Els processos evolutius són molt lents i per tant no podem observar-los, la qual cosa comporta dificultats per poder entendre’ls. És per això que busquem simulacions i construccions d’arbres filogenètics que ens ajuden a pal·liar aquestes dificultats. Joseph H. Camin, biòleg evolucionista, mogut pel seu interès pels mètodes utilitzats pels taxonomistes per determinar les relacions evolutives entre les espècies, ideà unes criatures amb registre fòssil que s’anomenaren “Caminalculats” (en homenatge als “animàlculs” d’Anthony van Leeuvenhoek) començant amb un avantpassat remot primitiu i modificant gradualment les formes, d’acord a les regles acceptades del canvi evolutiu amb la fi de confeccionar una filogènia que podria ésser utilitzada per a avaluar críticament algunes tècniques taxonòmiques, com l’anàlisi cladística (basada en la genealogia) o fenètica (basada en el grau de similitud). Així pogué construir un arbre evolutiu que constava de 14 “organismes” vius (actuals) i diversos fòssils.

1. Els processos evolutius són molt lents i per tant no podem observar-los, la qual cosa comporta
dificultats per poder entendre’ls. És per això que busquem simulacions i construccions d’arbres
filogenètics que ens ajuden a pal·liar aquestes dificultats. ​Joseph H. Camin​, biòleg evolucionista,
mogut pel seu interès pels mètodes utilitzats pels taxonomistes per determinar les relacions
evolutives entre les espècies, ideà unes criatures amb registre fòssil que s’anomenaren
“​Caminalculats​” (en homenatge als “animàlculs” d’​Anthony van Leeuvenhoek​) començant amb
un avantpassat remot primitiu i modificant gradualment les formes, d’acord a les regles
acceptades del canvi evolutiu amb la fi de confeccionar una filogènia que podria ésser utilitzada
per a avaluar críticament algunes tècniques taxonòmiques, com l’anàlisi cladística (basada en la
genealogia) o fenètica (basada en el grau de similitud). Així pogué construir un arbre evolutiu que
constava de 14 “organismes” vius (actuals) i diversos fòssils.
Aquesta simulació ofereix dos avantatges fonamentals:
1. Com que els Caminalculats són organismes artificials, evitem tenir idees preconcebudes
sobre com haurien de classificar-se o com estan relacionats per a la construcció de l’arbre
filogenètic o classificació. Ens concentrem en els principis i no en els coneixements previs.
2. Els Caminalculats posseeixen una història evolutiva “real”, ja que tenen un complet i
detallat registre fòssil, amb el quals es pot construir un arbre filogenètic des de la base,
seguint el camí que cada investigador considere més oportú.
Part I - Taxonomia. Classificació dels Caminalculats vius
Els éssers humans classifiquem quasi tot. L'hàbit pot ser molt útil, per exemple, en parlar sobre un
cotxe algú podria descriure’l com un sedan de 4 portes amb un motor d'injecció de combustible
V-8. Un oïdor ben informat que no ha vist el cotxe encara tindrà una bona idea de com és a causa
de certes característiques que comparteix amb altres cotxes familiars. Els humans han classificat
plantes i animals molt més temps que cotxes, però el principi és quasi el mateix. De fet, un dels
problemes de la Biologia és la classificació dels organismes en base a característiques
compartides.
Crèdits del projecte: ​Aplicació a l’IES Bovalar per Francesc Collado del projecte original ​Chasing after Caminalcules
del professor Jordi Domènech dins de ​ProyectandoBioGeo per a 4t d’ESO i l’activitat Caminalculats dissenyada per a
l’IES Penyagolosa pel professor Manel Collado. Articles: ​Una secuencia didáctica en contexto sobre evolución,
taxonomía y estratigrafía basada en la indagación y la comunicación científica
Reconeixement – No Comercial – Compartir Igual (by-nc-sa): ​No es permet un ús comercial
de l’obra original ni de les possibles obres derivades, la distribució de les quals s’ha de fer amb
una llicència igual a la que regula l’obra origina​l

2. Per exemple, els biòlegs classifiquen tots els organismes amb columna vertebral com “vertebrats".
En aquest cas, la columna vertebral és una característica que defineix el grup. Si, a més d'una
columna vertebral, un organisme té brànquies i escates és un peix, una subcategoria dels
vertebrats. El peix pot ser assignat a categories més xicotetes i més xicotetes fins al nivell
d’espècies.
La classificació dels organismes d'aquesta manera permet els biòlegs posar ordre al que d'una
altra manera seria una desconcertant diversitat d'espècies. Probablement hi ha diversos milions
d'espècies de les quals al voltant d'un milió han estat anomenades i classificades. L’estudi de la
classsificació dels organismes rep el nom de ​taxonomia​.
El sistema taxonòmic modern va ser ideat per ​Carl von Linné (1707-1778). És un sistema
jeràrquic, on els organismes s’agrupen en categories des de l’espècie fins al regne.
La taula il·lustra quatre espècies fent servir aquest sistema taxonòmic. La principal innovació de
Linné, que encara és l'aspecte més important d'aquest sistema, és l'ús generalitzat de la
nomenclatura binomial​, la combinació d'un nom genèric i un únic epítet específic per a identificar
de manera única cada espècie d'organisme. Per exemple, l'espècie humana és identificada de
manera única pel binomi Homo sapiens. Cap altra espècie d'organisme no pot dur aquest binomi.
Abans de la taxonomia linneana, els animals eren classificats segons el seu mode de locomoció.
Cal destacar l’ús del llatí o formes llatinitzades en la nomenclatura binomial
Per introduir-nos el projecte cal entrar de forma individual a ​Edpuzzle ​i solventar dos problemes
inicials, un sobre l’origen de la vida i un altre sobre les teories evolutives.
Ara, en grups de 4 investigadors ​començareu ordenant les catorze espècies vivents en una
classificació jeràrquica del tipus:

3. Els ​Caminalculats vius​ són els ​següents​:
Primer combinen les espècies i els gèneres (G1, G2, G3…), decidim quina espècie pertany al
mateix gènere, i fem servir com a criteri el següent: “​els membres d’un mateix gènere
s’assemblen més entre ells que amb els d’un altre gènere​”. Per exemple si dos Caminalculats
se semblem més entre sí que a qualsevol altre els posem en un mateix gènere. De la mateixa
manera els gèneres són agrupats en famílies, les famílies en ordres, etc. Per simplificar només
arribarem a la categoria classe.
Classe: Caminalculat
Ordre
Família
Gènere
Espècie
Cal advertir la conveniència de reduir les espècies en gèneres menuts, d’aquesta manera si, per
exemple dos Canimalculats els hem posat junts per tenir ungles caldrà refrlexionar sobre la
necessitat considerar no només un caràcter sinó tots els disponibles (la forma del cos, els colzes,
les potes posteriors, etc).
En acabar cada equip presenta els seus resultats a la resta de la classe. Cal justificar les
decisions emprant els termes següents:
És/Té….semblant a /distint de…..perquè...com a conseqüència…..per
això/així…..l’apropem/l’allunyem de…..

4. Part II - Filogènia. L’arbre filogenètic dels Caminalculats vius
El 1859 Charles Darwin publica “L’origen de les espècies”, on explica que l’evolució ha tingut lloc
a través d’un procés de ​selecció natural​. Hi havia un ​ancestre comú del qual van descendir
totes les espècies al llarg de 3.500 milions d’anys.
Es tracta de construir un arbre filogenètic
basat en l’examen realitzat al pas anterior, de
manera que reflectisca la seua classificació
taxonòmica.
Caldrà dibuixar un arbre filogenètic tenint en
compte que els membres del mateix gènere
tindran un avantpassat comú no compartit
amb cap altre gènere.
Veurem aixi els ​ancestres comuns més
recents, com dues
espècies del mateix
gènere (per exemple A i G)
han evolucionat d'un
avantpassat comú (X) que
no comparteixen amb cap
altre gènere i ho
representarem amb un
arbre com el de la figura
de la dreta.
I si hi ha més de dues espècies en el mateix gènere? Si n’hi ha 3 o més espècies en un mateix
gènere s’ha de decidir quina de les dues espècies està més emparentada, es a
dir, comparteixen un avantpassat comú, que no estarà compartit amb un(s)
altre(s). Per exemple, en la figura de l’esquerra, les espècies E i K es relacionen
de manera més estreta entre ells que amb C, per la qual cosa E i K tindran un
avantpassat comú (y) no compartit amb C
Al llarg d’aquests dos passos hauran aparegut dos conceptes importants:
● La ​classificació jeràrquica​.
● El concepte ​d’evolució convergent, ​que esdevé quan trets semblants evolucionen
independentment en dues línes diferents. Per exemple, peixos i balenes tenen la mateixa
forma, però basant-nos en l’estructura de l’esquelet, l’endotermisme, la lactància etc, les
bal·lenes pertanyen clarament al grup dels mamífers. Les característiques que
comparteixen amb els peixos han evolucionat independentment com una ​adaptació al seu
medi
Part III - Filogènia amb el registre fòssil
El ​registre fòssil dels Caminalculats revela que van existir organismes distints als actuals, que les
espècies han canviat al llarg del temps. S’han trobat fòssils d’èpoques distintes pertanyents a
espècies emparentades. Cal investigar si s’aprecien amb claredat transformacions lentes, però
progressives que configuren les anomenades sèries evolutives. Caldrà construir una hipòtesi
sobre la història evolutiva dels Caminalculats.

5. Amb el registre fòssil completarem l’arbre filogenètic del pas anterior. Cada Caminalculat fòssil
està assenyalat, com es veu, pel seu número d’espècie i, entre parèntesi, l’edat en milions d’anys.
Primer determinarem les relacions evolutives entre els Caminalculats vius i els fòssils del ​Primer
Registre Fòssil​. I tot seguit amb el ​Segon Registre Fòssil​. Per on comencem? Retalleu les imatges
dels Caminalculats (vius inclosos) i els apilem per edats (número entre paréntesi)
Els ​Caminalculats fòssils​ són els següents: ​1​ ​2​:
Cada grup, sobre un full gran d’1x1,5m, dibuixarà amb un regle 20 línies horitzontals
equidistants, de manera que cada línia indica un interval d’un milió d’anys, etiquetant cadascuna
de 19 (la més inferior), fins a 0 (la més superior).
Tot seguit caldrà anar posant tots els Caminalculats (incloses les espècies de vida), d'acord a la
seua edat i partint dels fòssils més antics, organitzats en funció de la seua relació evolutiva.

6. Començarem pel més antic que el situarem a la meitat de la ​línia del 19 milions d’anys, espècie
que ha de donar lloc a dues noves espècies representades pels fòssils de 18 milions d’anys
d’antiguitat.
Aspectes importants:
1. Dibuixeu línies febles a llapis per indicar el camí de
l'evolució. Només després que el professor haja comprovat
l’arbre caldrà apegar les figures al seu lloc i enfosquir les
línies.
2. De cada ancestre només poden eixir un màxim de dues
línies.
3. Algunes formes de vida també es troben en el registre
fòssil​.
4. Pot haver llacunes en el registre fòssil per a alguns
llinatges. Algunes espècies es van extingir sense deixar
descendents
5. Els Caminalculats són comptats a l'atzar; els números no proporcionen pistes sobre les
relacions evolutives.
Part IV - Filogènia amb el registre fòssil
S’han descobert nous fòssils de Caminalculats (​Tercer
Registre Fòssil​). Igual que en l’apartat anterior hauràs
d’incloure’ls en l’arbre filogenètic. Alguns no estan datats.
Caldrà que apliqueu tècniques d’estratigrafia per descobrir
la seua edat. Algunes espècies estan representades per
espècimens vius i fòssils. Utilitzeu les succesions
faunístiques per confirmar les edats dels organismes que
no apareixen.
Les roques sedimentàries són el resultat de l’acumulació i
compressió de sediments al llarg del temps formant
estrats i de vegades inclouen fòssils. La seqüència
temporal dels estrats es correspon amb l’antiguitat dels
fòssils: els més profunds contenen fòssils més antics que
els de les capes superiors.

7. PAS V: Anàlisi de resultats
Per entendre millor la vostra investigació caldrà resoldre el següent qüestionari ​de forma
individual ​al portafoli:
Questionari Caminalculats
Part VI - El repte
Una investigació de la Universitat Jaume I ha trobat nous fòssils que podrien pertànyer a
Caminalculats. El vostre objectiu és descobrir ​en grups de 4 investigadors tot el que pugueu a
partir de les dades donades. Obriu només un dels reptes d’aquests : Challenges i tracteu de donar
resposta a les següents ​qüestions​:
​1. Determineu la seua edat.
2. Proposeu les seves relacions evolutives.
3. Descriviu la seva fisiologia: Era aquàtic? Estava fixat a terra? Era un depredador? …
4. Descriviu la provable situació ecològica en aquell moment: baixa pressió ecològica alta/baixa,
competència amb altres espècies, ....
5. Quin és el seu grup taxonòmic? I el seu grup filogenètic? Quin nom proposaríeu per a aquesta
espècie?
6. En les dades donades, alguna cosa no no està directament relacionada amb el fòssil, i no
encaixa amb algunes dades anteriors. Estigueu atents, mai no se sap quan un descobriment
inesperat està esperant!!
7. Obriu ara el document amb la mateixa lletra de la carpeta Challenge2​. Trobareu dades sobre
l’ADN. Quines conclusions podeu extraure?
Les tècniques de genètica molecular permeten fer servir el concepte de ​rellotge molecular per
calcular el temps de divergència de dues espècies: mitjançant la comparació de les seqüències de
gens de dues espècies (en general, solen ésser gens amb taxes de mutació específiques, com
l'ARNr), podem establir quantes mutacions han fet falta per originar aquestes dues seqüències
des d'una seqüència comuna ancestral. Comparant els diferents temps de divergència de
diferents espècies podrem construir també un arbre filogenètic d'aquestes espècies o saber quina
és la seva antiguitat. La comparació de seqüències d'ADN mitocondrial d'éssers humans de
diferents grups humans ha permès, per exemple, calcular que l'origen dels éssers humans actuals
se situa fa 150.000 anys
Escriviu al portafoli les vostres respostes. Aquest document el necessitareu per al pas final, la
sessió de cartells.

8. PAS VII. Sessió de cartells​
Tal com fan els científics, Heu de presentar els resultats que heu obtingut en el vostre repte en un
Congrés Científic, en una ​Poster Session​es durà a terme.
​
Tasca 1: Construcció del vostre pòster
​Preparareu un pòster científic amb les vostres dades. Les dades obtingudes en els passos previs
(taxonomia, filogènia, ...) també haurien d'aparèixer d’alguna manera, per ajudar-vos a justificar
les vostres conclusions.
Descàrregueu de la plantilla per al vostre cartell científic.
​Tasca 2: Sessió de cartells o pòsters
Durant aquesta sessió, haureu de respondre les preguntes dels vostres companys i el professor.
També haureu de fer una ullada als cartells d'altres equips i preguntar sobre la informació que
contenen.
Algunes preguntes que es poden fer:
Com vas descobrir que ...?
Per què dius això...?
Quina és la diferència entre ...?
​​
Tasca 3: Workshop (taller)
​Imprimiu les imatges de tots els reptes i poseu-les al centre d'una taula. Compareu amb l'arbre
filogenètic complet, i tracteu d'encaixar-ho tot.
1. Són les relacions filogenètiques diferents a les proposades en els vostres cartells? Per què?
2. Heu descobert alguna cosa estranya durant la vostra investigació amb els vostres reptes? Tots
hi esteu d'acord amb això? Què hauria de succeir amb les dades de l'arbre filogenètic inicial?
Pregunta guia
Ets capaç de fer una investigació per a classificar uns essers vius anomenats Caminalculats que
et permeta descobrir els seus origens i la seua evolució?

9. Competències i Estàndards d’Aprenentatge1
Durant aquest projecte treballareu les següents competències i estàndards d’aprenentatge:
Competències
● CCLI: competència comunicació lingüística.
● CMCT: competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
● CD: competència digital.
● CAA: competència aprendre a aprendre.
● CSC: competències socials i cíviques.
● SIEE: sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
● CEC: consciència i expressions culturals.
Estàndards d’Aprenentatge
Bloc 1. Metodologia científica i projecte d’investigació.
1.1. Integra i aplica les destreses pròpies dels mètodes de la ciència.
2.1. Utilitza arguments per justificar les hipòtesis que proposa.
3.1. Utilitza diferents fonts d’informació i es recolza en les TIC per elaborar i presentar les
seves recerques.
4.1. Participa, valora i respecta el treball individual i grupal.
5.1. Dissenya petits treballs de recerca sobre animals i/o plantes, els ecosistemes del seu
entorn o l’alimentació i la nutrició humana per a la seva presentació i defensa a l’aula.
5.2. Expressa amb precisió i coherència, tant verbalment com per escrit, les conclusions
de les seves recerques.
Bloc 2. L’evolució de la vida
8.1. Reconeix i explica en què consisteixen les mutacions i els seus tipus.
16.1. Distingeix les característiques diferenciadores entre lamarckisme, darwinisme i
neodarwinisme
17.1. Estableix la relació entre variabilitat genètica,adaptació i selecció natural.
18.1. Interpreta arbres filogenètics.
Bloc 3. La dinàmica de la Terra
3.2. Resol problemes simples de datació relativa i aplica els principis de superposició
d’estrats, superposició de processos i correlació.
Bloc 4. Ecologia i Medi ambient
5.1. Reconeix els diferents nivells tròfics i les seves relacions en els ecosistemes i valora la
importància que té per a la vida en general el manteniment d’aquestes relacions. (A partir
del criteri d’avaluació. 5. Comparar adaptacions dels éssers vius a diferents medis,
mitjançant la utilització d’exemples.)
1
​Reial decret 1105/2014, de 26 de desembre, pel qual s’estableix el currículum bàsic de l’educació secundària obligatòria i del
batxillerat. (LOMQE)
Decret 87/2015, de 5 de juny, del Consell​, pel que establix el currículum i desenrotlla l'ordenació general de l'Educació Secundària
Obligatòria i el Batxillerat en la Comunitat Valenciana

10. Productes
En acabar el projecte s’hauran de lliurar els productes següents:
● Arbre filogenetic amb les conclusions de la teua investigació
● Poster científic
● Solucionar les qüestions plantejades a ​EDpuzzle​ (Individual)
● Solucionar el qüestionari d’analisi de resultats (Individual)
● Rúbrica​ per al pòster científic
Tots els productes han de presentar-se a través del ​portafoli​individual.
Els productes que no consten al vostre ​portafoli​no són avaluables.
Avaluarem ​tant ​el procés de treball com els productes ​(individual i en grup) mitjançant
autoavaluació i coavaluació.