1. Eva Giner Fran García
Emily Pardo Santi Piris
Sandra Fernández 2BatxB
1

2. Els grans moviments socials Florida Secundària
1. Els grans moviments socials són...
2. Regionalismes i nacionalismes
2.1. El catalanisme
2.2. El nacionalisme basc
2.3. El regionalisme gallec
3. El moviment obrer i llaurador
3.1. El moviment anarquista fins finals de segle
3.2. El moviment socialista fins finals de segle
3.3. El començament dels sindicats catòlics
4. Material complementari
2

3. Els grans moviments socials Florida Secundària
Els regionalismes Moviment obrer
1 i nacionalismes 2 i llauradors
Ambdós quedaren fora del sistema polític de la
Restauració i acabaren destruint-lo degut a la
incapacitat per a integrar-los.
3

4. Els grans moviments socials Florida Secundària
El origen dels regionalismes i nacionalismes deu
buscar-se en la negativa per part del sistema a
assumir altres interessos que no foren els de la
oligarquia agrària, financera e industrial.
Catalanisme
Nacionalisme basc
Regionalisme gallec
4
Mapa de regionalismes i nacionalismes espanyols

5. Els grans moviments socials Florida Secundària
En el context històric...
Ens situem al Romanticisme, on
s’havia iniciat en Catalunya el
moviment literari i cultural
conegut com Renaixença.
El moment culminant del
moviment arribà amb la
restauració dels Jocs
Florals* en 1859. Sala dels Jocs Florals
*Certàmens polítics que tenien el seu origen històric en la ciutat francesa de
Toulouse, pels trobadors provençals. 5

6. Els grans moviments socials Florida Secundària
Encara que durant el Sexenni Democràtic , el sector més
intransigent dels republicans federalistes tractà
d’implantar un Estat català.
El primer manifest va ser Lo
Catalanisme (1886) en el que
Almirall apostava per
Un catalanisme interclassista i
aglutinador, que lluitara per una
autonomia política i per la defensa
de las senyes d’identitat de
Catalunya.
Manifest Lo Catalanisme 6

7. Els grans moviments socials Florida Secundària
Aparegué la versió més conservadora de Lo Catalanisme , en la
qual s’apreciava certa vinculació al carlisme.
Sense dubte el més actiu ideòleg i organitzador del
catalanisme fou Prat de la Riba, i uns dels inspirats de
La Lliga Regionalista Catalana
Va nàixer en 1901 com a fusió
d’altres organitzacions anteriors.
Era un partit conservador on la seua
base social estava a les classes
mitjanes i altes.
Components de La Lliga Regionalista
7

8. Els grans moviments socials Florida Secundària
No podia tindre el seu origen en la recuperació i defensa de
una cultura i una llengua pròpies, ja que el eusquera no tenia
una tradició literària.
La seva aparició es deu a altres dues causes
1. La ràpida industrialització 2. La abolició dels seus furs
de Vizcaya com a històrics després de la última
conseqüència del guerra carlista (1876).
desenvolupament de la
industria siderometal·lúrgica.
8

9. Els grans moviments socials Florida Secundària
A partir d’una idealització del seu passat, el nacionalisme basc
va rebutjar la “españolización”.
Com a reacció a la “agresión española” es va sublimar tot lo
considerat genuïnament basc i es va reivindicar un Estat propi.
9
Caricatura de l’espanyolització Estat propi basc

10. Els grans moviments socials Florida Secundària
El fort arrelament de la tradició carlista conferia a aquest
nacionalisme un peculiar component bel·licista i violent.
Amb aquestos elements ideològics, Sabino Arana va fundar el
“Partido Nacionalista Vasco” (PNV) amb arrels carlistes i
clarament conservador.
El seu suport social fou escàs degut a
Radicalisme antiespanyol e independista
El ranci tradicionalisme agrari
La limitació a l’entorn biscaí.
10

11. Els grans moviments socials Florida Secundària
Al 1846 va succeir el més temprà cas d'alçament
autonomista, amb un marcat caràcter progressista i
revolucionari.
No obstant això, el nacionalisme
gallec es va desenrotllar de mode
molt més lent i amb menor
arrelament social a causa del retard
econòmic de la regió i la burgesia
reduïda.
Manifest de Murguía 11

12. Els grans moviments socials Florida Secundària
De mode semblant a allò que s'ha ocorregut a Catalunya, a
mitjan segle va sorgir en el context, el moviment O
Rexurdimiento.
Finalment en 1889 Murguía va fundar
la 'Asociación Regionalista Galega’ de
tendència tradicional i menor
implantació política.
12
Retrat de Murguía

13. Els grans moviments socials Florida Secundària
Des de 1881 amb el primer
Govern liberal de Sagasta, les
organitzacions obreres van
començar a eixir a la llum fins
Des de 1874 les a la seua legalització definitiva
associacions obreres es en 1887.
desenrotllaven en la
clandestinitat* com la
madrilenya 'Asociación
General del Arte de
Imprimir’
*Situació o estat de el que
s’efectua de manera il·legal o Manifestacions obreres
secreta. 13

14. Els grans moviments socials Florida Secundària
Al mateix temps va créixer la importància social i
numèrica de la classe obrera.
A Espanya els socialistes i
anarquistes es van anar
organitzant per separat. Fotografia de la classe obrera
A partir de 1879 van aparèixer les
organitzacions catòliques.
14

15. Els grans moviments socials Florida Secundària
L'anarquisme va ser el corrent majoritari dins del moviment
obrer espanyol. Els seus principals focus estaven en el camp
andalús i el proletariat urbà català.
Els seus principals focus estaven en el camp
andalús i el proletariat urbà català.
Els anarquistes rebutjaven tota acció política, però a més la
tàctica proposta per Kropotkin* va començar a guanyar adeptes
entre llauradors i obrers.
*Partidari de la violència
terrorista o de la “propaganda por el 15
hecho”. Símbol de l’anarquisme

16. Els grans moviments socials Florida Secundària
Els anys noranta van ser rics en esta pràctica
dins d'un cercle viciós
Atemptat, repressió amb
afusellaments, nou atemptat
com a represàlia anarquista i
nova repressió.
Un dels atemptats anarquistes de major
ressonància va ser el que va acabar amb la Retrat de Cánovas del
Castillo
vida del cap del Govern, Cánovas del
Castillo en 1897.
16

17. Els grans moviments socials Florida Secundària
En 1879 un reduït grup madrileny amb Pablo Esglésies al cap va
fundar en clandestinitat el 'Partido Socialista Obrer Espanyol
(PSOE) ‘.
L'abolició de classes
La transformació de la propietat individual
Les aspiracions en propietat social
del PSOE eren... La possessió del poder polític per la classe
treballadora.
Més tard en 1888 es creava la 'Unión
General de Treballadors (UGT)’ com a
sindicat.
Símbol actual de l’UGT
17

18. Els grans moviments socials Florida Secundària
En 1889 es va fundar la 'Segunda Internacional' en la
que predominava el corrent marxista.
L'any 1890 la ‘Segunda
Internacional' va establir l'1 de
maig com a dia de l'obrer. El PSOE
va convocar i açò va desencadenar
una vaga general.
Tant el PSOE com la UGT van ser grups minoritaris
en comparació amb els anarquistes. 18

19. Els grans moviments socials Florida Secundària
En 1879 Antonio Vicent va fundar els 'Círculos Católicos'. En la
pràctica eren casinos populars per a apartar els obrers de la
taverna.
L'any 1891 el papa Lleó XIII va publicar
Rerum Novarum.
En ella totes les
organitzacions catòliques van
trobar una carta de drets
socials.
Portada de “Rerum
Novarum”
19

20. Els grans moviments socials Florida Secundària
L'Església va voler oferir un caire sindical als cercles i en 1895 es
va constituir a Madrid el 'Consejo Nacional de las Corporaciones
Católico-Obreras' que agrupava a cercles, cooperatives i
patronats d'inspiració catòlica.
La seua implantació va ser molt escassa
degut sobretot al seu “amarillismo”*.
Fotografía dels sindicats catòlics
*Terme derivat del color de la bandera del
Vaticà. Referint-se al context, actitud
col·laboracionista cap als patrons i oposada als
sindicats obrers reivindicatius. 20

21. Els grans moviments socials Florida Secundària
https://www.youtube.com/watch?v=x7H87rj0eAc
¡Copia i pega al youtube aquest enllaç per veure un
21
poc més sobre el moviment obrer!