Motor de combustió inter per: Claudia Gonzalez.

1. El motor de combustió intern Clàudia E. Gonzàlez Domínguez

2. Historia El 1876 Nikolaus Otto va dissenyar un motor d’explosió que va ser la base del motor d’explosió de gasolina el qual una mica més tard va ser aplicat als automòbils. Actualment és aquest el motor que fan servir els cotxes de gasolina.

3. Motors de combustió interna Els motors de combustió interna reben aquest nom perquè la combustió es produeix a l’interior del motor, a la cambra de combustió. A la majoria d’aquests motors, la combustió és produïda per una sèrie d’explosions controlades, és per això que es parla de motors d’explosió.

5. Tipus de motors Es classifiquen per la manera com es provoca l’explosió. Encesa per guspira o Otto: Consumeix gasolina o gasos liquats a pressió. Explosió per compressió dels gasos (Diesel): Utilitzen olis pesants com el gasoil.

6. Cicle de funcionament El cicle de funcionament és l’entrada de la mescla dins la cambra de combustió. Combustió i evacuació dels gasos cremats.

7. Cicle de funcionament El cicle de funcionament pot ser: Dos temps: Motors d’algunes motos. Quatre temps: Motors dels automòbils. S'anomena de 4 temps perquè consta de 4 fases ben diferenciades: admissió, compressió,explosió i escapament.

8. Altres classificacions Aquests motors també es poden classificar segons el nombre de cilindres: 1-4: motos 4-8: cotxes + de 8: alguns avions Poden ser en línia, en V o horitzontals oposats i en forma d’estrella.

9. Parts del motor d’explosió El motor consta de: la culata, el bloc, el càrter i les juntes d’estanquitat

10. La culata Es una peça de ferro fos o d’aliatges lleugers d’alumini que fa de tapa dels cilindris. A la part superior es troben les vàlvules d’admissió i d’escapament, l’arbre de lleves i els balancins. A la part inferior hi ha la cambra de combustió i a la part lateral hi ha els col·lectors d’admissió i escapament que permeten l’entrada d’aire o de la mes cla i la sortida de gasos.

12. El bloc Es la peça més gran del motor. Esta feta de ferro colat aliat amb petites proporcions de metalls. Al bloc hi ha els cilindres, els punts de suport de cigonyal: coixinets, bieles, pistons, l’arbre de lleves i l’arbre de lleves cap o en culata. També hi ha les cambres d’aigua i els conductes de l’oli de lubrificació.

13. El càrter Es una caixa de metall, que va fixada, a partir de cargols, a la part inferior del bloc. Serveix per protegir el cigonyal.

14. Mecanisme del motor d’explosió Mecanisme pistó-biela: Es format pel pistó, el cilindre, la biela i el cigonyal. El pistó es una peça cilindrica fabricada a partir d’un aliatge d’alumini. Les bieles són d’una liatge d’acer. El seu extrem s’anomena cap de biela.

15. Sistema de distribució: Els conjunt de mecanismes que es mouen amb el motor que permeten regular l’entrada i la sortida dels gasos a la cambra de combustió. Esta format per: vàlvules, eix o arbre de lleves, balancins i taquets.

16. Sistemes del motor d’explosió Sistema d’alimentació del motor: té un dipòsit que emmagatzema el combustible. L’injector: Fa que un cop l’aire ha entrat a l’obertura de la vàlvula d’admissió, el carburant entra a la quantitat necessària directament a la cambra de combustió i en el moment precís en què s’ha de produir l’explosió. Pot ser turbocompressor o un turbo.

17. El carburador: És l’aparell que mescla el carburant i l’aire en la proporció adequada.

18. Sistema elèctric d’encesa Als motors d’encesa per guspira la combustió de la mescla es fa a partir de les bugies, els quals són uns elements instal·lats a la culata. La bugia es compon de un elèctrode central, un elèctrode de massa i les galgues.

19. Sistema de refrigeració Motors refrigerats per aire: els cilindres i la culata tenen aletes, les quals, en augmentar la superfície del contacte amb l’aire, fan possible la dissipació del calor. Motors refrigerats per aigua: el calor produït al motor és absort per l’aigua del circuit. Una bomba, accionada pel mateix motor, transporta la circulació de l’aigua a través d’unes petites canonades internes.

20. Sistema de greixatge Es totalment independent del de refrigeració. L’oli que entra per la part de dalt de la culata, baixa per les parets internes de la culata i el bloc fins al crater, una bomba el recull i desprès el fa passar pel filtre i l’envia a pressió per les conduccions adequades fins als diferents òrgans del motor. Els olis podes ser vegetals, sintàctics o minerals. El grau de viscositat ve determinat per unes escales.

21. El motor d’explosió de quatre temps Aquest motor consta de quatre fases:

22. Fases: Fase d’admissió: La vàlvula d’admissió sobre automàticament i el pistó inicia el descens des del punt mort superior fins a l’inferior. A la vegada es crea un buit a l’interior del cilindre. Fase de compressió.: La vàlvula d’admissió es tanca i la d’escapament continua tancada, el pistó es desplaça i comprimeix el fluid de l’interior del cilindre. Això provoca un augment de la temperatura.

23. Fase d’explosió i expansió: Les dues vàlvules estan tancades. La bugia genera una guspira elèctrica i es produeix l’encesa de la mescla. En aquesta fase té lloc la transf. De l’energia calorífica en energia mecànica. Fase d’escapament: La vàlvula d’escapament sobre i el pistó inicia l’ascens i va expulsant els gasos cremats de l’interior del cilindre.

25. El motor dièsel En aquest motor les fases són pràcticament les mateixes.

26. Cursa i cilindrada Cursa: S’anomena cursa, la distancia recorreguda pel pistó. Cilindrada: és el volum de mescla que cap dins del cilindre. La determina la cursa del pistó dins del cilindre i el seu diàmetre.

27. El motor d’explosió de dos temps Aquest motor es utilitzat bàsicament en motos petites, maquines agrícoles petites dimensions...és mes senzill que el motor de quatre temps, però funcionen molt similarment. Moviments del pistó: Admissió, càrrega i escapament.

28. Les fases del motor d’explosió de dos temps Fase 1: Fase d’admissió compressió. Fase 2: Fase d’explosió -escapament.

29. Fi.