3. 1. ORIGEN
L’any 1877 es va oficialitzar com a esport a l’All England
Cricket Club de Wimblendon, el qual en va elaborar la
reglamentació definitiva. A Espanya cap a final del segle XIX
ja es jugava aquest esport, i el 1909 es fa fundar la Reial
Federació Espanyola de Tennis. Quatre anys més tard en
fundava la Federació Internacional.
5. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS
IMPORTANTS
L’objectiu del tennis és enviar la pilota al camp contrari de
manera que l’adversari no la pugui tornar. S’aconsegueix
guanyar un punt quan la pilota bota dues vegades a terra.
Els punts guanyats valen 15, 30 i 40. Qui guanya més de tres
punts, amb una diferència de 2, guanya el joc. L’empat a 40 es
diu iguals, i qui guanya el punt següent obté avantatge.
6. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS
IMPORTANTS
La puntuació del tennis prové dels quarts de l’esfera d’un
rellotge. Segons la llegenda, els punts segueixen els quarts
del rellotge. Un quart 15 val 1 punt, 30 val 2 punts, 40 (45 en el
joc original) val 3 punts i 60, el joc. S’anota un set qui guanya
sis jocs o més, amb un marge de dos per sobre de l’adversari.
El possible empat a sis jocs es trenca jugant una pròrroga
anomenada joc decisiu o tie-break que es juga a set
punts, amb un avantatge de dos.
Objectiu del joc: es guanya el punt o els punts quan la pilota
toca el terra o bota més d’un cop dins el terreny de joc
determinat, abans que l’adversari pugui colpejar-la.
7. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS
IMPORTANTS
• La pilota: pot ser pilota o volant. És específica de cada esport
quant a les dimensions i als materials de que està feta.
• L’implement o instrument de joc: l’instrument per colpejar la
pilota pot ser una raqueta, una pala o una paleta, una cistella o la
mà.
• El temps de joc: els partits no es cronometren, si no que el final
es marca en arribar a un resultat determinat.
8. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS
IMPORTANTS
El colpeix: en tots els esports, l’element tècnic fonamental és
el colpeix de la pilota amb l’instrument. Poden ser cops
ofensius o defensius.
L’espai: Aquest pot ser de dues formes tan diferenciades, que
ens marquen una classificació possible: espai separat (esports
amb xarxa) o espai comú (esports amb paret).
9. 2. COM I ON ES JUGA I REGLES MÉS
IMPORTANTS
• Espai separat: Un grups d’esports de raqueta es juguen fent
passar la pilota per sobre d’una xarxa que parteix el terreny en
dues meitats, una per cada adversari. El tipus i l’alçada de la
xarxa, així com les dimensions del terreny i les línies que el
delimiten, depenen del reglament de cada esport.
• Espai comú: Trobem un altre grup d’esports que utilitzen un
espai de joc comú o compartit, sense cap separació. En aquest
esports apareix un nou element: la paret.
12. 3.2.1 JOC DE PEUS
Mobilitat: activitat b{sica de moure els peus, l’equilibri corporal i les
tècniques de la carrera a partir de la posició “preparat” del tenista
per cercar pilotes des del fons de pista o des de zones diferents, per
saber fer els desplaçaments que calguin sense cometre errors de
càlcul.
3.2.1.1 Joc de peus
Una vegada conegudes les particularitats i les trajectòries dels
possibles vols de la pilota, l’experiència de repeticions ens porta al seu
domini amb la raqueta. Totes les opcions actuen coordinades amb la
mobilitat de l’alumne per: conèixer quan s’ha de sortir, córrer, aturar-se
i ajustar les distàncies entre el cos i la pilota per fer el cop, recuperar
l’equilibri posteriorment i tornar al centre teòric de la pista.
13. LA MOBILITAT
Definició: diferents maneres de moure els peus per fer
desplaçaments a l’ample i llarg de la pista, segons es vagi o
vingui de cercar la pilota en moviment.
Es diferencien formes de desplaçament diferents per a col·locar
els peus en la posició adequada dins de les situacions d’un
jugador en moviment:
14. TIPUS DE MOVIMENTS
Desplaçaments laterals: Són les formes de córrer cap a la
pilota d’un costat a l’altre de la línia de fons de
pista, generalment solen anomenar-se desplaçaments
defensius o neutres.
Desplaçaments endavant: Són desplaçaments cap a dins de
la pista amb l’objectiu d’atacar la pilota i anar al davant cap a
la zona de xarxa.
Desplaçaments en diagonal i endavant: És la forma de moure
els peus per atacar les volees dins de la zona de xarxa.
15. TIPUS DE MOVIMENTS
Desplaçaments de costat o pedal enrere: És la manera de
moure els peus per cobrir els globus i fer l’esmaixada.
Desplaçaments girant-se d’esquena al contrari: Suposa la
carrera del jugador cap al fons de la seva pròpia pista des de
la xarxa, cercant poder arribar i tornar la pilota del globus fent
un possible contra globus.
17. 3.2.1.2 L’EQUILIBRI CORPORAL
No sol ser freqüent que el jugador principiant tingui l’equilibri
adequat en els moviments que requereix el joc. Cal dur
moltes hores de pràctica per arribar a reunir els requisits per
assolir-ho. L’afinament de la tècnica va donant formes a
l’alumne amb el reforçament del mestre que constantment li
recorda.
18. 3.2.1.3 LA POSICIÓ D’ESPERA O
PREPARAT
A la volea, la preparació de la raqueta ha de ser més alta, a
l’alçada dels ulls. Aquesta posició predinàmica comú a tot
tennista, bé sigui principiant o campió, és la manera d’esperar la
pilota. L’ull capta el contrari per la postura o posició de l’entrada
de la seva raqueta a la pilota, ben aviat veu l’inici del seu vol,
reacciona i es mou cap a la direcció que li mana la vista.
19. 3.2.1.3 LA POSICIÓ D’ESPERA O
PREPARAT
> Posició “Preparat”:
-Posició frontal a la xarxa
-Genolls lleugerament flexionats
-Peus separats a l’amplada d’espatlles i recolzats en la seva part
davantera
-Des de la cintura cap amunt hi ha d’haver una lleugera inclinació
cap al davant mantenint sempre el cap recte.
-Important esperar la pilota en posició activa. Aquesta posició
permet fer la sortida cap a la pilota de manera explosiva.
21. 3.2.1.4 LA UNITAT DE GIR
La unitat de gir vol dir que a la vegada es mouen: el peu del
costat del cop i les espatlles en direcció cap on s’ha de fer el
cop a la pilota. El pas del peu del costat del cop serà més o
menys ampli segons el tipus de desplaçament que ens indiqui
l’ull envers la pilota.
22. 3.2.1.5 LA CURSA
El c{lcul del desplaçament depèn sempre de l’observació de
la pilota, l’experiència de la pr{ctica aniran automatitzant
l’exactitud de les dist{ncies entre el cos i la pilota. Resulta
més difícil la lectura de la pilota després que aquesta ha fet el
bot, ja que llavors el nostre cervell ha de fer dues mesures de
trajecte: l’una fins al bot i l’altra des del bot fins a l’impacte.
24. 3.2.1.6 LA RECUPERACIÓ DEL
CENTRE
Tant a nivell bàsic com a nivells avançats, la norma és la
mateixa per a tothom: Recuperar el centre tan aviat com es
pugui. El centre bàsic és el lloc situat darrere de la marca
central de la línia de fons de pista.
25. 3.2.2 EMPUNYADURES O PRESES
Formes d’agafar la raqueta: preses
est, oest, continentals, revés a dues mans.
27. 3.2.2.1 TIPUS D’EMPUNYADURES
Continental: el tenis es jugava sobre herba i com que la pilota
no aixecava un pam de terra, aquesta era la manera més
còmoda d’agafar-la.
28. 3.2.2.1 TIPUS D’EMPUNYADURES
Oest: els americans de l’oest californi{ jugaven en pistes de
ciment on la pilota botava molt, aquesta empunyadura els hi
facilitava el joc.
29. 3.2.2.1 TIPUS D’EMPUNYADURES
Est: est{ entre mig de l’empunyadura continental i la oest i
serveix per les pistes on la pilota fa un bot ni molt alt ni molt
baix , com per exemple la terra batuda. És la manera més
natural d’agafar la raqueta i també és la més utilitzada.
30. 3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN
CADA EMPUNYADURA
Tant la mà com el puny de la raqueta tenen uns punts de
referència per saber el tipus de presa que estem utilitzant:
- Referències de la mà
- Referàncies de la raqueta: Pel que fa a la raqueta, haurem de
conèixer cadascuna de les zones de l’octògon del
puny, donar-li un nom o un número i a partir d’aquí saber
relacionar la presa segons la posició del carp de la mà
recolzada en les parts o zones del puny de la raqueta.
31. 3.2.2.2 FACTORS QUE DETERMINEN
CADA EMPUNYADURA
- Empunyadures del revés a dues mans
De manera general hi ha dos mètodes d’agafar la raqueta per fer el cop de revés a
dues mans.
A) Mètode recomanat
La m{ dreta considerada com la m{ h{bil té l’empunyadura “Continental
Completa” i és situada just a la part més baixa del m{nec.
La mà esquerra situada a la part alta del mànec, però l’altra mà té l’empunyadura
“Est” de dreta.
B) Mètode fals o personal
Les dues mans agafen el puny amb l’empunyadura “Est” de dreta.
La posició de les mans no té variació en relació on van col·locades.
33. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Considerant que dins de cada cop hi ha uns punts més
importants que d’altres. Direm que unes accions les
considerarem principals; d’altres més secundaries
i, finalment, altres que són auxiliars de les dues primeres.
34. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Les accions principals: El fet més important del tennis és
saber tocar bé la pilota. L’impacte és el moment en què
ajuntem la raqueta i la pilota, que es produeix en 4
mil·lèsimes de segon i no dóna més temps per poder mirar la
pilota. Els moviments estètics no ens serviran si no hi ha la
coincidència de saber tocar bé la pilota.
Empunyadura ben subjectada
Mirar bé la pilota
35. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Accions secundàries:
Dur la raqueta enrera
Ciculació de la raqueta dins d’un traçat senzill
Acompayament del cop
Acabament del cop
36. 3.2.3.1 LES FASES DEL COP
Accions auxiliars:
Flexionar els genolls
Cos de costat
Guiar i estabilitzar el cop amb el braç contrari
Cap recte
Rotació del cos
37. 3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS
Dreta
Revés
Revés a dues mans
- Manera recomanada
- Manera falsa
38. 3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS
El servei: Un dels cops més contundents del tennis és el
servei, també és el més difícil de realitzar per raons de
coordinació entre el dos braços que han d’actuar
conjuntament, és a dir, que mentre un prepara el moviment
de la raqueta, l’altre ha d’ocupar-se de l’elevació de la pilota
situant-la al punt ideal per trobar-se amb la raqueta.
39. EL SERVEI
Fases del servei:
A) La posició dels peus
B) La presa bàsica i la progressió
C) La coordinació dels braços
D) L’impacte
E) L’acompanyament, acabament i equilbri
40. 3.2.3.2 ELS COPS BÀSICS
Joc de xarxa
- Esmaixada
- Volea de dreta o de revés
42. 3.2.3.3 TIPUS DE COPS O VARIANTS
ESPECÍFIQUES
En el tennis es manifesten una varietat important de cops. El
que ara pretenem és tractar de les variants específiques dels
cops bàsics plans i que per entendre les varietats les
observarem totes.
Cops plans
Cops liftats
Cops tallats
43. 3.2 FONAMENTS
Teoria del moviment del tenista (moviments coordinats):
córrer, saltar, trosions, acceleracion, etc.
Qualitats bàsiques:
BÀSIQUES COMPLEMENTÀRIES
Flexibilitat Força
Resitència/ Potència Coordinació/ Agilitat
Velocitat Equilbri
44. 3.2 FONAMENTS
Qualitats prioritàries al tennis:
Coordinació ull-pilota
La percepció espaial
El comportament de la pilota
45. 3.2 FONAMENTS
El comportament de la pilota:
Rodar, volar, botar…
En ser elàstica, comprimeix l’aire de dins i la fa rebotar; no es
deforma davant dels efectes de la fricció de l’aire, perquè està
protegida pel filtre o capa de llana superior.
46. 3.2 FONAMENTS
L’observació de la pilota
- La pilota és avaluada quan vola i després del bot al terra, això
vol dir que la capacitat d’observació d’aquesta ha de ser sempre
una constant des que la colpeja el contrari fins al nostre cop, fent
el càlcul del primer i segon vol abans i després del seu bot.
Aquest c{lcul constant far{ que l’ajust entre les cordes i la pilota
sigui més regular. Valgui, doncs el consell de “mira sempre la
pilota” perquè la majoria d’errades són produïdes per no mirar-la
prou atentament.
47. 3.2 FONAMENTS
L’impacte a l’alçada de la cintura i cops plans:
La manera més senzilla per al cop b{sic és l’impacte pla a l’altura
de la cintura.
Les variants del vols i efectes de la pilota: Es tracta de fer
rodar la pilota traient-li pes de translació (pla) per donar-li
efecte:
Liftat (endavant)
Tallat (enrere)
50. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
Escalfament i estiraments previs a l’exercici
- 10 minuts corrent
- 5 escalfament de cames, 5 de tronc i 5 de braços
- Estiraments musculars en sèries de 30 segons
51. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
Per dominar la raqueta i la pilota:
- Fer un toc amb la pilota darrera l’esquena.
- Aixecar-la del terra amb el peu donan-li un cop
- Llançar a l’aire la pilota amb la raqueta i recollir-la sense que
boti.
- Fer-la botar a terra amb el canell fixe i el braç estirat.
- Per parelles, un fa un toc de revés a l’aire i l’altre, sense que
caigui la pilota a terra fa el mateix amb un toc de dreta.
52. 4. EXERCICIS FETS A CLASSE
Per dominar els diferents cops i empunyadures
- Per parelles, passar-se la pilota de dreta i el mateix de revés i
de diferents distàncies.
- Per grups, una persona va llençant tres pilotes a cada alumne
i aquests les han de tornar de dreta i de revés.
- Partits al frontón fins a fallar un dels dos jugadors.
