1. L’IMPRESSIONISME Moviment pictòric que s'originà a França en la dècada del 1860; l´Impressionisme no va ser una escola homogènia amb un programa unificat i amb principis clarament definits. Va ser més aviat una associació oberta d'artistes units per un punt de vista més o menys comú i amb el propòsit d'exposar. L´Impressionisme consistia en reproduir la natura atenent més a l'impressió que ens produeix que a ella mateixa en la realitat. Va representar una rebel·lió contra l'academicisme, amb la valoració de la llum mitjançant una tècnica de superposició dels colors primaris, prescindint del negre i la pintura a l'aire lliure.
2. CARACTERISTIQUES GENERALS El tema principal és el paisatge, la naturalesa, i altres: les reunions al camp, el món de la nit. Pintaven directament de la realitat, no al taller, així, estaven exposats als canvis de llum i, en conseqüència, al color; implica una pintura ràpida. - Tècnica: els pintors impressionistes pinten amb una pinzellada descomposta en petites pinzellades de diferents colors que l’espectador recompondrà a la seva retina; aquestes taques mirades a certa distància reconstrueixen la forma. Utilitzen pinzellades ràpides aplicades amb llibertat, en totes direccions. Les superfícies de color desapareixen. És una pintura lleugera, plena de llum i color, amb pinzellades, que a vegades deixen veure el blanc del fons del quadre. El més important per aquests pintors va ser el color i la llum, donen menys importància al dibuix. Durant la dècada de 1870, els impressionistes es van esforçar per demostrar que el contorn de les coses no existia i que la llum era superior a la matèria. - Color: eliminen el color negre de la seva paleta, observen que les ombres mai són negres, i que el blanc pur no existeix, sinó que la llum el carrega de matisos innumerables. Utilitzen el color pur, i a vegades, el barregen sobre la superfície del quadre.
