1. TASCA_4.8.LES PROVES DE L’EVOLUCIÓ
Hi ha gran quantitat de proves que demostren que tots
els éssers vius tenen un origen comú i que l'evolució és un fet
inqüestionable.
Proves taxonòmiques Proves embriològiques
Proves anatòmiques Proves bioquímiques
Proves paleontològiques Proves genètiques
• PROVES TAXONÒMIQUES :
La classificació dels éssers vius es basa en criteris de semblança, és a dir,
Els individus més semblants s'agrupen en espècies,
Les espècies més semblants s'agrupen en un gènere,
Els gèneres més semblants s'agrupen en una família, etc.
Segons les teories evolucionistes, la raó de la semblança entre les espècies és
l'existència d'un avantpassat comú.
• PROVES ANATÒMIQUES:
Es basen en l'estudi comparat de les estructures corporals dels organismes
amb la finalitat d'establir possibles relacions de parentiu entre ells.
• ÒRGANS HOMÒLEGS:
- Són els que tenen la mateixa estructura interna, malgrat que la forma
externa i la funció siguin diferents.
EXEMPLE: El braç d'una persona, la pota davantera d'un gos, l'ala d'una
ratapinyada i l'aleta d'una balena
◦ Tenen una estructura interna semblant,
◦ Però no fan les mateixes funcions en cada organisme
(agafar objectes, córrer, volar i nedar).
Es tracta d'estructures heretades d'un avantpassat comú que
l'adaptació posterior a diferents medis va anar diferenciant.

2. • ÒRGANS ANÀLEGS:
- Són els que fan la mateixa funció en organismes diferents, però tenen
un origen diferent.
EXEMPLE: Les ales de les ratapinyades, dels ocells i dels insectes
compleixen funcions similars, però no presenten la mateixa estructura
interna.
• ÒRGANS VESTIGIALS:
- Són òrgans la funció dels quals s'ha anat perdent al llarg de l'evolució.
Van tenir una funció destacada en espècies predecessores, avui
desaparegudes, i en els organismes actuals es troben reduïdes o en total
desús.

3. • PROVES PALEONTOLÒGIQUES:
Es basen en l'estudi dels fòssils, que són restes d'éssers que van viure en el
passat o restes de la seva activitat que han quedat preservades.
- Molts dels fòssils tenen certa similitud amb espècies actuals. Altres vegades
presenten formes intermèdies que relacionen espècies actuals amb espècies
fòssils més antigues.
Per això podem deduir que: Molts dels organismes extingits van ser ben
diferents dels actuals i que, al llarg del temps, unes espècies han estat
substituïdes per unes altres.
• PROVES EMBRIOLÒGIQUES:
- Es basen en l'estudi comparat del desenvolupament embrionari de diferents
animals.
- Si s'estudien els primers estadis del desenvolupament embrionari de diversos
animals, s'observa que hi ha moltes semblances (tots els vertebrats tenen arcs
branquials i cua), que van desapareixent a mesura que avança el procés.
Actualment s'accepta que les característiques del desenvolupament
embrionari, constitueixen un resum de les característiques dels
avantpassats d'un ésser viu al llarg de l'evolució.

4. Les etapes primerenques del
desenvolupament embrionari
• d'un gat (1)
• d'un humà (2)
• d'un ocell (3)
• d'un ratolí (4)
• PROVES BIOQUÍMIQUES:
– Es basen en la comparació d'organismes diferents a nivell molecular.
- Com més semblants siguin dues espècies a nivell molecular, més gran serà el
parentiu evolutiu, i viceversa.
Actualment els mètodes més utilitzats per comparar organismes es basen
en les seqüències d'ADN.
• PROVES BIOGEOGRÀFIQUES :
- Es basen en l'estudi de la distribució geogràfica de les espècies.
- La teoria de l'evolució assenyala que els organismes que viuen junts en una àrea
determinada evolucionen de manera similar, però quan alguna població queda
aïllada, tendeix a evolucionar cap a formes diferents.
EXEMPLE: Hi ha micos tant a l'Amèrica del Sud com a Àsia i Àfrica, i encara que
en cada continent hi trobem espècies diferents, totes són molt semblants.
Els micos d'aquests continents provenen d'un avantpassat comú, però en separar-
se els continents, les poblacions van quedar aïllades i van evolucionar de manera
independent.

5. • PROVES GENÈTIQUES:
– Es basen en la similitud genètica entre diferents espècies.
- Com més semblants siguin dues espècies, més gran és el seu parentiu i,
conseqüentment, la possibilitat de l'existència d'un avantpassat comú.
EXEMPLE: L'única diferència notable entre l'espècie humana i els ximpanzés és
que aquests tenen 24 parelles de cromosomes, mentre que els humans en tenim
23 parelles.