1. GUIÓ DEL TEMA 3 L’ESPANYA DEL SEGLE XVIII
1.
INTRODUCCIÓ.
Antic Règim= concepte encunyat pels revolucionaris francesos.
Canvi de Dinastia: suposa la substitució d’una dinastia per altra, però també la supremacia militar i dinàstica a
nivell europeu dels Borbó sobre els Habsburg: esmentar les pèrdues que suposa per a Espanya aquesta nova
situació.
Reestructuració de la monarquia hispànica: ara podem parlar amb certa propietat del concepte d’Espanya,
Estat espanyol (imposició del model castellà a la resta de territoris peninsulars, així i tot, no hi ha una UNITAT
NACIONAL perquè hi ha les províncies exemptes (Navarra i els territoris bascos)
Espanya convertida en una potència colonial i europea de segon nivell.
Època de transició entre l’AR i el liberalisme del XIX.
Reformisme borbònic de la primera meitat (centralització) i reformisme borbònic de la segona meitat
(Despotisme il·lustrat de Carles III)
2.
L’ESPANYA DEL ANTIC RÈGIM.
DEMOGRAFIA ESTANCADA, hem d’explicar la demografia típica de l’Antic Règim = mortalitat i natalitat
elevades, escàs creixement natural per què? Explicar les característiques de la TRANSICIÓ
DEMOGRÀFICA. Explicar el mecanisme de les CRISIS DE SUBSISTÈNCIA. Desequilibri de la població
peninsular interior i perifèria.
ABSOLUTISME MONÀRQUIC. Explicar la concentració de poder en el monarca, QUINS, i quines teories
serien les que advoquen per l’absolutisme (Hobbes i Bousset)
SOCIETAT ESTAMENTAL: desigualtat jurídica, immobilisme. Explicar la configuració dels diferents
estaments i l’obtenció de la base econòmica de cada grup.
ECONOMIA AGRARIA, RURAL I SENYORIAL. Sustentada en la propietat de la terra i l’apropiació de
l’excedent per part dels privilegiats (Drets senyorials, repartiment del producte agràri, pàg. 75 del llibre
de text, propietat vinculada i emfitèutica.).
a) Diferències de propietat i renda entre les diferents zones peninsulars: NORD, SUD, ZONA
ORIENTAL MEDITERRÀNIA
DEBILITAT DE LA INDÚSTRIA : preeminència del sistema gremial en els nuclis urbans (explicar l’estructura
dels gremis), Treball domèstic, falta articulació MERCAT NACIONAL (vies de comunicació inexistents o
escasses, mitjans de transport lents, aïllament interior-perifèria),
COMERÇ ESCÀS, Mercat interior, dèbil, pocs excedents (= fires locals), explicar per què. Esmentar i
explicar els diversos sistemes productius de l’AR. Combinat amb un COMERÇ COLONIAL, trets principals,
finalitat, etc.
3.
LA GUERRA DE SUCCESSIÓ (1702-17014)
Successió a la Corona espanyola = problema de dinastia i d’equilibri europeu (cap potència ha d’acumular
tant de poder continental)
Causes de la Guerra: la successió a la corona espanyola ( anomenar els diferents pretendents i què
representa cada un), parlar de l’equilibri europeu (pugna entre França i Àustria), el temor a una possible
unió entre França i Espanya (insinuacions de Lluís XIV), la formació d’una Aliança contra França (quins
països i per què)
Analitzar-ho com una Guerra Internacional (hegemonia europea), Guerra Nacional (entre les corones de
Castella i Aragó, dues maneres d’entendre el govern i la societat = Unitarisme, Monolingüisme,
Centralisme versus Federelisme, Pluralisme i Descentralització), Guerra Civil (dins de les societats de la
corona d’Aragó –Catalunya, València, etc), pel regne de València conflueixen els interessos dels
camperols per liquidar el feudalisme (1693), atiats per una campanya dels agents austracistes; amb la

2. burgesia comercial lligada a Anglaterra, Holanda, fòbia antifrancesa, etc, front a la majoria del clergat i la
noblesa partidaris del Borbó però no partidaris de l’eliminació del sistema foral. Tot això combinat a les
rivalitats entre pobles veïns = Dénia-Xàbia, per exemple.
IDEOLOGIA AUSTRACISTA (parlar del pactisme, monarquia composta “confederal”, temor al centralisme
francès i castellà, Francofòbia, Relacions del comerciants C.A. amb Holanda i Gran Bretanya, pèrdues dels
comerciants Catalans, valencians etc, pel blocatge amb el nord d’Europa i el seu arrelament als regnes
orientals (causes d’aquest arrelament)
Actuacions austriacistes al regne de València (Dénia, Altea, ) i Catalunya= agitadors.
Partidaris de cada bàndol. Almansa = derrota de l’austracisme valencià.
Conseqüències de la Guerra per Espanya (pèrdua de la categoria de gran potència -pèrdues territorials-,
impossible unió amb França, concessions colonials i territorials en la Península) i pels territoris de la
Corona d’Aragó (unificació política, administrativa, fiscal i legal, imposició del castellà com a llengua
vehicular en tots els àmbits públics, militarització dels territoris, )
4.
LA MONARQUIA ABSOLUTA DELS BORBÓ.
NOVA ORDENACIÓ TERRITORIAL. Centralització administrativa: administració central (SECRETARIS,
REDUCCIÓ PODER CONSELLS I CORTS), provincial(militarització regnes orientals, Capità General,
Audiència, Intendent) i local (Corregidor i oligarquia local borbònica) = IMPOSICIÓ DRET, LLENGUA I USOS
CASTELLANS.
Reordenació fiscal: unificació i augment de la fiscalitat dels regnes orientals
POLÍTICA MERCANTILISTA = AMÈRICA, PENÍNSULA
POLÍTICA EXTERIPOR = ALIANÇA AMB FRANÇA, INTENTS DE RECUPERACIÓ TERRITORIS EUROPEUS I
ITALIANS (BORBONS MENORS), ENFRONTAMENTS AMB GB PEL CONTROL COMERÇ COLONIAL
5.
EL REFORMISME BORBÒNIC.
TRETS DE LA IL.LUSTRACIÓ EUROPEA: Concepte d’Il·lustració, Característiques Generals del Moviment,
AUTORS, IDEOLOGIA, OBRES, DIFUSIÓ, RELACIONS AMB ELS MONARQUES (= Despotisme Il·lustrat,
QUINA SIGNIFICACIÓ TÉ AQUEST INTENT REFORMADOR)
PECULIARITATS IL.LUSTRACIÓ ESPANYOLA: Grup reduït no homogeni, QUI SÓN, introducció lenta i difícil
en Espanya (=oposició església-noblesa= per què?), principals actuacions dels il·lustrats espanyols:
Regalisme, Reformes econòmiques, educació...
Límits del Reformisme borbònic (Despotisme Il·lustrat= SIGNIFICACIÓ PER AESPANYA)
6.
VOCABULARI ESPECÍFIC
Absolutisme, Alou, Amortització, Antic Règim, Béns comunals, Carles III, Centralització, Cicle demogràfic antic, Comerç
Colonial, Crisi de subsistència, Decret de Nova Planta, Delme, Despotisme Il·lustrat, Drets senyorials, Economia
senyorial, Emfiteusi, Enciclopèdia, Estament, Feudalisme, Fisiocràcia, Gremi, Il·lustració Intendent, Jovellanos, Mans
mortes, Manufactures, Masos, Mercantilisme, Parlament, Pablo de Olavide, Pactisme, Primogenitura, Poder absolut,
Propietat vinculada, Reforma Agrària, Reformisme Borbònic, Reserva senyorial, Rotació triennal, Senyoriu
jurisdiccional, Senyoriu territorial, Sobirania, Societat Estamental, Tercer estat, Treball domèstic, Uniformització.