2. Anèmia de Fanconi:
• Malaltia rara: prevalença menor de
1/ 2.000 habitants. (AF: 1/ 360.000)
• Anèmia crònica, arregenerativa i aplàstica (reducció del
nombre de cèl·lules sanguínies).
• Hereditària, patró
d’herència autosòmic
recessiu.
3. • Causada degut a un defecte genètic en un grup de
proteïnes responsables de la reparació de l’ADN.
4. Símptomes:
• Anomalies congènites.
• Endocrinopaties i defectes de creixement.
• Tumors sòlids (zona otorinolaringòloga i
anogenital).
• Manifestacions hematològiques.
Hipoplàsia de radi
5. Tractament:
• Trasplantament de sang de cordó umbilical.
• Farmacoteràpia amb andrògens.
• Farmacoteràpia amb corticoides.
• Factors de creixement hematopoètic.
• Transfusions.
• Trasplantament de medul·la òssia.
• (Teràpia
gènica.)
6. Objectius:
• Conèixer amb profunditat la malaltia.
• Donar-la a conèixer al major nombre de gent.
• Conscienciar a la gent sobre la gran importància que té
el fet de donar suport a la investigació de les malalties
minoritàries.
12. Conclusions de l’estudi:
• Els símptomes més comuns en l’anèmia de Fanconi són: les
característiques físiques(anomalies congènites, taques color cafè,
microcefàlia...) i el nombre reduït de cèl·lules sanguínies.
• No hi ha un tractament absolut per a la malaltia, sinó que només hi ha
cura per la part hematològica.(Si el donant és emparentat hi ha més
probabilitat d’èxit)
• Actualment, el problema principal són les dificultats que comporta el
tractament del càncer en els malalts d’AF.(càncers més comuns: en la
zona otorinolaringòloga i anogenital.)
• Hi ha diferents graus d’afectació de la malaltia, i per tant, podem trobar
pacients que poden dur una vida normal i d’altres als quals la malaltia
els fa la vida impossible. (avarca una gran varietat de símptomes).
• Els gens afectats més comuns són el FANCA, el FANCD2 i el FANCC.
13. • L’algoritme lògic per arribar a un diagnòstic és: estudi del moll de
l’os, estudi de la fragilitat cromosòmica i grup de complementació.
• Per tal de prevenir la malaltia, s’ha de dur a terme una vida sana.
• Es tracta d’una malaltia que avarca a molts òrgans, per tant, el
seguiment l’han de realitzar diversos especialistes (és diferent en
nens i en adults).
• És molt més fàcil acceptar la malaltia si aquesta no et produeix cap
inconvenient, en canvi, si et produeix algun tipus de dificultat, inclús pots
arribar a necessitar ajuda psicològica (tant pacient com familiars).
• La causa per la qual encara no s’aplica la teràpia gènica a tots els pacients
amb les condicions adequades per dur-la a terme és que aquesta es troba en
una fase experimental.
• És evident la falta de coneixença de la malaltia, tant en malalts com
en metges. En els metges, aquesta causa diagnòstics tardans i,
inclús, algun d’erroni.