1. ENRIC PRAT DE LA RIBA I SARRÀ
Josep Margui i Ignasi Piñol
4tB d’ESO
18/03/14
2. Nascut el 29 d’abril de 1870 a Castellterçol, i mort a
la mateixa localitat l’1 d’agost de de 1917.
Estudiar a Barcelona, on es llicencià en Dret
l'any 1893. Es doctorà l’any següent.
Es casà amb Josepa Dachs i Carné.
LA SEVA VIDA PERSONAL
3. LA SEVA VIDA POLÍTICA
Tingué un gran nombre de feines, destacant-ne la
d’escriptor, periodista, polític i la d’advocat.
Tot i que amb un principi de vida laboral dedicat al dret,
el 1887 va ingressar al centre escolar catalanista (una
entitat fundada al 1886 per universitaris que tenia per
objectiu l’organització de cursos i trobades). N’arriba a
president entre els anys 1890 i 1891.
4. El mateix any de deixa aquesta presidència entra a la unió
catalanista, cosa que el permet participar en les bases de
Manresa, el primer esbós de com hauria de ser els poders
regionals a espanya i com es coordinaria amb l’estat.
Després de la Unió Catalanista passà a militar al Centre
Nacional Català, fins a la seva fusió el 1901 amb Unió
regionalista, el resultat d’aquesta fusió en fou la Lliga
regionalista.
LA SEVA VIDA POLÍTICA
5. Juntament amb Francesc Cambó, entre d’altres, es
convertí en el líder intel·lectual d’aquesta mentre son
company adopta el rol d’home pràctic.
La lliga obtingué bons resultats a les urnes, convertint-se
així en el primer partit en trencar el sistema bipartidista.
Tingué una petita crisis ja que era vist com un partit molt
burges, ja que la seva ala liberal se'n havia escindit. A més
a més de l’auge del partit Republicà Radical de Lerroux i
altres moviments més esquerrans.
LA LLIGA REGIONALISTA
6. En un intent de mostrar força electoral, el 1906 després
dels fets del CU-CUT, tots el partits catalans (menys el de
Lerroux) formaren una gran coalició anomenada
solidaritat catalana, que tingué un gran èxit a les urnes.
SOLIDARITAT CATALANA
7. El gran èxit de la seva vida política fou la creació de la
Mancomunitat de Catalunya (1814), el primer govern propi
de Catalunya després de 1714, que sorgí de la fusió de les
quatre diputacions.
Les polítiques d’aquesta eren limitades tan
econòmicament com en capacitat. Es basaven en la
necessitat de vertebrar el país i la preservació de la
cultura catalana.
Enric Prat de la Riba en fou el primer president fins a la
seva mort, quan fou succeït per Puig i Cadafalch.
LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA
8. L’obra política més important és La Nacionalitat Catalana que va
publicar el maig de l’any 1906.
El llibre tracta la idea de la nació, i diu que Catalunya n’és una ( per
ell la nació catalana és tot aquell territori de parla catalana,
utilitzant el concepte Great Catalonia).
I diu que en teoria cada nació ha aconseguit tenir el seu propi estat, i
només en alguns casos com el de Catalunya es produeix alguna
anomalia.
Reconeix que mai havíem format un estat propi, i que no era
necessari en aquell moment, ja que ell només apostava per una
reforma de l’estat espanyol, transformant-lo en un estat federal per
adequar-lo més a es necessitats nacionals de cada territori.
LA NACIONALITAT CATALANA
9. Va ser el primer director del diari “La Veu de Catalunya”.
Aquest diari nasqué de la necessitat de la Lliga
Regionalista de Catalunya de tenir un diari que defenses i
exposes les seves ideologies.
El fet més destacable del seu mandat fou quan després
dels fets de la setmana tràgica, Joan Maragall va escriure
un text per defensar a Francesc Ferrer i Guàrdia i evitar la
seva execució, però Enric Prat de la Riba el va censurar en
motiu d’un acord amb Madrid per assegurar l’ordre social.
LA VEU DE CATALUNYA
10. Com a llegat més destacable, té un carrer dedicat a
L’Hospitalet de Llobregat. I una placa commemorativa a la seva
casa de naixement.
I els seus ideals de nacionalisme i catalanisme conservadors es
veuen reflectits en el partit polític actual Convergència i Unió.
LLEGAT