1. Figuera eivissenca
(Ficus carica)
Nahuel Pérez Catalá

2. Classificació taxonòmica
Regne: Plantae
Subregne: Tracheobionta
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Urticales
Família: Moraceae
Tribu: Ficeae
Gènere: Ficus

3. Característiques generals
Originari d'Àsia sud-occidental, de port baix, més semblant al d'un arbust que al d'un arbre
(entre 3-10 m), obert i amb branques penjants.
L'escorça és llisa i de color grisenc. Les fulles són caduques, de 12 a 25 cm de llarg i 10 a 18
d'ample, formades per 3 o 5 lòbuls.
El seu làtex («llet de figa») es va usar antigament per combatre càries dentals i berrugues de la
pell. També es va emprar per quallar la llet.

4. Hàbitat i zona geogràfica
La figuera agrada de climes secs, amb estius calorosos i
hiverns temperats, però amb humitat en el sòl.
Es distribueix per tot Eivissa

5. Fruit
En aquesta espècie l'organització floral és força complexa. Al principi es va pensar que la
figuera no tenia flors, però després es va fer palès que les flors estan ocultes, tancades a l'interior
d'un receptacle en forma de pera que té una petita obertura apical (ostíol). Aquestes flors
originaran uns petits aquenis vulgarment anomenats pepetes, envoltats d'un mesocarpi carnós i
que són els veritables fruits de la figuera. Al conjunt se li dóna el nom de siconi i constitueix la
figa que, aleshores, és un fals fruit.
Està cobert d'una pell fina que dóna color, verd quan el fruit no està madur i porpra/negre ja
madur, al seu exterior, i amb forma arrodonida.

6. Estat de conservció
Avui dia no hi ha preocupació per la figuera
eivissenca.

7. Perquè l’he triat
La vaig elegir per conèixer millor el seu “fruit”.

8. Bibliografia
http://ibizaparati.blogspot.com.es
http://www.botanical-online.com