4.
Abans no aparegués el cinema com a tal, s’havien
provat sistemes com la llanterna màgica en què es
manipulaven les imatges en el projector de la
llanterna per oferir la sensació de moviment. Abans
no aparegués el cinema com a tal, s’havien provat
sistemes com la llanterna màgica en què es
manipulaven les imatges en el projector de la
llanterna per oferir la sensació de moviment. Els
espectacles fantasmagòrics amb la sofisticació dels
escenaris aconseguia crear l’ambient idoni per
aconseguir el seu objectiu que era espantar al públic.
La llanterna màgica
5.
Robertson: creador de les fantasmagories més
conegudes.
Fantascopi: va ser fruit de les millores de Robertson.
La llanterna màgica
6.
Muybridge, Per demostrar que el cavall aixeca les
quatre potes va ubicar 12 càmeres al llarg de la pista
de la carrera.
A l’obturador de cadascuna d’elles va enganxar una
corda que creuava la pista, que seria tallada pel cavall.
Aixi que es van aconseguir fotografies en seqüència
de diferents moments del galop.
El fusell fotogràfic inventat per Étienne-Jules Marey és
l’avantpassat de l’actual càmera fotogràfica.
La Cronofotografia
7.
8.
Peter Mark Roget planteja el principi de la
persistència retiniana en la que l’ull té la capacitat de
guardar l’última imatge que li arriba, fent que un
objecte sigui percebut.
Percepció del moviment
9.
Taumàtrop: disc de cartró amb un dibuix per
ambdós costats. A les vores té un llistó que quan gira
dóna la il·lusió de superposar les imatges.
JOGUINES OPTIQUES
10.
Disc de cartró amb un dibuix per ambdós costats. A
les vores té un llistó que quan gira dóna la il·lusió de
superposar les imatges.
Taumàtrop
11.
Cilindre de metall amb amb ranures verticals, a
través de les quals es miraven els dibuixos que es
formaven dins del cilindre.
Zootrop
12.
Va ser el precursor del que seran els dibuixos
animats.
Mecanisme basat en la idea de la descomposició del
moviment sumada a la idea de projecció.
Es tracta d’un tambor i al seu interior hi ha una roda
i diversos miralls que reflecteixen una imatge
dibuixada en una tira de paper.
Praxinoscopi
13.
14.
William K. Dickson inventa la banda de cel·luloide
que pot contenir una seqüència d’imatges, tot sent la
base d’un métode de fotografiar i projectar imatges
que es mouen.
ORIGEN DEL CINEMA
15.
El ‘’kinetograph’’ va ser la primera càmera per captar
imatges en moviment, presentada per Thomas Alba
Edison a L’Exposició Universal de Chicago al 1893.
Aquest aparelll primigeni era de consum individual.
Les sales de ‘’Kinestocope’’ van arribar a Europa,
però Edinson no va petentar aquestes invencions, ja
que es confiava en els precursors i innovadors
britànics i europeus.
Quinematogràfic
18. Paul va tenir la idea de passar els quadres en
moviment a una audiència col·lectiva i va inventar un
projector de pel·lícules.
Alhora, Auguste i Lous Lumière inventaren el
cinematògraf, un aparell portàtil que feia funció de de
càmera, impressora i projector.
Hi ha classics com la Sortida dels treballadors de la
fàbrica Lumière o l’arribada d’un tren a l’estació
(famosa per l’ensurt que van patir els espectadorss, tot
pensant-se que el tren es llençava sobre ells). Solien
durar menys d’un minut, constaven d’una sola escena
ininterrumpuda, amb càmera fixa, la qual podia ser
realista, com planejada.
Cinematògraf
21.
Primer film sonor ‘’El cantor de Jazz’’ de Alan Crossland
(1927).
El cinema s’acompanyava de música en viu i accentuava
l’acció de les imatges. Es gravava una pel·lícula amb música
a l’estudi per crear una atmòsfera adequada de l’escena.
Warner Bros va superar problemes financers buscant
quelcom de nou: la sonorització dels films. A partir del 1927,
tota la industria del cinema es convertí en sonora.
De seguida es va caracteritzar la especialitzacó i determinats
elements sonors s’anaren fent característics de cada un dels
gèneres, convertint-se en elements prototípics.
Cinema sonor
22.
23.
24.
El 1952 ja es fan gravacions tridimensionals per a ser
visionades amb ulleres polaritzades.
La productora ‘’metroGM’’ presenta el sistema Cinerama:
consisteix en filmar amb tres càmeres sincronitzades.
El so era estereofèric, de set pistes i es trobava gravat
sobre una quarta banda magnètica de 35 mm a la vegada
sincronitzada amb els projectors.
La imatges projectades contenia dues línies que eren
difícils d’ocultar, cosa que era de distracció per a
l’audiència però degut a l’elevat cost el sistema
s’abandonà.
Nous formats
25.
El 1953 la Fox presenta el sistema Cinemascope,
caracteritzat per l’ús d’imatges àmplies en les preses
de filmació.
S’assolia amb l’ús de lents anamòrfiques especials
que eren instal·lades en les càmeres i les màquines
de projecció.
Les pantalles per visualitzar-les eren més àmplies
que les usades tradicionalment fins el 1953 i
eliminaven les distorsions.
Nous formats
