1. Reflexions sobre diferents processos
independentistes
El Dmenys1
Servei d’Estudis del CCN
Octubre 2013
The authors let others remix, tweak, and build upon this work even for commercial purposes, as long as they
credit authors and license their new creations under the identical terms.

2. Com serà el procés cap a la independència de
Catalunya?
Molts catalans ens formulem importants preguntes sobre el procés cap a la
independència

Quan durarà el procés d’independència de Catalunya?

Quan començarà formalment? O ja ha començat?

Com serà? Acordat o amb grans tensions?

Hi ha hagut processos no violents? Ho serà el nostre?
Intentem aprendre dels processos que hi ha hagut fins ara analitzant els casos mes
propers
2

3. El període de temps des de la Declaració de Sobirania a la
plena independència dura entre 2 i 3 anys
Temps per assolir la independència (anys)
Catalunya
Singapur
2?
0,3
Montenegro
7
Kosovo
18
Lituània
3
Letònia
3
Estònia
3
Noruega
0,75
Eslovàquia
0,5
Macedònia
1
Croàcia
1
Eslovènia
4
0 Mitjana
2,3 A
5
10
15
20
Catalunya fa un primer acte de Sobirania el 11S2012 i votacions el 25N2012
Kosovo 18 anys després de la primera i 3 anys després de la segona declaració de Sobirania
3

4. Els nous estats es constitueixen després d’un Acte de
Sobirania que inicia el propi procés d’independència

La majoria de casos d’independència es corresponen amb la recuperació d’un sentiment
nacional diferenciat de l’Estat metròpoli. Hi ha casos però, com Montenegro o Kosovo on els
motius de separació son molt poc fonamentats històricament


En tots els processos hi ha un moment que es produeix un acte de sobirania que marca l’inici del
procés, habitualment amb l'aprovació d’alguna llei que desafia la Constitució de l’Estat Metròpoli,
tot i que en algun cas l’acte no és polític si no civil via manifestació o majoria en unes eleccions de
partits amb voluntat secessionista


En el cas català tenim les dues situacions, vam ser Estat fins 1714 i hi ha un clar sentiment
nacional diferenciat, i sobretot una gran història de tensions amb la Oligarquia Castellana
En el cas Català podríem associar l’acte de sobirania al trígon que inclou la manifestació del
11S2012, les eleccions del 25N i la Declaració de Sobirania de gener de 2013
La majoria de casos el procés (des de l’Acte de Sobirania fins a la Declaració d’Independència) té
una durada de 2-3 anys, tot i que hi ha casos més ràpids per negociació amb metròpoli i de molt
més lents per manca de majoria real de suport al procés

En el cas català, el comptador comença a final de 2012, i per tant encara estem en el procés
lògic de durada “normal” d’aquest tipus de processos
4

5. Denominador comú: model social-polític diferent, tensió
nacional per llengua i cultura i descomposició estat
precedent
País
Crisi
econòmica
Tensions
nacionals
(llengua cultura)
Espoli
fiscal
Model
econòmic
polític
diferent
Catalunya
◙
◙
◙
◙
Croàcia
◙
◙
◙
Eslovàquia
Descomposició estat
precedent
◙
◙
◙
◙
◙
◙
◙
◙
◙
Eslovènia
◙
◙
Estònia
◙
◙
◙
◙
Kosovo
◙
◙
◙
◙
Letònia
◙
◙
◙
◙
Lituània
◙
◙
◙
◙
Macedònia
◙
◙
Montenegro
◙
◙
◙
◙
◙
Noruega
Singapur
◙
Sortir del
comunisme
Perestroika
◙
◙
5

6. Preguntes binaries amb resposta nítida
Nou estat
Pregunta
Escòcia
¿Ha de ser Escòcia un país independent? Should Scotland
be an independent country?
Sept
2014
Croàcia
¿Està a favor de que la República de Croàcia sigui
membre de la Unió Europea? "Jeste li za članstvo
Republike Hrvatske u Europskoj uniji?
Març
1991
93% Sí
83%
Noruega
¿Aprova la Dissolució completa de la Unió? (amb
Suècia) “den stedfundne Opløsning af Unionen”
Agost
1905
100% Sí
85,4%
Islàndia
¿Esta a favor que la Unió amb Dinamarca sigui abolida y
si cal adoptar una nova constitució Republicana?
Maig
1944
98% Sí
98%
Malta
¿Aprova vostè la Constitució proposada pel Govern de
Malta, aprovat per l'Assemblea Legislativa i publicat a la
Gaseta Malta? (La constitució declarava Malta estat
independent)
Maig
1964
54,5% Sí
79,7%
Letònia,
¿Està a favor d'una república democràtica i independent
de Letònia?
¿Esta a favor de la independència de la Unió Soviètica?
Març
1991
74,9% Sí
99% Sí
87,6%
98%
Armenia, Estonia,
Georgia Latvia,
Lithuania…
Quebec
Any
Resultat
%
Partic.
>70% Sí
¿Està d'acord que el Quebec s'ha de convertir en sobirà
després d'haver fet una oferta formal al Canadà per a una
nova associació econòmica i política dins de l'àmbit
d'aplicació del projecte de llei sobre el futur del Quebec i
de l'acord signat el 12 de juny de 1995?
Octubre
1995
50,6% No
93,5%
6

7. Preguntes binaries amb resposta nítida
Nou estat
Pregunta
Montenegro
¿Vol que la República de Montenegro sigui un Estat
independent amb completa personalitat jurídica
internacional?
Puerto Rico
Any
1) ¿Vol mantenir l'actual Estat Lliure Associat sota la
clàusula territorial de la Constitució dels EUA o prefereix
una opció no-territorial?
2) ¿Quina seria l'alternativa preferida si guanya la opció noterritorial?: estat de la Unió, la independència o la lliure
associació?
Maig
2006
Resultat
%
Partic.
55,5% Sí
86,5%
55% No
79%
61,2% Estat
de la Unió
Irlanda del Nord
The Border Poll
¿Irlanda del Nord ha de seguir sent part del Regne Unit
o unir-se a la República d'Irlanda per formar una Irlanda
unida?
Eleccions boicotejades pels catòlics
Març 1993
98,9% Sí
58,6%
País Basc
“Plan Ibarretxe”
¿Está usted de acuerdo en que los partidos vascos, sin
exclusiones, inicien un proceso de negociación para
alcanzar un acuerdo democrático sobre el ejercicio del
derecho a decidir del Pueblo Vasco, y que dicho
acuerdo sea sometido a referéndum antes de que
finalice el año 2010?
Maig 2008
Prohibit per
Espanya
Gibraltar
¿Aprova vostè el principi de que la Gran Bretanya i
Espanya han de compartir la sobirania sobre Gibraltar?
Juliol 2002
98,48% No
87,9%
Eslovènia
¿Ha de ser la República de Eslovènia un país
independent i sobirà?
Desembre
1990
88,5% Sí
93,5%
7

8. La independència permet sortir de una crisi econòmica
normalment generada per un estat aliè al sentiment
nacional propi i diferenciat

Els motius per la independència és en gairebé tots els casos de base econòmica i política
sovint precedit d’un entorn de crisi econòmica important
 En el cas Català és obvi que som a la pitjor crisi de les darreres dècades i que només amb
un Estat en podrem sortir

Només en el cas de les Repúbliques Ex-Iugoslaves hi ha hagut guerra derivada de la declaració
d’independència. En concret a Eslovènia dura 10 dies mentre que a Croàcia dura 3 anys igual
que a Bòsnia-Herzegovina
 En el cas espanyol es fa difícil pensar que el desencadenant pugui ser armat, donat que
Catalunya és un motor econòmic a la UE i acabaria de desestabilitzar-la. Però a part cal
recordar que la majoria de militars i polítics que van liderar les guerres de l’ex-Iugoslàvia
han acabat detinguts i condemnats al tribunal de la Haia. A Espanya el primer imputat seria
el Rei com a comandant de tots els exèrcits, si aquest fos el cas.

Cal observar que la majoria de països (tret de les repúbliques ex-Iugoslaves) han resolt
negociadament la separació tot i que amb tensions prèvies i/o posteriors. En els casos
d’Eslovàquia amb Txèquia, i Noruega amb Suècia van ser plenament pactats i molt ràpids.

Hi ha casos curiosos com Singapur on la Metròpoli fa fora la “regió” secessionista
8

9. Els nous estats validen democràticament el nou status a
través de un referèndum o una DUI, o els dos
País
Via de proclamació
independència
Croàcia
Referèndum i DUI posterior
Eslovàquia
Negociació i DI acordada
Eslovènia
Referèndum i DUI posterior
Estònia
DUI i referèndum posterior
Kosovo
DUI
Letònia
DUI i referèndum posterior
Lituània
DUI
Macedònia
Referèndum i DUI posterior
Montenegro
Referèndum i DUI posterior
Noruega
Referèndum i DI posterior acordada
Singapur
Expulsió estat precedent

DUI = Declaració unilateral d’independència
DI: declaració independència pactada


Referèndum vinculant: obliga el govern a
acceptar-ne el resultat i fer allò que els
ciutadans han expressat a les urnes.
Naturalment, només se celebren en països
de tradició democràtica i sovint es
disposen alguns requisits per a què siguin
acceptats per l'autoritat.
Referèndum consultiu: no obliga el
govern a acatar-ne el resultat, i en darrera
instància li correspon a ell o
al Parlament corresponent prendre l'última
decisió.
Una declaració unilateral
d'independència (DUI) és una variant
de declaració d'independència establerta
quan un govern d'una entitat constituent
d'un estat sobirà es declara ella mateixa
com a estat sobirà, sense un acord formal
amb l'estat del qual declara la seva
secessió.
9

10. Les noves nacions usen diversos procediments legítims per
proclamar la independència

L’assoliment de la Independència formal té lloc de diferent manera en cada cas, sovint
precedit d’unes eleccions referendaries sigui en forma de Referèndum o d’Eleccions
Parlamentaries que tenen caràcter plebiscitari, i sempre acaben amb una Declaració o
Proclamació d’Independència
 A Catalunya es pretén arribar al Referèndum però ja es contempla com a segona opció
unes eleccions plebiscitàries i posterior DUI

En els casos que hi ha Referèndum o eleccions amb caràcter plebiscitari, amb majoria a favor de
la independència, la proclamació es fa normalment entre 1 i 3 mesos després de les
eleccions
 En el cas català, si hi ha referèndum el Setembre de 2014, i es guanya, abans de final
d’any podria tenir lloc la proclamació formal. Si s’ha d’anar a unes eleccions plebiscitàries,
caldrà sumar uns mesos mes.

El reconeixement internacional es produeix normalment uns mesos després de la proclamació
formal de la Independència, sempre amb alguns Estats en contra i gairebé sempre amb la
metròpoli en contra
 En el cas català es molt probable que Espanya s’hi oposi però hi ha prou arguments per
pensar que finalment li interessa acabar acceptant i negociant. En tot cas no és un element
“anormal” d’aquest tipus de procés, si no més aviat “típic”
10

11. Catalunya opta a ser un dels països petits avançats i
competitius de tota Europa on altres estats ens indican el
nostre futur
País
PIB per
càpita
(milers €)
Nivell
Atur
Inflació
%Graduats
universitaris
Dinamarca
37
7,5%
2,4%
73,7%
Noruega
57
3,2%
0,7%
74,4%
Àustria
32
4,3%
2,5%
70,5%
Suïssa
57
3,9%
-0,7%
54,8%
Dades 2012
11

12. En tots els casos el suport social es amplament majoritari
dins la societat que s’independitza

Tots els casos analitzats han acabat en independència formal, però el cas de Kosovo va tenir un
primer intent fallit que va requerir de 18 anys mes, i el de Quebec encara esta obert desprès de
1980
 Cal assegurar en el cas Català que a la primera tinguem èxit i això vol dir fer les coses molt
ben fetes

En la majoria de casos el suport social en el moment de la proclamació és de superior a 2/3
de la població, tot i que el cas de Montenegro només hi va haver un 55,4% i va estar recolzat
internacionalment
 Totes les enquestes dels darrers mesos situen a Catalunya una situació favorable entorn
55% a favor, però només 25-30% en contra. Això situa el resultat de referèndum proper a
2/3 dels que tenen vot definit, tot i que hi ha un nivell alt d’abstenció que encara poden
canviar molt el sentit del vot. En el pitjor dels casos estaríem per sobre del 55% de
Montenegro
12

13. El cas Català




Fou Estat anteriorment: Si, des del s. X fins a 1714
 Cap país dels analitzats ha existit com Estat més d’un segle
Motius per la independència:
 Crisi econòmica
 Tensions nacionalistes i de centralisme amb el sistema extractiu espanyol
 Repressió a la llengua
 Espoli fiscal sostingut
 Model econòmic-polític Espanyol no adaptat a teixit empresarial Català
Breu descripció procés
 2007 Gran manifestació pel Dret a Decidir infraestructures
 2010 (Jul) Manifestació en contra de les retallades de l’Estatut pel TC
 2012 (Set) Gran manifestació per la independència (Acte de Sobirania)
 2012 (Nov) Eleccions amb victòria dels partits pel Dret a Decidir
 2013 (Gen) Declaració de Sobirania al Parlament
 2014 (Set) Intent de Referèndum per la independència (previsible anul·lació per part de
l’Estat)
 2014 (Nov) Eleccions Parlament amb victòria dels partidaris a la Independència
 2015 Proclamació de la Independència
Durada del procés previst: 2-3 anys des de l’acte de sobirania
13

14. Annexes
Dades individuals dels diferents estats

15. Llista de països estudiats i any de la seva independència
País
Any
Croàcia
1990
Kosovo
1990
Macedònia
1991
Montenegro
2006
Noruega
1905
Singapur
1965
Els tres països que al 2000 tenien un PIB inferior al 1990 van
créixer durant la 2a meitat de aquella dècada. La manca de dades
estadístiques els primers anys de països com per exemple,
Croàcia, Eslovàquia o Estònia fins 1992-1993, de manera que el
càlcul descarta els primers anys de caiguda del PIB per la crisi, i
això condiciona els resultats per una raó estadística.
1990
Lituània
•
2008
Letònia
A més, aquesta crisi global va afectar més aquests països perquè
a més de la independència, van haver de fer la transició des
d'economies socialistes a models de mercat, i la seva posició
en termes d'obertura, competitivitat, renda per càpita... no eren
iguals.
1991
Estònia
•
1992
Eslovènia
A principis dels anys 90 hi va haver una crisi a nivell mundial
que va afectar a la majoria de països en major o menor grau.
A més de Lituània i Letònia, Macedònia també va presentar una
caiguda del PIB durant la dècada dels 90. Així com Eslovènia veu
reduït el seu PIB durant la 1a meitat de la dècada, encara que
després es recupera.
1991
Eslovàquia
•
15

16. El creixement econòmic mesurat en PIB i PIB per càpita
millorà substancialment
∆ PIB al cap de 10 anys
54.00%
60.00%
42.10%
40.00%
20.10%
22.70%
22.50%
22.20%
Kosovo
Montenegro
20.00%
-8.80%
-30.40%
-27.20%
Letònia
Lituània
0.00%
Eslovènia
Croàcia
Macedònia Eslovàquia
Estònia
-20.00%
-40.00%
∆ PIB per càpita al cap de 10 anys
70.00%
60.00%
50.00%
40.00%
30.00%
20.00%
10.00%
0.00%
-10.00%
-20.00%
-30.00%
51.90%
56.60%
49.80%
32.40%
25.40%
20.60%
-15.30%
-21.70%
-23.00%
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys
16

17. La independència ajudà a aquests països a controlar la
inflació i millorar les exportacions
Disminució de la Inflació al cap de 10 anys
0.00%
-20.00%
-40.00%
-43.20%
-60.00%
-80.00%
-69.20%
-120.00%
-80.90%
-82.70%
-100.00%
-99.40%
-99.10%
-98.10%
-99.60%
Exportació de béns i serveis al cap de 10 anys
150.00%
107.90% 100.70%
100.00%
71.80%
62.60%
50.00%
0.00%
-1.60%
-14.20%
-39.20%
-37.40%
-7.90%
-50.00%
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys.
Mancan sèries de dades per Estònia
17

18. L’estat propi va permetre la reducció de l’atur i la educació
dels joves
Disminució de la Taxa d’atur en 10 anys
6000.00%
5000.00%
4000.00%
3000.00%
2000.00%
1000.00%
0.00%
-1000.00%
5366.70%
2083.30%
-2.80%
2640.00%
48.10%
22.20%
-1.90%
-35.00%
∆ Universitaris en 10 anys
140.00%
120.00%
100.00%
80.00%
60.00%
40.00%
20.00%
0.00%
127.70%
124.80% 127.20%
115.90%
102.70%
35.40%
52.50%
22.20%
Les dades de cada país comprèn el període dels 10 primers anys des de la seva proclamació com estat, a excepció de Kosovo i Montenegro que son dels 5 primers anys
18

19. El cas de Croàcia




Fou Estat anteriorment: SI, breument durant III Reich
Motius per la independència:
 Crisi econòmica
 Tensions nacionalistes de les minories sèrbies
 Posicions centralistes per part de Sèrbia
 Diferencies de llengua i culturals
 Desig d’abandonar comunisme i esdevenir economia de mercat
Breu descripció procés
 1989 Creació de nous partits diferents al Comunista
 1990 (Mai) Eleccions multipartits amb victòria de Unió Democràtica de Croàcia
 1990 (Jul) Canvis a la constitució amb reconeixement de l’autodeterminació (acte de
sobirania)
 1990 (Set) Els Serbis de Croàcia proclamen una autonomia Sèrbia dins de la República
Croata
 1991 (Abr) Els Serbis de Croàcia inicien moviments per la secessió
 1991 (Mai) Referèndum amb victòria per un 93% del SI
 1991 (Jun) Declaració de la independència i inici de la Guerra Serbo-croata
 1992 (Gen) Reconeixement de la CEE
 1992 (Mai) Croàcia entra a la ONU
Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania
19

20. El cas de Croàcia

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Croàcia
1990
1995
Variació
90-95
2000
Variació
90-00
PIB
(Milions kn de 2005)
174.754**
181.555
3,9%
214.374
22,7%
PIB per càpita
(kn de 2005)
36.947**
40.773
10,4%
48.933
32,4%
Exportació de béns i serveis
(Milions kn de 2005)
104.210**
60.145
-42,3%
89.364
-14,2%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
500,0%
4,0%
-99,2%
4,6%
-99,1%
Taxa d’atur
13,2%*
14,5%
10,2%
16,1%
22,2%
Universitaris
(% sobre el total de la població)
22,8%
26,5%
16,6%
30,8%
35,4%
*1991
**1992
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
20

21. El cas d'Eslovènia





Fou Estat anteriorment: No, només en l’edat mitjana. Nacionalitat imperi Austrohongarès
Motius per la independència:
 Extern: Col·lapse del sistema soviètic
 Intern: dissolució del partit comunista iugoslau i convocatòria d’eleccions democràtiques
Context:
 Integració artificial dins de Iugoslàvia
 Eslovènia, 1990: 23% PIB iugoslau – 8% població
 Crisi econòmica
• Retallades sous i serveis públics, acomiadaments massius, empobriment relatiu
• Moviments socials: democratització i d’esdevenir economia de mercat
• Tensions centre-perifèria (centralisme serbi) (diferències identitàries)
• Tensions amb les minories sèrbies d’Eslovènia
Breu descripció procés
 1987 Inici moviments socials en favor democratització sistema polític
 1989 (Set) Modificacions Constitució regional, inclou dret a decidir
 1990 (Ge) Polítics eslovens abandonen el Congrés del PC Iugoslau (acte sobirania)
 1990 (Abr) Eleccions amb victòria pel 54% de forces independentistes (secessió)
 1990 (Des) Referèndum per la independència amb 89% a favor del SI (independència)
 1991 (Jun) Independència formal – esclat guerra 10 dies – reconeixement internacional
 1991 (Des) Primera constitució de la República independent
 1992 (Mai) Eslovènia és admesa a l’ONU
Durada del procés: 4 anys des de moviment social, 2 des de l’acte de sobirania
21

22. El cas d'Eslovènia

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Eslovènia
1990
1995
Variació
90-95
2000
Variació
90-00
PIB
(Milions € de 2005)
20.019
19.443
-2,9%
24.044
20,1%
PIB per càpita
(€ de 2005)
10.019
9.777
-2,4%
12.086
20,6%
Exportació de béns i serveis
(Milions € de 2005)
12.466
8.699
-30,2%
12.267
-1,6%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
1.468,5%
13,7%
-99,1%
8,9%
-99,4%
Taxa d’atur
7,1%*
7,2%
1,4%
6,9%
-2,8%
Universitaris
(% sobre el total de la població)
24,4%
29,7%
22,1%
55,4%
127,7%
*1991
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
22

23. El cas d’Eslovàquia




Fou Estat anteriorment: Si, entre 1939-45, sota protectorat Alemany
Motius per la independència:
 Unió artificial després II guerra mundial
 Diferencies de models econòmic
 Diferencies culturals i nacionals
 Caiguda del comunisme
Breu descripció procés
 1992 (Jul) Declaració d'independència al Parlament Eslovac (Acte de sobirania)
 1992 (tardor) Negociació formal entre Txèquia i Eslovàquia
 1993 (Gen) Separació formal
 1993 (Gener) Eslovàquia entra a la ONU
Durada del procés: 6 mesos des de l’acte de sobirania
23

24. El cas d’Eslovàquia

Evolució principals indicadors 1992-1997-2002
Eslovàquia
1992
1997
Variació
92-97
2002
Variació
92-02
PIB
(Milions € de 2005)
27.271
36.675
34,5%
42.005
54,0%
PIB per càpita
(€ de 2005)
5.141
6.813
32,5%
7.810
51,9%
Exportació de béns i serveis
(Milions € de 2005)
13.212
16.510
25,0%
27.470
107,9%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
10,2%
6,1%
-39,8%
3,1%
-69,2%
Taxa d’atur
12,7%
11,9%
-6,4%
18,8%
48,1%
Universitaris
(% sobre el total de la
població)
15,9%
22,0%
38,6%
32,2%
102,7%
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
24

25. El cas d’Estònia




Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940, tot i que al principi no va ser reconeguda
internacionalment.
Motius per la independència:
 Perestroika
Breu descripció procés
 1986 primeres manifestacions nacionalistes
 1988 (Oct) Creació del Front Popular de caire nacionalista
 1988 (Nov) El Parlament declara la superioritat de les lleis Estones respecte les soviètiques
(Acte de Sobirania)
 1989 (Ago) Cadena humana amb Letònia i Lituània
 1990 (Mar) Eleccions al Consell Suprem
 1990 (Mai) El Parlament proclama la independència
 1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika amb 78,4% a favor
 1991 (Ago) Formalment es desvincula de Rússia
 1991 (set) Estònia entra a la ONU
Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania
25

26. El cas d’Estònia

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Estònia
1990
1995
Variació
90-95
2000
Variació
90-00
PIB
(Milions € de 2005)
5.568*
5.725
2,8%
7.915
42,1%
PIB per càpita
(€ de 2005)
3.684*
3.953
7,3%
5.768
56,6%
Exportació de béns i serveis
(Milions € de 2005)
2.922*
3.188
9,1%
5.865
100,7%
Taxa d’atur
0,6%
9,7%
1.516,7%
13,1%
2.083,3%
Universitaris
(% sobre el total de la població)
24,8%
25,2%
1,8%
55,6%
124,8%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
*1993
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
26

27. El cas de Kosovo




Fou Estat anteriorment: No
Motius per la independència:
 Desmembrament de Iugoslàvia
 Diferencies nacionals, ètniques i culturals amb Sèrbia
Breu descripció procés
 1990 (Set) Les institucions Kosovars declaren la independència sense aplicació real per
manca de reconeixement Internacional (Acte de Sobirania)
 2007 (Nov) Eleccions legislatives amb victòria de partit secessionista
 2008 (Feb) Proclamació de Independència
 2008 (Oct) Consulta a Nacions Unides sobre possible violació de Dret Internacional
 2010 (Jul) El Consell de NU declara que no hi ha violació de Dret Int.
Durada del procés: 18 anys des del primer acte de sobirania, 3 després del segon
27

28. El cas de Kosovo

Evolució principals indicadors 2007-2012
Kosovo
2007
2012
Variació
07-12
PIB
(Milions € de 2005)
3.533
4.329
22,5%
PIB per càpita
(€ de 2005)
1.662
2.489**
49,8%
Exportació de béns i serveis
(Milions € de 2005)
523
850*
62,6%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
4,4%
2,5%
-43,2%
46,3%***
45,4%
-1,9%
Taxa d’atur
Universitaris
(% sobre el total de la població)
*2011
**Elaboració pròpia amb població 2011
***2009
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
28

29. El cas de Letònia




Fou Estat anteriorment: Sí. Entre 1918 i 1940
Motius per la independència:
 Perestroika
Breu descripció procés
 1987 primeres manifestacions anti-soviètiques
 1988 (estiu) Creació de partits independentistes
 1988 (Oct) Gran manifestació demanant independència (Acte de sobirania)
 1989 (Ago) Cadena humana amb Lituània i Estònia
 1990 (Mar) Eleccions amb majoria dels partits independentistes
 1990 (Mai) Declaració d’independència
 1991 (Mar) Referèndum aprofitant convocatòria sobre la Perestroika
 1991 (Ago) Proclamació definitiva de la independència
 1991 (Set) Letònia entra a la ONU
Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania
29

30. El cas de Letònia

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Letònia
1990
1995
Variació
90-95
2000
Variació
90-00
PIB
(Milions Ls de 2005)
8.709
4.638
-46,7%
6.062
-30,4%
PIB per càpita
(Ls de 2005)
3.270
1.866
-42,9%
2.560
-21,7%
Exportació de béns i serveis
(Milions Ls de 2005)
4.155
1.979
-52,4%
2.524
-39,2%
Inflació
(Deflactor del PIB)
24,1%
27,5%
14,0%
4,2%
-82,7
Taxa d’atur
0,5%
18,9%
3.680,0%
13,7%
2.640,0%
Universitaris
(% sobre el total de la població)
24,9%
23,2%
-6,8%
56,5%
127,2%
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
30

31. El cas de Lituània




Fou Estat anteriorment: Sí, entre 1918 i 1940
Motius per la independència:
 Perestroika
Breu descripció procés
 1980’s manifestacions pro-independentistes freqüents
 1988 (Jun) Creació del moviment social i polític per la independència
 1988 (Nov) Restauració de símbols nacionals com himne i bandera (Acte de sobirania)
 1990 (Feb) Eleccions generals amb victòria independentista
 1990 (Mar) Declaració d’independència
 1991 (Set) Entrada formal a la ONU
Durada del procés: 3 anys des de l’acte de sobirania
31

32. El cas de Lituània

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Lituània
1990
1995
Variació
90-95
2000
Variació
90-00
PIB
(Milions Lt de 2005)
68.313
39.615
-42,0%
49.764
-27,2%
PIB per càpita
(Lt de 2005)
18.474
10.916
-40,9%
14.220
-23,0%
Exportació de béns i serveis
(Milions Lt de 2005)
35.584
18.782
-47,2%
22.268
-37,4%
228,3%*
54,2%
-76,3%
0,9%
-99,6%
Taxa d’atur
0,3%
6,9%
2.200,0%
16,4%
5.366,7%
Universitaris
(% sobre el total de la població)
33,2%
26,4%
-20,6%
50,6%
52,5%
Inflació
(Deflactor del PIB)
*1991
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
32

33. El cas de Macedònia




Fou Estat anteriorment: Si, l’any 1944 però durà molt poc
Motius per la independència:
 Desmembrament de Iugoslàvia
Breu descripció procés
 1990 (Set) Modificació de la Constitució de Macedònia incloent el dret d’autodeterminació
(Acte de sobirania)
 1990 (Nov) Eleccions
 1991 (Gen) Declaració de Sobirania
 1991 (Sep) Referèndum per la independència amb gran majoria favorable (96%)
 1991 (Sep) Declaració d’independència
 1992 (Jun) Declaració de reconeixement de la CEE però excloent el nom de “Macedònia”
per veto de Grècia. Però finalment ha estat acceptat
 1993 (Abr) Macedònia entra a la ONU
Durada del procés: 1 any des de l’acte de sobirania
33

34. El cas de Macedònia

Evolució principals indicadors 1990-1995-2000
Macedònia
1990
1995
Variació
90-95
2000
Variació
90-00
PIB
(Milions Ден de 2005)
299.230
235.812
-21,2%
272.959
-8,8%
PIB per càpita
(Ден de 2005)
158.997
119.943
-24,6%
134.705
-15,3%
Exportació de béns i serveis
(Milions Ден de 2005)
77.260
77.844
0,8%
132.742
71,8%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
338,7%*
15,8%
-95,3%
6,4%
-98,1%
18,5%
18,7%
0,8%
22,6%
22,2%
Taxa d’atur
Universitaris
(% sobre el total de la
població)
*1993
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
34

35. El cas de Montenegro




Fou Estat anteriorment: Si entre 1878 i Primera Guerra Mundial
Motius per la independència:
 Desmembrament de Iugoslàvia
 Centralisme Serbi dins la República de Sèrbia i Montenegro
Breu descripció procés
 1992 (Abr) Creació de la República de Sèrbia i Montenegro per desmembrament de
Iugoslàvia
 1999 (Jul) Conversacions entre Sèrbia i Montenegro per definir estatus
 1999 (Ago) El Parlament de Montenegro proposa la creació de dos Estats (Acte de
Sobirania?)
 2000 (Sep) Eleccions Generals que denoten un clar creixement del sobiranisme
 2000 (Sep) Creació del Banc Central de Montenegro
 2002 (Mar) Acord entre Sèrbia i Montenegro per mantenir un sol Estat
 2005 (Des) La majoria dels partits de Montenegro acorden convocar un referèndum
 2006 (Mai) Referèndum d’independència amb un 55,4% de vots a favor
 2006 (Jun) Declaració d’Independència
 2006 (jun) Entrada de Montenegro a la ONU
Durada del procés: 7 anys des de l’acte de sobirania
35

36. El cas de Montenegro

Evolució principals indicadors 2005-2010
Montenegro
2005
2010
Variació
05-10
PIB
(Milions € de 2005)
1.815
2.254
22,2%
PIB per càpita
(€ de 2005)
2.912
3.651
25,4%
Exportació de béns i serveis
(Milions € de 2005)
849
782
-7,9%
Inflació
(Taxa de variació interanual)
3,4%
0,7%
-80,9%
Taxa d’atur
30,3%
19,7%
-35,0%
Universitaris
(% sobre el total de la població)
22,1%
47,6%
115,9%
Fonts: Banc Mundial, Eurostat, AMECO, www.inflation.eu
36

37. El cas de Noruega




Fou Estat anteriorment: No del tot, li mancava la representació internacional
Motius per la independència:
 Econòmiques: Noruega tenia una economia més oberta però Suècia mantenia política
proteccionista que no els convenia als empresaris noruecs
Breu descripció procés
 1905 (Gen) El Parlament Noruec crea un cos consular propi (Acte de sobirania)
 1905 (Jun) Crisis constitucional quan el Parlament Noruec repudia el Rei de Suècia
 1905 (Ago) Eleccions plebiscitàries pactades amb Suècia, amb 99,9% a favor de la
independència
 1905 (Sep) Negociacions entre Noruega i Suècia
 1905 (Oct) Els parlaments de Noruega i Suècia aproven termes de la dissolució
 1905 (Nov) Referèndum on es decideix que Noruega sigui Monarquia amb 79% vots
favorables
Durada del procés: 9 mesos des de l’acte de sobirania
37

38. El cas de Singapur




Fou Estat anteriorment: SI
Motius per la independència:
 Tensions internes amb les altres nacions que composaven Malàcia
Breu descripció procés
 1962 (Set) Referèndum a Malàcia amb victòria sobre la opció d’incorporar Singapur a la
Federació Malàcia
 1963 (Set) Es crea formalment la Federació de Malàcia com a unió de Malaya, Singapur,
Sabah, Sarawak
 1963 Creació d’un partit a Malàcia en contra de l’Annexió
 1964 fortes tensions i disturbis entre poblacions
 1965 (Ago) Expulsió de Singapur de Malàcia
 1965 (Set) Entrada de Singapur a la ONU
Durada del procés: Mesos després de les tensions socials
38

39. Només amb un Estat propi
Catalunya serà econòmicament viable
Empresaris per l’Estat propi
www.ccncat.cat
info@ccncat.cat