2. Si tots els problemes de relació, ho són de fet
de comunicació, el benestar de l’equip, serà el
resultat d’una bona comunicació, que permeti
compartir i abordar els aspectes viscuts com a
més estressants, aixiícom els objectius
comuns.
En primer lloc us proposem un abordatge
teòric a la definició de clima de centre, per
anar reflexionant sobre els aspectes en els
que cal incidir.
3. El clima escolar es defineix com una qualitat total, relativament
estable, que és viscuda pels seus ocupants o integrants a través
del treball, les interaccions que mantenen entre sí, i les
característiques físiques d’aquest espai. Aquesta qualitat total
distingeix cada centre o aula, imprimint-li un determinat estil i
condicionant els processos i resultats que s’hi desenvolupen.
La millora del clima escolar implica conèixer la percepció que en
tenen els seus integrants , identificar quins aspectes són més o
menys valorats i establir compromisos i activitats que els facin
evolucionar favorablement.
RAFAELBISQUERRA I MÀRIUS MARTÍNEZ: El clima escolar als centres d’Ensenyament Secundari a
Catalunya. Informes d’Avaluació1. Consell Superior d’Avaluació. Departament d’Ensenyament, 1998.
DEFINICIÓ DE CLIMA DE CENTRE
4. DIMENSIONS QUE CONFIGUREN EL
CLIMA EN UN CENTRE
Relació
involucració
Cohesió i suport d’iguals
Suport als estudiants
Involucració del PAS
Involucració/ relació amb les famílies
Comunicació
Participació dels alumnes
Desenvolupament
Autonomia
Interès professional
Moral docent
Orientació cap a la tasca
Desenvolupament professional
Manteniment i canvi del sistema.
Claredat de normes
Innovació
Entorn físic
Control
Presa de decisions participativa
5. ASPECTES A CONSIDERAR
ASPECTES DE RELACIÓ
• Afavorir la participació del professorat en l’elaboració de
documents del Centre.
• Articular mecanismes d’ajuda i suport pedagògic per al
professorat que ho precisi. (El que implica crear un clima
de confiança perquè es sol·liciti el suport).
• Fomentar l’assistència de les famílies a les reunions
convocades pel tutor.
• Millorar la informació a l’alumnat i crear mecanismes per
augmentar la participació dels alumnes en les activitats del
centre. Fomentar les possibilitats de fer propostes de
participació.
6. ASPECTES DE DESENVOLUPAMENT
• Potenciar l’avaluació com instrument per
fomentar i generar processos de presa de
decisions per tal d’atendre a la seva finalitat
formadora.
• Afavorir els espais i moments de discussió i
intercanvi de metodologies, estratègies i
sistemes d’avaluació com a recurs per a
millorar la competència docent de manera
participativa i eficaç.
7. ASPECTES DE MANTENIMENT I CANVI
• Incrementar la informació i diàleg sobre les normes i
tasques perquè siguin percebudes com a clares i
assumibles.
• Revisar i dialogar sobre la vigència i necessitat de les
normes i arribar a acords.
• Establir canals per difondre les experiències
innovadores desenvolupades pels docents.
• Dotar del mobiliari, o adequar-lo i mantenir-lo en
condicions.
• La direcció ha d’afavorir la presa de decisions
participativa a través dels diferents mecanismes
organitzatius que ho faciliten i impulsen.
8. Tindrem en compte doncs:
• Ser transparents i clars en les comunicacions, fent
servir diferents mecanismes.
• Arribar a acords i consensos per establir objectius
comuns.
• Crear un clima de respecte i confiança que faci
possible el diàleg obert i la crítica constructiva.
• Implicar-nos com a col·lectiu en la consecució dels
objectius i adquirir compromisos personals per assolir-
los.
• Fer evident la necessitat de cadascú i valorar-ne les
aportacions.
COMUNICACIÓ I COMPROMÍS
9. INGREDIENTS QUE DETERMINEN LA
BONA COMUNICACIÓ
• Mirar directament als ulls obra la porta d’accés a l’empatia.
L’atenció és doncs, el primer dels requisits imprescindibles.
• L' ingredient següent és la sensació positiva, que es posa
bàsicament de manifest a través del to de veu i l’expressió facial .
• El tercer ingredient l’aporten la coordinació dels moviments
corporals, el ritme i la sincronia de la conversa. Quan sentim que
establim una bona comunicació, ens sentim còmodes, expressem
lliurement les nostres emocions. Les nostres respostes
immediates i espontànies es troben ben coordinades, és a dir, no
tallem la paraula a l’altre ni ens incomoden els silencis.
Goleman (1995), citant Robert Rosenthal.
10. ALGUNS ASPECTES FACILITADORS DE LA
COMUNICACIÓ
• Empatia, reconeixement de l’altre.
• No fer judicis de valor.
• Mirada atenta.
• Assentir amb el gest, expressió facial coherent amb el
missatge i l’expressió de l’altre.
• Respectar les pauses i donar temps a respondre, escoltant
sense interrompre.
• Comprovar si ens hem entès, parafrassejar, formular
preguntes obertes i aclarir els objectius
Equip cuidem-nos ICE-UAB: El benestar docent. Editorial Graó, Barcelona 2011
11. REFLEXIONS
• Captar les angoixes personals o de l’equip i/o els moments d’estrès.
• Crear l’ambient de confiança que faci possible parlar-ne.
• Buscar el temps i l’espai adequats per parlar-ne i compartir les
percepcions (És important ser empàtic procuraran no jutjar i posar-
nos al lloc de l’altre, tot i que nosaltres també podem expressar la
nostra vivència). Fer-ho sempre des del respecte i la sinceritat.
• Cercar solucions que minimitzin els elements o moments d’estrès i
arribar a consensos.
• Posar paraules als aspectes que ens fan sentir bé. Gaudir del
reconeixement i de la feina ben feta sense complexes.
• Parlar-ne, compartir, sentir-se reconegut i acompanyat ens ajudarà a
sentir-nos millor i a gaudir de la professió.
• L’equip que a més de compartir aspectes organitzatius i pedagògics,
destina temps i comparteix aspectes emocionals, és un equip madur,
capaç de cuidar-se i de cuidar.
