1. Andrea Alapont Tijeras, César Fonck
Gutiérrez, Héctor Santos Sanroque,
Natalia Casañ Raga y Celia Ferrandis Gil.
2º Bachiller B

2. El régimen de la restauración
Historia
Per començar amb l´ anàlisis i característiques de les fonts començarem diguent que les dues fonts són
primàries, perquè les dues van ser escrites en l’època històrica en que van ocórrer els fets. A més podem
dir que la primera font pertany a un text testimonial per ser un relat autobiogràfic de la vida i ideologia
del autor, la segona font pertany a un tipus de text polític perquè és el programa o manifest d’un partit
polític.
L’autor de la primera font és individual perquè es tracta d’un escrit autobiogràfic i pel que fa a la segona
font, l’autor es col·lectiu perquè és un manifest d’un partit on es recullen les idees i aspiracions de totes
les persones que pertanyen a aquest.
La primera font va dirigida a tot el món interessat en conèixer la vida i pensaments de Sabino Arana ,
però, cal dir que, en aquest text trobem un fragment que es dirigeix concretament al poble basc,
tanmateix, la segona font va dirigida a tota la nació.
Per finalitzar amb l’anàlisi i característiques de les fonts podem dir que la finalitat de la primera font es
aconseguir que aflori un sentiment nacionalista a la població basca i donar a conèixer la vida de l’autor i
com va arribar a forjar la seua ideologia. En quan a la segona font, la seua finalitat és fer conèixer a la
nació el propòsit del Partit Socialista Obrer Espanyol .
La idea principal del primer text és la ideologia independentista i d’exaltació de l’ètnia basca front a
l’espanyola de Sabino Arana, base ideològica per a fundar el partit nacionalista basc, com a idees
secundàries trobem les arrels d’aquest en una família carlista i els seus estudis de la història, la llengua i
les lleis basques per arribar a formular la seua pròpia tesi.
Pel que fa a la segona font trobem com a idea principal el fondament del Partit Socialista Obrer Espanyol
com a oposició al Sistema de la Restauració, i entre les idees secundàries trobem les aspiracions
polítiques d’aquests partit, com per exemple, que la possessió del poder recaiga en la classe
treballadora.
Aquests textos es poden situar en el Règim de la Restauració, entre els anys 1875 i 1902. Durant el
regnat de Alfons XII, fins al 1885 i la Regència a la seua mort de Maria Cristina d’Habsburg van sorgir
diversos grups polítics, socials i ideològics oposats al règim. Aquets règim es basava en un sistema de
torn entre dos partits en el poder, sistema que es fonamentava en la manipulació de les eleccions. Entre
aquestos grups oposats trobem els socialistes, que van crear al 1879 el PSOE, amb una ideologia
col·lectivista, anticlerical i antiburgesa. També aparegueren sentiments nacionalistes com el basc, on es
crea al 1895 el PNB, d’ideologia independentista, exaltació de l’ètnia i cultura basques i radicalisme
antiespanyol.
2

3. El régimen de la restauración
Historia
Per una millor compressió del període històric, clar tenir clar els següents conceptes relacionats amb
aquest:
PNB (Partit nacionalista basc) és un partit polític creat en 1895 per Sabino
Arana amb la finalitat de defensar les tesis a favor de la raça basca, la
recuperació dels furs i en defensa de la independència de la ‘’confederació
basca’’. És d’ideologia nacionalista basca i està actiu en els territoris florals
del País Basc del nord i el Sud i Navarra.
PSOE (Partit socialista obrer espanyol) és un partit polític creat en 1879 per Pablo Iglesias. Activament a
Espanya és el segon partit polític més antic. Als seus inicis amb ideologia marxista
i revolucionaria, sempre volent representar els interessos de la classe
treballadora. Hui en dia és un partit socialdemòcrata que forma part del Partit
Socialista Europeu i de la Internacional Socialista.
Durant el regnat de Alfons XII el sistema es va basar en el torn pacífic de dos partits en el poder, el partit
Conservador dirigit per Canovas del Castillo, i el Partit Liberal dirigit per “Sagasta”, però este sistema no
representava la voluntat dels electors, sinó que era un acord entre els dirigents d’aquestos partits.
Aquest sistema es caracteritzava pel frau electoral que es portava a cap pels “cacics”, que eren
personatges rics i influents de l’Espanya rural. El frau electoral es portava a la fi de la següent manera,
en primer lloc els oligarques, des de Madrid, transmetien instruccions als governadors civils, en segon
lloc, aquestos elaboraven una llista amb els candidats que havien de sortir elegits i informaven a cacics.
Per últim els cacis s’encarregaven de la manipulació dels resultats electorals utilitzant diversos mètodes
com canviant les urnes, afegint vots falsos o extorsionant els votants...
En 1885 va morir Alfons XII i va començar la Regència de Maria Cristina d’Hansburg, on Canovas i
Sagasta firmaren el denominat Pacte del Pardo 1885 per a continuar el funcionament del sistema de
torn, on continua l’adulteració de les eleccions. No obstant això alguns republicans van arribar a
diputats gràcies al sufragi universal masculí instaurat en 1890.
Durant aquest període van sorgir nombrosos grups que s’oposaven al Sistema de la Restauració. Entre
aquestos grups trobem, els carlins, que havien renunciat a les armes i cada vegada tenien menys força;
el partits republicans, que defenien la democratització del sistema i les reformes socials; el moviment
obrer, el qual va donar lloc als anarquistes i socialistes. Per una banda, els
anarquistes eren un grup majoritari que defenia la ideologia col·lectiva,
llibertària, apolítica, anticlerical i revolucionària, al 1910 va nàixer la
Confederació Nacional del Treball, el major sindicat espanyol. Per altra
banda, els socialistes defenien una ideologia col·lectivista, anticlerical i
Confederació Nacional del
Treball
3

4. El régimen de la restauración
Historia
antiburgesa però d’una manera més moderada com be diu la segona font “Que los privilegios de la
burguesía están garantizados por el Poder Político, del cual se vale para dominar al proletariado”. Este
partit busca l’emancipació de les classes treballadores i el seu accés al poder, com trobem reflectit al
text “el Partido Socialista tiene por aspiración... la posesión del poder político por la clase trabajadora”.
El Sistema de la Restauració també troba l’oposició del intel·lectuals perquè el sistema els impedia la
modernització del país i el seu apropament a Europa.
A Catalunya i el País Basc naixen moviments que qüestionen l’unitat d’Espanya i defensen que són
nacions amb dret a l’autogovern. Pel que fa a Catalunya a causa de la pèrdua de les seues lleis i furs amb
els Decrets de nova Planta, va nàixer un sentiment nacionalista entre la burgesia industrialitzada,
aquesta nacionalització va tenir diverses etapes; en primer lloc amb el moviment de la Renaixença es va
recuperar la llengua catalana al 1830. Posteriorment, més concretament al 1882 es va crear el Centre
Català que reivindicava l’autonomia i denuncia el caciquisme. Al 1891 es crea la Unió Catalanista, que
aprova les Bases de Manresa, programa que busca l’autogovern i la divisió de competències entre l’Estat
espanyol i l’autonomia catalana. I per últim, al 1901 es crea la Lliga Regionalista, un partit conservador,
catòlic i burgés que busca; l’autonomia política per Catalunya, però sense necessitat de
d’independentisme, i la defensa dels interessos econòmics dels industrials catalans.
Pel que fa al País Basc, les guerres Carlines havien suposat nombroses derrotes i s’havien anat eliminant
gradualment els furs, així va sorgir entre la burgesia, enriquida per la industria, el nacionalisme. Al 1895
es va crear el Partit Nacionalista Basc, fundat per Sabino Arana, que
provenia d’una família carlina com trobe en la primera font “ Fui yo carlista
hasta los 17 años, porque carlista había sido mi padre, aunque carlis que
solo trabajo por el lema Religión y Fueros”. Aquest partit defenia l’
independència, radicalisme antiespanyol amb l’exaltació de l’ètnia basca
buscant la puresa racial i rebutjant i menyspreant els immigrants espanyols
com trobem als text “ Vuestra raza singular por sus bellas cualidades, pero
más singular aún por no tener ningún punto de contacto o fraternidad con la
Sabino Arana
raza española...la raza más vil y despreciable de Europa” , també defenia el integrisme religiós catòlic, la
promoció del idioma i cultura basca, la idealització del món rural base i el conservadorisme ideològic
tant social com polític.
Tanmateix, el nacionalisme gallec, andalús i valencià va ser molt minoritari però també van tenir la seua
importància;
En primer lloc pel que fa al regionalisme gallec El Regionalisme Galleg podem dir que en 1846 en Galicia
va tindre lloc un alçament autonomista de caràcter progressista i revolucionari que fou finalitzat en
sang. Aquest moviment es va desenvolupar molt mes lent i amb menor poder social, debut al retràs
econòmic de la regió i a una reduïda burgesia. A mitjans del segle surt el moviment O Rexudiment, de
4

5. El régimen de la restauración
Historia
caràcter cultural. En 1889 Murguía fundà l’ Associació Regionalista Galega, de tendència tradicional i de
menor implantació política.
Per altra banda a Andalusia va sorgir un moviment nacionalista polític i social que defensa el
reconeixement d’Andalusia com a nació dins d’Europa. Els principals partits polítics que representen el
nacionalisme andalús són el Partido Andalucista (PA), el Partido Socialista de Andalucía (PSA) entre
altres. El nacionalisme andalús comença en el segle XIX. Durant la I República, es va redactar a
Antequera un projecte de Constitució el 1883 que proclamava un estat independent d'Andalusia com
una República cantonal, però que mai va ser reconegut. A aquesta Constitució la hi coneix com la
Constitució Federal d'Antequera de 1883. Fou el 1918 en la Assemblea de Ronda, es crearen la bandera
d'Andalusia i el seu escut. En la II República Espanyola el nacionalisme andalús, de la mà de Blas Infante,
aconsegueix redactar un estatut d'autonomia per a Andalusia, però no arribaria a aprovar-se a causa del
esclat de la Guerra Civil després de la revolta militar de 1936. Durant la guerra i el franquisme, molts
andalusistes van ser afusellats (com Blas Infante) o es van exiliar. No seria fins al 1973 quan ressorgiria el
nacionalisme andalús de mà de Alejandro Rojas Marcos, fundador del Partit Socialista d'Andalusia, que
més tard passarà a denominar-se Partit Andalucista. Després del referèndum del 28 de febrer de 1980,
s'aprova l'estatut d'autonomia.
Per últim trobem el nacionalisme valencià una corrent de pensament polític, social i cultural que
defensa la identitat de la cultura, llengua i política del País Valencia. Al segle XIX amb la Renaixença
valenciana, moviment cultural, es busca recuperar el prestigi social del valencià i la seua cultura amb
iniciatives com la restauració dels Jocs Florals per Lo Rat Penat, que era una associació fundada
el 1878 per Constantí Llombart, Teodor Llorente i Fèlix Pizcueta, amb la intenció de defendre la cultura i
llengua valencianes.
Concloem que el sorgiment d’aquest grups d’oposició al Règim de la Restauració, junt amb altres
motius, van tenir grans conseqüències polítiques i socials. Durant la Restauració es van produir tres
crisis del Sistema que van fer que aquest acabara al 1923. Entre els motius d’aquestes crisis trobem
l’oposició política i social per part del republicans, nacionalistes i partits obrers. Amb la consolidació del
partit obrer van augmentar les protestes contra el sistema i el reclutament de quintes, és a dir,
s’oposaven a que només es reclutaren per a anar a la guerra als fills del proletariat i defensaven el lema
“ o tots o ningú”. També amb l’expansió dels moviments nacionalistes, sobretot al País Basc i Catalunya,
la burgesia pren consciència de que el sistema de partits de torn és incapaç de dur a terme una política
renovadora i que avance la societat, per tant a més de demanar l’autonomia demanaven la
modernització de l’Estat. Cal destacar la consolidació dels Partits Nacionalistes en Catalunya i el País
Basc, en Barcelona trobem que al 1907 es va formar una coalició de forces catalanes Solidaritat
Catalana que va aconseguir una victòria electoral i va reduir d’aquesta manera el poder dels partits de
torn en Catalunya. Amb la finalització del Sistema de torn s’obrin les portes als governs de Coalició, i per
tant els sindicats i les forces d’esquerres van prenent força.
5

6. El régimen de la restauración
Historia
Per concloure compararem algunes de les característiques més rellevants de la Restauració amb
períodes anterior a aquesta, l’Antic Règim i el Sistema Liberal. Com bé sabem, a diferència del
protagonisme militar que hi havia durant la instauració del Sistema Liberal, durant la Restauració el
protagonisme va ser civil, és a dir, ja no era l’exèrcit el que mantenia l’ordre públic sinó que la protecció
civil estava per damunt. És per això que la Restauració passarà per un procés d’estabilització, intentant
puntualment establir un sistema més participatiu, cosa que no va ser del tot real ja que el caciquisme i la
pràctica de torn de partits no ho feien possible, al igual que en el Sistema Liberal.
A pesar de que la participació no era massa alta, contrasta amb la monarquia absoluta de l’Antic Règim,
on tots els poders de l’Estat, legislatiu, executiu i judicial, residien en el monarca. Aquesta situació, al
Sistema Liberal canviarà gràcies a la Constitució, la qual oferirà igualtat jurídica, drets individuals,
sobirania nacional i una divisió de poders que fa possible l’ampliació del cens electoral, encara que, no
es considerarà del tot un Sistema Democràtic fins la proclamació de la Segona República, que serà quan
Espanya passarà per la primera democràtica.
En aquest Sistema a conseqüència del funcionament legal de les organitzacions sindicals, els
treballadors gaudiran d’uns millores en les condicions de vida. Però el més rellevant serà l’augment de
participació ciutadana amb l’establiment del sufragi universal masculí i femení, fins aleshores sols
masculí. Posteriorment, durant el sistema de la Restauració, a causa de la seua crisi, del descontent
social i de la seua incapacitat de renovar-se, el General Primo de Rivera farà un colp d’Estat.
Aquest es proclamarà Dictador Militar, encarregat de prendre totes les decisions de l'Estat aconsellat
per un Directori Militar, recordant així al sistema de l'Antic Règim, regit per un monarca absolut i Corts
consultives.
Per tant, la gran importància del sistema de la Restauració residirà en el major
protagonisme civil, per a aconseguir major estabilitat en contrast amb èpoques anteriors. No obstant
això, la farsa d'aquest sistema aparentment participatiu generaria un gran descontent entre la societat i
comportaria l'eixida autoritària de la crisi per mitjà del colp d'Estat de Primo de Rivera.
BIBLIOGRAFIA
La informació ha sigut extreta del bloc: historidespanyaenbatxillerat.blogspot.com.es i d’unes
fotocòpies extretes d’un llibre facilitat per Enric Lujan.
http://es.wikipedia.org/wiki/Historia_del_autonomismo_en_Andaluc%C3%ADa
http://ca.wikipedia.org/wiki/Nacionalisme_valenci%C3%A0
http://www.historiasiglo20.org/HE/11a-2.htm
6