2. 1. La península preromana
Substrat (pobles preromans: sorotaptes, grecs i
cartaginesos, grecs i iberobascs).
Superstrat: al nord: visigots i gots i al sud àrabs i
mossàrabs.
Adstrat: aragonés i occità.
2. La Romània i les llengües romàniques.
3. Del llatí al català
Els primers textos. Les homilies d’Organyà.
4. Les cròniques. Característiques.
3. S. –V al –III: la península ibèrica es troba habitada per
celtes i ibers. Mentre que un s’assenten a la costa
mediterrània, el celtes ho feren pel centrei la costa
atlàntica.
S. II: arribada dels romans. Comença el període
conegut com romanització: procés pel qual els pobles
de la península ibèrica adoptaren la LLENGUA, el
concepte de DRET, la RELIGIÓ, el GUST ESTÈTIC i,
sobretot, la FILOSOFIA.
4.
5. S. –II: Invasió romana.
S. V: Caiguda de l’Imperi Romà.
S. V-VIII: Domini de gots i visigots.
S. VIII ( 711): invasió musulmana.
S. XIII (1232): Jaume I conquereix València.
S. XV: comença el Segle d’Or valencià
8. Durant el segle XI, la península es troba polaritzada en
dos cultures, completament diferents, al nord els
cristians i al sud els musulmans. Comença la
reconquesta cap al sud, fins que hi ha una nova
reestructuració de la política geogràfica peninsular
en quatre regnes: El regne de Castella ( amb Alfons X
el Savi), el regne de Granada, el de Navarra (amb la
dinastia Ximena) i d’Aragó (amb Jaume I)
12. Escrita en forma
autobiogràfica(plural
majestàtic).
Composta per perpetuar
la memòria de les gestes
de Jaume I.
Reconeixement a Déu
per les gràcies
obtingudes en les
accions del monarca.
13. Alguns dels fets importants que apareixen a la Crònica
són:
a) El seu engendrament i el seu naixement.
b) La mort del seu pare.
c) El jurament com a rei.
d) La conquesta de València, Mallorca i Múrcia.
e) Repartiment dels regnes.
14. Està dedicada sobretot a
narrar fets del rei Pere II
el Gran, fill de Jaume I.
Destaca per la seua
objectivitat i rigor
històric.
15. Narra en un to nacionalista
les conquestes fetes per la
Mediterrània.
Té una clara consciència
lingüística: és conscient que
el territori sota domini dels
reis catalans formen una sola
unitat, una única nació que té
en la llengua (el bell
catalanesc) el seu exponent
màxim de lligam i unitat.
1r apologista de la llengua.
16. El rei intenta justificar la
seua política.
Biografia
El rei ja no es comporta
com un monarca sinó
més aviat com un polític
i un estrateg astut.