d’educació. Joan...

×