1. Imperi Mig EgipciImperi Mig Egipci
ii
II Període IntermigII Període Intermig
Mentuhotep II (2061- 2010aC)
2061 – 1750 aC.2061 – 1750 aC.
(dinasties XI i XII)(dinasties XI i XII)
1786 – 1550 aC.1786 – 1550 aC.
(dinasties XIII a la(dinasties XIII a la XVIIXVII))
2. Antecedents
I Període Intermig (2173 – 2061 aC aprox.) Dinasties IX, X i
XI
Disgregació del poder central a favor de monarques locals (caps de nomos)
Davant l’anarquia, aparició de dos monarques importants a les ciutats
d’Heracleòpolis (zona nord, el Baix Egipte, Dinastia X) i Tebes (zona sud,
l’Alt Egipte, Dinastia XI)
Enfrontaments entre exèrcits heracleopolitans i tebans
Degradació de la noblesa
Accentuació fase climàtica àrida que provocà sequera i males collites.
Períodes de gana i penúries de la població
Subversió social
Caos polític
Finalment, triomf dels monarques tebans. Capital d’Egipte: Tebes.
Fonts:
Relleus i Inscripcions en tombes de necròpolis al centre i sud d’Egipte: Jety II en Assiut
Mòmies de 60 soldats tebans soterrades en Deir el-Bahari
3. Política interna
1. Restabliment de l’autoritat real:
eliminació de nomos, establiment de la
capital a Tebes, nou càrrec de
governador i fort control del poder per
la figura del visir
2. Reactivació econòmica
Política externa
Ha de fer front a diverses situacions:
invasions asiàtiques per la zona
oriental del Delta, campanyes contra
els libis a l’oest i incursions al sud,
Núbia
Fonts: La Tauleta d’ofrenes de Karnak, els
temples funerari de Sebeleiin i Denderah
Invasions asiàtiques
Pobleslibis
Mentuhotep II
(2061 – 2010 aC)
4. Mentuhotep III
(2010 – 1998 aC)
Política continuïsta
Expedició al país del Punt
Explotació mines de turquesa i
coure del Sinaí
Al final del regnat: conflicte
social i manca d’aliments.
Canibalisme ?
És considerat un usurpador del
poder.
Malgrat el nom no és fill de
l’anterior monarca
Ens trobem, segurament, davant
un període d’interregnes amb
més d’un candidat al tron
Es fa forta la figura del visir:
Amenehat I / Amenemes I
Durant el seu regnat són
conegudes les importants
expedicions per importar or,
pedra i materials preciosos (sud
d’Asuan, amb 10.000 homes)
Mentuhotep IV
(1998 – 1991 aC)
Fonts: Inscripcions d’Hatnub i el
papir que Hekanajte envia al seu fill
Fonts: inscripcions en les mines
( Wadi Hammamat)
5. Amenemes I (1991 – 1962 aC)
Política interna Política externa
Capital: Tebes a Ittawy Fa front a les incursións de pobles
beuïns (Delta oriental)
Revisió dels límits dels nomos i cadastre anual amb fins
tributaris
Fa front als pobles libis d’occident
Concessions a les
famílies
aristocràtiques:
- Reconeixement de la condició
hereditària del nomo
- Autoritat per recaptar impostos
- Autoritat per reclutar tropes
Amb la caiguda de la XI dinastia
Seguersemi intenta fer un estat
independent (zona de Núbia)
És el primer monarca que associa el poder al seu fill
(corregència). Mor assassinat.
Restableix relacions comercials amb
Biblos i Creta
Inici XII Dinastia, originari de l’Alt Egipte, visir del Mentuhotep IV
Accedeix al poder amb el recolzament de les famílies aristocràtiques de l’Alt
Egipte a canvi de concessions polítiques
Fonts: “La història de Sinué” a Els ensenyaments d’Amenemes al seu fill, les Llistes reials de
Karmak, Abydos i Saqqara o el Papir de Turin, entre altres.
6. Sesostris I
(1971 – 1928 aC)
Amenemes II
(1929 – 1895 aC)
Manteniment capital en Ittawy
Gran activitat constructora
Inici obres per aprofitar
agrícolament la zona del Fayum
Expedicions a la zona sud i control
del territori fins la 3ª cascada
Establiment de guarnicions
permanents a l’oest per evitar
incursions de pobles nòmades
Ampliació relacions comercials fins
la costa nord de Síria
Com els seus predecessors van
aconseguir pacificar territoris i estabilitzar
fronteres es va dedicar a ampliar les
relacions comercials: Síria, Palestina,
Anatòlia, Biblos.
Fonts: esteles funeràries, textos de sarcòfags, el
Tresor de Tod, complexos funeraris de Lischt,
Daschur, etc. esteles oficials de Mentuhotep, forts
militars en Suban, Aniba Buhen i Kor, papirs i
ostrakas
7. Sesostris II
(1897 – 1878 aC)
Línia política continuïsta
Canvia la capital a Illahum, prop del
Fayum
Consagra els seus esforços a
adequar el territori del Fayum per
l’explotació agrícola, per a tal efecte
ordena construir una ciutat de nova
planta: Kahum. Treballadors reclutats
zona sud del país. Possible estratègia
per debilitar econòmicament famílies
feudals de l’Alt Egipte.
Mapa amb la localització de les mines
més importants del sud d’Egipte i nord
de Núbia.
Fonts: el Papir de Kahum i correspondència
oficial
8. Sesostris III
(1878 – 1843 aC)
Figura polèmica respecte a la seva
activitat militar (Heròdot)
Acaba amb l’aristocràcia feudal
Promou una profunda reforma
administrativa:
1. substitució nomarca per
governador no relació vassallatge,
representant del rei
2. divisió del territori en 3 regions
Violentes incursions tant al nord
com cap al sud: Síria i Palestina/
Núbia
Amenemes III
(1843 – 1797 aC)
Herència política d’estabilitat
Intensa activitat constructora,
explotació mines de coure del Sinaí
Intensa activitat comercial: costes
fenícies i Biblos (arriba a ser objecte
de culte en aquesta ciutat)
Construcció xarxa hidràulica per tot
el país: especialment zona del
Fayum (7.000 hectàrees)
Fonts: Conjunt funerari de Daschur, esteles oficials, textos literaris com Les lamentacions
de Jajeperrasoneb, conjunts arqueològics del Fayum, escriptor egipci Manethon.
9. Amenemes IV
(1798 – 1790 aC)
Escemiofris
Neferusobek
Sobekneferu
(1790 – 1786 aC)
Inici problemes dinàstics: no era fill
del seu antecessor. La veritable
hereva era Escemiofris, la seva dona
Política continuïsta
Activitat constructora
Absència d’activitat militar
Mor sense descendència
Política continuïsta
Adopció de protocol masculí com a
faraó
El seu regnat no presenta
símptomes de crisi
L’absència d’hereus al tron i
extinció de la Dinastia XII
Fonts: estàtues de Tell el Daba i el Papir de Turin
10. II Període IntermigII Període Intermig
Dinasties XIII a XVIIDinasties XIII a XVII
(1786 – 1552 aC)(1786 – 1552 aC)
Fonts: Papir de Bulaq, Papirs de Kahun, Papir de Brooklyn, Papir de Westcar
És l’època menys coneguda de la història d’Egipte. La manca d’informació és
interpretada com prova de la decadència. Coexisteixen gairebé 5 dinasties
alhora.
11. La Dinastia XIII (1786 – 1633 aC)
La característica principal és la fragmentació territorial i el desmembrament de l’Estat.
Monarques sense rellevància, regnats
breus, origen popular i estranger (càrrec
electiu?)
Figura que ostenta el poder: Visir
(Anju). Dinastia de visirs
Crisi dinàstica, no social
La capital és traslladada a Tebes per
disposició de l’Administració (Illahum)
Possible motiu: allunyament monàrquic
del centre real d’administració del poder
Rebel·lió zona sud (Núbia) i pèrdua del
control
Pèrdua influència Biblos
Rebel·lió zona nord
(Delta) i establiment
d’una nova dinastia
egípicia, capital Xois,
Dinastia XIV.
Inici presència
massiva d’hicses que
comencen a ocupar
llocs administratius
d’importància
El Mig i l’Alt Egipte
estan governats per
uns 40 monarques
independents
12. Els hicses
El terme és traduït com rei pastor o cap de
paissos estrangers
Xois, D. XIV
D. XIII
D. XVII
Avaris, D. XV
?
D. XVI
Desconeixement procedènca i motius
(més d’un poble: hurrites, siris, palestins...
I èxode per fugir de pobresa per canvi
climàtic: augment temperatures i
agreujament sequera)
Aprofiten la situació de desmembrament
de l’Imperi Egipci. Ni monarques, ni visirs
ni Administració tenen capacitat per
prendre mesures adients.
Implanten dues dinasties paral·leles: la
XV anomenada Els Grans Hicses i la XVI
batejada com la de Els Petits Hicses (1645
– 1537 aC)
Salitis es considerat fundador de la
dinastia dels hicses i l’imperi abasta Egipte
i Palestina
13. Van mantenir una xarxa comercial
molt important
Van mantenir bones relacions amb
els petits monarques tebans coetanis
Una nova dinastia tebana
(1633 – 1552 aC)
Paral·lelament a tota aquesta situació neix una nova dinastia a Tebes, la XVII,
Inyotef V
Enfrontament dinastia Tebes/Avaris:
ordre religiós (Apofis I presenta queixa
a Taa II)
El rei tebà Taa II expulsa els hicses
fins Cusas. Mor en la batalla
Font: el Papir de Sallier I, Cap momificat
de Seqenenra Taa. Museu de El Cairo.
Apofis I és el primer monarca hicse
que pren un nom totalment egipci. És el
més conegut de tots. Al final del seu
regat s’inicien els conflictes amb la nova
dinastia tebana
14. Kamose, successor tebà,
continua amb l’expulsió dels
hicses:
1. Primera batalla: fins Beni Hassan,
més al nord que el seu pare
2. Segona batalla: coneixedor de les
relacions hicses/nubis ataca
Núbia i arrasa el regne de Kush
3. Tercera batalla: assetja Apofis
fins Avaris. Aconsegueix fixar una
frontera estable a l’alçada del
Fayum.
Es considerat l’últim monarca de la
dinastia XVII i l’artífex de
l’expulsió dels hicses. El seu
germà Amosis va acabar
l’expulsió total i definitiva, duent-
los fins Palestina i iniciant així un
nou període.